UNITATS 6, 7 i 8

ANNA ARUMÍ
ISABEL GONZÁLEZ
MARÍA POZA
 UNITAT 6
LA CÈL·LULA: UNITAT
D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
 LA CÈL·LULA
Descobriment de la cèl·lula
• El 1665, Robert Hooke
van donar els primers
coneixements sobre
la cèl·lula.
• Més tard quan es van
millora les lents
d’augment, s’hi va
poder distingir
protozous, llevats,
espermetozoides, etc.
 LA CÈL·LULA

• Al segle XIX,
concretament el 1831
Brown va descobrir en
les cèl·lules vegetals, el
nucli.
 LA CÈL·LULA

• El 1839 l’alemany
Schwann, va dir que
no només era
important l’estructura
sinó també el
funcionament de la
cèl·lula, que el va
anomenar
metabolisme
 LA CÈL·LULA
LA TEORIA CEL·LULAR

La cèl·lula és la unitat morfològica

de tots els éssers vius.

La cèl·lula és la unitat fisiològica

dels organismes.

Les cèl·lules només poden sorgir a

partir d’altres cèl·lules ja existents.

La cèl·lula és la unitat genètica

autònoma dels éssers vius
 LA CÈL·LULA
El microscopi electrònic
• Tot i que es va inventar
l’any 1932, no es va
perfeccionar fins el 1952.

Ribosomes i lisosomes

Peroxisomes

Es van descobrir Vesícules sinàptiques

Pinnocitosi

Microtúbuls filaments intermedis i microfilaments.

 LA CÈL·LULA

Constituïda per Funcions

MEMBRANA
NUTRICIÓ
PLASMÀTICA

CITOPLASMA RELACIÓ

MATERIAL
REPRODUCCIÓ
GENÈTIC
 LA CÈL·LULA

• La cèl·lula és l’estructura més

simple que es coneix que té la
capacitat de fer les tres
funcions vitals.

• Per molts autors també se’ls considera com

a éssers vius els virus. Però perque es
puguin reproduir han d’envair una cèl·lula
viva, per tant no són la forma més simple
de la vida outònoma. S’haurien de
considera com a matèria viva
 LA CÈL·LULA
FORMA

• Hi ha una gran variabilitat de formes, fins i

tot algunes no presenten una forma fixa.
No hi ha prototipus de forma cel·lular, tot i
que es pot dir que la forma de les cèl·lules
estan bastant relacionades amb la funció
que exerceixen aquestes.
 LA CÈL·LULA
• Les cèl·lules lliures, tenen una
membrana plasmàtica
deformable, i canvien de forma.
Altres tenen forma globular.
Això és degut a la cohesió entre
les molècules d’aigua.

• Les cèl·lules que unides a altres

formant teixits, tenen una
forma que depèn de les
tensions que formen les
cèl·lules unides.

• Les cèl·lules proveïdes de paret

de secreció rígida, presenten
una forma molt estable.
 LA CÈL·LULA
UNITATS DE MESURA

• Les cèl·lules són tant petites que per veure-les

nescessites un microscopi.
• La unita que fem servir per mirar-ne les mides es el
micròmetre (µm), el nanòmetre (nm), l’àngstrom (Å),
picogram(pg) , dalton.
LA CÈL·LULA
• La mida de les cèl·lules es
extremament variable. Hi ha
cèl·lules que duen a terme
funcions especials i que
necessiten una mida més gran,
com ara els espermatozoides
humans, o els grans de pol·len
d’algunes plantes.

• Les cèl·lules amb més longitud

són les neurones, i les seves
prolongacions axonals poden
arribar assolir uns quants
metres.
 LA CÈL·LULA
LONGETIVITAT CEL·LULAR

• La durada de la vida de les cèl·lules és molt variable. Les

més conegudes són la d’alguns tipus cel·lulars del cos
humà.

• Hi ha que algunes durant unes 8 hores, algunes durant tota

la vida. Els eritròcits humans perduren uns 100 dies i els
hepatòcits del fetge viuen uns 150 dies.

