25 de novembre - Roser Segura - Marato de TV3 -

Jordi Pamias - grip A - sopa de dones - agenda - ...

número 3 - tardor 09
 d’homes
1 la bústia 4-5 i dones
un cafè
editorial 2-3 amb... 6
mots en
dansa
8 mirades 12-13
te dona
7 n’adones? 9 -11 salut

14 ves quina
cosa!
16-17 escampem
la boira!
tot menú
distreu 15 del dia 18-19
20 - la bafarada
EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta
Anfigraf * EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon i Sílvia Pons
* CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY: Carme Cucurull

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
La llibertat personal per poder decidir com i
amb qui es vol viure és un bé tan preuat que es
fa difícil pensar que algú pugui subsistir sense
gaudir-ne.
Com és possible, doncs, que avui, en el nostre
entorn, hi hagi persones —dones, sobretot—
que no gaudeixin en plenitud de la seva lliber-
tat, tot i que, en algun cas, ni elles mateixes
no en són prou conscients? Quantes dones
no poden organitzar el seu temps sense que
la seva parella imposi alguna restricció per
afavorir-se’n? Quantes dones han deixat de fer
el que els agradava —estudiar, reunir-se amb
els amics, vestir-se o pentinar-se al seu gust,
etc.— perquè la seva parella els ordena què
han de fer en aquests casos?
D’això se’n diu maltractament.
És desesperant veure com dones —de totes
les condicions socials— cauen en el parany de
personatges sinistres que les anul.len i les con-
verteixen en éssers sense voluntat, sotmeses
solament al dictamen del seu botxí. Natural-
ment, per arribar a aquest punt, ha calgut un
“treball” psicològic llarg, però tan eficaç que
aconsegueix transformar la seva presa en una
persona allunyada dels seus amics i familiars,
sense capacitat per rebel.lar-se, culpabilitzant-
se de tot el que li està passant i amb molt poca
força per sortir d’aquesta tortura. És evident
que de maltractament n’hi ha de diversos
graus, però per més lleu que ens sembli, cap
d’ells és tolerable: ni el físic, ni el psicològic, ni
tots dos alhora.
Tots hem llegit o hem sentit testimonis de do-
nes que han viscut així durant molt de temps,
fins que, per sort, han aconseguit sortir-se’n.
Una vegada refetes d’aquest mal tràngol, viuen
tranquil.les i es fan creus de com van resistir
tant sense acabar amb aquell malson.
El missatge és clar: ningú no ha de viure sot-
mès a ningú. Tothom ha de ser al costat de la
gent que veritablement els estima. Els mal-
tractadors han de veure’s rebutjats per tota la
societat i les víctimes han de saber que som
al seu costat disposats a ajudar-les a deixar en-
rere el seu patiment.
1
 l@ bústi@
De joguines
S’
apropen unes dates en què
l’activitat primordial se centra en
el consum en totes les seves ves-
sants, entre elles, les joguines.
A través de la televisió, de la propaganda que
arriba a la bústia i dels aparadors de molts
establiments, els infants es veuen aclaparats
amb tanta varietat de joguines que gairebé
no saben què demanar als Reis. I als pares i
mares de ben segur que se’ls fa difícil decidir-
se per una joguina o una altra.
La joguina, sens dubte, té una gran influència
en l’aprenentatge i el desenvolupament dels
infants, ja que, mitjançant el joc, desenvolu-
pen la creativitat, la intel.ligència, l’afectivitat,
la motricitat, el llenguatge, la sociabilitat i
l’autonomia. El joc és una activitat necessària
que ajuda a formar la personalitat dels infants
i, per tant, jugant aprenen esquemes de con-
ducta imitant models i pautes de comporta-
ment. Per això és important tenir en compte
que no s’ha de limitar el nen o la nena a fer
que jugui amb un sol tipus de joguina mar-
cada amb un estereotip sexista, ja que limita
el seu desenvolupament personal. No s’ha
2
de caure en l’error de regalar joguines dirigi-
des als nens i d’altres a les nenes. Una jogui-
na sexista és aquella que no afavoreix el fet
diferencial com alguna cosa positiva, sinó al
contrari. Algunes, a més, indueixen a la vio-
lència.
Les recomanacions a tenir en compte a l’hora
de triar una joguina podrien ser:
. Han de respectar els interessos de l’infant.
. Han de ser adequades a l’edat.
. Han de ser segures.
. Han de ser estimulants i versàtils.
. Han de ser no bel.licistes.
. Han de vetllar per no reproduir estereotips
per qüestions de gènere.
. No han de ser necessàriament sofisticades.
. Han de ser variades.
. Han de ser les justes.
. Han de ser respectuoses amb el medi am-
bient.
I com a reflexió final només us volem dir que
la millor joguina que poden tenir els infants
són els pares i adults disposats a compartir
els seus jocs.
Esperem que us sigui útil o, si més no, que us
faci pensar una mica!
Anna Martínez i Anna Porredon - Cervera
 La marató de TV3:
MALALTIES MINORITÀRIES
E
l proper 13 de desembre La Marató de TV3
organitza diferents activitats per tal de re-
captar fons per a la lluita contra les malal-
ties minoritàries, un ampli i divers grup de
patologies greus, poc conegudes i amb pocs re-
cursos destinats a la seva recerca.
Les malalties poc freqüents necessiten una Ma-
rató perquè se les conegui millor. Fer-les visibles
ajudarà els malalts i els seus familiars a sentir-se
més compromesos i a ser receptors de la mostra
solidària d’una societat que, si de vegades no els
comprèn, és simplement perquè no els coneix.
En el cas de Catalunya, hi ha un nombre molt ele-
vat de persones afectades per malalties minori-
tàries; per tal que ens en puguem fer una idea, es-
tem parlant del mateix nombre de persones que
pateixen diabetis.
Aquest tipus de malalties són causades per alte-
racions moleculars, bioquímiques o cel.lulars. Les
