Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació
Institut Pla Marcell

Ciències de la Naturalesa
1r de l’ESO

1
 Índex
Classifiquem als éssers vius................................................................................ p.3
Ex.1....................................................................................................................... p.3
Ex.2-a .................................................................................................................. p.4
Ex.2-b................................................................................................................... p.5
Ex.3....................................................................................................................... p.6
Quin nom es posa als éssers vius ..................................................................... p.8
Ex.1....................................................................................................................... p.9
Ex.2....................................................................................................................... p.9
Ex.3....................................................................................................................... p.9
Ex.4....................................................................................................................... p.9
Ex.5....................................................................................................................... p.9
Un origen comú................................................................................................. p.10
Ex.1....................................................................................................................... p.10
Ex.2....................................................................................................................... p.10
Ex.3....................................................................................................................... p.11
La biodiversitat................................................................................................... p.12
Ex.1....................................................................................................................... p.12
Ex.2....................................................................................................................... p.12
Ex.3....................................................................................................................... p.12
Dos tipus de cèl·lules i 5 regnes........................................................................ p.14
Ex.1....................................................................................................................... p.15
Ex.2....................................................................................................................... p.15
Ex.3....................................................................................................................... p.15
Ex.4....................................................................................................................... p.15
Els moneres......................................................................................................... p. 15
Ex.1....................................................................................................................... p.17
Ex.2....................................................................................................................... p.17
Ex.3....................................................................................................................... p.17
Ex.4....................................................................................................................... p.17
Ex.5....................................................................................................................... p.17
Ex.6....................................................................................................................... p.17
Ex.7....................................................................................................................... p.17
Ex.8....................................................................................................................... p.18
Els virus................................................................................................................. p.18
Ex.1....................................................................................................................... p.19
Ex.2....................................................................................................................... p.19
Ex.3....................................................................................................................... p.19
Vacunes.............................................................................................................. p.19
Ex.1....................................................................................................................... p.20
Ex.2....................................................................................................................... p.20
Ex.3....................................................................................................................... p.20
Ex.4....................................................................................................................... p.20
El microcosmos................................................................................................... p.21
Ex.1....................................................................................................................... p.21
Ex.2........................................................................................................................p.21
Ex.3....................................................................................................................... p.21

2
CLASSIFIQUEM ELS ÉSSERS VIUS

A la unitat anterior classificaven els aliments en grups. El criteri triat era la

botiga en la que es venen. Els éssers vius també s’ordenen en grups. Els biòlegs
d’això en diuen classificar els organismes. Farem una classificació amb una
col·lecció d’objectes diversos, però abans fixa’t com es fa una classificació de
formes geomètriques senzilles.

Figura 1. Formes geomètriques senzilles.

a) Posem nom a cadascun dels objectes. Si no en sabem el nom, els distingim

amb una lletra.
b) Observem alguna característica que tinguin alguns dels objectes però no els
restants. Separem els objectes en dos grups segons aquesta característica.
c) Després ens fixem en un dels grups d’objectes i busquem una altra
característica que permeti separar-los en dos grups diferents. A l’exemple tenim
els objectes amb perímetre curvilini que els separem en objectes amb tot el
perímetre curvilini i objectes amb el perímetre amb una part corba i l’altra
recta.
d) Fem el mateix amb l’altra grup d’objectes. A l’exemple: costats diferents o bé
costats iguals.
Al final tindrem una classificació, com la de la figura 2, que permetrà saber
característiques de cada objecte. Per exemple: "el quadrat és un objecte amb
perímetre de línies totes rectes i de costats iguals".

Figura 2. Formes geomètriques classificades.

1. Digues quines serien les característiques de l’oval.

Les característiques de l’oval són: és un objecte amb un perímetre que té una
part corba i una altre recta.

2. Utilitza el mètode descrit per separar i classificar els següents objectes:

a) bicicleta, motocicleta, cotxe, autocar, tren, avió.
b) ganivet, forquilla, cullereta de postra, cullera, cullereta de cafè.