• Els orgànuls de les cèl·lules es van renovant constantment

durant la vida de la cèl·lula.
LA CÈL·LULA
 CÈL·LULES PROCARIOTES

• Membrana plasmàtica: no
conté colesterol, i a més
disposen d’una coberta
gruixuda i rígida que es diu
paret bacteriana.
• Citoplasma: les cèl·lules a
l’interior són molt senzilles,
només hi tenen ribosomes i
els mesosomes.
• Material genètic: constituït
per una sola fibra vegetal
de DNA que es troba en el
nucleoide.
 CÈL·LULES EUCARIOTES

• Membrana plàsmatica, totes són molt

semblants. Algunes tenen membrana
de secreció sobre la plasmàtica.
• Hi ha estructures mancades de
membrana al citoplasma. Són els
ribosomes els centrosomes i
l’endosquelet.
• Sistema endomembranós: constituït
per les estructures intercomunicades i
les vasícules que en deriven. Poden
ocupar tot el citoplasma. Cadascuna
d’aquestes desenvolupent un funció
diferent.
• Orgànuls transductor d’energia: són els
mitocondris i els cloroplats.
• El nucli té una doble coberta
membranosa que s’anomena embolcall
nuclear, i presenta molts porus.
CÈL·LULES ANIMALS
• Hi pot haver l’anomenada
matriu extracel·lular, un
membrana de secreció. Els
vacúols solen ser petits, i el
nucli normalment esta al
centre. Pot presentar cilis,
flagels i pot emetre
pseudòpodes. El glicogen amb
funció energètica es troba a
les cèl·lules animals.
 CÈL·LULES VEGETALS

• Sobretot importa la
presència de la paret de
secreció gruixuda de
cel·lulosa, hi ha un
vacúol gran, també la
presència de plasts,
com ara els amiloplasts
que emmagatzemen el
midó i els cloroplasts
que és on es porta a
terme la fotosíntesi.
 UNITAT 7
MEMBRANES CEL·LULARS I
ORGÀNULS NO DELIMITATS PER
MEMBRANES
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Estructura i composició
Proteïnes 52%
MEMBRANA Lípids 40%
Glúcids 8%

UNITÀRIA
O
CEL·LULAR

Model mosaic fluid

FOSFOLÍPIDS

GLICOLÍPIDS
Doble capa de lípids
COLESTEROL
INTEGRALS O
PROTEÏNES INTRÍNSEQUES
Molècules proteiques

PERIFÈRIQUES O
EXTRÍNSEQUES

FOSFOLÍPIDS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Funcions
Mantenir separats el medi aquós exterior del interior
DOBLE CAPA
LIPÍDICA
Dur a terme els processos d’endocitosi i exocitosi

Constituir punts d’ancoratge

FUNCIONS
Constituir unions intracel·lulars

Intervenir en la transducció de senyals

MEMBRANA Regular l’entrada i sotida de molècules a la cèl·lula

Regular l’entrada i sortida d’ions

Possibilitar el reconeixement cel·lular

Dur a terme l’activitat enzimàtica

 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Funcions
DOBLE CAPA
LIPÍDICA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Receptors i reconeixement cel·lular

•Reconeixement del
espermatozoides dels òvuls

•Reconeixement dels virus

de les cèl·lules que infectaran

•Reconeixement i adhesió
de les cèl·lules que formen teixits

•Reconeixement proteïnes de
membrana per cèl·lules immunocompetents
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Unions intercel·lulars
DESMOSOMES
Ancoren cèl·lules però sense
impedir el pas de substàncies per
l’espai intercel·lular

MEMBRANES No deixen espai intercel·lular,i per

UNIONS ÍNTIMES
PLASMÀTIQUES tant, no deixen pas a substàncies

No deixen espai intercel·lular,

DE COMUNICACIÓ O
permeten l’intercanvi de col·leu-
DE TIPUS GAP
les entre si

DESMOSOMA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport passiu

RÀPID APOLARS

PAS SUBSTÀNCIES

LENT RESISTÈNCIA POLARS

DOBLE CAPA
LIPÍDICA

PERMEABILITAT
SELECTIVA

SENSE DESPESA
ACTIU
D’ENERGIA

MODALITATS
TRANSPORT

AMB DESPESA
PASSIU
D’ENERGIA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport passiu
CONCENTRACIÓ
TIPUS
GRADIENT
ELÈCTRIC
A FAVOR DEL