seves principals característiques són:
. Malalties greus, cròniques, degeneratives i
que generalment posen en risc la vida del pa-
cient.
. Malalties invalidants, amb una qualitat de
vida disminuïda i pèrdua d’autonomia.
. Malalties en les quals el nivell de dolor i pati-
ment de la persona i la família és alt.
Dins el grup de malalties minoritàries cal desta-
car la síndrome de Rett o trastorn de Rett, una
greu malaltia neurològica que afecta sobretot ne-
nes. Encara que sigui poc coneguda és la causa de
retard mental més freqüent en nenes després de la
síndrome de Down. Concretament, afecta una de
cada 10.000 nenes nascudes vives. Es calcula que
a Espanya n’hi ha 2.100 d’afectades i, a Catalunya,
350. A nivell mundial es calcula que n’hi pot haver
300.000. Són nenes que, malgrat néixer “aparent-
ment bé”, tenen una mutació genètica que, quan
es manifesta, els impedeix tenir control sobre el
seu cos: no tenen cap autonomia, no parlen, no
poden fer servir les mans, moltes ni caminen, te-
nen problemes de comprensió, crisis epilèptiques,
escoliosi...
La raó és que les nenes neixen amb dos cromoso-
mes X i si un d’ells té una mutació, l’altre cromo-
soma X la compensa i poden sobreviure. Els nens
disposen d’un cromosoma X i d’un cromosoma Y.
Si el cromosoma X porta la mutació només poden
sobreviure si aquesta l’ha afectat parcialment.
És una malaltia hereditària i, gairebé sempre, és
una mutació que pot afectar qualsevol família. La-
mentablement, moltes de les nenes que pateixen
aquesta malaltia no estan diagnosticades.
Un any més, Creu Roja la Segarra, juntament amb
entitats, comerços i ciutadans i ciutadanes de
Cervera i comarca, realitza diferents actes amb
l’objectiu d’aconseguir recaptar una important
donació econòmica per a La Marató d’enguany.
Aquests actes acostumen ser de diferent caire:
esportiu (exhibicions, tirades de bitlles, aquagym,
partits amistosos de futbol i bàsquet), cultural (re-
citals de música, corals) i d’altres com la cercavila
pels carrers de la ciutat, el concert per al jovent i la
tómbola. Totes aquestes activitats estan pensades
per tal que tothom, a través d’un dia lúdic, pugui
conèixer i posar el seu granet de sorra per comba-
tre aquestes greus malalties.
Creu Roja - La Segarra 3
ROSERSEGURA
Actualment visc a Tàrrega i no tinc
fills. Les meves aficions... un bon
concert de jazz en directe o anar a
veure una obra de teatre.
Vaig fer els estudis de Dret a la Uni-
versitat de Lleida, un postgrau en
Sistema de Justícia Penal i un curs
d’especialització en la nova Llei de
violència de gènere. També he fet el
postgrau de Pràctica Jurídica (orien-
tat a la professió de l’advocat). Els
primers passos com a advocada els
vaig fer en un despatx mercantil, on
he estat treballant fins que he obert
el meu propi despatx a Cervera.
4
Actualment, l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra compta amb
vostè com a advocada. En quin moment i per què decideix treballar per a
l’Associació?
Des del primer moment em va semblar una associació molt seriosa i coherent
amb el que feia, amb molta empenta, que ja portava molts anys “batallant”
pels drets i el respecte cap a les dones, fins i tot abans que els maltractaments
deixessin de ser una cosa “tabú”. Em va agradar molt veure que, relacionat amb
l’Associació, s’hi podia comptar un nombrós grup de dones de diferents àmbits
i professions que hi aportaven el seu granet d’arena. I si jo, d’alguna manera,
podia col•laborar-hi des de la vessant jurídica, no m’hi podia negar.
Breument, en què consisteix la seva feina? Hi ha un gran volum de casos
per tractar?
L’advocat normalment té el primer contacte amb la víctima el dia que és citada
per anar a declarar al jutjat. Abans de la declaració, aprofito per parlar amb ella,
explicar-li una mica el que farem i com funciona el procediment. Li demano que
m’expliqui què vol (una ordre de protecció; en cas d’haver-hi fills, la guarda i
custòdia, règim de visites, pensió d’aliments; l’atribució de l’ús del domicili,
etc.). Després de la declaració, li explico el contingut de les mesures adoptades
pel jutge i els passos que ha de fer si vol sol.licitar el divorci o, abans, demanar
advocat d’ofici, i les ajudes socials que en el seu cas pot demanar. El procediment
iniciat acaba amb una sentència penal condemnatòria o absolutòria del
denunciat, i, en cas que s’hagi instat el divorci o la dissolució de parella de fet,
amb la corresponent sentència civil. Es donen bastants casos de maltractaments,
aproximadament una denúncia per setmana al partit judicial de Cervera.
Quines són les problemàtiques més habituals?
La problemàtica més habitual sol ser la manca de recursos econòmics, ja sigui
perquè la dona no té recursos propis o perquè els ingressos dels dos no són
suficients per viure separadament. Sovint aquesta és la circumstància que
provoca el “penediment” en la víctima i el fet que acabi retirant la denúncia, en
veure’s incapaç de fer front ella sola a totes les despeses, i més quan, sovint,
tenen amb elles nens molt petits, fins i tot nadons.
Hi ha algun tipus de protocol d’actuació? Quan li arriba
una dona provinent de l’associació, què es fa?
Normalment el que es fa és una visita al despatx al més aviat
possible perquè la víctima pugui explicar, sense presses
i amb una certa intimitat, què és el que ha succeït i quines
són les seves circumstàncies familiars concretes. Després se
li explica el procediment, perquè no se li faci tan estrany i,
de comú acord amb ella, s’intenta “esbossar” com quedarà la
situació un cop s’apliqui la separació de domicilis.