3
a)

VEHICLES

Que volen Que no

volen

Amb Sense
AVIÓ motor motor

+ Rodes 2 BICICLETA
Rodes A

+ 10 - 10
Persones Persones
MOTOCICLETA

No va per Va per COTXE

rails rails

AUTOCAR TREN

b)

4
 COBERTS

Que talla Que no

talla

Que no Que
GANIVET punxa punxa

FORQUILL
Per no Per A
postres postres

CULLERET
Per no
Per cafè A
cafè
DE
POSTRE

CULLERET CULLER
A A
DE CAFÈ

3. Hi ha més d’un milió de d’animals diferents i més de tres-cents mil de plantes

diferents. Suposa que tens uns quants exemplars d’animals diferents, tal com
es veu en la figura 3. Fes servir el mateix mètode de treball i intenta classificar-
los en grups.

5
 INVERTEBRATS

No són ni
Allargats
allargats ni
i prims
prims

No és Sense 8 6
Anellada
anellada potes potes potes

CUC DE NEMATOD CARGO

TERRA E L Sense
Amb pinces
pinces

Cos
ÀCAR petit
TISORE
TA
ARANYA Cos gran

Antenes Antenes
cap endavant cap
endarrere

XINXA ESCARABA
T

Figura 3. Animals per classificar-los. El número indica les vegades que està augmentat el dibuix respecte la
realitat.

Els esquemes de classificació amb què has estat treballant reben el nom de
claus dicotòmiques i separen els organismes en grups en funció de
característiques que tenen o que no tenen. D’aquesta manera es pot anar

6
trobant els diferents grups en què els biòlegs classifiquen els éssers vius. La
clau de la figura 4 permet classificar els vertebrats en les diferents classes en
que es divideixen:

Figura 4. Clau dicotòmica per classificar els vertebrats.

La mateixa clau dicotòmica per classificar els vertebrats es pot construir d’una
altra manera:

QUIN NOM ES POSA ALS ÉSSERS VIUS?

Quan parlem de la classificació dels éssers vius, la última categoria en la

classificació correspon al que anomenem espècie.
Una espècie la formen el conjunt d’organismes que són semblants entre ells i
que es poden aparellar i tenir descendència fèrtil. Cada espècie rep un nom
comú que varia segons l’idioma, i fins i tot dins de la comarca dins d’un mateix
país. Veiem uns quants exemples:

castellà català gallec basc francès anglès

urraca garsa pega mika pie bavarde magpie
gorrión pardal pardal txolarre moineau sparrow
clavel clavell cravo krabelin oeillet pink
7
 castaño castanyer castanheiro gaztaiñondo chataigner sweet chestnut

En un mateix idioma i segons les comarques o els pobles, els noms poden ser
tan diferents, que no sembla que es refereixin al mateix organisme. Així, per
exemple, a la maduixera també li diuen maduixer, fraga, fraura, fraula, fraulera
o araques a la Vall d'Aran.

Nom Nom
vulgar científic
Garsa Pica pica
Pardal Passer
domesticus
Castanyer Castanea sativa
Maduixera Fragaria vesca

Els científics tenen un sistema per donar nom als éssers vius que permet
unificar tots els noms i fer que, qualsevol científic, sigui del país que sigui, pugui
entendre fàcilment quin organisme està estudiant. Aquest sistema consisteix a
donar a cada organisme dos noms en llatí (nomenclatura binomial). El primer és
el nom que fa referència al gènere, i el segon a l’espècie. Si mirem el quadre de
dalt, un científic esbrinarà amb facilitat de quina espècie d’organisme es parla
mirant tan sols el nom científic. Ara respon:

1. Què és una espècie?

Una espècie és un conjunt d’éssers vius o organismes que són semblants
entre ells i que es poden aparellar i tenir descendència fèrtil.