ELECTROQUÍMIC
TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓ
ES BASA EN

TIPUS
SIMPLE

FACILITADA
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport passiu

ÉS Pas de petites mol.lècules a

DIFUSIÓ SIMPLE
favor del gradient.
MOL.LÈCULES
LIPÍDIQUES
TÉ LLOC TIPUS
A TRAVÉS DE LA SUBSTÀNCIES
BICAPA POLARS

SUBSTÀNCIES
A TRAVÉS DE APOLARS
CANALS

MITJANÇANT

PROTEÏNES DE TRANSMEMBRANOSES
CANAL
CANAL INTERN TANCAT

OBRIR
MITJANÇANT
LLIGAMENT

VOLTATGE
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport passiu

MITJANÇANT PROTEÏNES S’ANOMENEN PROTEÏNES

DIFUSIÓ
TRANSMEMBRANOSES TRANSPORTADORES
FACILITADA
ESPECÍFIQUES O PERMEASES
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport passiu
DIFUSIÓ ESPECIFICTAT TRANSPORT MOL.LÈCULES DEPENEN DE

-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL

SUBSTRAT

FACILITADA MAJOR MAJORS -GRAU DE SATURACIÓ DE LES

PERMEASES

-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL

SIMPLE MENOR MENORS SUBSTRAT
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Transport actiu

CONSUM APORTA
ENERGIA ATP

TRANSPORT ACTIU BOMBA

COM

BOMBA Na+
POTASI I SODI A L’EXTERIOR I K + A
DUEN A TERME L’INTERIOR

PROTONS
POTENCIAL DE MITJANÇANT
MEMBRANA
CALCI
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Impuls nerviós
REBEN MITJANÇANT CONSEQÜÈNCIA
NEURONES SENYALS IMPULS NERVIÓS CANVIS MEMBRANA
TRANSMETEN PLASMÀTICA
DEPÈN

POTENCIAL DE
MEMBRANA

PASSOS

POTENCIAL DE
MEMBRANA O REPÒS

POTENCIAL D’ACCIÓ

PROPAGACIÓ DEL
POTENCIAL D’ACCIÓ O
D’IMPULS NERVIÓS

AXÓ EN REPÒS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Sinapsi
PRESINÀPTICA
ÉS ZONA DE CONNEXIÓ SÓN
SINAPSI
ENTRE NEURONES
POSTSINÀPTICA
TRANSMISSIÓ

IMPULS NERVIÓS

MITJANÇANT

NEUROTRANSMISSORS

EFECTES

DESPOLARITZACIÓ

EXCITADORS

HIPERPOLARITZACIÓ
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Exocitosi i endocitosi

EXOCITOSI EXPULSIÓ

MECANISMES DE
FORMACIÓ DE MACROMOL.LÈCULES
VESÍCULES
MEMBRANOSES

ENDOCITOSI ENTRADA

TIPUS

LÍQUIDS I SUBSTÀNCIES
PITOCITOSI DISSOLTES
LA CÈL·LULA
INGEREIX
FAGOCITOSI PARTÍCULES DE GRANS
NUTRIENTS
 LA MEMBRANA PLASMÀTICA
Exocitosi i endocitosi

