“ct eo pe elUS RECOMANEM rapa ey Les families de la Serreta us recomanem Seguint amb les recomanacions de libres, m'agradaria parlar del libre Les Princeses també es tiren pets. El pare de la Laura té un llibre secret sobre les princeses i li va explicar a la seva filla una cosa que no sabia ningu... i que la va deixar bocabadada Ens agrada molt aquest libre perqué trenca l'arquetip que les princeses son perfectes, maques i simpatiques... i ens fa riure moltissim. Posa un toc d'humor a la déria de moltes nenes pel rosa i per les princeses. (Anna Vila) Us volem parlar de la protectora d’animals del poble (hito://www.adana.cat/) Es poden adoptar gats i gossos, o només anar a cuidar-los i passejar-los com hem comencat a ferjo i els nens. (Maria Eichmann) Museu del Disseny de Barcelona. Es troba a les Glories. Entrada gratuita amb el carnet Super3. Un conte per a IPAD, es diu “BLOOOPS” i explica la historia d’una gota d’aigua. Es poetic, didactic i precids. El text i les il-lustracions sén de Laia Juez. Si us agraden els dibuixos d’aquesta noia aneu al seu blog: https ://laiacuentista.wordpress .com, index US RECOMANEM EDITORIAL 00 ELS POLLETS INFORMEN o1 ELS DOFINS INFORMEN 02 ELS LLEOPARDS INFORMEN 03 ENGLISH PROJECT 05 AMPA INFORMA 06-07 Info diversa 08 PASSATEMPS 09 FOTOS D'ESCOLA, 10-11 ELS GATS AMB BOTES INFORMEN 2 ELS YOSAKUS I LOCELL MAGIC INFORMEN, 3 SINDBAD EL MARINER INFORMEN. 14 ELS GULLIVER INFORMEN 15 LA FORMIGA PIGA INFORMA 16 SUPERVERDS 7 ELS TINTINATRES INFORMEN 18 ELS MASSAGRAN INFORMEN 19 PROJECTE BIBLIOTECA 20 LES FAMILIES OPINEN 21La revista, una eina educativa Quan vaig saber que un dels projectes que desenvoluparia el nou equip directiu de la Serreta seria ledicié duna revista, ja us podeu imaginar que com a periodista que 6c, em vaig posar realment contenta. Una revista com a eina educatival Mare meva, quina sort i quin encert! Perd ara vull mirar dexplicar la meva excitacid, perqué entendre la revista com una eina educativa va molt més enlla d'editar en paper quatre nuimeros amb unes pagines que serveixin d'aparador per fixar un moment, una activitat, un treball de cada curs del centre i per donar lespai corresponent a les families i a 'AMPA com a associacié perque s'expressin Tenir una revista a l'escola i que sigui un dels eixos (0 projectes) que marqui la nova linia educativa de! centre, quan aquesta es basa en el treball per projectes i des de Vexperiéncia, 6s extraordinari, _profund, essencial i molt, molt contemporani. Perqué, qué és la revista sind un mitja de comunicacié? La comunicacié és un dels conceptes que marquen la nostra entrada al segle XXI: amb internet i les xarxes socials tenim accés a un volum dinformacié global, inabastable, perd sovint de qualitat dubtosa Acostumen a ser informacions no contrastades per diferents fonts, mancades de veracitat, etc. A aquesta allau diinformacié shi suma la immediatesa amb qué es viu i es consumeix aquesta informacid. Escriure i llegir sistematicament missatges curts fa que ens haguem acostumat a llegir els titulars de les informacions i que cada vegada costi més llegir amb atencid, amb temps, entrar en una lectura amb profunditat. Son aspectes que ens determinen no només la vida quotidiana sind també a cultural i la manera com pensem, |, precisament, com a mitja de comunicacié que és una revista, permet treballar aquests aspectes tan contemporanis en molts nivells d'aprenentatge i també d'una manera acumulativa i transversal. Perqué els infants d'avui no només han de dotar-se de nocions tecnolégiques, siné que per preparar-se per a aquest mon on la comunicacié global és un element de centralitat, cal que aprenguin a llegir la informacié, cal dotar-los de sentit critic i capacitat d'analisi