2. Busca els noms en alemany, anglès, italià, francès i castellà de l’avet. Quin és
el nom científic de l’avet en tots aquests idiomes?

alemany anglès italià francès castellà

TANNE FIR ABETE SAPIN AVETO

Nom científic: Abies

3. El teu nom científic és Homo sapiens. Quina part d’aquest nom fa referència
al gènere i quina a l’espècie. Saps que vol dir aquest nom en català?
8
La part que fa referència al gènere és Homo i la part que fa referència a
l’espècie és sapiens. Aquest nom en català vol dir home que sap.

4. S’han descobert restes fòssils de prop d’un milió d’anys. Els científics els han
nomenat com Homo habilis i Homo erectus i altres fòssils més recents s’han
batejat com Homo neanderthalensis. Per què creus que els tres tenen el nom
genèric Homo però varia el nom de les espècies? Quines característiques et
suggereixen els noms d’aquestes espècies?

Perquè tots tenen característiques iguals d’home però d’altres característiques

no, per això canvia l’espècie. Homo habilis em suggereix que té alguna habilitat
específica , fabricar eines per exemple. El Homo erectus em suggereix que
anaven totalment drets tenien una postura totalment erecta. El Homo
neanderthalensis pel lloc on s’ha trobat, en una vall anomenada Neanderthal.

5. Qui va ser el científic que va introduir la nomenclatura binomial? Què va fer

aquest naturalista a més de la nomenclatura binomial?

Va ser Carlos Linneo. Apart de la nomenclatura binomial va establir la

taxonomia de Linneo. Aquesta taxonomia permet classificar les coses en
gènere, ordre, famílies... També va establir lo dels regnes. Hi han 7 taxos
necessaris: regnes, tipus, classes, ordres, famílies, gèneres i espècies.

UN ORIGEN COMÚ

9
 Figura 5. Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes

1. Per què pensen els científics que tots els éssers vius provenen d’una única
cèl·lula?
Perquè tots provenim d’un origen. Hem evolucionat.

2. En aquest esquema evolutiu, figura 5, es veuen, als extrems de les branques,

els diferents tipus d’éssers vius. Intenta agrupar-los i explica els motius de la
teva elecció.
MONERES: Són bacteris, unicel·lulars.
PROTOCTISTES: Són unicel·lulars o pluricel·lulars, però totes les cèl·lules iguals.
ANIMALS: Són pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius i es mouen.
PLANTES: Són pluricel·lulars que tenen un líquid anomenat clorofil·la i fan la
fotosíntesi. No es desplacen, són fixos.
FONGS: Són pluricel·lulars o unicel·lulars. Viuen fixos i s’alimenten d’altres
éssers vius.

L’agrupament dels éssers vius en dos regnes, animals i vegetals, fou vàlida
durant molts segles, ja que la majoria d’organismes visibles a simple vista es
podien agrupar en un o altre regne.

10
El descobriment del microscopi i la seva utilització per a l’estudi dels éssers vius
ha permès conèixer l’existència d’uns éssers vius molt petits, no visibles a
simple vista i que no responien a les característiques ni dels animals, ni dels
vegetals, per la qual cosa es modificà la classificació.
Podem classificar els éssers vius en cinc grups o regnes:

Els 5 Regnes

Regne Moneres: unicel·lulars molt senzills; són els bacteris.

Regne Protoctistes: unicel·lulars més complexos o pluricel·lulars amb les cèl·lules no

diferenciades, és a dir, totes les cèl·lules iguals; són els protozous i les algues
unicel·lulars i pluricel·lulars i alguns fongs.

Regne Fongs: la majoria pluricel·lulars, tot i que n’hi ha d’unicel·lulars. Viuen fixos i
s’alimenten d’altres éssers vius; són els bolets, les floridures i els llevats.

Regne Plantes: pluricel·lulars que tenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi. Viuen

fixos; són les molses, les falgueres, els arbres, els arbusts i les herbes.

Regne Animals: pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius i que,

generalment, es desplacen; inclouen els animals terrestres, aeris i aquàtics.