VIDEO EXPLICATIU http://highered.mcgraw-hill.com/olc/dl/120068/bio02.swf

 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de secreció

MEMBRANA
PLASMÀTICA
CÈL·LULES
MATRIU
CÈL·LULES ANIMALS
EXTRACEL·LULAR
MEMBRANA DE
SECRECCIÓ

CÈL·LULES VEGETALS PARET CEL·LULAR

 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de secreció

MATRIU
EXTRACEL·LULAR
NEXE D’UNIÓ
FUNCIONS

OMPLIR ESPAIS
INTERCEL·LULARS

CONSISTÈNCIA A
TEIXITS I ÒRGANS

ESTRUCTURA
COL·LAGEN

ELASTINA

FIBRONECTINA

SUBSTÀNCIA CONSTITUIDA PER

FONAMENTAL PROTEOGLICANS
AMORFA
 MEMBRANES DE SECRECIÓ
Membranes de secreció

FORMAT PER
PARET CEL·LULAR CEL·LULOSA

XARXA DE FIBRES DE
CEL·LULOSA

MATRIU

S’IMPREGNA DE
LIGNINA

SUBERINA I CUTINA

SUBERINA I CUTINA

CARBONAT CÀLCIC I
SÍLICE
 CITOPLASMA
Citoplasma

CITOPLASMA

CONSTITUÏT PEL ALT CONTINGUT ALT CONTINGUT DE

D’ENZIMS REACCIONS
CITOSOL
O
HIALOPLAMSA

CONSTITUEIX EL
MICROFILAMENTS
CITOESQUELET

FUNCIONS
TRANSPORTAR I
ORGANITZAR ELS
ORGÀNULS FILAMENTS
INTERMEDIS
MANTENIR LA FORMA
DE LA CÈL·LULA

POSSIBILITAR EL
DESPLAÇAMENT
MICROTÚBULS
FER LA CONTRACCIÓ DE
LES CÈL·LULES
MUSCULARS
 CITOPLASMA
Citoplasma

TIPUS
ACTINA
MICROFILAMENTS

MIOSINA

FUNCIONS

MANTENIR LA FORMA
DE LA CÈL·LULA

GENERAR EMISSIÓ DE
PSEUDÒPODES

GENERAR I ESTABILITZAR LES

PROLONGACIONS
CITOPLASMÀTIQUES

POSSIBILITAR EL MOVIMENT
CONTRÀCTIL DE LES
CÈL·LULES MUSCULARS
 CITOPLASMA
Citoplasma
CONSTITUÏTS PER
FILAMENTS PROTEÏNES
INTERMEDIS FILAMENTOSES

TIPUS

NEUROFILAMENTS

TONOFILAMENTS

FILAMENTS DE
VIMENTINA

FILAMENTS DE
DESMINA

FILAMENTS DE DESMINA
 CITOPLASMA
Citoplasma
CONSTITUÏTS PER
MICROTÚBULS TUBULINA

FUNCIONS
INTERVENEN EN EL MOVIMENT DE LA CÈL·LULA

SERVEIXEN DE BASE PER ESTRUCTURAR EL

CITOESQUELET

DETERMINEN LA FORMA DE LA CÈL·LULA

ORGANITZEN LA DISTRIBUCIÓ DELS ORGÀNULS

MOBILITZEN ELS CROMOSOMES

 CITOPLASMA
Citoplasma

FIBRES MUSCULARS

FORMADES PER

NUCLIS A LA PERIFÈRIA

RETICLE ENDOPLASMÀTIC
DESENVOLUPAT
RETICLE
SARCOPLASMÀTIC
MICROFIBRIL.LES
CLARES BANDA I
BANDES TRANSERSALS

FOSQUES BANDA A
 CITOPLASMA
Citoplasma

IMPULS NERVIÓS

S’ALLIBERA
ALLIBERA ES MOGUIN
ACETILCOLINA CA2+ TOPOMIOSINES

DEIXANT AL
DESCOBERT

FIBRES D’ACTINA

S’UNEIXEN

MIOSINA
 CENTROSOMA
Centrosoma
CONTÉ CENTRE ORGANITZADOR DE
MICROTÚBULS
CENTROSOMA

ÉS CENTRE DINÀMIC DE LA
CÈL·LULA

TIPUS
SENSE CENTRÍOLS

AMB CENTRÍOLS CENTROSOMA AMB CENTRÍOLS

FORMAT PER
DIPLOSOMA
2 CENTRÍOLS

INMERS
MATERIAL
PERICENTRIOLAR

FUS ACROMÀTIC
 CILIS I FLAGELS
Cilis i flagels
SÓN
CILIS I FLAGELS O PROLONGACIONS
UNDULIPODIS CITOPLASMÀTIQUES

ESTRUCTURA INTERNA

CILIS

FLAGELS

PARTS

ARREL PARTS
INFERIOR O PROXIMAL
CORPUSCLE BASAL O
CINETOSOMA SUPERIOR O DISTAL

ZONA DE TRANSICIÓ

TIJA
 RIBOSOMES
Ribosomes
CARACTERÍSTIQUES
RIBOSOMES FORMA GLOBULAR

SENSE MEMBRANA

TEXTURA POROSA

FORMATS PER RNAr

SUBUNITAT PETITA
FORMATS PER
SUBUNITAT GRAN

RNAm
+RIBOSOMA+SUBUNITAT GRAN
SÍNTESI DE LES PARTS
FUNCIÓ
PROTEÏNES
SEPARACIÓ DE LES 2
SUBUNTITATS
 UNITAT 8
ORGÀNULS CEL·LULARS
DELIMITATS PER MEMBRANES
 EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC

