Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació
Institut Pla Marcell

Ciències de la Naturalesa
1r de l’ESO

1
2
REGNE DELS PROTOCTISTES

Aquest regne es defineix per exclusió, o sigui no per coses que tenen sinó per
coses que no tenen. Els seus membres no són ni animals, ni plantes, que
tinguin un desenvolupament embrionari, ni són fongs mancats de flagells ni
que es formin a partir d’espores, ni són, quant a la seva organització cel·lular,
procariòtics. Comprèn els microorganismes eucariòtics i els seus descendents
immediats: totes les algues (unicel·lulars i pluricel·lulars), els fongs flagel·lats,
els fongs mucosos (mixomicets) i els protozous. És un grup heterogeni:
autòtrofs i heteròtrofs, mòbils i sedentaris... Tenen en comú l’aerobiosi, la
respiració mitocondrial i que molts presenten flagells en algun estadi de la
seva vida.

Les algues

És un grup format per més de 18 000 espècies de morfologia i complexitat

molt variada perquè comprèn tant organismes unicel·lulars com pluricel·lulars.
Alguns, com l’alga Macrocystis, poden arribar al centenar de metres tot i que
les seves cèl·lules no arriben mai a formar teixits. Com les plantes realitzen la
fotosíntesi per bé que algunes es nodreixen heterotròficament. Habiten les
aigües dolces i salades, els troncs o parets o el sòl sempre que la humitat sigui
elevada. N’hi ha que viuen simbiòticament a l’interior d’animals, i d’altres
associades amb fongs per formar els líquens.
Es diferencien de les plantes perquè els seus gàmetes o espores es formen a
l’interior d’estructures unicel·lulars, mentre que a les plantes es formen en
estructures pluricel·lulars. La seva classificació es basa en l’estructura cel·lular,
la presència de paret, les substàncies utilitzades com a reserva energètica i
principalment pels pigments fotosintètics que contenen. La presència d’un
pigment o altre determina la fondària en què poden viure.

Figura 1. Macrocystis.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant

espores, i sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és
alternant.

Es classifiquen en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen.

Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o
brunes) o vermells (algues vermelles).

3
Algues diatomees. Són unicel·lulars. Presenten un estoig de sílice i un
pigment fotosintètic groguenc. Formen part del plàncton.

Figura 2. Dibuix de diatomees fet pel naturalista alemany Ernest Haeckel el 1904. 1.
Triceratium digitale, 2. Lyrella lyra 3. Lyrella excavata 4. Triceratium mirificum, 5.
Triceratium pentacrinus, 6. Actinoptychus constellatus, 7. Aulacodiscus mammosus,
8. Navicula wrightii, 9. Auliscus crucifer, 10. Biddulphia biddulphiana, 11. Auliscus
johnsonianus, 12. Auliscus mirabilis, 13. Aulacodiscus grevilleanus, 14. Surirella
macraeana, 15. Odontella regia, 16. Asterolampra eximia, 17. Actinoptychus
heliopelta, 18. Rutilaria barbadense, 19. Pinnularia sp. 20. Odontella granulata, 21.
Triceratium pentacrinus, 22. Triceratium moronense.

Algues verdes. Poden ser unicel·lulars (planctòniques) o pluricel·lulars

(bentòniques) i en elles predomina el pigment verd anomenat clorofil·la.

Figura 3. Algues verdes: Closterium sp. , Ulva lactuca i Spirogyra sp.

4
Algues brunes. Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments
marrons. Poden viure fixades al fons (bentòniques) o surant en el mar.

Figura 4. Algues brunes: Fucus vesiculosus i Padina pavonica.

Algues vermelles. Són pluricel·lulars i en elles predominen els pigments

vermells. Són bentòniques i algunes acumulen carbonats per la qual cosa
contribueixen a formar els esculls coral·lins.

Figura 5. Algues roges: Chondrus crispus i Gelidium sp.

Figura 6. Algues: 1. Spirogyra; 2. Zygnema; 3. Scenedesmus; 4. Closterium;

5. Cosmarium; 6. Navicula; 7. Gomphonema; 8. Ulva, i 9. Fucus.

5
1. Quines característiques tenen les algues?
Són un grup molt divers des de unicel·lulars a pluricel·lulars,
poden medir més de 100m. No tenen teixits, habiten a llocs
humits i aigües de tot tipus.
Es nodreixen heterotròficament, és a dir, s'alimenten de les
restes d'altres éssers vius.

