número 1 - primavera 09

,
neix La Figuera - Pepa Fernandez - Rosa Fabregat -
autoexamen mamari - agenda - recomanacions - ...
 mots en
1 la bústia 5-8 dansa
un cafè
editorial 2-4 amb... 9
dona
mirades 11 salut
14
te d’homes
10 n’adones? 12-13 i dones

15 tot
distreu!
17 escampem
la boira!
ves quina menú
cosa! 16 del dia 18-19
20 - la bafarada
EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta
Anfigraf * EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons,
Roser Royes i Montse Vilalta * CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY: Carme Cucurull *

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.


L’Associació de Dones Progressistes de la Segarra
estrena amb aquest número la revista La Figuera.
L’Associació es va crear fa més de 10 anys amb tres
finalitats molt concretes: treballar per a la consecu-
ció de la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits
de la vida pública i privada, en els quals la desigual-
tat hi és present; promoure l’intercanvi d’opinions,
treballs i documents relatius a la situació de les do-
nes en el context social, i estudiar la realitat social
en què viuen les dones amb la intenció d’establir
accions positives que n’afavoreixin la promoció.
Al llarg d’aquests anys, els objectius de l’Associació
s’han anat materialitzant a través de diferents ser-
veis i activitats: servei d’assessorament jurídic, ser-
vei d’atenció psicològica, col.laboració amb altres
entitats de Cervera i de la comarca, atenció especí-
fica a les dones que pateixen maltractaments, xer-
rades informatives, taules rodones, tallers, actes
commemoratius i reivindicatius, sopars-col.loqui,
participació en activitats de la ciutat...
Amb aquesta publicació, l’Associació de Dones
Progressistes de la Segarra pretén obrir-se, una
vegada més, a la gent de la comarca. La Figuera
és, doncs, una revista que neix amb els objectius
de l’Associació. S’editarà de manera periòdica –tri-
mestral– i contindrà una entrevista, curiositats,
agenda i recomanacions culturals, literatura, opi-
nió, trajectòries, cartes, salut, passatemps, tira cò-
N E I X L A F I G U E R A
mica... Les diferents seccions estaran relacionades,
sobretot, amb el món de la dona i el seu entorn
des de diferents punts de vista. Així doncs, es pre-
tendrà recollir una àmplia visió i participació sobre
les qüestions que afecten directament les dones i,
en conseqüència, el conjunt de la societat.
El nom de la revista sorgeix a partir de les següents
reflexions: la figuera és un arbre molt familiar a les
nostres contrades, propi de les terres mediterrà-
nies; és un arbre molt robust, resistent i amb molta
personalitat, per la qual cosa és fàcil identificar-
lo; és agradable per la flaire que desprèn i per
l’ombra que fa; té connotacions molt femenines,
ja que la figuera fa figues i la figa, a més del fruit,
és, en llenguatge col.loquial i d’argot, la vulva; la
figa és també un fruit que es té molt en compte en
la nostra gastronomia (en conserva, seques, amb
carn...); també és molt present a la cultura popular
(cançons populars, frases fetes...).
En definitiva, La Figuera és, sobretot, una revista
oberta que vol donar veu a tothom. Us convidem,
doncs, a dir-hi la vostra i a participar en qualse-
vol de les seccions que conté. La igualtat és una
qüestió que afecta dones i homes. Atesa la situa-
ció de desigualtat, calen accions com aquesta per
donar suport a totes les qüestions que afavoreixen
l’assoliment de la igualtat entre homes i dones.
1
 l@ bústi@
F
igurem-nos una figuera. Una gran fi-
guera al bell mig del pati d’una casa
en un de tants poblets de la nostra
comarca. A part de la figuera, la casa
també té una era, conilleres, corral i hortet. La
vida en aquesta casa ha anat succeint-se, ge-
neració rere generació, a l’ombra amable de
l’arbre. Fa segles que ha anat essent així.
La figuera, doncs, ha estat el testimoni si-
lenciós i privilegiat del transcurs dels anys
d’aquesta família de l’àmbit rural segarrenc.
Ha vist com els homes de la casa marxaven
a trenc d’alba cada dia per anar al tros o a la
vinya i tornar-ne esgotats quan ja fosquejava.
Ha vist com els nens i les nenes anaven a es-
tudi fins que es creia que ja tenien edat sufi-
cient per posar-se a treballar. Ha vist com han
fet marxar de casa els nois quan no podien
mantenir-los, i, quan les noies han tingut edat
d’aparellar-se, ha vist fer amb elles pactes de
casoris com si fossin tractes de bestiar.
I ha vist com les dones de la casa, submises,
hi han anat vertebrant tota l’activitat, sense
apartar-se d’ella, quasi sense fugir d’aquest
presidi que, per suau que sigui, ha estat
l’ombra de la figuera. Han preparant els àpats
per als nens i per als vells, i per als homes can-
2
sats, afamats i assedegats per les dures condi-
cions de treball al camp; però també han fet
la bugada i han deixat la casa endreçada; han
sargit i apedaçat la roba de tota la família i
també dels mossos que hi han tingut llogats;
han cuidat de l’hort i dels seus pocs arbres
fruiters; han donat de menjar als conills i a les
gallines, i cada any han engreixat un parell
de ministres; han ajudat les truges a parir…,
i han parit, un després de l’altre, tota la nissa-
ga d’hereus, pubilles, cabalers i fadrines, que
han anat seguint aquest guió escrit amb traç
punyent des de l’estat més primitiu de la nos-
tra espècie.
Quantes hores han passat les dones vora la
figuera! Ara triant pèsols, ara espellofant
ametlles, trencant nous, estovant matalassos,
traginant palla, fent llenya…; i quan la feina
els ha deixat un breu moment de repòs, tam-
bé en aquesta eixida, han sabut entretenir la
canalla amb contes carregats de la mateixa
moral que els van ensenyar llurs mares i àvies
ja de ben menudes. I als capvespres de l’estiu,
amb la intensa olor que desprenia l’arbre, han
fet llargues sessions de tertúlia i safareig, sen-
se aturar-se a pensar que, més que combatre,
perpetuaven inconscientment les seves con-
dicions, no de treball, sinó de vida.