3. Posa els organismes en el regne que els correspongui: Mol·luscs, Molses,

Falgueres, Líquens, Algues, Protozous, Cianobacteris, Bolets, Ocells i Rèptils.

Moneres Protoctistes Fongs Plantes Animals

Cianobacteris Algues Bolets Molses Mol·luscs

Protozous Líquens Falgueres Ocells

Rèptils

11
 Figura 6. Cèl·lules de tel de ceba (eucariota) i Bacillus subtilis (procariota).

LA BIODIVERSITAT

El conjunt de canvis lents que experimentem els éssers vius amb el pas del
temps ens porta al que anomenem l’evolució biològica. Els éssers vius que hi ha
avui al planeta són diferents dels que hi havia en altres èpoques. És ben sabut
el cas dels grans rèptils, els dinosaures, i la seva extinció. Els fòssils que s’han
trobat han permès conèixer espècies que ara ja no existeixen.

La biodiversitat o diversitat biològica es refereix al nombre de poblacions

d’organismes i espècies diferents que es troben en un determinat lloc. La
biodiversitat es troba amenaçada greument pels humans. Cada any
desapareixen, al món, 150000 espècies. Si se segueix amb aquest ritme en 30
anys poden haver desaparegut el 20% de les espècies actualment conegudes.
La desaparició d’espècies pot tenir conseqüències econòmiques perquè hi ha
moltes espècies que s’utilitzen directament com a aliment o que s’utilitzen per
obtenir-ne, i d’altres que s’utilitzen per obtenir medicines o altres productes.

1. Per què es van extingir els dinosaures?

Hi han diverses teories sobre l’extinció dels dinosaures. Una d’elles la del
meteorit. Segons diu la teoria el meteorit va produir un canvi climàtic i va
generar pèrdua d’aliments vegetals, que aquesta pèrdua va eliminar els
herbívors, que fa fer que morissin els carnívors...

2. Quina és la situació actual del linx ibèric? Per què?

El linx ibèric està en perill d’extinció per l’activitat humana. Ja que els humans
els matem i no els respectem ni a ells ni el seu entorn.

3. Com és que no hi ha llops als nostres boscos quan fa tan sols 100 anys si
que n’hi havia?
Per l’activitat humana. Els humans construïm, tallem arbres, els matem o
altres coses. Els llops se’n han anat a altres lloc per escapar-se de
l’activitat humana que hi ha.

12
 Figura 6. Cèl·lula procariota

PROCARIOTA EUCARIOTA

MIDA 1 - 10 m 10 - 30 m
els que en presenten, de cel·lulosa (plantes.
PARET CEL·LULAR formada bàsicament per peptidoglicà
algues i alguns fongs) o de quitina (fongs)
MOTILITAT flagells formats per un únic filament flagells formats per grups de microtúbuls
un sol cromosoma circular ADN formant els cromosomes que només són
ADN - MATERIAL GENÈTIC visibles al microscopi òptic quan la cèl·lula es
petits cercles d’ADN (plasmidis) divideix
NUCLI absent Present
ribosomes grans
mitocondris
plastidis
ribosomes petits
ORGÀNULS CEL·LULARS vacúols
inclusions citoplasmàtiques
aparell de Golgi
lisosomes
reticle endoplasmàtic llis i rugós
REPRODUCCIÓ per divisió binària per mitosi

Taula 1. Comparació entre els dos tipus de cèl·lula.

DOS TIPUS DE CÈL·LULES I 5 REGNES

13
Tots els éssers vius estem formats per cèl·lules. Les formes més senzilles de
vida són cèl·lules solitàries mentre que els organismes complexos són formats
per moltes cèl·lules, milers, milions i fins i tot bilions, diferents i especialitzades
per realitzar una funció determinada. Però no totes les cèl·lules que formen els
éssers vius són iguals, ni tan sols són iguals totes les cèl·lules d’un individu
pluricel·lular com és el cas dels humans que tenim entre 100 i 300 bilions de
cèl·lules.