per interpretar la informacié que reben. Estic fermament convenguda que els mitjans de comunicacid no només sén el termometre de la salut democratica d'un pais, sind que en s6n els garants. La premsa independent i de qualitat és imprescindible per construir una societat democratica sdlida. | per aixd cal lectors i ciutadans que exigeixin aquesta qualitat informativa, aquests mitjans que interpel-lin el poder, que li facin rendir comptes, com diu el director de The Washington Post, Martin Baron. O.com ho diu un dels grans periodistes de! segle XX, Ryszard Kapuscinski: ‘Els cinics no serveixen per a aquest ofici’ | com es fa tot aixd? Dones ensenyant que la informacié no és neutra, que hi ha un periodista que escriu i ha de fer bé la seva feina (investigar i descriure el mén contemporani, que es troba en canvi continu), perd sobretot que hi ha unes ‘empreses periodistiques que tenen les seves linies editorials, que poden condicionar la informacié. Comparar el tractament d'una mateixa noticia en diversos mitjans de comunicacid 0 diferents diaris és un exercici senzill i il-luminador. Fomenta el sentit critic i la capacitat dianalisi. A més, una revista permet treballar escriptura i la comprensié lectora, perqué la finalitat ultima és que la informacié que el periodista transmet sigui ben fonamentada, clara, entenedora i el maxim de completa per al lector. ‘També permet treballar els géneres periodistics: no es treballa igual una noticia que una cronica, que una entrevista que un reportatge, que un article dopinié. | treballar els diferents géneres periodistics permet treballar_molts ambits diferents de l'aprenentatge: lexposicid oral (saber-se explicar), el llenguatge _escrit, aprendre a fer-se preguntes, la interrelacio amb la comunitat educativa i el poble, analitzar les imatges, la jerarquia informativa (la posicié, durada, espai de les noticies), aprendre a resumir i sintetitzar idees i textos, aprendre a contrastar la informaci6... Desconstruir lofici per després aprendre a construir-lo. Treballar la revista com una eina educativa, com un espai que afronta la comunicacié, com una eina destudi en ella mateixa. Aquesta és la dimensié possible del projecte. Montserrat SerraEls Pollets informen... EI treball del nom ELS NENS I NENES ESTEM TREBALLANT EL NOM! SABEM QUE HI HA UN MUNT DE LLETRES I ENS FIXEM EN LES NOSTRES I EN LES DELS COMPANYS DE LA CLASSE...SORTIDA AL MUSEU DE LA MUSICA DE BARCELONA Els dofins infirmen... Fa uns dies a la bistia de ia classe ce: misica vam rebre unes miseerloses cartes. : Les enviava un aniinal6 que es diu Pont T que aguanta les cordes dun instrument que es diu arangi. EI Pone ens va Convidar a anario a | veure al Museu de la Musica i a conéixer als. seus amics, els: inserumenes. Alla, vam fer Ginvestigadors i investigadores i els © vain trobar a tots! AI Museu ens ho vain passar molt bé i vain aprendre mole! i Eldia de fexcursi6 va ser genial, varn anar en un autocar de dues plantes i vain dinar a un parc mote bonic que es iu e| Parc de Estacio. ‘Quin dig tan especial!ARRIBA EL REL CABRNESTOLTES La classe dels Lleopards informa... EL DIMECRES 3 DE FEBRER ENS VA VISITAR A L'ESCOLA EL REI CARNESTOLTES. VA SER MOLT DIVERTIT VEURE’L PERQUE FEIA PALLASSADES | TOMBARELLES PER LA PISTA DEL PATI. ES PENSAVA QUE LA NOSTRA ESCOLA ES DEIA “LA XANCLETA" | “LA SAMARRETA’, ENS VA FER RIURE MOLT. AL REI CARNESTOLES LI AGRADA LA FESTA! LA XERINOLA. PER AIXO ENS VA DONAR MOLTES ORDRES DIVERTIDES: POSAR-NOS LA ROBA PLENA DE PINCES, PORTAR UN PENTINAT DIVERTIT, PORTAR CORBATA O CORBATI I DISFRESSAR-NOS DE L’EDAT MITJANA | FER UNA DESFILADA. TAMBE VA VOLER CELEBRAR: DIJOUS GRAS AMB UN BON ESMORZAR DE TRUITA O BOTIFARRA D’OU. LA SETMANA DE CARNESTOLTES VA