És important denunciar la violència de gènere. Però, creu

que és suficient, únicament, el fet de denunciar? Quines
altres accions, a més de la legal, considera necessàries
per superar la violència?
És necessari denunciar la violència de gènere, però també
és molt important “superar” la violència viscuda en un
mateix. El procediment judicial donarà una solució legal
a una situació “insuportable” i en crearà una de nova “més
sana”, sense la qual la recuperació d’aquella persona hagués
estat molt difícil o impossible. Però el que difícilment
aconseguirà un procediment judicial és disminuir les pors o
curar les ferides o educar emocionalment aquella persona
perquè “el que ha succeït no torni a repetir-se”. Aquesta
tasca d’“acompanyament” és la que realitza pròpiament
l’Associació, amb psicòlegs i assistents socials. Per combatre
la violència de gènere i els seus efectes, cal treballar
col.lectivament i activament des de tots els àmbits.
De quina manera pot ajudar la societat a eradicar la
violència de gènere?
És clar: condemnant-la i no ocultant-la.
Quina és la seva opinió sobre la Llei de violència de
gènere?
Seria millorable, en alguns aspectes, però no per això se li
poden negar els elogis. Així, per exemple, aquesta llei suposa
el primer atreviment jurídic de cara a condemnar penalment
els maltractaments, i és una llei pionera i de referència
per a molts països. Tot i amb això, penso que el gran mèrit
d’aquesta llei ha estat el fet que ha “popularitzat” la realitat
dels maltractaments i ha aconseguit que la gent en parli, amb
la qual cosa és més fàcil la detecció dels casos, fins i tot el fet
d’interposar denúncia per la mateixa víctima (sense la qual no
hi hauria procediment). Així, s’ha aconseguit desterrar d’una
vegada per totes la falsa idea que els maltractaments són
alguna cosa “normal” i, també, s’ha aconseguit transformar
profundament la societat.
Com valora l’actuació i la resposta judicial davant els
casos de violència de gènere?
En general la resposta judicial és protectora dels interessos
de la dona, no només perquè en aquest procediment la
víctima només pot ser una dona, sinó també perquè sovint
és ella qui acaba fent-se càrrec de la guarda i custòdia dels
fills, amb la qual cosa tenen una càrrega major.
Com consideres que és la situació de violència de gènere
que es viu a les nostres contrades?
Considero que actualment s’ha guanyat en respecte i s’ha
conquerit la igualtat en el matrimoni o parella de fet, en
comparació amb ara fa 20-30 anys. Però també considero
que no en totes les cases la igualtat i el respecte s’entenen de
la mateixa manera i que es continuen donant casos
de maltractaments, sobretot psicològics.
5
 d’h m
d n i ES EDUCACIÓ FÍSICA i IGUALTAT
per Joaquim Brandon
Al llarg de la història, hem anat veient diferents estereotips i actituds sexistes en el món de l’educació física.
El “sexe” ha servit i serveix a les diferents cultures com a primera diferenciació, l’ensenyament per als nens i nenes fins
com a base organitzativa social, ja que estableix actituds, comportaments i ac- als 14 anys, i s’estipula que els centres
tivitats diferents per a homes i per a dones, la qual cosa genera una construcció siguin mixtes. S’implanta l’escola mixta
cultural allunyada dels determinis biològics i qüestiona una enorme quantitat (no separació de sexes) cap a la dèca-
de prejudicis, amb la imposició d’uns models masculins i femenins: da dels vuitanta, que, per a les nenes,
implica la seva incorporació al model
d’educació física “masculí”. És a partir
dels anys vuitanta que apareix el terme
educació física en lloc del de gimnàstica.
L’educació física, en el sistema coeduca-
tiu, no considera el model masculí com
a universal, tal com feia l’escola mixta,
sinó que es recupera la importància de
la variable de gènere i accepta els refe-
rents femenins i masculins vàlids per als
dos sexes.
En base a aquests models d’home i dona establerts, el món de l’educació físi- S’ha avançat molt, però, malgrat tot,
ca (abans se’n deia gimnàstica) va ser diferenciat per a cada gènere i es va crear encara ens queda camí per recórrer.
l’anomenada escola segregada (separació de sexes). Els objectius concrets de la L’educació física està demostrant que
“gimnàstica” femenina necessitaven un currículum específic femení, d’exaltació pa- ajuda la salut i és una bona eina educati-
triòtica i religiosa, orientat a cuidar aspectes estètics i expressius, i és per això que va. Molts valors vinculats a les disciplines
se seleccionaven els esports que, a criteri del règim, podien practicar. Aquest currí- esportives i també a les artístiques ens
culum va ser marcat per la Secció Femenina, amb continguts de folklore espanyol acompanyen al llarg de la vida i ajuden
(coros y danzas regionales) i modalitats esportives aptes per a dones: el voleibol, el a conformar-nos el caràcter (esforç, sa-
bàsquet i l’handbol. crifici, treball en equip, gaudir de la na-
Des de finals de la Guerra Civil espanyola fins a l’any 1960, les dones tura etc.). Per tant, l’esport, com altres
tenien prohibit participar en proves atlètiques, sota l’argument que disciplines, no entén de discriminacions
l’atletisme les tornava més masculines. arbitràries i l’hem d’entendre com una
6 Amb la Llei general de l’educació, cap a l’any 1970, es fa obligatori necessitat i un dret per a tothom.
 Dona
La teva carn nua,
caminal del goig!
A la nit, trobàvem
la lluna als llençols

mots
i un manat d’espígol,

en
al pentinador.
Alenada tèbia,
nit de juliol!

dansa
Àgils dits teixien
corones d’amor
-gallardets de festa,
entre cos i cos.
No volíem vànova,
ni lleu cobertor...
Llit de negra fusta
i un combat molt dolç.