Totes les cèl·lules tenen dues parts bàsiques, la membrana cel·lular i el

citoplasma. La membrana cel·lular és el límit de la cèl·lula i controla l’entrada i
sortida de substàncies. Les cèl·lules de les plantes, de les algues, dels fongs i
dels bacteris també tenen una paret cel·lular rígida que envolta la membrana.
Totes les cèl·lules també tenen material genètic. És el material genètic el que
permet parlar de dos tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes.

Les cèl·lules eucariotes tenen un orgànul més o menys esfèric en el citoplasma

que s’anomena nucli. En aquestes cèl·lules el nucli conté àcids nucleics, el
material genètic o hereditari, que és qui controla l’activitat cel·lular.

La cèl·lula procariota és molt senzilla. El material genètic, l’ADN, forma un únic

cromosoma circular molt replegat i sense cap embolcall membranós. La zona
del citoplasma que ocupa s’anomena nucleoide. Dispersos pel citoplasma hi
trobem els ribosomes, que són més petits que els de les cèl·lules eucariotes, i
algunes inclusions de substàncies de reserva.

Segons la teoria de l’evolució la cèl·lula procariota és present als primers éssers

vius. Els fòssils més antics, que tenen 3 500 milions d’anys, tenen formes que
recorden les cèl·lules procariotes. Els fòssils més antics que corresponen a
éssers vius formats per cèl·lules eucariotes tenen 1 400 milions d’anys. Tot i
que sembla que els organismes formats per cèl·lules eucariotes han aconseguit
un gran èxit evolutiu, per la seva diversitat de formes, i perquè dominen a la
Biosfera, quant a nombre són menys que els formats per cèl·lules procariotes.

Regne Autòtrof Heteròtro

a fa
Moneres X X
Protoctist X X
es
Fongs X
Plantes X
Animals X

Taula 2. Tipus de nutrició en els 5 regnes.

Regne Procariot Eucariot Unicel·lul Pluricel·lul
a a ar ar
Moneres X X
Protoctist X X X
s
14
 Fongs X X X
Plantes X X
Animals X X

Taula 3. Tipus de cèl·lules i agrupacions cel·lulars en els 5 regnes.

1. Què diu la teoria de l’evolució? Qui va ser Charles Darwin? Quina

aportació va fer a la teoria de l’evolució?
Segons la teoria de l’evolució evolucionem dels nostres avantpassats
mitjançant la selecció natural. També diu que la cèl·lula procariota és
present als primers éssers vius, ja que els fòssils més antics tenen formes
que recorden les cèl·lules procariotes, que són per tant éssers vius amb
organismes més senzills. Charles Darwin va ser un naturalista anglès. Va
explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir
d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. També va introduir
el concepte de la lluita per la supervivència, qui sobreviu són els éssers
vius més adaptats. El descobriment científic de Darwin continua sent la
base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la
diversitat de la vida.

2. Quin nom reben les cèl·lules que tenen el material genètic surant en el
citoplasma?
Es diuen cèl·lules procariotes.

3. Què tenen totes les cèl·lules?

Totes les cèl·lules tenen la membrana cel·lular, el citoplasma, el material
genètic i ribosomes.

4. Què són les vacunes? Per què serveixen?

Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits
d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de produir-la.
Permeten que el nostre cos “aprengui” a lluitar contra la malaltia.

ELS MONERES

El regne dels moneres és format per espècies amb estructura cel·lular

procariòtica. Comprèn dos grups el dels arqueobacteris i el dels eubacteris. En
general, els arqueobacteris i els eubacteris són bastant semblants en forma i en
mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara
cèl·lules planes i quadrades. Malgrat la semblança visual amb els bacteris, els
arqueobateris són genèticament i metabòlicament més propers als eucariotes.