La figuera, que cada any ha hagut de supor-
tar el pes dels seus fruits i de tot el fullam,
s’ha sabut companya de les seves compa-
nyes. A canvi de la seva ombra i olor, a canvi
de la companyia que els donava, ha vist
com les mateixes dones que cada dia veia
esclavitzades també esgarrapaven uns mo-
ments per poder-ne treure les seves figues,
que amb tant d’art sabrien assecar; i ha vist,
una mica impotent, com les mateixes dones
s’encarregaven de recollir-li les fulles que ja
no podia aguantar més, a mesura que el fred
li gelava les branques.
Fa segles que havia anat essent així. Però ara,
la vida en aquesta casa ha anat apagant-se.
La mateixa societat rural, que semblava in-
franquejable, ha resultat ésser de fulla cadu-
ca. La casa, si encara ara no està abandonada,
ben aviat ho estarà. Els corrals i les conilleres
ja deuen haver caigut en ruïnes. L’era i l’hort
coberts de mala herba deuen ser irrecognos-
cibles. Només deu quedar ben dreta la figue-
ra. Envoltada de fulles seques, i també de
mosques i fruit podrits, a l’estiu.
Aviat només serà ella, tot i el seu silenci, qui
ens podrà donar testimoni de l’heroïcitat
quotidiana de la dona del camp. No oblidar-
se de les seves vivències farà que aquesta he-
roïcitat no hagi estat en va.
Cesc Rosell - Guissona
Q
uan des de l’Associació de Dones
Progressistes se’m va comunicar
que un grup de joves associades
volien engegar, entre d’altres acti-
vitats, la publicació d’una revista,
va ser una satisfacció per moltes raons.
Que, després de deu anys de l’Associació, hi
hagi un grup de jovent que decideixi afrontar
nous projectes vol dir que l’Associació encara
és ben viva i té continuïtat. És també una for-
ma d’obrir-se a la societat de Cervera i de la
Segarra. Una nova publicació és sempre una
mostra més d’expressió i de pluralitat per a
tothom.
Aquesta revista és també una eina molt in-
teressant perquè ben segur que seguirà la
línia integradora de l’Associació tal com s’ha
fet fins ara. Pot semblar que, si és una asso-
ciació de dones, és una associació “de coses
de dones”. Res més lluny de la realitat. Cal
veure tots els aspectes de la societat des de
la perspectiva de les dones i treballar per a la
cohesió social.
Per moltes raons és important que hi hagi
grups que vetllin per les manifestacions, la
paraula i l’expressió de la dona, sobre tot ti-
pus de temes, facin o no referència a les do-
nes directament. Les dones som la meitat de
la població i és bo que tinguem l’oportunitat
d’expressar i valorar, dir el que sentim i expli-
car com ho veiem des dels nostres ulls. Una
societat que no ho entengui així no serà mai
complerta.
3
 L’Associació de Dones Progressistes de la Se-
garra ha estat pionera a la nostra comarca i
exemple en molts dels seus projectes arreu
del territori. Aquesta revista de ben segur que
no en serà una excepció. Moltes felicitats i que
la revista faci honor al seu nom, La Figuera, ar-
bre mediterrani i també molt segarrenc, amb
connotacions femenines, generós en ombra, i
de fruits que aporten energia i dolçor.
Núria Regí
Regidora de la Dona - Paeria de Cervera
D
esprés de 10 anys d’Associació
de Dones Progressistes de la Se-
garra, celebro aquesta iniciativa,
aquest nou projecte que s’acaba
d’engegar: La Figuera.
Això reflecteix ganes de tirar endavant,
d’obrir-se al món i vull pensar que en aquest
camí hi participem dones i homes, homes i
dones que, ben segur, volem caminar junts
per a una nova societat.
Tots i totes, aquí i arreu, somiem, sentim,
plorem, treballem (amb feines remunerades
o, malauradament, no remunerades), tenim
il.lusions... Totes les persones volem una so-
cietat més justa, més equitativa, amb les ma-
teixes oportunitats per a tothom, sense con-
dició de sexe.
Si bé hem avançat en molts aspectes cap a
4
una societat més benestant, més tecnològi-
ca..., encara ens queda molt camí per recórrer
en allò tan primari i bàsic com són els senti-
ments. L’educació que hem rebut, el nostre
entorn, la manera de viure les nostres expe-
riències... ens van configurant en allò que
realment som.
És evident que dones i homes, homes i do-
nes som diferents i això, que és un privilegi,
una avantatge perquè ens permet tenir mira-
des, punts de vista, anàlisis ben diferents... a
vegades ens separa. Això que ens hauria de
permetre construir junts, moltes vegades es-
devé competència, abús de poder d’un sexe
respecte l’altre, sentiments de superioritat i
inferioritat.
És clar, doncs, que ens queda molt camí per
recórrer, però això no serà possible sense uns
i sense els altres. Necessitem mirades equita-
tives, sense complexos, trencadores de tòpics
i tabús. El respecte als altres i a un mateix ha
de formar part de la condició humana i ha de
ser una prioritat. Quan ens mirem com a per-
sones, potser serem capaços i capaces de tirar
endavant: dones i homes, homes i dones.
Felicitats i endavant amb La Figuera!
“La societat ve a ser com un vaixell,
i tothom ha de contribuir
a la bona direcció del seu timó”
Henrik Ibsen
(dramaturg noruec 1828-1906)
Ramona Boladeras - Cervera
Pepa, premi Ondas a la millor trajectòria professional 2008 –i no és
l’únic premi que has rebut!–, per què?
Una no sap mai per què li donen un premi. El cas és que te’l donen i ja
està. Els que em coneixen em diuen que me’l mereixo, que ningú no m’ha
PEPAFERNÁNDEZ
Vaig marxar de Cervera per
regalat res i és veritat, però tinc clar que hi ha molta gent que es troba en
estudiar la carrera a Bellater-
la meva situació i no li reconeixen la feina. De totes maneres, en aquesta ra, però hi tornava els caps de
professió hi ha molta inestabilitat. Ara ets a dalt i demà ets en un pou. setmana per treballar a la rà-
Espero que tots aquests premis que m’han donat en els últims deu anys dio. Visc a Sant Just Desvern
m’ajudin a veure una mica de claror quan em toqui baixar al pou, que em
tocarà... des de 1990. Tinc un fill ado-
lescent.
Com definiries el programa (de cap de setmana) ”No es un día El que més m’agrada és llegir,
cualquiera”?
però la música i el cine em fan
És bàsicament un programa senzill en la forma, però complex en el fons.
Està molt treballat. No hi ha lloc per a la improvisació perquè sempre he
passar molt bons moments.
defensat que la millor improvisació és la que està ben preparada. M’agrada I, sobretot, m’agrada
que la persona que ens escolta s’endugui “alguna cosa” de cada programa,
és a dir, que descobreixi quelcom que no coneix, que es sorprengui, conversar...
que la puguem fer somriure... És un programa relaxat, tranquil i molt
respectuós. I, sobretot, és un programa itinerant... Ens agrada portar-lo a
pobles i ciutats per acostar-lo a la gent. La ràdio sempre resulta una mica
misteriosa i nosaltres volem que tothom “la pugui tocar”. Encara que això
també té inconvenients: es perd la màgia que permet la imaginació.