SER MOLT DIVERTIDA | JA ESPEREM LA VISITA DEL RE! L'ANY VINENT!ENGLISH PROJECT sy ENCOURAGING SPEAKING One of the purposes of our English programme is to encourage the children to overcome shyness and to begin speaking in English. To do so, we engage in all sorts of activities that get them involved with the language. They participate actively in conversations, presentations and dialogues. Lock how well they do it! Un dels objectius del nostre Projecte de lengua anglesa és animar lalumnat a perdre la vergonya i comencar a parlar en angles, Per fer-ho duem a terme diverses activitats en les quals els alumnes s‘endinsen en la llengua participant activament en converses, exposicions i xerrades. Mireu que bé que ho fan!La Serreta Breu informe econd del curs 2014-2015 d'Alella, INGRESSOS = Subvencions Ajuntament d’Alella (2014) 3.035,00 € Consell Comarcal del Maresme (2014) 437,50 € Donatiu particular 250,00 € - Quotes AMPA 4.025,00 € - Berenars 3.355,00 € DESPESES i INVERSIONS - Dues pissarres digitals 3.993,00 € - Aportacié biblioteca (diccionaris i folre de libres) 520,04 € - Taller de competencia lingiistica per a mestres 405,00 € - Material lidic per a P3, P4 i PS 1.275,88 € - Pati (bagul, neteja, tutors arbres) 1,365,00 € - Pintura de la pissarra del p: 154,92 € - Despeses enquesta 616,24 € - Piano 515,00€ - Altaveus i plataformes 1.144,87 € - Ordinador i impressora AMPA 663,86 € - Festa de final curs 1.635,26 € - Festa de Nadal 642,79 € - Festa de Carnestoltes 336,15 € - Aportacié colénies 62 1,065,00 € Aquesta relacié d'ingressos i despeses no és un balang, ja que la comptabilitat de l'associacié és per any natural i no per curs. No hi ha reflectides les entrades i sortides de projectes que s‘autofinancen o que tenen una despesa directa associada (com les extraescolars, |'En-cantada, els timbalers o el t&xtil) ni tampoc els impostos i les comissions bancaries. Pretén ser una mostra de la distribucié dels diners que gestiona I'AMPA, NOVETATS PER AL CURS 2015-2016 Per al curs 2015-2016, arran de l'entrada en vigor del nou Reial decret Ilei 1/2015, de 27 de febrer, pel qual la nostra AMPA esta obligada a presentar I'lmpost de Societats a Hisenda, ens hem vist forcats a contractar una gestoria que porti la comptabilitat de forma completa per poder complir amb totes les obligacions formals. La gestoria escollida ha estat |'Asesoria EDAC, membre de |’AEESC (Associacié d’Experts en Economia Social i Col-laborativa), que, a banda de dur-nos la comptabilitat, ens facilita un programa de gestio inte- gral que ens permetra crear una base de dades propia i a partir de le qual podrem simplficar la comu cacié amb les families i establir nous métodes de pagament més senzills per a tothom. En aquest sentit, com a novetat per al curs vinent i seguint I'exemple de la majoria d’escoles, les quotes de material, sorti- des, colénies i AMPA us vindran girades pel banc, degudament notificades amb antelacié. Per a la crea- cid d’aquesta base de dades caldra que cada familia ompli un formulari amb totes les dades requerides. A banda d’aquestes novetats imposades per la legislacié vigent, I'AMPA també ha assumit a partir d'aquest curs 2015-2016 la gestid econdmica i administrativa de l'escola quant a sortides, material fungi- ble i colonies, fet que ha implicat canvis en la metodologia de treball de la tresoreria de l'associacié, a causa de I'increment de feina que aixd suposa. Amb aquesta finalitat, es va obrir un nou compte bancari a nom de I'AMPA des d’on es gestiona tot el que esta relacionat propiament amb l'escola i es manté el compte antic per a la gestié interna de I'AMPA.La Serreta tornara a organitzar un casal d’estiu Us fem saber que I'AMPA de I’escola la Serreta tornara a