“INVESTIGANT FACEBOOK COM A ENTORN PER AL TREBALL

COL·LABORATIU EN LÍNIA”
Grup Web2Learn

CONCLUSSIONS

L’objectiu d’investigar Facebook com a plataforma per al desenvolupament

d’activitats de col·laboració en línia ha estat dut a terme mitjaçant un procés
immersiu en la pròpia xarxa social. Les interaccions entre els membres de
Web2Learn s’hi han produït, així com la generació de coneixement, les
investigacions sobre l’enriquiment de l’entorn amb aplicacions i la connectivitat amb
serveis externs que emmagatzemen contingut.

Des del nostre punt de vista Facebook presenta una ambivalència de funcionalitats,
algunes de les quals resulten força adients per a promoure tasques de
col·laboració, en tant que altres, més bé al contrari, tendeixen a dificultar i
entrebancar la fluidesa d’eixos processos.

El principal valor: altíssima implantació social

L’arquitectura oberta de Facebook, la rapidesa de refresc i la seguredat funcional

(no en parlem aquí de la privacitat, sinó del fet que és un entorn robust que falla
poc), sumades a la simplicitat d’ús (si no pretenem “forçar” la xarxa a fer coses per
a les que no està pensada) són arguments favorables, sens dubte.

A l'hora de dur a terme una tasca col.laborativa entre docents a partir d'una
plataforma virtual hi ha bastantes alternatives. Algunes molt complertes, d'altres
molt ben dissenyades per a possibilitar el treball en grup però no han arribat a
convertir-se en un estàndard social, tenen escassa implantació o són poc
conegudes...

Facebook no és la millor eina per efectuar un treball col.laboratiu entre

docents però hi ha alguns elements que la fan molt forta i la converteixen en
una excel.lent possibilitat:

• altíssima implantació.
• senzillesa d'ús.
• disseny que fomenta una elevada interacció.
 • estructura de xarxa social que possibilita que els projectes puguin
ser coneguts i enriquits de manera exponencial.

Hi ha eines millors però "la gent és a facebook". Crear una iniciativa i difondre-la és
senzill i possible. En una estructura de xarxa a part dels amics que conec s'hi poden
unir altres persones que comparteixen el mateix objectiu i entre tots podem
intercanviar i elaborar coneixement.
D'altra banda l'extensa comunitat de desenvolupadors que creen aplicacions, o les
constants millores que es produeixen, i un fet prou important: està traduït al
català... fan que en la comunitat d'usuaris es crei una sensació de confiança en la
constant millora de l'entorn.

Al nostre parer, doncs, el major avantatge es produeix quan pensem en

determinats estils d'interacció. Si pensem en projectes fàcilment expandibles a
noves persones, amb escasa dificultad d’acord, i que hàgin de ser implementats
ràpidament, Facebook és una bona opció. En aquest sentit, assenyalariem el seu
valor per a desenvolupar projectes que duren en el temps i que es puguin veure
enriquits amb l’entrada i la participació de nous membres. Tanmateix, aquests
projectes no hauran de tindre tant la finalitat de produir un resultat objectiu i
tancat, quan la de crear un cresol d’informació i valor, de tipus informal, que pugui
contribuir a cohesionar els membres de la comunitat. Facebook és més aviat un
entorn generador de comunitats que no pas de coneixement.

Tot i això, analitzant Facebook des d’una òptica connectivista (George Siemens,
Stephen Downes), és a dir considerant que el coneixement és el conjunt dels
vincles entre els distints nodes de les comunitats (o xarxes) presents a Facebook,
podem considerar que es pot convertir en un banc de coneixements, com qualsevol
eina d'interacció social.

El treball col·laboratiu: objectiu no directament present en la filosofia de

Facebook

Cal anar amb cura amb aquesta distinció. No hem de confondre el coneixement
amb la comunitat. Quan analitzem Facebook com a entorn on “dipositar”, debatre,
argumentar, remesclar i produir (nou) coneixement, aleshores les coses canvien.
Al llarg del nostre treball hem posat de manifest les mancances nadiues de
l’entorn per a gestionar tipus d’interaccions basades en objectius: no
disposem d’un calendari de tasques, d'una programació fàcil de milestones o fites,
d’eines per a treballar col·laborativament documents, de sincronitzitat multiusuari
(per a que intereactuen els membres del grup), de fòrums organitzables
temàticament, de tagging o marcació conceptual, de sistemes de cerca
d’informació...