Com es porten deu anys treballant tots els caps de setmana des de
tants racons de món?
De fet, porto gairebé tota la vida treballant els caps de setmana (així
vaig començar a Ràdio Cervera), però és cert que en els últims deu anys
hem viatjat sense parar. I no ens hem conformat a recórrer Espanya. Hem
arribat als EUA, l’Argentina, Alemanya, Síria...
5

TRAJECTÒRIA
Pepa Fernández és llicenciada
en Ciències de la Informació
per la Universitat Autònoma
de Barcelona. Va començar la
seva trajectòria professional a
la cadena catalana d’emissores
Cadena 13, l’any 1983. Ha tre-
ballat a Catalunya Ràdio, Ca-
dena Nova i Radio 4 (RNE a Ca-
talunya), dirigint i presentant
diferents programes magazín.
En televisió, ha presentat con-
cursos, programes especials,
espais de gastronomia i debats
a TV3, TVE i BTV. Actualment
col.labora al programa “El
Club” de TV3.
Des de 1999 dirigeix i presen-
ta el programa “No es un día
cualquiera”, que s’emet els
dissabtes i diumenges de 8 h
a 13 h. El programa ha rebut
diversos premis: premi Ondas
(2003), dos micròfons de plata
de l’Asociación de Periodistas
e Informadores de Radio y Te-
levisión (2001 i 2004), el premi
de ràdio de Cambio 16 (2002),
l’Antena de Oro (2005), el pre-
mi periodístic “El cava” (2006) i
el premi Pica d’Estats (2008).
També es professora a la Facul-
tat de Ciències de la Comuni-
cació de la Universitat Ramon
Llull de Barcelona.
Acaba de rebre el premi Ondas
(2008) per la seva trajectòria
professional. Pepa Fernández
porta més 25 anys de ràdio i 10
temporades al davant de “No
es un día cualquiera”.
6 jefa en una emissora. Ara mateix, la directora de Ràdio Nacional a Catalunya
La veritat és que cansa molt. A vegades fas jornades laborals de 18 hores,
però la recompensa és tan gratificant que oblides el dolent i et quedes
només amb els bons records.
La llargada del programa i la varietat de continguts que toques t’ha
convertit en una periodista tot terreny. Quines són les teves preferències
temàtiques?
Se’m nota molt el que m’agrada: la literatura, el cine, la música, el llenguatge,
l’economia... M’ho passo molt bé fent entrevistes. Les preparo amb molta cura
i aprenc un munt de coses de la gent que passa pel programa. Sempre els dic
als meus alumnes universitaris que el més important d’aquesta professió és
saber escoltar els altres. És el més important, però també el més difícil...
Què ha implicat per a tu el fet de treballar en castellà?
Curiosament, res. Al principi em feia molt de respecte pensar que havia de
treballar en una llengua que no era la que utilitzo normalment. Jo portava
15 anys treballant a la ràdio en català... Però vaig descobrir de seguida que
em trobava molt còmoda parlant en castellà. Suposo que hi té a veure el fet
que el meu pare sigui gallec i jo hagi passat molt de temps a Orense. I, no
ens enganyem, treballar en castellà té un avantatge: l’audiència potencial és
enorme... Jo sempre dic que si sabés parlar xinès faria un programa per una
audiència de 1.300 milions de persones. Quina meravella!
Creus que el fet de ser dona i catalana t’ha repercutit d’alguna manera
en l’àmbit professional?
El que m’ha afectat és ser mare. La Cadena Cope no em va renovar el
contracte perquè em faltaven dues setmanes per parir i em vaig quedar
sense feina. Va ser un horror que no he oblidat. El fet de ser catalana crec
que m’ha beneficiat perquè Catalunya té fama de ser un excel.lent planter
de radiofonistes. Només cal fer una ullada a la gent que és al capdavant dels
programes a les grans emissores. La majoria o són d’aquí o s’han format
aquí.
Com definiries el tractament que es fa de les dones als mitjans de
comunicació?
El tractament que fan els mitjans és el reflex del tractament que ens dóna la
societat... Jo no hi veig diferències. El que sí que hi veig és el canvi que s’ha
produït en els últims anys. Quan jo vaig començar era impossible trobar una
és una dona, Montse Melià, i la directora de la meva
emissora (Radio 1) és una altra dona, Pilar Martín.
Consideres que els mitjans de comunicació
són, en part, responsables del repte de la
igualtat? Representació de gènere, trencament
d’estereotips…
Jo crec que els mitjans són responsables d’algunes
coses, però no de tot el que se’ls atribueix. Insisteixo