Jordi Pàmias – Guissona

Poema d’El camí de Ponent

7
CATERINA ALBERT i PARADÍS (Víctor Català)
TE N’ADONES?
Caterina Albert va néixer l’11 de setembre de 1869 a l’Escala, filla d’una important família refinada i culta.
s De molt jove va començar a escriure i a dibuixar. La seva formació fou bàsicament autodidacta, afavorida
eudònim
per l’ambient familiar en el qual vivia, ja que s’hi respiraven aires cultes i liberals, els quals van contribuir
en el desenvolupament artístic de l’escriptora. La seva formació acadèmica va ser ben escassa, els estudis
convencionals es van reduir a anar un temps a l’escola municipal de l’Escala.
Fou una noia de casa bona, crescuda al seu aire i amb poques obligacions. A mesura que es va anar fent gran,
va anar adoptant un aire de timidesa i s’acostumà a una vida d’aïllament casolà, que amb la mort sobtada del
seu pare, el 1890, es va accentuar. A partir d’aquell moment, es va obrir un nou escenari dins la família Albert
tora de ps

Paradís, ja que la seva mare estava malalta, l’àvia era molt gran i el seu germà estudiava a Barcelona. Davant
d’aquesta situació, Caterina Albert va haver d’assumir el paper de pubilla i responsabilitzar-se de les càrregues
familiars, administrar un patrimoni de terres i propietats i tenir cura de la seva àvia i de la seva mare, que van
morir el 1899 i el 1932, respectivament.
A banda de tot això, va continuar escrivint, i es pot dir que l’estrena del segle XX coincideix amb l’esclat de Cate-
rina Albert com a escriptora.
Caterina Albert fou una escriptora de pseudònim. Els seus primers textos, que va publicar a L’Amanac de l’Esquella
una escrip

de la Torratxa entre 1897 i 1900, va publicar-los sota el pseudònim de Virgili d’Alacseali.

L’any 1898 es va donar a conèixer amb el monòleg La infanticida, que va presentar als Jocs Florals d’Olot, i va re-
sultar ser un autèntic escàndol quan es va saber que l’autora era una noia de l’Escala. A partir d’aquell moment,
dolguda i enfadada per la polèmica, va decidir que mai més no escriuria amb el seu nom real, sinó que ho faria amb
pseudònim. Víctor Catalàii va entrar a les lletres catalanes amb els poemes de Lo cant dels mesos.
Entre 1901 i 1905, l’any de la publicació de Solitud, van ser els anys més esplèndids de la literatura de Víctor Català.
L’any 1907 Caterina Albert va fer un llarg parèntesi literari, a causa de la feina que li suposava l’administració domès-
tica i patrimonial, i, també, a causa d’una certa incomoditat i decepció en l’ambient noucentista de la literatura cata-
lana, sobretot després de la mort de Maragall.
A partir dels anys trenta va canviar la situació política, amb la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
Durant la guerra, Caterina Albert es va haver de desplaçar diverses vegades de Barcelona a l’Escala per evi-
tar sabotatges i l’ocupació de les seves propietats. Tot i això, durant les revoltes del març del 36, una colla
de descontrolats van entrar a la seva casa de l’Escala, hi van causar grans destrosses i pèrdua de papers i es
van emportar gran part del museu que hi havia organitzat.
Potser va ser aquest el motiu pel qual, un cop acabada la guerra, Caterina Albert no veiés amb mals ulls
l’entrada del nou règim franquista, i va arribar a publicar, fins i tot, algun text en castellà. Ben aviat, però,
l’escriptora va tornar a l’actitud inequívoca d’escriure en català, davant la persecució que estava patint i el
patètic panorama cultural de la postguerra.
L’ant 1951 va publicar Les obres completes, i es va convertir en un dels símbols més importants de les lletres
catalanes dels anys cinquanta i seixanta, quan just la literatura catalana es començava a recuperar de la
dictadura franquista.
Caterina Albert va morir a l’Escala el 1966, als noranta-sis anys.
iAn
agrama de l’E
scala.
iiEr
a el nom del pr
l’heroi es va qu otagonista d’u
na novel .la qu
8 edar sense no
m, i la novel .la,
e estava escrivi
inacabada.
nt i, en fer-ne
ús com a pseu
dòni m,