• Sistema membranós que esta format per una xarxa de cisternes,

vesícules i túbuls sinuosos que estan per tot el citoplasma, es
comuniquen a través de la membrana nuclear externa.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS

• Es caracteritza perque presenta

ribosomes a la cara externa, la
cara citoplasmàtica.
Caracterítiques:
– Es comunica amb el reticle
endoplasmàtic llis i amb la
part externa de l’embolcall
nuclear.
– Les membranes són una mica
més primes.
– Presenta unes proteïnes per
fixar el ribosomes.
– Presenta altres proteïnes que
actuen com a canals de
secreció.
• La funció és sintetitzar les
proteïnes i els fosfolípids que
formen la membrana, i també
sintetizar proteïnes de secreció
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS

• No té ribosomes. Esta constituït

per una xarxa de túbuls, que esta
units al RER.
• La membrana del REL te una gran
quantitat d’enzims, i aquests
tenen la funció de sintetizar el
lípids.
• El REL intervé en la sintesi,
l’emmagatzematge i el transport
dels lípids
• El REL està molt desenvolupat en
les cèl·lules intersticials dels
ovaris i els testicles.
L’APARELL DE GOLGI

• Forma part del sistema

endomembranós cel·lular.
• Esta format per uns quants
dictiosomes i per nombroses
vesícules de secreció.
• L’aparell de Golgi esta polartizat i
presenta dues cares amb diferent
estructura i funció:
– La cara cis o de formació
– La cara trans o de maduració
 L’APARELL DE GOLGI
L’aparell de Golgi organitza
la circulació molecular de la
cèl·lula. Ja que l’aparell de
Golgi té membranes que
són riques en enzims pot fer
multiples funcions:
funcions

Maduració, transport i secreció

de proteïnes que venen del reticle
endoplasmàtic

Glicosilació de lípids i proteïnes.

Síntesi de polisacàrids.
 ELS LISOSOMES
LISOSOMES

VESÍCULES
PROCEDENTS HIDROLASES
Enzims digestius
DE L’APARELL DE contenen ÀCIDES
GOLGI

S’estructuren
Formació: RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS

Activació i concentració: APARELL DE GOLGI

amb Proteïnes molt

MEMBRANA Acumulació: LISOSOMES
glicosilades a la
PLASMÀTICA
cara interna
per

Evitar que ataquin

la membrana
 ELS LISOSOMES
FUNCIÓ DIGESTIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA FOSFATASA

Trencar enllaços fosfoèsters

Alliberar grups de fosfat CONDICIÓ:
pH :3i6
Mecanisme:
Consum d’ATP = H +

LISOSOMES EXTRACEL·LULAR Expulsen els enzims a l’exterior

en pluricel·lulars

Els lisosomes s’uneixen a un vacúol que té la

INTRACEL·LULAR matèria a digerir
 ELS LISOSOMES
PRIMARI Tenen a l’interior enzims digestius

SECUNDARI S’han unit a un vacúol

VACÚOLS El substrat procedeix de l’exterior de la

LISOSOMES
DIGESTIUS cèl·lula (ha entrat per fagocitosi).

VACÚOLS El substrat procedeix de l’interior

AUTOFÀGICS (molècules o orgànuls propis).
ESPECIALS

Lisosoma primari que digereix les

ACROSOMA membranes fol·liculars de l’òvul per
donar pas a l’espermatozoide

Lisosomes secundaris on
GRANS s’emmagatzemen proteïnes. Quan les
D’ALEURONA llavors es planten, acumulen aigua i
s’activen. GERMINACIÓ
 ELS VACÚOLS
VACÚOLS origen Aparell de Golgi

ORGÀNULS CONSTITUÏTS PER Reticle endoplasmàtic

UNA MEMBRANA UNITÀRIA,
PREDOMINANTMENT AQUÓS
Invaginacions de la
membrana

animals Són petits i s’anomenen vesícules.

vegetals Són grans i s’anomenen vacúols. H i ha un o dos

per cèl·lula. La membrana és el tonoplast. Es
formen a les cèl·lules joves i quan maduren arriben
a ocupar. El conjunt de vacúols és el vacuoma.
 ELS VACÚOLS

Acumular una gran quantitat d’aigua

Augment del volum de la cèl·lula vegetal (turgència cel·lular).