que són un mirall: el que fan és reflectir el que
passa, el que interessa, el que es diu... No poden
canviar el món. Tot i així, crec que la televisió ha
caigut en alguns casos en actuacions vergonyoses
en aquest sentit. La ràdio, per sort, ha mantingut
una posició molt diferent.
En la teva pràctica diària, tens en compte
vèncer aquests estereotips, practicar la igualtat
des del teu programa? Per exemple, fer ús
d’un llenguatge no sexista, tenir en compte la
representació femenina...?
Si per llenguatge no sexista s’entén el fet de
parlar en els dos gèneres, jo no l’empro. Em
sembla indigest el discurs “amigues i amics, estem
contentes i contents perquè algunes i alguns...”
La ràdio és síntesi i estalvi del llenguatge. No puc
allargar un text fins a l’infinit sense aportar res... I,
a més, penso que això no modifica la realitat. Els
deures s’han de fer en un altre camp. Per exemple,
quan busco professionals per fer una determinada
secció trobo vint homes per a cada dona i quan,
malgrat tot, intento contractar la dona em diu que
no es pot comprometre a treballar i a viatjar els
caps de setmana perquè té família. Aquest és el
problema real... I si no solucionem això i canviem
les actituds de soca-rel, no millorarà res.
Creus que el món de la comunicació és
jeràrquic pel que fa al sexe? Hi ha una igualtat
i representació equitativa en els seus diferents
estaments?
No hi ha igualtat en el de la comunicació ni en cap
altre. Però jo crec que la tendència a la igualtat és
imparable. És més, estic convençuda que d’aquí
uns anys les diferències seran a favor de les dones.
Quan jo estudiava, a la Facultat de Ciències de la
Informació hi havia més homes que dones. Ara, a
les meves classes ja hi ha moltes més dones que
homes. Alguna cosa vol dir...
Moltes empreses i entitats públiques de
més de 250 treballadors i treballadores
tenen l’obligació d’elaborar un pla d’igualtat
d’oportunitats per corregir les desigualtats
que es donen entre homes i dones. En el cas
de Radio Nacional de España existeix un pla
d’igualtat? El consideres útil i necessari?
Si existeix, ho desconec. A Radio Nacional la cosa
deu estar bastant equilibrada, tot i que hi ha
departaments que són bàsicament masculins
(com els serveis tècnics). I, en una empresa 7
pública, les desigualtats de sou que potser es donen
en altres tipus d’empreses són impensables.
No m’agradaria que algú em contractés per ser
dona. I evidentment tampoc no m’agradaria que no
em contractessin per ser dona. Jo voldria que em
donessin feina per ser una bona professional i una
bona companya.
Hi ha alguna dona a qui hagis entrevistat que t’hagi
emocionat especialment per la seva trajectòria o
pel seu compromís amb temes d’igualtat?
N’hi ha moltes, encara que jo crec que la millor lluita
és l’exemple. Estic pensant en l’oceanògrafa i biòloga
Marina Josefina Castellví, que durant molts anys va
dirigir la base espanyola a l’Antàrtida. Allà només
hi havia homes i ella n’era la responsable. Passaven
8
mesos aïllats per la neu, a temperatures de 30 sota
zero. O Carme Balcells, que és una dona a qui admiro
i estimo. Ha sabut defensar els drets dels seus autors
en un món tan difícil com és el de l’edició. O Esther
Tusquets, Margarita Salas, M. Ángeles Durán, Ana M.
Matute... No acabaria. Totes han sabut brillar en els
seus àmbits quan semblava que la dona no podia tenir
cap rellevància pública en funció del seu treball.
I, per acabar, què ha canviat de la Pepa Fernández
que amb 18 anys donava vida a la ràdio de
Cervera?
Segurament menys del que voldria i més del que jo
mateixa em penso. Sóc una mica més reflexiva, he
canviat la meva escala de valors i he après a escoltar.
Però continuo fent les coses amb la mateixa il.lusió i la
mateixa passió.
 Dona de la Segarra
Anaves a la font
a cercar l’aigua,
amb un càntir a cada braç. que omplia al raig de l’aigua
Negre i brillant.
Fina terrissa de Verdú.
De broc gros i ampla nansa.
Hostatjat a la cintura.
A banda i banda.
Quan era ple, com pesava
cada càntir, a cada braç!
amb el sillonet als dits,
esmaltat de color verd,
i després bevia a galet,
o xarrupava.
Tot semblava lleu,
però no ho era.
La feina mai s’acabava
a les cases. La submissió
era tan normal
com el pa de cada dia.