LES DONES EN LA HISTÒRIA DE LA PINTURA
Com en molts altres temes, si agafem una enciclopèdia
d’art ens trobarem que, fins a finals del segle XIX o ben en-
trat el XX, tots els artistes, o gairebé tots, són homes. Això
vol dir que durant segles la dona no es va interessar per
l’art? No, tan sols és el resultat d’una història escrita pels
homes, els quals, en general, sempre han pensat que l’art
era un ofici propi del seu sexe.
Malgrat tot, si anem rascant i buscant entre la documen-
tació de totes les èpoques, ens adonem que moltes dones
han lluitat contra les idees dominants del seu temps a fi
que la seva obra fos reconeguda i poder dedicar-se a l’art.
Ja a la Grècia clàssica i a Roma hi havia moltes dones dedi-
cades a la pintura. Boccaccio, a mitjan segle XIV, ens parla
d’elles a l’obra De claris moulieribus, on recull un centenar
de biografies de pintores d’aquella època. Boccaccio, però,
ens les descriu com unes males pintores ja que defensa
que la dona ha de restar dins l’àmbit de la llar.
Plini el Vell, l’any 77 dC, també esmenta diferents dones
pintores com Timarete, Irene, Calipso, Aristate i Ilea de
Cfic, la qual a la seva època va ser considerada una de les
millors retratistes, amb obres que es venien a preus supe-
riors a les de molts pintors homes. La major part de les
dones pintores eren filles o germanes de pintors, fet que
s’anirà repetint al llarg de la història.
Posteriorment foren els monestirs els grans centres de
difusió cultural. També en els monestirs femenins, diri-
gits per dones de la noblesa, hi hagué una important tas-
ca cultural. Al segle X tenim documentada Ende, la qual
va treballar al Beatus de Girona; l’escultora Sabina von
Steinbach, que va treballar a la porta sud de la catedral
d’Estrasburg; abadesses com Herrada de Landsberg o Hil-
degarda de Bingen, que van deixar diferents enciclopè-
dies il.lustrades, etc.
per M. Carme Diví
Historiadora d’art
A partir del segle XIV s’intensificà la pressió per restringir
la dona en l’àmbit de la llar i se l’apartà també de la me-
dicina, ofici que fins llavors havia estat ocupat tradicional-
ment per les dones, coneixedores d’herbes remeieres i
altres medicaments. És per això que, l’any 1405, Christine
de Pisan defensava en el llibre La ciutat de les dones que
aquestes s’independitzessin de l’home. Les il.lustracions
del llibre eren seves i hi parla de diferents dones artistes
amb un gran nivell tècnic.
Ja al Renaixement tenim notícia de dues grans pintores
italianes que destaquen per sobre de la resta: Sofonisba
Anguissola i Artemisia Gentileschi. Aquesta darrera va ser
reconeguda durant la seva època com una gran artista i va
poder viure de la seva obra. També durant el Barroc tro-
bem diferents pintores d’un gran nivell en diferents països
europeus, però serà al segle XIX quan hi haurà un gran
canvi en la dinàmica de la dona.
Durant el segle XIX es produí a Europa un gran canvi econò-
mic i social amb l’esclat de la revolució industrial, arran de
la qual (explicat d’una forma molt sintètica) aparegué la
classe obrera, que portà al naixement del moviment obrer
i al sorgiment de diferents ideologies que defensaven
aquesta classe obrera enfront de l’explotació dels patrons:
socialisme, anarquisme, comunisme, moviments de reno-
vació pedagògica, etc. Per altra banda, la revolució indus-
trial també comportà l’entrada massiva de la dona en el
món laboral. I si l’home estava explotat econòmicament,
dones i nens treballaven les mateixes hores i en les ma-
teixes males condicions per sous encara més baixos. Fou
així com nasqué també el moviment feminista.
Paral.lelament, a la dona burgesa se l’educava
en diferents branques artístiques, però tan
sols amb la finalitat d’adquirir uns coneixe- 9
ments que es creien imprescindibles per a les dones
d’un cert nivell social, i per desenvolupar-los sempre dins
l’àmbit familiar i com a lluïment davant les amistats. Algu-
nes d’aquestes dones, però, volgueren transcendir l’àmbit
privat i fer de l’art una forma de guanyar-se la vida. Poques
ho aconseguiren, però van obrir un camí que ja no es va
aturar.
Al nostre país, que a finals del segle XIX visqué un gran
ressorgiment cultural amb la Renaixença i posteriorment
amb l’esclat del Modernisme i el Noucentisme, moltes do-
nes iniciaren aquest camí. A Barcelona començà a publi-
car-se la revista Feminal (1907-1917), dirigida i impulsada
per Carme Karr, la qual es feia ressò de l’obra de dones ar-
tistes, així com d’altres temes que poguessin ser d’interès
per a la nova dona que es defensava des de la revista: in-
dependent, activa, integrada a la societat.
De les pintores d’aquesta època sabem que Lluïsa Vidal
LA DURA CURSA DE LA DONA EN L’ÀMBIT ESPORTIU
(2a part) per Marta Royes
Des dels inicis del segle XX fins a la dècada dels setan-
ta, les guerres mundials i el règim franquista imposat a
l’Estat espanyol van sotmetre la dona a l’àmbit domèstic
i a la seva submissió per part de la figura masculina. Fou
relegada de la vida pública, sota la ideologia feixista que
promou la dona com «el temple de la raça», ideologia
que li dóna el paper fonamental de socialització dels fills
en els valors del nou règim.
A més a més, l’església posseïa poder per establir pau-
tes de comportament en relació amb la mo-
ralitat pública, com ara la forma de vestir, de
relacionar-se..., per la qual cosa les dones no-
10
(1876-1918) aconseguí poder viure de la seva obra, però
van ser moltes les que, desafiant les estrictes normes de
la seva època i la seva classe, decidiren trencar motllos i
dedicar-se a la pintura d’una forma professional: Pepita
Teixidor (1872-1914), Laura Albéniz (1890-1944), Lola An-
glada (1896-1984), Emília Coranty (1862-1944), Maria Ru-
siñol (1887-1912), Visitació Ubach (1873-d 1903), etc. Totes
elles van poder exposar, sobretot a la Sala Parés, que a
finals del segle XIX organitzà diferents exposicions feme-
nines, i algunes pogueren acabar la seva formació a París
o Roma, que eren els centres culturals més importants del
moment.
Malgrat la gran qualitat tècnica i estètica de la majoria
d’aquestes pintores, és molt difícil trobar-les esmentades
en els llibres d’art, per la qual cosa és feina de tothom do-
nar a conèixer aquestes artistes i la seva obra a fi que al-
gun dia rebin el reconeixement que es mereixen.
Llicenciada en Educació Física i Fisiologia
més podien practicar activitat física dins dels gimnasos
i amb roba adequada, que no exaltés els seus atributs
femenins.
Així doncs, mentre la dona ha estat dependent, submisa,
subordinada i inferior a l’home, la seva participació en
l’àmbit esportiu ha estat minsa, i no només en l’apartat
físic, sinó també en el vessant de la gestió i la direcció.
No és fins al 1960 que el Moviment Olímpic es planteja la
incorporació de la dona en la direcció esportiva, objectiu
que no van assolir fins vint anys després, amb la creació
de la Secció de Promoció de la Dona. En aquest punt es
va establir que qualsevol esport que volgués esdevenir
olímpic havia d’incloure la celebració de proves femeni-
nes.