Entra per osmosi per la concentració de substàncies de les
vesícules inicials.
FUNCIONS

Emmagatzemar substàncies específiques

o Reserves energètiques elaborades per la cèl·lula

o Substàncies de rebuig
o Substàncies específiques com els responsables del color dels pètals
o Substàcnies amb funció esquelètica per donar consistència.

Transportar substàncies

Transport entre orgànuls del sistema endomemranós i entre

aquests i el medi extern. El fan les vesícules.
 ELS VACÚOLS

FUNCIÓ NUTRITIVA

Vacúols fagocítics i els pinocítics

TIPUS

FUNCIÓ REGULADORA DE LA PRESSIÓ OSMÒTICA

Vacúols pulsàtils dels protozous

que expulsen aigua a l’exterior
 ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES

VESÍCULES QUE
OXIDASA / CATALASA
PROCEDEIXEN ENZIMS OXIDATIUS
DEL RETICLE contenen
ENDOPLASMÀTIC

Es fan reaccions
d’oxidació de
substàncies
orgàniques que són
Els enzims poden perjudicials.
formar cristalls.
S’utilitza O2 i es
produeix H2O2
(resulta tòxica).

Elimina l’ H2O2

Descomposant-la en
Fent-la reaccionar amb H2O i O2
altres substàncies
tòxiques
 ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES

DESTOXIFICACIÓ
FUNCIÓ (abundant en les cèl·lules
del fetge i el ronyó).

ENERGIA
origen

DEGRADACIÓ dels àcids

evolutiu
grassos en molècules
més petites que pasaran
als mitocondris.
Es dissipa en
molecular forma de calor

Escissió d’un altre

perixosoma
Aparició abans
que els
mitocondris per
permetre la vida
amb oxigen.
 ELS GLIOXISOMES
GLIOXOSOMES

PERIXOSOMES
ENZIMS responsables
DE LES
del cicle de l’àcid Permet sintetitzar
CÈL·LULES contenen GLIOXÍLIC glúcids a partir de lípids
VEGETALS

Són essencials per a les

LLAVORS EN GERMINACIÓ
ja que l’embrió s’alimenta de
glucosa a partir dels lípids que
conté.
 ELS MITOCONDRIS
MITOCONDRIS

FUNCIÓ OBTENIR ENERGIA PER LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR

els trobem
Procés d’oxidació
CITOPLASMA en el conjunt on intervenen les
grans quantitats CONDRIOMA ATPsintetases ENZIMS

estructura

Permeten guardar
Polimorfs, poden
l’energia alliberada
tenir formes
en els enllaços
esfèriques o
allargades
 ELS MITOCONDRIS
Membrana mitocondrial externa

o Llisa
oTé proteïnes transmembranoses
(canals de penetració de substàncies)
MEMBRANES

Espai intermembranós

oContingut semblant al del citosol

Membrana mitocondrial interna

Matriu mitocondrial (espai delimitat):

Replecs (crestes mitocondrials):

o Incrementen la capacitat metabolitzadora.
o Impermeable
o Té proteïnes per a la respiració mitocondrial
o Rica en enzims.
o Es donen moltes reaccions bioquímiques
o Presenta ribosomes mitocondrials
o Té molècules de DNA mitocondrial
 ELS MITOCONDRIS
REPIRACIÓ
ACTIVITAT
CEL·LULAR

CICLE DE KREBS CADENA RESPIRATÒRIA

molècules
HIDROGEN (matèria orgànica) + OXIGEN (respiració) = ENERGIA
ATP

MATRIU β-oxidació dels àcids grassos

MITOCONDRIAL

biosíntesi de proteïnes en els ribosomes

duplicació del DNA mitocondrial

 ELS CLOROPLASTS
Pigment
CLOROPLASTS CLOROFIL·LA fotosintètic de color
contenen verd