mots
Tu eres àmfora de carn
i els dos càntirs ho eren A l’hivern,

en
d’aigua. dona de la Segarra,
Lleu fimbreig dolç trencaves amb la pala
del teu cos, cadenciós, de rentar,
passa a passa. l’aigua gebrada del safareig,
Cada mà ferma a la nansa. per a fer la bugada.
Si hi havia sort,

dansa
El teu ventre, a poc a poc, de tant en tant,
la vida suaument l’inflava. temperaves les mans balbes
Desitjaves que fos nen, en un cossi d’aigua tèbia.
i ell també,
quan, ardent, Si naixia un nen,
et cobria, dones de ventre fecund
manyac. i llarga fillada,
l’ample somriure del pare
Res no us era fàcil es feia evident.
en una terra eixuta, La pervivència del llinatge
-que teníeu s’assegurava.
empeltada a l’ànima-
de daurats bladars, Dona de la Segarra,
ametllers, alzines vas teixir amb el teu silenci,
i oliveres. tenaç i abnegada,
D’estius roents discreta i fidel,
i hiverns gebrats. la història del teu país.
Que teníeu
empeltada a l’ànima. Vas sembrar sense adonar-te’n
la llavor que ara t’evoca.
La filla t’acompanyava
sempre a la font,
com un dolç ritual litúrgic, Rosa Fabregat i Armengol
9

Sexisme i androcentrisme en el llenguatge
És coneguda per tothom la frase “L’home és la mesu-
ra de totes les coses”, del filòsof grec Protàgores. En
aquesta sentència, per home gairebé tothom entén
homes i dones, malgrat que sigui un substantiu que
designa una persona de sexe masculí. Però, realment
aquest masculí home inclou també les dones?
Hi ha dos fenòmens que s’expliquen quan es parla
d’igualtat entre dones i homes a la llengua. L’un és
l’androcentrisme, que es defineix com aquell feno-
men lingüístic que pren l’home com a mesura de
totes les coses (home en sentit específic –persona
de sexe masculí–, no genèric), i l’altre és el sexisme
lingüístic, que es caracteritza per infravalorar el que
són o poden fer les dones. Anem per parts.
L’ús excessiu del genèric masculí per a referir-se
tant a homes com a dones és l’exemple més clar
d’androcentrisme, com a la frase del filòsof. Evitar-lo
no vol dir caure en la duplicitat i fer textos feixucs i
cacofònics, carregats de dualismes per ser correctes:
els nens i les nenes, els nois i les noies, els profes-
sors i les professores, els pagesos i les pageses, els
metges i les metgesses, tots i totes... Evitar-lo vol dir
cercar alternatives que englobin ambdós sexes.
Una llengua tan rica com el català té altres mots o
estructures que permeten evitar l’androcentrisme.
Què me’n dieu de la preciosa paraula infants, en
comptes de nens i nenes; la joventut o el jovent, per
nois i noies; i de professorat, en lloc de professors i
professores; o pagesia, per incloure pageses i pagesos;
i equip mèdic, format per metgesses i metges, o la pa-
raula tothom? No és més just dir “L’ésser humà és la
mesura de totes les coses”, si ens volem referir a dones
10
HOME o ÉSSER HUMÀ?
per Cristina Rodríguez
i a homes? Cerverines, què preferiu: els ciutadans de
Cervera o la ciutadania de Cervera? Hem de pensar
que allò que no s’anomena, no existeix. I si les dones
romanem amagades a la llengua, darrere del genèric
masculí, és com si no hi fóssim, com si no existíssim
perquè ens invisibilitza.
D’altra banda, el sexisme lingüístic és més fàcil de
detectar, ja que queda palès sobretot en l’àmbit
del lèxic. Reflexionem sobre aquestes qüestions: És
el mateix un qualsevol que una qualsevol? Existeix
el femení de picapedrer? Com és que prostituta no-
més existeix en femení? És el mateix un cuiner que
una cuinera? I un home públic i una dona pública? En
l’àmbit de les floretes, com és que a les dones ens
afalaguen amb termes o frases com massissa, estar
per fer-li un favor o mamelluda, i als homes amb ex-
pressions com estar quadrat, ben dotat o calçar un
número gran? O, si ens fixem en els insults, com és
que els homes se’ls ofèn amb termes com delicat,
doneta, o dient-los plores com una nena? I no parlem
dels insults que fan referència a les mares i esposes
dels insultats... Ni dels insults dedicats a les dones,
majoritàriament referits a la seva reputació sexual...
I, per acabar, per què ser collonut és tan positiu, i ser
un conyàs no ho és gens?
Si nosaltres hem après en un entorn sexista i andro-
cèntric és lògic que la nostra expressió estigui mas-
culinitzada; ara bé, cal detectar-ho i prendre’n cons-
ciència per canviar-ho. La nostra manera de parlar
projecta com entenem i interpretem el món. I el
món està format per dones i per homes. Per tant, el
llenguatge, ho ha de reflectir, perquè és de justícia.
No us sembla?
Cristina Rodríguez és filòloga hispànica i tècnica del Centre
Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les
Dones de la Universitat de Lleida.
 TE N’ADONES?
Quan es parla de memòria històrica, hi trobem moltes dones que sovint en són obviades. En la voluntat
de recuperar l’experiència històrica de les dones, hi ha una veu en la qual es representa gran part de la
història d’Europa del segle XX. Es tracta de Neus Català, una ferma opositora al silenci al qual eren con-
demnades les dones.
Neus Català Pallejà va néixer el 7 d’octubre de 1915 als Guiamets, al Priorat. Des de ben jove ha estat una
veritable lluitadora antifeixista. Va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de
Catalunya i, posteriorment, una de les fundadores del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
NEUS CATALÀ
una veu per a la memòria