Enriqueta Basilio de Sotelo, primera dona a encentre la flama olímpica a Mèxic el 1968

A partir de la democràcia, la dona adquireix un nou rol

social i cultural, amb més drets i més participació en la
vida pública, independent envers l’home. Això l’ha dut
a tenir llibertat econòmica i social suficient per poder-se ponsabilitat a la llar que encara mantenen les dones els
introduir en el món esportiu, tant de lleure com de com- redueix el temps lliure per realitzar activitat física. Un al-
petició. tre aspecte a destacar és la manca d’ajuts econòmics que
reben les dones que volen dedicar-se professionalment
Tot i l’evolució ascendent de la participació de la dona en
a l’esport en relació amb els que puguin rebre els ho-
campionats olímpics, mundials, europeus i estatals, ac-
mes. D’altra banda, existeix diferent consideració social
tualment encara existeixen situacions discriminatòries.
entre les competicions masculines i femenines: quantes
Com a anècdota, en els Jocs Olímpics de Barcelona de
retransmissions televisives existeixen de campionats fe-
1992, la xinesa Zhang Sang va guanyar la medalla d’or
menins? S’arribarà a pagar el mateix per una emissió fe-
en una prova mixta de tir, registrant nou rècord olímpic,
menina que masculina? I, per últim, el nivell econòmic de
per davant de competidors masculins. La reacció no es
la dona sol ser més baix que el de l’home i això li impe-
va fer esperar i als següents Jocs Olímpics es va suprimir
deix poder accedir a la pràctica esportiva en la mateixa
aquesta disciplina. No fou fins als Jocs de Sydney de l’any
mesura.
2000 que es va tornar a incloure dins del programa olím-
pic, però establint grups separats d’homes i dones. Encara queda un camí molt llarg per poder arribar a tren-
car amb totes les barreres discriminatòries. Per poder-ho
Per una altra banda, però, existeixen esports que són ex-
aconseguir cal potenciar l’educació de la igualtat (reduint
clusivament femenins, com la gimnàstica rítmica o la na-
l’estereotip d’home dins de l’esport), fomentar estratè-
tació sincronitzada. Cal assenyalar que tenen un elevat
gies de promoció de l’esport femení, presentar models
component estètic i de bellesa, tal com s’ha vist la dona
femenins positius a través dels mitjans de comunicació,
en totes les cultures occidentals.
incorporar de forma equitativa la dona en organismes
Actualment, encara existeixen barreres que limiten la de gestió i direcció esportiva i, per últim, millorar
participació de la dona en l’esport. L’elevat grau de res- l’accés de la dona a l’esport lúdic i de competició.
11
 AF
GRIP RONTEM L Igual que la grip comuna, que acostuma
A amb A a aparèixer durant l’hivern en forma
i TRAN C A L
QUIL. MA d’epidèmia (epidèmia estacional), la grip
LITAT nova és una malaltia respiratòria que
Pe r Mon provoca febre alta, tos, secreció nassal, mal
tse Vil de cap, malestar general i altres símptomes,
alta
com nàusees i diarrea.

L’epidèmia de grip A va començar a Mèxic

aquest 2009, amb l’aparició d’una nova soca
del virus influenza, anomenat influenza A
H1N1. Aquesta variant sembla ser un híbrid de
component porcí, humà i aviar, que posseeix
una gran facilitat per transmetre’s de persona
a persona i presenta una elevada capacitat de
mutació.
La Grip A cal tractar-la de la mateixa manera
que tractem la grip comuna: bona hidratació,
bona alimentació i bona higiene de mans.
És convenient no fer gaire vida social durant
els primers dies de la malaltia i és important
estossegar o esternudar tapant-se la boca, ja
que el virus s’elimina per la mucosa nassal i la o aliments, així com saludar amb la mà o fent-
saliva. També caldrà evitar compartir utensilis se un petó. Aquest nou virus es contagia molt
fàcilment, d’aquí ve que es parli de pandèmia
(malaltia epidèmica estesa a molts països i
que afecta molts individus del mateix país a
12 la vegada).
 Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), hi ha 6 fases d’alerta
pandèmica:

Fase 1: els virus circulen entre els animals, però no causen infeccions humanes.

Fase 2: circulació entre animals domèstics o salvatges.

Fase 3: el virus gripal animal ha causat casos esporàdics en humans, però no ha

ocasionat una transmissió de persona a persona.

Fase 4: hi ha una transmissió comprovada de persona a persona del virus animal,

i en poden aparèixer brots a escala comunitària.

Fase 5: hi ha propagació del virus de persona a persona, almenys en dos països.

La declaració d’aquesta fase és un indicador clar de la imminència d’una
pandèmia.

Fase 6: pandèmia mundial.

Actualment, ens trobem en la fase dicaments, com l’oseltamivir o za-

6 (declarada per l’OMS l’11 de juny
del 2009), però no cal alarmar-nos.
Una vegada s’ha assolit la fase 6, hi
ha el període posterior al de màxima
activitat durant el qual, en la majoria
dels països, la intensitat de la pan-
dèmia disminueix, ja que hi ha una
vigilància adequada. En aquest pe-
ríode la pandèmia sol remetre, però
no es poden descartar noves onades
de la malaltia. Per tant, cal no per-
dre la calma, estar preparats i seguir
mantenint unes mesures d’higiene
adequades.
De moment no hi ha tractament
preventiu, tot i que existeixen me-
namivir, que no curen, però que, si
s’administren dins les 48 hores pos-
teriors als primers símptomes, po-
den alleujar-los, reduir la durada de
la malaltia i reduir la probabilitat de
complicacions importants, com ara
una pneumònia.
D’altra banda, a mitjan novembre
s’iniciarà l’administració d’una nova
vacuna preventiva contra aquest vi-
rus, l’eficàcia de la qual encara no
està determinada. Caldrà esperar a
veure’n els resultats per poder fer-ne
una valoració.
Fonts d’Informació:
Organització Mundial de la Salut * Ministeri de Sanitat i Política Social del
Govern Espanyol * Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya *

13
 D O N E S
SOPA DE
Vet aquí una sopa
de dones ben
gustosa!

Caldrà que hi trobeu

el nom de 6 dones
històriques molt
conegudes.