No es coneixen exemples clars de patògens o paràsits arquobacterians, però

solen ser mutualistes o comensals. En són exemples els arqueobacteris
metanògens que viuen a l'intestí dels humans i els remugants, on estan
presents en grans quantitats i contribueixen a digerir l'aliment. Els
15
arqueobacteris tenen la seva importància en la tecnologia; hi ha metanògens
que són utilitzats per produir biogàs i com part del procés de depuració, i els
enzims d'arqueobacteris extremòfils capaços de resistir a temperatures
elevades i solvents orgànics són explotats en la biotecnologia.
Els bacteris formen un grup que comprèn unes 3000 espècies, d’una mida
mitjana d’entre 1 i 3  m. Com tots els moneres no tenen nucli, i presenten una
paret cel·lular rígida al voltant de la membrana. En alguns la paret cel·lular és
envoltada per una càpsula gelatinosa, tolts són mòbils gràcies a la presència de
flagells. La majoria es reprodueixen per divisió binària simple, també
anomenada bipartició o fissió binària, que és una forma de divisió cel·lular que
consisteix en la divisió en dues cèl·lules filles de contingut genètic idèntic a
cèl·lula mare o original. Les cèl·lules bacterianes tenen formes diverses: esfèrica
o coc, bastó o bacil, coma o vibrió i bastó cargolat o espiril.

Figura 2. Divisió binària

Figura 1. Formes bacterianes més comunes
Alguns bacteris són fotosintètics, però la majoria són heteròtrofs de vida
saprobia, simbiòtica o paràsita.
Un grup important dins dels eubacteris és el dels cianobacteris que tenen
nutrició autòtrofa, però són de mida més gran i fan la fotosíntesi com les
plantes. S’agrupen en colònies amb una substància gelatinosa que fa que a
vegades es puguin veure a ull nu. Els cianobacteris són també anomenats
"algues blaves".
Hi ha habitualment 40 milions de cèl·lules eubacterianes en un gram de sòl, i un
milió en un mil·lilitre d’aigua dolça; en total, hi ha aproximadament cinc
nonilions (5×1030) d'eubacteris a la Terra.
Tenen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants
dels seus cicles depenen d’ells, com ara la fixació del nitrogen de l’atmosfera i
la putrefacció. La meitat d’espècies dels bacteris es poden cultivar al laboratori.
L'estudi dels bacteris és conegut com a bacteriologia, i és una branca de la
microbiologia.
Al cos humà hi ha aproximadament deu vegades més cèl·lules eubacterianes
que humanes, amb grans quantitats d'eubacteris a la pell i el sistema digestiu.
Tot i que la gran majoria dels eubacteris són inofensius, alguns d'ells són
beneficiosos, i d’altres causen malalties infeccioses com el còlera, la sífilis,
l'àntrax, la lepra i la pesta.
Les malalties bacterianes letals més comunes són les infeccions respiratòries.
La tuberculosi mata uns dos milions de persones cada any, majoritàriament a
l'Àfrica subsahariana.
Als països desenvolupats s’utilitzen antibiòtics per a tractar infeccions
eubacterianes, així com en diversos processos agrícoles; aquest excés en el seu
ús ha provocat que la resistència als antibiòtics sigui un fet habitual.

16
A la indústria, els eubacteris són importants en processos com ara el tractament
d’aigües residuals, i la producció de formatge i iogurt per mitjà de la
fermentació, així com en la biotecnologia i en l’obtenció d’antibiòtics i altres
productes químics.

1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels moneres?

Cèl·lules eucariotes.

2. Què vol dir ser patogen? I paràsit?

Patogen: Organisme que produeix una malaltia.
Paràsit: Organisme que viu sobre altres éssers vius i que els perjudiquen.

3. Què són els remugants?

Són els encarregats de fer que l’aliment es digereixi bé en dos parts:
primer que el menjar es reparteixi per tots llocs i després, que es digereixi.

4. Què és el biogàs?

És una barreja de gasos, que es pot aplicar als residus o els subproductes
orgànics.

5. Què vol dir reciclar? Com col·laboren els bacteris al reciclatge?

Vol dir que es recuperen els residus un cop fets servir.
6. Què és la biotecnologia?
Conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l’estudi dels éssers
vius o parts dels éssers vius per tal d’obtenir-ne béns i serveis.