Ja ben entrada la Guerra Civil Espanyola, Neus Català exercia de sanitària en una colònia de nens orfes de
Premià de Dalt. Quan les tropes franquistes amenaçaven d’ocupar Barcelona, va decidir agafar els 180 nens i
nenes orfes de la colònia per travessar la frontera i emportar-se’ls a França.
El març de 1939 va acabar la Guerra Civil Espanyola, però el setembre d’aquell mateix any esclatava la Segona
Guerra Mundial, durant la qual França va ser ocupada pels nazis. Neus Català va participar activament en la
resistència contra els alemanys, com moltes altres dones que van tenir un paper importantíssim en la resis-
tència i lluita antifeixista. Fins i tot casa seva va ser la central de recepció i transmissió de missatges, armes i
documents.
Juntament amb el seu primer marit, Albert Roger, van desenvolupar múltiples funcions amb el maquis. El dia del
seu casament van amagar a casa seva els dos primers guerrillers del que va ser el maquis de Tournac. En aquell
moment ella ja tenia la certesa que corria perill, sabia que havia estat denunciada als nazis per un farmacèutic de
Sarlat, el nom del qual Neus Català no vol recordar.
L’11 de novembre de 1943, 11 soldats nazis van entrar a casa de Neus Català i va ser detinguda juntament amb el
seu marit i tres guerrillers que s’amagaven allà.
Neus Català va ser empresonada a la presó de Llemotges (França - Occitània) i el 1944 va ser deportada al camp
d’extermini de Ravensbrück, on la van torturar, humiliar i condemnar a treballs forçats per a la perpetuïtat. Quan
li van dictar aquesta comdemna, Neus Català no va poder parar de riure. Reconeix que el riure, juntament amb la
cultura i la solidaritat entre les seves camarades al camp d’extermini, van ser les armes per a la supervivència:
“Mai no he rigut tant com quan vaig ser al camp de concentració. Riure em va salvar. Al meu costat sempre es reia. Jo sempre tenia
ganes de riure, encara que em peguessin. Els trobava tan ridículs (els nazis) que m’agafaven ganes de riure. Què voleu que us digui?”
Posteriorment va ser deportada al camp de concentració de Flossenburg, on la van obligar a treballar a la indústria d’armament.
Un cop alliberada, el 1945, va continuar amb el seu ferm compromís i activisme polític que mai no ha abandonat.
Neus Català és sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardíaca i presidenta d’honor de l’Amical Ravensbrück. L’any 2005 va ser guar-
donada amb la Creu de Sant Jordi, i el 2006 va ser nomenada Catalana de l’Any. Tot i no ser partidària dels premis, Neus Català
va acceptar aquest últim per dedicar-lo a totes les dones que la van acompanyar al camp de concentració.

“La nostra dignitat sempre va Fonts:

Enciclop èd
estar per damunt de les pa- comunes/c
se cretaria /s
ia Catalana
ht
ataladelan * tp://espurna.fp ereard
y/cas/0croni iaca.org ht
llisses que ens donaven Testimoni d’
alaPremsa /a
una superv
ctualitat /2
ivent. Barcel
ca1. asp ht
* tp://w w w10* tp://w w w.elp erio dico
005/50 4131
.jsp * HORT
.gencat.cat
/drep/AppJ
.com/

cada dia. Mai no ens Re co m an e

m
ona, el Perió
di co , 20 07.
A , Joaquim
[e t al .]:
ava/cat/
Neus Català
.
: B ER EN G U E
vam sotmetre.” Neus Català
. Memòria i R M ER C A D É
, Elisenda:
lluita. 2007.
11
 AUTO
EXAM
E
MAM N
Per M
ontse
ARI L’examen consisteix en l’observació i palpació
Vilalt de les mames, acte que hauria de convertir-se
Inferm a en una conducta habitual de qualsevol dona a
era
partir dels 25 anys.

Cal recordar que l’autoexamen no exclou la

La mama és un òrgan que pateix canvis cons-
tantment: durant el cicle menstrual, l’embaràs,
la lactància i la menopausa. Aquests canvis
poden originar problemes, la majoria sense
transcendència, però alguns poden ser tan
importants com el càncer de mama, que se-
gueix sent una de les causes més freqüents de
mort entre les dones.
Per aquest motiu, l’aprenentatge que propor-
ciona l’autoexploració rutinària permet arri-
bar a conèixer i detectar amb certa rapidesa
i eficàcia qualsevol canvi o anomalia mamària.
Perquè sigui eficaç és recomanable fer-la un
cop al mes, una setmana després de la mens-
truació, ja que és quan els pits estan més tous.
En cas que s’hagi passat la menopausa, el mi-
llor moment per realitzar l’examen és el pri-
mer dia del mes o bé triar una data que sigui
fàcil de recordar per realitzar-lo mensualment.
revisió mèdica periòdica, així com la revisió gi-
necològica i mamària, que s’aconsella que es
faci un cop a l’any.
Què es busca en realitzar
l’autoexamen?
Moltes dones tenen bonys a les mames.
L’important és detectar quelcom nou, o poc
freqüent, com:
► Nous bonys
► Canvis en la forma o posició dels pits
► Depressions
► Desviament o retracció del mugró
► Plecs
► Secrecions o taques al voltant del mugró
► Enduriment sota de la pell
► Irritacions o inflamacions