FUNCIÓ PRODUIR ENERGIA A PARTIR DE L’ENERGIA LUMÍNICA

per

FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).

estructura

Polimorfs, de
color verd. MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
Formes molt Coberta de doble
diferents ( ex. membrana
algues)
MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
 ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTS Cambra que conté
ESTROMA un medi intern
conté

conté

o DNA plastidial
o Plastoribosomes
o Enzims (CO2 --- mat. orgànica)
Sàculs aplanats o Inclusions de grans de midó i lipídiques
TILACOIDES

Estesos per tot

Petits i amuntegats,
l’estroma, tilacoides
contenen tilacoides de grànul
d’estroma

Pigments
fotosintètic a la
Es situen els sistemes
membrana
enzimàtics que reben
l’energia lumínica
 ELS CLOROPLASTS

ACTIVITATS FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).

Energía Lluminosa ---- Energía Química (ATP) Matèria inorgànica + ATP = Matèria orgànica

amb
a

Pigments fotosíntetics + tilacoides Estroma

 ELS CLOROPLASTS

CLOROPLASTS TIPUS DE PLASTS O PLASTIDIS

hi ha dos tipus
es troben

Parts verdes de les plantes

CROMOPLASTS LEUCOPLASTS

Incolors.
Contenen pigments
Hi deriven els
coloroplasts,
amiloplasts i
proteoplasts.
ORIGEN:
Endosimbiosi als
cianobacteris.
 EL NUCLI CEL·LULAR

NUCLI conté EMBOLCALL NUCLEAR

MATERIAL GENÈTIC (ADN) CROMATINA

NUCLEOPLASMA

NUCLEÒLS

Coberta intacta.
NUCLI EN Cromatina estesa.
INTERFASE Activitat molt elevada.
Transcripció i traducció.
CANVIS

MITOSI
Fibres es condensen
NUCLI EN (cromosomes)
DIVISIÓ Desapareix l’embolcall Cromosomes 1 = Cromosomes 2
nuclear.
MEIOSI

= Cromosomes 2
 EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI característiques NOMBRE

1 nucli per cèl·lula.

Rarament 2 (síncit o plasmodi) si
hi ha divisió cel·lular sense
FORMA divisió de citoplasma

Cèl·lules animals:
MIDA Nucli esfèric i en posició central.
Forma cèl·lula = Forma nucli.

Cèl·lules vegetals:
Nucli discoïdal en posició
lateral per la pressió del
vacuoma.

Variable.
És més gran en
cèl·lules molt actives.
 RELACIÓ NUCLEOPLASMÀTICA
RNP Per sota d’un determinat valor s’indueix la
iniciació de la divisió cel·lular
 L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL Separa els processos metabòlics del
NUCLEAR MEMBRANA DOBLE funció
citoplasma dels processos químics del nucli

conté

Membrana externa

o Gran nombre de ribosomes

o Té comunicació amb el reticle endoplasmàtic

Espai perinuclear

Membrana interna

o Proteïnes de membrana (ancoratge per la làmina nuclear).

Làmina nuclear

o Proteïnes que fixen les fibres de cromatina.

 L’EMBOLCALL NUCLEAR
EMBOLCALL
PORUS NUCLEARS Proteïnes que l’envolten (estructura discoïdal)
NUCLEAR estructura
La llum del canal està tapada per vuit
partícules proteiques

funció
Regular el pas de subunitats ribosòmiques i de
proteïnes petites

Separa el nucleoplasma del citosol

funció

Regula l’intercanvi de substàncies a través dels

porus

Intervenir en la constitució dels cromosomes

LÀMINA NUCLEAR

Distribuir les masses de cromatina en el nou nucli

Formar el nou embolcall nuclear

 EL NUCLÈOL
NUCLÈOL CORPUSCLE Apareix en el nucli en interfase i desapareix
estructura
ESFÈRIC SENSE quan comença la divisió cel·lular.
MEMBRANA

conté
RNA i proteïnes

a l’interior
ZONA FIBRIL·LAR
RNA nucleolar
zones
Organitzadors nucleolars (DNA que codifica pel S’uneixen en la síntesi
gens del RNAn) de proteïnes

a la perifèria
ZONA GRANULAR
RNA ribosòmic

funció Desprendiment i condensació de les fibres d’RNAn.