2. Digues a quin grup pertanyen les algues de la Figura 6?

1,2,3,4,5 i 8: Algues verdes
6 i 7: Diatomees
9: Algues brunes

3. Les diatomees són unes algues unicel·lulars. Per què serveixen?

• Per fer la dinamita, va barrejar la nitroglicerina amb terra de
diatomees, i va esdevenir la dinamita. Així la nitroglicerina no
explotava amb un cop.
• Són repel·lents de insectes.
• Filtrar l'aigua a les piscines.

4. Quines altres aplicacions tenen les algues?

• Donar menjar
• Tractaments per la pell
• Combustible

La marea roja

Les terribles marees roges en les quals moren milers de peixos són produïdes
per grans proliferacions d’algues microscòpiques. El verí d'aquestes marees
vermelles s'ha atribuït principalment a una espècie, Gonyaulax catanella, i s'ha
demostrat que és una toxina nerviosa tan extraordinàriament potent que fou
estudiada per la divisió de la guerra química de l'Exèrcit americà. Un gram és
suficient per a matar 5 milions de ratolins en 15 minuts.
La marea roja és un fenomen natural que es produeix a les aigües marines
tranquil·les i càlides. L'alta concentració d'aquests microorganismes
planctònics, alguns dels quals produeixen toxines, causa pèrdues econòmiques
per a la aqüicultura. Això és a causa de l'acumulació d'aquestes toxines en
animals microfiltradors, principalment mol·luscs com el musclo (Mytilus
galliprovincialis o Mytilus edulis), la cloïssa (Venerupis sp.), l’ostra (Ostrea
gigans) o la petxina de pelegrí (Pecten maximus). Els grups de toxines més
importants trobats en aquestes algues són: les toxines amnèsiques, les toxines
paralitzants i les toxines gàstriques.

6
Els fongs flagel·lats

Són microorganismes aquàtics o del s l que tenen una nutrició com els fongs,
són paràsits o sapròfits. El seu cos és format per uns filaments anomenats hifes
què a diferència dels fongs no són tabicades. Les hifes envaeixen els teixits de
l’organisme parasitat o la matèria orgànica de la qual s’alimentaran. El seu
mecanisme de nutrició consisteix a l’excreció d’enzims digestius extracel·lulars
sobre la matèria orgànica i l’absorció dels nutrients que en resultin. Es
reprodueixen asexualment mitjançant espores flagel·lades. Alguns es
reprodueixen sexualment mitjançant gàmetes mòbils.
En aquest grup trobem Plasmopara viticola el productor del míldiu, una
malaltia greu de la vinya, i Phytophtora infestans que causa el podrit de les
patates. El segle XIX aquest fong destruí la collita de patates d’Irlanda i
d’Alemanya. Es diu que moriren 500 000 irlandesos i que un milió es veieren
obligats a emigrar a Amèrica.

Els fongs mucosos (mixomicets)

Són organismes amb un cicle biològic en el qual distingim dos estadis. El

primer amb característiques semblants als animals i el segon amb
característiques semblants als vegetals. En el primer estadi aquests
organismes formen un plasmodi, una gran massa de citoplasma que conté
molts nuclis, que canvia de forma, com els protozous Rizòpodes, que es
desplaça, que és visible a ull nu i que pot canviar de color. El nom de mucosos
els ve perquè el plasmodi és mucós. En aquest estadi s’alimenten per
fagocitosi. A la primavera i a la tardor és fàcil veure plasmodis. Quan les
condicions es fan desfavorables (temperatura i humitat) cada nucli i la part del
citoplasma del seu voltant s’envolten d’una membrana gruixuda i formen un
cos fructífer en el qual es formen les espores. Quan les condicions tornen a ser
favorables, aquestes espores germinen i donen unes cèl·lules flagel·lades que
es fusionen per parells, perden els flagells, el nucli comença a dividir-se i es
forma el plasmodi.

Figura 7. Col infectada pel fong

Plasmodiophora brassicae productor de
la malaltia anomenada hèrnia de la col.

Es coneixen unes 450 espècies. Viuen en llocs humits i ombrívols del bosc,
sobre troncs i fulles mortes o altres substàncies orgàniques. Alguns són
aquàtics i un petit grup són paràsits de plantes com Plasmodiophora brassicae
que produeix la malaltia coneguda com l’hèrnia de la col.

7
Figura 8. Cicle biològic de Dictyostelium discoideum un fong mucós. No tenen paret
cel·lular. A l’estat ameboide (1) s’alimenten de bacteris i d’altres partícules
d’aliment. Les amebes s’associen i formen com un moc, el pseudoplasmodi (2), que
finalment dóna lloc a un cos fructífer (3).

1 2

3 4

Figura 9. Mixomicets: 1. Dictyostelium discoideum. 2. Diachea leucopodia. 3. Fuligo

septica. 4. Trichia decipiens.