12
Com fer l’autoexploració

Dreta: Ha de realitzar-se sempre amb bona il.luminació, si pot ser davant d’un mirall, per tal d’observar
l’aspecte extern dels pits.
1) Amb els braços caiguts al llarg del cos.
2) Amb les mans fent pressió sobre els malucs, contraient els músculs del pit.
3) Amb les mans al clatell, girant el bust cap a la dreta i l’esquerra.

Estirada: Cal buscar una posició còmoda i utilitzar el tou dels dits per tal de poder realitzar la inspec-
ció manual.

Amb el braç esquerre darrere el cap, es palpa la mama es-

querra amb la punta del dits de la mà dreta, realitzant cer-
cles en el sentit de les agulles del rellotge. Es comença des
de la part més alta de la mama i se segueix per tota la zona
externa. A continuació, cal repetir la mateixa operació rea-
litzant el cercle més petit.
També és important palpar la mama en altres direccions i
examinar la zona del mugró, que s’ha de prémer suaument
amb els dits i observar si es produeix alguna secreció.

1. Examinar la zona del mugró, prement-lo suament amb els

dits i observant si es produeix alguna secreció.
2. En la mateixa posició, palpar l’aixella per detectar possibles
bonys o nòduls.
3. Per tal de completar l’exploració, repetir la tècnica amb el
braç estirat al costat del cos.
4. Seguir tots els punts anteriors per examinar el pit dret.

Pot semblar un procés complex, però, dedicant-hi tan sols 5 minuts cada mes, s’aconsegueix l’habilitat
i pràctica suficient per realitzar la tècnica.
Finalment, recordeu que cal posar-se en contacte amb un professional mèdic quan es detecti alguna
alteració o canvi de l’estat de les mames, ja que mitjançant exploracions complementàries es pot arri-
bar a un diagnòstic clar.

13
d’h m
d n i ES ASSOCIACIONS DE DONES
L’existència d’associacions de dones, entre altres
per Ramon Gual
col.lectius amb objectius similars, sempre m’ha
semblat una anomalia.
Sense menystenir el lliure dret d’associació que té
tothom, les associacions de dones segurament no
haurien d’existir. I, evidentment, no estic parlant
de la seva prohibició, sinó del fet que si hi són és
perquè alguna cosa no acaba de rutllar en la nostra
societat, en la nostra cultura, en el nostre món...
No cal ser gaire espavilat per saber que la igualtat
entre dona i home encara no existeix. La discrimi-
nació per qüestió de sexe està tan arrelada entre
nosaltres, per tradició cultural, que a voltes ni ens
n’adonem. Doncs potser és a l’inrevés i cal tenir
una bona dosi d’enteniment per ser conscient de
tot plegat.
Desconec moltes coses, i com que sóc home, segu-
rament no em puc ni imaginar moltes de les que
passen, però no cal ser un geni per saber que a la
vida, en igualtat de condicions, la dona sempre ho
té molt més difícil.
14
Mentre no arribi el dia que homes i
dones tinguin els mateixos drets i
deures a la pràctica (en teoria ja se
suposen), ens caldrà gent i associa-
cions que ens facin veure que hi ha
molt camí per recórrer. I no només
aquí, sinó també en molts altres in-
drets de la Terra.
Esperem que l’Associació de Dones
Progressistes de la Segarra continuï
obrint-nos els ulls, ara amb aquesta
nova eina que és La Figuera. La seva
trajectòria i el seu treball disposaran
d’un òrgan d’expressió per parlar,
opinar, conscienciar i promoure, co-
ses que, al capdavall, han d’implicar-
nos a tots.
No és tasca fàcil tirar endavant una
revista, però això ja són figues d’un
altre paner...
 s. bé
me re
ho gai
el gen
)
at
e
qu ell c
s.
s
t
p
a
bl ar

it
e
do s p

s
io
e
el one

ur
.c
d

ww
s

(w
Le

curiositats
LES 10 PERSONES MÉS IMPORTANTS DEL MIL•LENNI SÓN:
Mo pr i pu

(segons A&E Mundo)

ça es al ta

1. Johan Gutenberg (1400, Alemanya)

mb èn p de www
ic ci ar s

2. Isaac Newton (1642, Anglaterra)

és d am

3. Martin Lutero (1483, Alemanya)

di

un d nt t
a

4. Charles Darwin (1809, Anglaterra)

de e É l
e

5. William Shakespeare (1564, Anglaterra)

l

ls s s ’À s.c
on

6. Cristòfol Colom (1451)

e

pa als el ri at)
de cu
(

ïs ò pa ca

7. Karl Marx (1818, Alemanya)

.
to ios

os rg ís d
.

8. Albert Einstein (1879, Alemanya)

a ita

af ans am l
r

9. Nicolau Copèrnic (1473, Polònia)

ri d b Su
ca e mé d.
f

10. Galileu Galilei (1564, Itàlia)

ns go s
t

I les dones, on són?

am ver
b n
e

(www.curiositats.cat)
mé
s

15
Caldrà que trobeu un mot per a cada definició.
Si uniu les primeres lletres de cada mot de manera vertical, obtindreu un nou mot!