7. Defineix que són el saprofitisme, el parasitisme i la simbiosi.

Saprofitisme: Forma de nutrició del organismes que obtenen els nutrients

que necessiten de la matèria orgànica morta o en descomposició. Transformen
les substàncies orgàniques del sòl en substàncies inorgàniques que poden
utilitzar les plantes.

Parasitisme: Forma de nutrició dels organismes que obtenen l’aliment

d’altres éssers vius, els quals perjudiquen. Poden produir malalties com la
tuberculosi o el còlera.

Simbiosi: Forma de nutrició en la que un organisme viu associat a un altre

individu, i els dos se’n beneficien.

8. Busca informació sobre les malalties següents: el còlera, la sífilis, l’àntrax,

la lepra, la pesta i la tuberculosi.

17
 Còlera: El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la
ingestió d’aliments o aigua contaminats pel bacteri.

Sífilis: És una malaltia infecciosa de transmissió sexual que està causada

per un bacteri espiroqueta.

Àntrax: Sèrie de patologies produïdes per diferents microorganismes, que

tenen associades ferides o úlceres d’un color negrós.

Lepra: És una malaltia infectocontagiosa però difícilment contagiable

causada pel Bacil de Hansen.

Pesta: És una malaltia epidèmica causada per la Yersinia pestis, bacil

aerobi i gramnegatiu que es transmet a través de les puces dels rosegadors
infectats que piquen a l'home, produint-se així la penetració del bacil en
l'organisme humà, on hi haurà una posterior multiplicació d’aquest.

Tuberculosi: És una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada

per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi
sol atacar els pulmons però també pot afectar el sistema nerviós central.

ELS VIRUS

Són substàncies químiques cristal·litzables i inerts que només s’assemblen als

éssers vius quan es troben dins d’una cèl·lula.
No s’alimenten, ni respiren, ni creixen, ni es poden moure. No realitzen
intercanvis amb el medi, ni de matèria, ni d’energia. No tenen un metabolisme
propi. Només es manifesta la seva activitat quan entren en contacte amb un
tipus de cèl·lules vives, per a les quals són específics, que modifiquen les seves
activitats ordinàries per dedicar-se a la producció de nous virus. Els virus
utilitzen el metabolisme de la cèl·lula atacada per reproduir-se.

Els virus estan formats per una molècula d’àcid nucleic, ADN o ARN, coberta per
una estructura de natura proteica anomenada càpsida. Alguns virus presenten
per sobre de la càpsida una altra coberta composta, entre d’altres substàncies,
per restes de la membrana de les cèl·lules parasitades.

Els virus són específics. Només ataquen a un organisme d’una espècie o a un

grups d’organismes, per no a les altres espècies, fins i tot molts virus són
específics d’un determinat tipus de cèl·lules d’un organisme.

Els virus destrueixen les cèl·lules atacades per alliberar els nous virus que s’han
format, que atacaran les cèl·lules veïnes (cicle lític). Alguns virus passen per
una fase atenuada (cicle lisogènic). No maten les cèl·lules sinó que resten amb
elles durant molt de temps.

Es coneixen més de espècies de virus.

18
 1 2 3 4 5
Figura ?. 1. Virus T del bacteri Escherichia coli; 2. Virus de l’herpes; 3. Virus de la SIDA, 4. Virus del mosaic
del tabac, i 5. Virus del xarampió.

1. Quines són les característiques generals dels éssers vius?

• Tots neixen i moren.

• Tenen una composició química semblant, que constitueix la matèria
orgànica.
• Estan fets per una o més cèl·lules.
• Tots fan les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

2. Quines d’aquestes característiques no acompleixen els virus? per què?

No porten a terme per sí mateixos cap de les funcions vitals, necessiten
infectar cèl·lules vives per fer-ho.

3. Quines malalties coneixes que siguin produïdes per virus?

Herpes, sida, xarampió, refredats...