(Solució: pàgina 21)

14
 inferior, que representa la deessa

15
curiositats
El símbol masculí és un cercle amb una fletxa

estilitzada del déu Mart, representat per un

Venus amb un mirall a la mà.

orientada al nord-est. Es tracta d’una versió

El símbol femení és un cercle

fusionat amb una creu a la part

(http://www.wikipedia.org)
escut i una llança.

♀
la seu
ra l
nt e s
co té de

♂
/)

l , ta
at

na es ro s
l.
.c

ra es io on ar te
s
se

ru l ac D g is or
!
rn es a iv ad a
e

da n de t
g
la mó t ta pa te l at ct ct ic
In a in a di bl
a
ul al ita un al
rx
a nt ss l, l pú

a
l ol tu
Di me sa ba de Re .

x
a

w.
un len ibi v ir ny
, ta as ra e a 60 o/

w
re ac l Mi dr l 19 aci
a v

/w
hi al is l a ju
mb tr ta s or de el nov )

/
u- eb nv mb rx e

:
ve al ru ne r ,

tp
Fe tr i a xa s d in re
no l M l b rma pe llo na, cat/ vemb

t
e la

(h
at
la me
qu r de i e n e ge es, uji ica tec. 25no

c
s.
s na er at 25 ia n e les iqu Tr min w.x io/

e
ne mi ix ss

es
El nc ge e ít el Do //w uca
w c
do li né pa

g
è i d l a
ol or po Raf

Pa
p: ed
e
d’ va El Vi tt co
(h
 La Cenicienta que no quería
comer perdices
“Este cuento está dedicado
a todas las mujeres valientes
que quieren cambiar su vida
y a todas aquellas
que la perdieron
y nos iluminan desde el cielo.”
Nunila López i Myriam Cameros

Senzillament genial! Myriam Cameros (il.lustrado-

ra) i Nunila López (autora) versionen el clàssic de
la Ventafocs des de l’enfocament de la violència de
gènere. És l’anticonte per excel.lència; una història gens allunyada de la crua realitat, un reflex
de la societat, una mirada intel.ligent al despietat món de la violència de gènere amb grans
dosis d’humor.
Tot plegat posa un granet de sorra a la lluita per remoure consciències estancades en
l’androcentrisme. La Cenicienta que no quería comer perdices és una història real i cruel, però
també és un crit a l’esperança. Un text genial i unes il.lustracions amb molta empenta, molt
allunyades dels dibuixos comuns, aconsegueixen una excel.lent crítica a la nostra societat i al
paper “oficial” de la dona. I és que, per sobre de la crítica social, també es posa de manifest el
paper de la dona en els contes infantils, que actuen com a vehicle per transmetre els valors col-
lectius de la nostra cultura i que inculquen a la canalla les bases del patriarcat, és a dir, la domi-
nació masculina i, en conseqüència, la submissió femenina.
La seva lectura presta a analitzar què hi ha de conte i què de realitat en les nostres
16 vides.
Sembla estrany que un programa de divulgació d’una televisió pública, com
és TV3, pugui estar tan mal enfocat com Sexes en guerra. De fet, el nom ja ho
diu tot! Flac favor està fent a la igualtat de gènere per la qual el moviment
feminista porta més de dos segles lluitant.
Però és que si només fos el nom, rai! El programa compta amb vuit concur-
sants que fan de conillets d’índies en “experiments”, més que qüestionables
per la seva validesa i fiabilitat, que tenen com a finalitat establir les diferèn-
cies entre homes i dones i que doten el discurs d’un tuf positivista més que
desfasat.
Resulta inconcebible que els creadors del programa no s’hagin documentat
sobre les teories actuals referents a la socialització de gènere. Des d’aquestes
línies els dediquem la primera lliçó: cal diferenciar entre gènere i sexe, termes que molt sovint confonem o utilitzem de
forma inexacta. El sexe és la diferenciació biològica entre mascle i femella en una mateixa espècie i consta de sis com-
ponents principals: la composició cromosomàtica, els òrgans reproductors, els genitals externs, els genitals interns, el
component hormonal i les característiques sexuals secundàries. Per tant, en principi, es poden distingir els membres
del sexe femení pels seus cromosomes XX, el clítoris i la vagina, els ovaris, els estrògens i el desenvolupament dels
pits, i els membres del sexe masculí, pels seus cromosomes XY, el penis i els testicles, les gònades, la testosterona i
l’abundància de pèl a la cara. No obstant això, existeix una gran variació en la composició genètica i hormonal dins de
cada un dels sexes, ja que un individu pot néixer amb la composició cromosomàtica d’un sexe i els genitals de l’altre.
Però una cosa és el sexe de les persones i una altra de molt diferent és el gènere. Posar èmfasi en les diferències entre
dones i homes aferrant-se a una qüestió biològica no és una diferenciació de gènere, sinó de sexe. En cap cas no es pot
explicar la conducta o el comportament d’una persona fonamentant-se en aquestes diferències biològiques.
La clau de tot plegat és el concepte de gènere. Als anys setanta aparegué el terme gènere fent referència al conjunt de
característiques que s’assignen a dones i homes i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultu-
res al llarg de la història. El gènere és una construcció social variable en el temps i en les diferents societats i, per tant,
susceptible de canvi. D’aquesta forma, el gènere es refereix a les expectatives socials que els membres d’una societat
tenen respecte els homes i les dones, és a dir, és com la societat espera que ens comportem pel fet de ser d’un sexe o
d’un altre. Per tant, mentre que el sexe es defineix en termes de mascle i femella, el gènere es refereix a les construccions
socials en termes de feminitat i masculinitat.
Sexes en guerra, doncs, no fa més que alimentar els estereotips sexuals que encara existeixen en la nostra societat. Els
arguments “científics” dels quals fan gala (mitjançant proves empíriques, entrevistant experts, etc.) legitimen aquesta
construcció cultural que suposa una visió arquetípica sobre cada un dels sexes i que els assigna, de manera desigual i
discriminatòria, diferents papers, actituds i característiques.
Volem posar en evidència, denunciar i criticar els estereotips sexuals promocionats per TV3; estereotips que, trista-
ment, fixen un únic model de ser home i un únic model de ser dona vàlids socialment i que, a partir
d’aquesta imatge tòpica construïda, estableixen un sistema desigual de relacions entre els dos sexes.
Quina vergonya que tot això ho estigui duent a terme una televisió pública que paguem entre tots i
totes. TV3, la teva? 17
 escampem la boira!