1. Engrescament que s’experimenta amb

l’esperança o la realització d’alguna cosa.
2. Terme introduït en la sociologia per referir-se
a la diferenciació social entre els dos sexes.
3. Per a homes i dones indistintament. 1.
4. Grup de persones que treballa conjuntament 2.
per a l’assoliment d’uns objectius comuns.
5. Segons el Gènesi, va ser la primera dona 3.
d’Adam, anterior a Eva. Per desavinences amb
ell va marxar del paradís.
4.
6. Disposició a respectar les conviccions d’altri 5.
en matèria religiosa, ètica, política, estètica,
etc. 6.
7. Visió del món i de la cultura centrada en el
punt de vista masculí.
7.
8. Tota la gent. Inclou ambdós sexes. 8.
(Solució: pàgina 21)
16
 Gelditu Denbora (“Parar el Temps”) és el
tercer treball del conjunt basc Ken Zazpi
(en èuscar menys 7), que pocs mesos des-
prés de sortir al mercat bat rècords de ven-
des (12.000 exemplars). El disc incorpora dues
cançons en català (“Poema dels oprimits” i “la
Lluna”), fet que els permet sortir de les terres
basques i tancar l’any amb un fructífer nombre
KEN de concerts arreu.
ZAZP
I Geld
itu D
Ken Zazpi cultiva un estil de música peculiar a
enbo
05)
ra (2
0 cavall del rock, la cançó de protesta i el pop-rock.
Les seves lletres són de compromís, sense ob-
viar les heroïcitats que la dura quotidianitat d’una
societat desigual fa entomar. Es tracta d’un compromís amb l’entorn, i Gelditu Denbora n’és
l’exemple més clar. Són lletres per escoltar, comprendre i, sobretot, sentir-les.
El grup basc també és una formació compromesa amb la seva cultura i identitat, la qual cosa
els ha portat a realitzar composicions per a diferents moviments de crítica social. Han sabut
captar l’atenció del públic gràcies al missatge de les seves lletres, així com per la qualitat inter-
pretativa de la seva música.
Sense cap dubte, una música molt recomanable!
17
 escampem la boira!

Abril 5
FLOREJACS
IV Florejacs Medieval. La dama de les flors
IGUALADA
La Mostra 2009. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de
Catalunya

1
LLEIDA CERVERA (Paranimf de la Universitat)
XV Mostra de Cinema Llatinomericà 19 h Carmina Burana, a càrrec de la Coral Ginesta
IGUALADA

10 a !
La Mostra 2009. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de
Catalunya
TORÀ (Mercadal)
1a Mostra de formatges de la Catalunya Central

2
LLEIDA
XV Mostra de Cinema Llatinomericà
IGUALADA 11 r CERVERA
Caramelles

18
La Mostra 2009. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de
i BARCELONA
bo
e

Catalunya Saló Internacional del Còmic

3
TÀRREGA
s

LLEIDA
21è Concurs de Grups Amateurs
XV Mostra de Cinema Llatinomericà

l19
c

IGUALADA
a

BARCELONA
La Mostra 2009. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Saló Internacional del Còmic
a

Catalunya

4 p e m 25
m

FLOREJACS TÀRREGA
IV Florejacs Medieval. La dama de les flors 21è Concurs de Grups Amateurs
IGUALADA

26
La Mostra 2009. Fira de Teatre Infantil i Juvenil de CERVERA
Catalunya 19a Caminada Popular de Cervera, organitzada pel
TÀRREGA Centre Excursionista de la Segarra

30
21è Concurs de Grups Amateurs
LLEIDA
20a Fira de Titelles
18
 XXI Concurs de Grups Amateurs de Teatre (2009)
4 d’abril:
Terra Baixa, d’Àngel Guimerà !
Qollunaka (Terrassa) ra

i
bo
escam
18 d’abril: l

a
El malalt imaginari, de Molière pem
Grup de Teatre El Molinet (Canet d’en Berenguer)

25 d’abril:
El florido pensil, d’Andrés Sopeña
Agrupació Teatral del Casal de Calaf (Calaf)

Maig
13 al
LLEIDA
20a Fira de Titelles
7 10al

!
LLEIDA
Festa Major

r a
14 17 al
TÀRREGA
16 CERVERA
Fira de Sant Isidre
i

Festa Major
CERVERA (Gran Teatre de la Passió)
bo
e

22.30h Converses amb la mama

17 22 24
s

CERVERA LLEIDA

l
al
c

Fira de Sant Isidre Aplec del Caragol

a
a

pem
29 31
m

TÀRREGA
al
Ciutat Gegantera
19
20 QUINO (1977). Mafalda 10. Lumen, Barcelona.
 SOLUCIÓ DE L’ACRÒSTIC (PÀGINA 16)
1. I L.L U S I Ó
2. GÈNERE
3. UNISEX
4. ASSOCIACIÓ
5. LILITH
6. TOLERÀNCIA
7. ANDROCENTRISME
8. TOTHOM

BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra

COGNOMS i NOM:
ADREÇA: POBLACIÓ:
NÚMERO DNI: DATA NAIXEMENT:
TELÈFON DE CONTACTE:
CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 15 €/any

En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació
(2074-0141-21-2097748906)

DATA: SIGNATURA:

Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
21
lafiguera.r@gmail.com adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n

25200 - CERVERA