organitzar un casal d'estiu els mesos de juny ijuliol. Tingueu-ho en compte! Sabem que moltes families sou previsores i ben aviat comencareu 2 organitzar les vacances escolars dels fills. Ara bé, si I’any passat vam organitzar el casal d’estiu en solitari, contractant I'empresa BLANCDEguix, enguany la formula segurament sera diferent. Aquestes setmanes han comencat les primeres reunions de contacte a quatre bandes per organitzar conjunta- ment un casal d’estiu al nostre poble: I'AMPA de I'Escola la Serreta i AMPA de I'Escola Fabra, l'esplai Guaita'li 'ajuntament. La idea que ens mou és que les AMPA de les dues escoles pibliques d’Alella coorganitzin el casal destiu, amb els monitors de l'esplai Guaita’l i el suport de I’Ajuntament d’Alella, Les converses s6n forca avancades i tan aviat com I'acord i el model de casal d’estiu s‘hagi definit us el farem saber. LEn-cantada s'obrira a |'estudi d’instruments I’any vinent Ja sabeu que aquesta és la segona temporada que I'AMPA de escola promou, organitza i coordina I"En-cantada, un projecte musical conduit per la professora de musica Mercé Trujillo i que s‘impar teix els dimecres en hores de menjador. Per la importancia que la misica suposa en la formacié integral de la persona, entenem I'En-cantada com un projecte d'escola, que va més enlla d’una activitat extraes- colar. L'any passat, i aquest any també, el projecte gira entorn de la veu. La vintena d’alumnes apun- tats, organitzats en dos grups (els grans i els petits), aprenen misica a través del cant coral. | la volun- tat és que I'any que ve aquelles families que ho desitgin puguin inscriure els fills a classes d'instrument. Hem d’acabar de definir el model, perd segurament soferiran classes d’un instrument de vent, un parell de corda i algun de percussi6. La intencié és que enguany els alumnes de la Serreta puguin conéixer la roda d’instruments, perqué s‘hi puguin familiaritzar i els ajudi a triar quin instrument voldrien aprendre a tocar. Les families interessades feu-nos-ho saber a través del correu de I' AMPA. Els timbalers avancen Per fer avancar el grup de timbalers, s'han comprat timbals nous per als més petits i cintes per pen- jase els timbals i aixi poder tocar i moure's al mateix temps. D’aquesta manera, les batucades ja no seran estatiques, sind que comencarem a veure els timbalers de la Serreta tocant tot fent algunes coreografies. Pim, pam, endavant! Els dissabtes construim I'hort de l'escola , Aquest mes acabem la fase de construccié dels quatre bancals de I'hort destinats a cultivar hortalisses. Esperem que lajuntament ens posi la barana per delimitar I'hort. | un cop tinguem les terres abonades, comencarem a plantar els bancals segons el métode de Gaspar Caballe- ro, de parades en crestall. Les parades en crestall separen les hortalisses per families i s'hi fa un sistema de rotacié, de manera que cada cultiu es planta en una parada diferent cada any. Les quatre families d‘hortalisses tenen necessitats nutritives diferents. D’aquesta manera s‘eviten malal- ties i és una rotacié beneficiosa per a la terra i els successius cultius. Son quatre families botaniques que passen per les quatre parades en quatre anys. El nostre hort sera de produccié ecolagica. El rec es fara amb manega exsudant, que és la més eficient en termes d’estalvi daigua. ‘Aquesta feina de construccié de hort la fem un petit grup de families, que ens trobem els dissabtes. Si algi s’hi vol afegir, que ens ho faci saber a través del mail de AMPA. Formulari per a la nova base de dades de AMPA Per a la creacié de la nova base de dades de I'AMPA (vegeu la noticia ala pagina anterior), durant el mes de marc rebreu un formulari que haureu de retornar deguda- ment emplenat. Us demanem la vostra