anys Em vaig acostar a poc a poc, gairebé podia sentir bategar el seu cor. Ell em mirà amb un somriure, i jo em vaig posar a riure.
Es va acostar i em va demanar per sortir,
jo tota parada, com un estaquirot no vaig saber què dir. Després de quequejar vaig acceptar, i a les tres de la tarda, a la plaça vam quedar.
Allà a la plaça una rosa em portà,
i ràpidament el cor em va alegrar. I jo tan contenta un llibre li vaig donar, i ell tan encantat es va quedar que un somriure em regalà. I en aquell moment jo ja m’havia enamorat. Era un noi una mica sapastre però ben plantat,