Els protozous

8
Són organismes molt semblants als animals. Es considera que hi ha més de 30
000 espècies. Són heteròtrofs, alguns són paràsits o simbiòtics. Gairebé tots
són unicel·lulars, però n’hi ha que formen colònies. Una característica que s’ha
utilitzat per classificar-los és la motilitat. Els que presenten motilitat per la
presència de flagells donen lloc a dos grans grups: el dels Flagel·lats, si es
mouen mitjançant flagells, i el dels Ciliats o Ciliòfors, si es mouen mitjançant
cilis, flagells curts que es troben per tota la superfície de l’organisme. Un tercer
grup el formen els protozous que es mouen mitjançant moviment ameboideu,
s’anomenen Rizòpodes, i el quart grup els protozous pràcticament immòbils
que són paràsits i que s’anomenen Esporozous perquè en una part del seu cicle
de vida hi ha una fase formadora d’espores.
Tenen reproducció asexual i sexual. En algunes espècies es manifesten
ambdues, per en general predomina l’asexual. La reproducció sexual es
realitza en moments crítics per a la supervivència. Se’ls troba en medis
aquàtics, marins o d’aigua dolça, com a paràsits o en simbiosis amb altres
organismes. La major part de les espècies són de vida lliure que és
condicionada per la llum, per la temperatura, pel pH i per la composició
química i la qualitat i quantitat de nutrients del medi.

Classe Flagel·lats. Presenten flagels (estructures allargades, permanents,

generalment en nombre d'un, dos o pocs més). Per exemple el Trypanosoma
que és responsable de la "malaltia de la son" i que és transmès per la picadura
de la mosca tropical Tsé-Tsé.

Figura 10. Protozous flagel·lats: Euglena viridis i Trypanosoma sp. envoltats de

glòbuls rojos.

Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més
curtes i molt nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i la
Vorticella que viu fixa.

9
 Figura 11. Protozous ciliats: Paramecium i Vorticella.

Classe Rizòpodes. Presenten pseudòpodes (prolongacions temporals de la

cèl·lula en forma de falsos peus). Per exemple l'Ameba i l'Entamoeba
responsable de la "disenteria amebiana", malaltia pròpia de països del Tercer
Món i que es caracteritza per deposicions diarreiques amb sang. Alguns
rizòpodes com el foraminífers presenten un esquelet calcari.

Figura 12. – Protozous rizòpodes: Ameba i Actinophrys sol.

Classe Esporozous. Es mouen per simples contraccions del cos. Per exemple
el Plasmodium que és el responsable de la "malària" o "paludisme" que és la
principal causa de mort del món. Aquesta malaltia és pròpia de països del
Tercer Món, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i és
tramés per la picada de les femelles del mosquit Anopheles.

Figura 13. Protozous esporozous: Plasmodium dins d’un glòbul vermell.

10
 Figura 14. Protozous: 1. Vorticella; 2. Halteria; 3. Euglena; 4. Colpidium;
5. Spirostomum; 6. Colpoda; 7. Chilomonas; 8. Paramecium;
9. Euplotes; 10. Blepharisma; 11. Coleps, i 12. Stylonychia.

1. Digues a quin grup pertanyen els protozous de la Figura 14?

2-4-5-6-8-9-10-11-12 Flagel·lats
1-3-7 Immòbils
2. Quines són les característiques de la malaltia de la son?

3. Quines són les característiques del paludisme?

• S'encomana amb la picadura d'un mosquit
• El paràsit es diu Plasmodium
• Pot arribar a ser mortal

11
Per acabar

1. Què són els gàmetes?

Els gàmetes són cadascuna de les cèl·lules haploides produïdes
pels òrgans germinals dels mascles o les femelles en la
reproducció sexual

2. Què són les espores?

Les espores són les llavors d'algunes plantes o fongs, que volen
amb el vent i quan cauen, si la terra és bona, germinen

3. Què és el plàncton?
Un conjunt d'éssers vius de diversos tipus

4. Què són les hifes?

Són els filaments que formen el miceli dels bolets

5. Què és el pH?
És la mesura d'ions d'hidroni en una solució

6. Què és un plasmodi?
Són un grup de hemosporidis amb 85 espècies

7. Què són els pseudòpodes?

8. Què són els cilis? I els flagells?

Flagell: orgànul amb forma de fuet
Cili: Constitueixen un fílum del regne dels cromalveolats o dels
protoctistes, segons es classifiqui

9. Què són les toxines?

Les toxines són unes substàncies del cos humà que son
innecessàries i es tenen que expulsar amb l'orina o amb la suor.

12