Professional Documents
Culture Documents
El Regne Dels Protoctistes
El Regne Dels Protoctistes
Departament d’Educació
Institut Pla Marcell
Ciències de la Naturalesa
1r de l’ESO
1
2
REGNE DELS PROTOCTISTES
Aquest regne es defineix per exclusió, o sigui no per coses que tenen sinó per
coses que no tenen. Els seus membres no són ni animals, ni plantes, que
tinguin un desenvolupament embrionari, ni són fongs mancats de flagells ni
que es formin a partir d’espores, ni són, quant a la seva organització cel·lular,
procariòtics. Comprèn els microorganismes eucariòtics i els seus descendents
immediats: totes les algues (unicel·lulars i pluricel·lulars), els fongs flagel·lats,
els fongs mucosos (mixomicets) i els protozous. És un grup heterogeni:
autòtrofs i heteròtrofs, mòbils i sedentaris... Tenen en comú l’aerobiosi, la
respiració mitocondrial i que molts presenten flagells en algun estadi de la
seva vida.
Les algues
Figura 1. Macrocystis.
3
Algues diatomees. Són unicel·lulars. Presenten un estoig de sílice i un
pigment fotosintètic groguenc. Formen part del plàncton.
Figura 2. Dibuix de diatomees fet pel naturalista alemany Ernest Haeckel el 1904. 1.
Triceratium digitale, 2. Lyrella lyra 3. Lyrella excavata 4. Triceratium mirificum, 5.
Triceratium pentacrinus, 6. Actinoptychus constellatus, 7. Aulacodiscus mammosus,
8. Navicula wrightii, 9. Auliscus crucifer, 10. Biddulphia biddulphiana, 11. Auliscus
johnsonianus, 12. Auliscus mirabilis, 13. Aulacodiscus grevilleanus, 14. Surirella
macraeana, 15. Odontella regia, 16. Asterolampra eximia, 17. Actinoptychus
heliopelta, 18. Rutilaria barbadense, 19. Pinnularia sp. 20. Odontella granulata, 21.
Triceratium pentacrinus, 22. Triceratium moronense.
4
Algues brunes. Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments
marrons. Poden viure fixades al fons (bentòniques) o surant en el mar.
5
1. Quines característiques tenen les algues?
Són un grup molt divers des de unicel·lulars a pluricel·lulars,
poden medir més de 100m. No tenen teixits, habiten a llocs
humits i aigües de tot tipus.
Es nodreixen heterotròficament, és a dir, s'alimenten de les
restes d'altres éssers vius.
La marea roja
Les terribles marees roges en les quals moren milers de peixos són produïdes
per grans proliferacions d’algues microscòpiques. El verí d'aquestes marees
vermelles s'ha atribuït principalment a una espècie, Gonyaulax catanella, i s'ha
demostrat que és una toxina nerviosa tan extraordinàriament potent que fou
estudiada per la divisió de la guerra química de l'Exèrcit americà. Un gram és
suficient per a matar 5 milions de ratolins en 15 minuts.
La marea roja és un fenomen natural que es produeix a les aigües marines
tranquil·les i càlides. L'alta concentració d'aquests microorganismes
planctònics, alguns dels quals produeixen toxines, causa pèrdues econòmiques
per a la aqüicultura. Això és a causa de l'acumulació d'aquestes toxines en
animals microfiltradors, principalment mol·luscs com el musclo (Mytilus
galliprovincialis o Mytilus edulis), la cloïssa (Venerupis sp.), l’ostra (Ostrea
gigans) o la petxina de pelegrí (Pecten maximus). Els grups de toxines més
importants trobats en aquestes algues són: les toxines amnèsiques, les toxines
paralitzants i les toxines gàstriques.
6
Els fongs flagel·lats
Són microorganismes aquàtics o del s l que tenen una nutrició com els fongs,
són paràsits o sapròfits. El seu cos és format per uns filaments anomenats hifes
què a diferència dels fongs no són tabicades. Les hifes envaeixen els teixits de
l’organisme parasitat o la matèria orgànica de la qual s’alimentaran. El seu
mecanisme de nutrició consisteix a l’excreció d’enzims digestius extracel·lulars
sobre la matèria orgànica i l’absorció dels nutrients que en resultin. Es
reprodueixen asexualment mitjançant espores flagel·lades. Alguns es
reprodueixen sexualment mitjançant gàmetes mòbils.
En aquest grup trobem Plasmopara viticola el productor del míldiu, una
malaltia greu de la vinya, i Phytophtora infestans que causa el podrit de les
patates. El segle XIX aquest fong destruí la collita de patates d’Irlanda i
d’Alemanya. Es diu que moriren 500 000 irlandesos i que un milió es veieren
obligats a emigrar a Amèrica.
Es coneixen unes 450 espècies. Viuen en llocs humits i ombrívols del bosc,
sobre troncs i fulles mortes o altres substàncies orgàniques. Alguns són
aquàtics i un petit grup són paràsits de plantes com Plasmodiophora brassicae
que produeix la malaltia coneguda com l’hèrnia de la col.
7
Figura 8. Cicle biològic de Dictyostelium discoideum un fong mucós. No tenen paret
cel·lular. A l’estat ameboide (1) s’alimenten de bacteris i d’altres partícules
d’aliment. Les amebes s’associen i formen com un moc, el pseudoplasmodi (2), que
finalment dóna lloc a un cos fructífer (3).
1 2
3 4
Els protozous
8
Són organismes molt semblants als animals. Es considera que hi ha més de 30
000 espècies. Són heteròtrofs, alguns són paràsits o simbiòtics. Gairebé tots
són unicel·lulars, però n’hi ha que formen colònies. Una característica que s’ha
utilitzat per classificar-los és la motilitat. Els que presenten motilitat per la
presència de flagells donen lloc a dos grans grups: el dels Flagel·lats, si es
mouen mitjançant flagells, i el dels Ciliats o Ciliòfors, si es mouen mitjançant
cilis, flagells curts que es troben per tota la superfície de l’organisme. Un tercer
grup el formen els protozous que es mouen mitjançant moviment ameboideu,
s’anomenen Rizòpodes, i el quart grup els protozous pràcticament immòbils
que són paràsits i que s’anomenen Esporozous perquè en una part del seu cicle
de vida hi ha una fase formadora d’espores.
Tenen reproducció asexual i sexual. En algunes espècies es manifesten
ambdues, per en general predomina l’asexual. La reproducció sexual es
realitza en moments crítics per a la supervivència. Se’ls troba en medis
aquàtics, marins o d’aigua dolça, com a paràsits o en simbiosis amb altres
organismes. La major part de les espècies són de vida lliure que és
condicionada per la llum, per la temperatura, pel pH i per la composició
química i la qualitat i quantitat de nutrients del medi.
Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més
curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i la
Vorticella que viu fixa.
9
Figura 11. Protozous ciliats: Paramecium i Vorticella.
10
Figura 14. Protozous: 1. Vorticella; 2. Halteria; 3. Euglena; 4. Colpidium;
5. Spirostomum; 6. Colpoda; 7. Chilomonas; 8. Paramecium;
9. Euplotes; 10. Blepharisma; 11. Coleps, i 12. Stylonychia.
11
Per acabar
3. Què és el plàncton?
Un conjunt d'éssers vius de diversos tipus
5. Què és el pH?
És la mesura d'ions d'hidroni en una solució
6. Què és un plasmodi?
Són un grup de hemosporidis amb 85 espècies
12