En aquest sentit, la xarxa revetla la seva orientació cap a la socialitat “global”, en

lloc de cap als projectes o a la “pràctica” en el sentit de Lave i Wenger. El treball
col·laboratiu, entés a la manera en que l’hem conceptualitzat i posat en pràctica en
aquesta assignatura no ens sembla que sigui el punt fort de Facebook.

La privacitat: el tema candent

Avui en dia es molt vigent les dificultats que està trobant Facebook per adaptar la
seva estructura lògica i funcional als elevats estàndards de privacitat que demana
la societat. Es cert que aquesta preocupació està encetant un nou debat on, en
l'opinió del equip, creiem que es sobreestima el valor de la privacitat, donant-li una
dimensió que abans, al pla merament físic mai ha tingut per aquells que no "tenen
res a amagar".

En el pla del treball col·laboratiu i mes concretament a l'àmbit docent, aquesta

"manca" de privacitat, no deuria de considerar-se com un problema si no com una
palanca per a l'oferiment d'un ensenyament obert.

Aquest ensenyament obert es molt propici per a la creació d'un ecosistema del
coneixement compartit i distribuït, on la bretxa digital encara origina segments
socials a diferents velocitats.

Una estructura on, de manera democràtica i lliure, es puga accedir a formació,

coneixements, recursos... oberts pot revertir en el empowerment de la societat
mitjançant l'entramat d'una xarxa.

Per això, no cal que ens esforcem en ocultar coses (allò que no vullgues que es
conega, no el publiques!!) si no en buscar que coses podem fer públiques per a
millorar el mon.

Orientació 2.0

En aquest punt, creiem que caben pocs dubtes. Facebook s’està consolidant com un
paradigma d’un nou tipus de comunicació en la qual l’objectiu són les persones i les
seves interaccions comunicatives. Baix una perspectiva purament connectivista,
que accepte que el coneixement resideix en objectes i artefactes, Facebook sí
representa un model de traçat de connexions i subxarxes que ens permeten
apropar el que fa la gent (Facebook comença a tindre sentit quan un perfil personal
disposa de més de 50 amics, i quan aquests comencen a procedir, no tant de les
afinitats inicials i el coneixement directe, quan de les afinitats intel·lectuals i
empàtiques). D’acord amb aquesta orientació, Facebook ha acurat força la
connectivitat amb eines i serveis externs, o més aviat, caldria raonar a la
inversa: milers de serveis externs han acurat la seva connectivitat amb Facebook
com a valor afegit. Facebook ha obligat i està obligant a multitud de serveis a
dospuntzeritzar-se.

Recentment s’ha parlat del futur de la Internet com d’un futur de “xarxes”. Sense
entrat a valorar la idea, és cert que, de ser així, Facebook proporciona un indicador
de com serà aquest futur immediat. No pensem que aquest sigui un bon model per
a produir coneixement de qualitat, però sí és una referència sobre com es
gestionarà i connectarà el coneixement entre millions de persones.

Consideracions finals: Facebook, un recurs a considerar

En resum, malgrat algunes dificultats tecnològiques que presenta la configuració

de l’entorn, les característiques que fan de Facebook un recurs a tenir en compte
per a l’aprenentatge diari i el treball col·laboratiu són:
• La seva socialització ja que l’aprenentatge social millora els
processos d'aprenentatge. El sentiment de comunitat que s’estableix
possibilita la creació de comunitats d’aprenentatge.
• La facilitat d'interacció entre els diferents agents
• L'aprenentatge més informal que formal amplia les possibilitats de
construcció de coneixements i desenvolupament d’habilitats.
• El lifelong learning, pot ser de gran ajuda per a actualitzar-se
professionalment mitjançant la col·laboració entre col·legues. A més,
la inclusió d'un facilitador i expert en la matèria faria possibles millors
interaccions.
• La motivació, no només per les possibilitats col·laboratives sinó també
quant als continguts de la informació que es transmet.
• La inclusió, el respecte i integració de les diferències.