VACUNES

A la taula teniu el calendari de vacunacions que se segueix al nostre país.

Llegiu-lo atentament i després responeu les següents preguntes després de
consultar els llibres i enciclopèdies de la biblioteca:

Edat Vacunes

Tres mesos DTP Diftèria, tètan, tos ferina

Poliomielitis oral
Cinc mesos DTP
Poliomielitis oral
Set mesos DTP
Poliomielitis oral

19
 Quinze mesos Triple vírica:
xarampió, rubèola i parotiditis
Divuit mesos DTP
Poliomielitis oral
Quatre o sis anys DT Diftèria, tètan
Poliomielitis oral
Onze anys Triple vírica

Dotze anys Hepatitis B

Catorze o setze Td Vacuna antitetànica tipus

anys adult
i cada deu anys

1. Què són les vacunes? Per què ens vacunen?

Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d'una
malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de produir-la. Permeten que
el nostre cos “aprengui” a lluitar contra la malaltia.

2. Busca contra quines malalties ens protegeixen les vacunes que prenem.
Diftèria, tètan, tos ferina, poliomielitis, xarampió, rubèola, parotiditis i hepatitis
B.

3. Quin microorganisme les produeix i de quin tipus és?

Diftèria: bacteri.
Tètan: bacteri.
Tos ferina: bacteri.
Poliomielitis: virus.
Xarampió: virus.
Rubèola: virus.
Parotiditis: virus.

4. Quins són els símptomes que donen aquestes malalties?

Diftèria: Mal de coll, augment de la temperatura corporal, ganglis limfàtics
inflamats en el coll i lesions en la pell.
Tètan: Rigidesa dels músculs, espasmes musculars, febre i pols ràpid, dificultats
per empassar i apnea.
Tos ferina: Infecció de les vies respiratòries superiors, esternuts, febre baixa, tos
lleu que es torna més ràpida i intensa.
Poliomielitis: Debilitat muscular i paràlisis.
Xarampió: Febre alta i erupció a la pell.
Rubèola: Aparició de petites erupcions a la pell, febre no gaire alta, mal de coll,
inflamació dels ganglis al voltant de la nuca.
Parotiditis: mal de cap, malestar general, febre baixa i inflamació de les
glàndules paròtides.

20
EL MICROCOSMOS

Algunes civilitzacions antigues i alguns pobles indígenes actuals tenen creences

que recorden la hipòtesi Gaia. La hipòtesi Gaia fou formulada pel físic anglès
James Lovelock i per la biòloga dels E.U.A. Lynn Margulis. Segons aquesta
hipòtesi l’atmosfera terrestre ha estat creada i es manté gràcies als éssers vius i
que a la vegada la Terra és un ésser viu perquè, com els éssers vius,
s’autoregula, es manté a ella mateixa. La hipòtesi Gaia proposa que són els
microorganismes, que dominen tant a la superfície com al subsòl, els qui
serveixen per mantenir els processos de la vida d’aquest gran ésser viu, la
Terra.
És en aquest sentit que es parla de Microcosmos. Si el Cosmos, o Univers, és el
conjunt dels astres i de l’espai que els conté, el Microcosmos és el conjunt dels
microorganismes i dels hàbitats que colonitzen.

1. Cerca informació sobre la hipòtesi Gaia i fes-ne un resum. Qui ha formulat

aquesta hipòtesi? En què es basa?
La Hipòtesi Gaia explica el planeta Terra com a superorganisme que és capaç
d'autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics. L'hipòtesi va ser
introduïda per el físic anglès James Lovelock i la biòloga Lynn Margulis.

2. Què penses d’aquesta hipòtesi?

Que no pot ser, perquè la Terra no està formada per matèria orgànica. A més,
no es reprodueix i no està feta per cèl·lules.

3. Si per explorar el Cosmos ens calen ens calen els telescopis i les naus
espacials, per estudiar el Microcosmos que ens caldrà?
Els microscopis.

21