col-laboracié!INFORMACIO VARIADA LA SERRETA INFORMA... La Comissié de Festes. j tornat a guarnir el pati de l’escola. Moltes gracies per col-laborar amb la celebracié del Carnaval, i fer que fos un dia ben especial. El divendres 24 de gener vam realitzar una activitat en familia, per recordar el dia de la Pau (30 gener DENIP). Aquest petit gest ens va ajudar a ser conscients de la importancia de treballar plegats i amb cordialitat.ge PABSATEMPS # Els alumnes de 4t: kevin, Lucia, Roger i Viqui TROBA LES 7 DIFERENCIES ‘TROBA EL NOM DE 7 MOTS RELACIONATS AMB L'ESPAI =|=|>|-]-||2|4o].[o[4 ol-je|e=/<|<||/=/o/<|< <|=|>|=l2/>[-|-[2[>[-[< T R U N 1 v E R 5 A t A m|~<|x|=]—)4|—]o]2|—|s]e | 2]o]2|—Jo]o |e erfns|-o/— elalsl-lel_lelelol=lnl= 2/=|~|-lo|-|<|o]elolel> zlel»|=|s[2[ale|sfel-|= nn|—[=|]-felelel- | mm 3”. 5 Xi PUNTEls Gats amb Botes informen... La classe dels Gats amb Botes hem treballat amb Bee-Bots Wa,cquarrk Intmurine a racone hom O HEM ACON SE GUtY byt | 0°Els Yosakus i I'Ocell Magic informen... La ‘nae. duane Un rad latorn q qe él. combprincionE | Jroendre, ob tera erence Poser dl nem gne for Incon|psbrcin orn _ Conjprircion paren cede Snbrrmaci é de on ads que img bean al, segteane rat, al, or gpe mere Popalier inprmacisdlmon becct mporan tlie I pald Lh forte ps polen A a pra per rirpomdes > tb dale rerboncon 2p aden dy peg Qhem hee Or Bro, renter, oy wrarentn. dep andr: , contr 7 MRAP, 0: ay ort ye ij naling. mp dn ure Egalebrn, a gue bm afrTEATRE LA MASSA Somnis de Sorra La classe dels Sindbads el Mariner Cicle inicial i cicle mitjG varem anar d'’excursidé a Vilassar de Dalt, al teatre La Massa. Dilluns dia 1 de febrer del 2016 varem anar a veure un espectacle que es deia “Somnis de Sorra". Aquest espectacle el feien dos actors, un d'ells tocava el piano i’altre diouixava, El pianista acompanyava i ambientava la historia, per donar-lirime, emocié i imaginacié. artista realitzava els personatges: un de fusta (un titella) que era el personatge principal d’aquest relat i els altres estaven dibuixats amb sorra (un noi | una noia). La historia explica que un noi es va trobar amb una noia a un pare. El noi, com que treballava al circ, va anar viatjant per diferents palsos, amb el tren del circ. Va anar passant el temps i al tornar a Barcelona es va trobar un altre cop a la noia i es van enamorer. Al cap d’uns quants anys van tomar al lloc on s'havien conegut per recordar tot el que havien viscut. 14El Paisatge d’Alella La classe dels Gulliver _informen que ... Per continuar el treball iniciat a Can Manyé vam anar a veure cases conegudes d’Alella. Son cases molt antigues i cadascuna té un nom: Can Cai, Les Quatre Torres, Cal Marqués, Can Manyé, Cal Baro, Can Lleonart, Cal Petxo, Can Gaza, Can Coll, Can Calderé ... Moltes de les cases estan voltades per un mur alt de pedra. Darrere del mur hi ha el pati o els jardins. De les portes de ferro que tanquen el pati, al Maresme en diem barri. Ben aviat es fara una exposicio dels nostres treballs a Can Manyé. De cami de l'escola fins a Can Manyé vam recollir rastres naturals d’Alella: plantes, fulles, escorga, pedres, rastres d’animals. ‘A Can Manyé vam triar els colors que per a nosaltres sén dAlella. Vam olorar molts pots i vam triar quines eren les olors d’Alella, I | B: ee | wri Ens ha agradat molt fer aquest treball. Hem descobert coses noves d’Alella com, per exemple, que els noms de les cases porten al davant CAN o CAL. Us recomanem que passegeu pel poble i mireu de trobar les cases. També us recomanem aue visiteu l'exoosicié. 