Novembre 22 CERVERA

diumenge
12.00 h - Pl. de la Universitat, cercavila per a
l’eliminació de la violència envers les dones

11 CERVERA

25
dimecres

19.30 h - “Camina i fes salut” CERVERA

dimecres
18.30 h - Auditori Municipal, “La violència

13
psicològica”, a càrrec de Clara Porrúa
CERVERA
divendres

19.30 h - “Camina i fes salut”

20.00 h - Tastalletres, presentació del llibre

26
Olor de colònia, a càrrec de Sílvia Alcàntara CERVERA
dijous

14
20.30 h - Biblioteca de l’escola Jaume
CERVERA
dissabte

Balmes. “Connecta amb els teus fills”, taller

22.30 h - Cicle de teatre, El Profe de prevenció de drogues, a càrrec de
CALAF
17.30 h - Cal Macarró, “Dones de Folk” Domènech Bañeres

15 27 CERVERA
divendres

CERVERA
diumenge

12.00 h - Tastalletres, ruta històrica i literària 20.00 h - Tastalletres, “Lectura de poesia

per Cervera, “Cervera i els llibres” d’Esther Brescó”
18.00 h - Paranimf de la Universitat, teatre 21.00 h - Auditori Municipal, “Boleros en
infantil N’hi ha n’hi do, Cia. Xumet i Xinxeta femení”

18 CERVERA

29
dimecres

CERVERA
diumenge

18.00 h - Biblioteca, “Polsim de contes”, a 18.00 h - Gran Teatre de la Passió, teatre

càrrec de Montse Rollán infantil Joan sense por, Cia. Egos petits
19.30 h - “Camina i fes salut” CALAF
19.00 h - Cal Macarró, tarda de garrotins,

21 CERVERA nyacres i corrandes amb Lo Ramon de

dissabte

22.00 h - Concert de la Coral Ginesta Cervera i la quarta carlinada

amb motiu del 650 aniversari de les Corts GUISSONA
Catalanes 00.00 h - Pub l’Espill, “La música i la dona”
22.00 h - Església de Santa Maria, LES BORGES BLANQUES
representació Cervera, 1359. El Rei presideix
18 les Corts, a càrrec de Grepp Teatre
00.30 h - Circuit Folk, “El petit de cal Eril”
Desembre 23

dimecres
CERVERA
19.30 h - “Camina i fes salut”

26
CERVERA

dissabte
CERVERA 18.30 h - Torronada i projecció de fotografies
dimecres

19.30 h - “Camina i fes salut” del Centre Excursionista de la Segarra

SANT GUIM DE LA PLANA
18.30 h - Representació del pessebre vivent

4 CERVERA

27
divendres

diumenge
22.00 h - Projecció de fotografies del Centre SANT GUIM DE LA PLANA
Excursionista de la Segarra 18.30 h - Representació del pessebre vivent

30
CALAF
23.00 h - Circuit Folk, “Joan Garriga”

dimecres
CERVERA

58
TÀRREGA 19.30 h - “Camina i fes salut”
dissabte

di m a r ts

al

Gener
Fira d’Artistes i Activitats
Tradicionals

9 CERVERA
dimecres

19.30 h - “Camina i fes salut”

12 15
IGUALADA
divendres

dimarts
CERVERA
dissabte

al Ateneu Igualadí, Supermercat d’Art de l’Anoia

Actes de la Marató de TV3

13 CERVERA
2 d issabte SANT GUIM DE LA PLANA
diumenge

18.30 h - Representació del pessebre vivent

Actes de la Marató de TV3
12.00 h - Concert de Nadal del Conservatori

5
Municipal de Música CERVERA
dimarts

16
Cavalcada de Reis
CERVERA
dimecres

19.30 h - “Camina i fes salut”

9 SANT GUIM DE LA PLANA

d issabte

20
18.30 h - Representació del pessebre vivent
CERVERA
diumenge

12.00 h - Concert de Nadal de l’Agrupació

10
Coral Cervera SANT GUIM DE LA PLANA
diumenge

SANT GUIM DE LA PLANA 18.30 h - Representació del pessebre vivent

18.30 h - Representació del pessebre vivent

19
20
MAITENA. SUPERADAS 1
 SOLUCIÓ DE LA SOPA DE DONES (PÀGINA 16)
1. CLEÒPATRA; 2. FRIDA KAHLO; 3. ROSA LUXEM-
BURG; 4. NEFERTITI; 5. MARIE CURIE; 6. SIMONE
DE BEAUVOIR

BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra

COGNOMS i NOM:
ADREÇA: POBLACIÓ:
NÚMERO DNI: DATA NAIXEMENT:
TELÈFON DE CONTACTE:
CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 20 €/any

En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació
(2074-0141-21-2097748906)

DATA: SIGNATURA:

Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
21
lafiguera.r@gmail.com adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n - 25200 CERVERA

http://revistalafiguera.blogspot.com/