Fabricar l’RNA nucleolar RNA ribosòmic

La mida del nuclèol varia en funció
dels ribosomes que requereixi
 EL NUCLEOPLASMA
NUCLEOPLASMA MEDI INTERN DEL
estructura Dispersió coloïdal en estat de gel
O CARIOPLASMA NUCLI

Proteïnes,
conté nucleòtids
d’RNA i DNA ,
aigua, i ions funció

Síntesi dels ribonucleics

funció
Empaquetaments
dels àcids nucleics

Replicació del DNA Xarxa de proteïnes

fibril·lars
(ESTRUCTURA
TRIDIMENSIONAL)

Mantenir fixos el nuclèol i els sectors de

fibra de cromatina
 LA CROMATINA
CROMATINA SUBSTÀNCIA Filaments formen cabdells adossats a la
estructura
FONAMENTAL DEL làmina nuclear
NUCLI CEL·LULAR

conté
Filaments de Tants filaments
DNA com cromosomes

Cromosomes descondensats quan finalitza

origen la divisió del nucli

CONSTITUTIVA
HETEROCROMATINA
A totes les cèl·lules

No es descondensa durant la interfase FACULTATIVA

tipus

A algunes cèl·lules

EUCROMATINA

Es descondensa durant la interfase

 LA CROMATINA
CROMATINA FIBRA DE CROMATINA Enrotllada sobre si mateixa per a formar graus
estructura
DE 100 A o COLLARET superiors d¡empaquetament
DE PERLES
Espermatozoides:
estructura
cristal·lina

Conté la informació biològica de l’organisme

funcions

Proporciona la informació genètica necessària per

efectuar, per mitjà de la transcripció, la síntesi dels
diferents RNA
 ELS CROMOSOMES
Condensació de la
fibra de cromatina
CROMOSOMA
de 300 A (DNA i estructura En forma de bastonet
histones)

apareix En iniciar-se la divisió

cel·lular i amb el trencament
de l’embolcall nuclear
Constant en les cèl·lules
Nombre somàtiques en els individus
d’una mateixa espècie

Evolució
Apareixen dues fibres
de DNA idèntiques Les fibres se separen i
(cromàtides) unides per cada una dóna lloc a un
un centròmer. cromosoma

METAFÀSIC ANAFÀSIC
 ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA estructura
TELÒMER

CONSTRICCIÓ
SECUNDÀRIA

CENTRÒMER CINETOCOR

BRAÇOS
CROMOSÒMICS

ORGANITZADOR
SATÈL·LIT NUCLEOLAR
 ELS CROMOSOMES

CROMOSOMA funció Repartiment de la informació estructura DNA inactiu

genètica

Excepte en els cromosomes

gegatns i els cromosomes
plomosos
 ELS CROMOSOMES
Tinció amb colorants bàsics. Es
veuen regions molt tenyides
MÈTODE DE FEULGEN
(heterocromàtiques) i d’altres poc
OBSERVACIÓ (aucromàtiques)

TÈCNIQUES DE BANDES
CROMOSÒMIQUES Mètode de tinció que
permeten distingir una
sèrie de bandes de diferent
intensitat. (Detectar
alteracions)

METACÈNTRIC

TIPUS
SUBMETACÈNTRIC

ACROCÈNTRIC

TELOCÈNTRIC
 ELS CROMOSOMES
2 exemplars de cada cromosoma en les cèl·lules
DIPLOÏDIA somàtiques. Tenen dos jocs de cromosomes
(CROMOSOMES HOMÒLEGS) 2n

CÈL·LULES Haploides,
SEXUALS amb un sol
exemplar de
cada tipus
n

CONJUNT CARIOTIP

Representació gràfica o fotogràfica de les parelles

de cromosomes homòlegs ordenats de més gran IDIOGRAMA
a més petit.
 ELS CROMOSOMES
HETEROCROMOSOMES O
HOMES XY
CROMOSOMES SEXUALS
TIPUS DONES XX

AUTOSOMES
Un cromosoma X forma una
estructura compacta a la
perifèria del nucli i presenta
un corpuscle

Heterocromosomes: 2 cromosomes
Autosomes: 44 cromosomes
---------------------------------------------
Cèl·lules humanes: 46 cromosomes