15UN VIATGE SENSACIONAL! La_formiga Piga informa... Aquest curs hem llegit el llipre de “La volta al m6n de la formiga Piga” de l’Emili Teixid6. La histdria ens ha agradat tant que ens hem animat a fer el nostre propi viatge per conéixer paisos i cultures d’arreu del mon. Nosaltres farem el que diu la protagonista, “no viatjarem per fer el turista sind que aprofitarem l’oportunitat per aprendre”. Per parelles hem anat a molts paisos: Egipte, Colombia, Turquia, india, Estats Units, Holanda i Anglaterra. Hem aprés les capitals, la moneda, els monuments, les ciutats més importants, els menjars tipics i moltes coses més. Hem filmat una pel-licula utilitzant algunes técniques modernes com l’efecte croma... Ha estat una experiéncia molt divertida, diferent i interessant que esperem que us agradi molt.SUPERVERD Ca Serveta informa... D’aqui molt poc comengara la Mis: PEI LANETA RECICLATGE| —™ Apilo Xil! El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de I’Agéncia de Residus de Catalunya i les entitats gestores de piles i acumuladors, va engegar l'any passat una campanya de recollida amb Vobjectiu de reciclar la maxima quantitat de piles usades i fer passar a l'acci nens i joves. En aquesta segona edicid nosaltres ens adherim a la campanya. D’aqui uns dies arribara el coet Apilo XI que col:locarem al modul de primaria. Nens i nenes, mares i pares, tiets i tietes, avis i avies, veins i veines, amics i amigues... les piles gastades cap a I’escola! Som-hi! ECO Consells Laigua és un bé escis. A continuacié un consell per fer-ne un bon is : Molts de nosaltres procurem dutxar-nos, en comptes de banyar-nos. Per tal de no malgastar tanta aigua us recomanem tenir una garrafa buida a I’hora de la dutea i omplir-la en el moment que estem esperant que surti ’aigua calenta. Podem aprofitar una mitjana de 5 litres per dutxa i després reutilitzar-la per beure, per regar les plantes de casa, per canviar I'aigua dels peixos o tortugues, o per fregar el terra, per exemple. Us animem a recuperar aquesta aigua! se 7Cicle Superior visita el Parlament de Catalunya Els Tintinaires informen... El dimarts 16 de febrer vam anar al Parlament de Catalunya. L’autocar ens va deixar al Portal de |'Angel, i vam anar caminant fins al parc de la Ciutadella on, al costat, hi ha el Parlament de Catalunya Des del Portal de I'Angel vam fer una ruta per l'antiga ciutat romana de Barcelona, també vam veure restes d'un cementiri, columnes que s'havien conservat dins d'un edifici a prop de la Placa Sant Jaume, vam veure part d'un aqileducte, i fins i tot vam entrar a lesglésia de Santa Maria del Mar. A Varribar al parc de la Ciutadella vam fer-hi una volta, i vam jugar una estona abans de dinar. En acabat vam anar cap al Parlament, que és alla mateix. Al Parlament ens va atendre un guia molt amable que ens va ensenyar diferents sales, la més important: la sala de sessions que es diu Hemicicle, on es reuneixen tots els diputats i diputades quan hi ha sessions parlamentaries. Alla, asseguts a la zona de convidats, ens va explicar diferents coses: qué era el Parlament, on s'asseien els diputats dels diferents partits politics, qué era el govern i com es va triar actual President de Catalunya: Carles Puigdemont. La segiient sala que vam visitar, no era una sala, sind un passadis i aquest es diu el Passadis dels Passos Perduts. Es diu aixi perque per alla caminaven de punta a punta, els politics, i ho fan encara ara, abans d’anar a la sala de sessions per decidir el que diran 0 explicaran. Seguidament, vam anar al Salé dels Canelobres, on hi havia uns finestrals enormes. Després de visitar aquesta sala, ja vam acabar la visita, vam jugar una estona més pel parc de la Ciutadella i després ja vam tornar cap a escola. VA SER MOLT DIVERTIT | INTERESSANT! 18XERRADA SOBRE ELS PERILLS DEL MOBIL! LES XARXES SOCIALS ELS MASSAGRANS INFORMEN. . El passat 12 de febrer, va venir una parella de mossos a les classes de 5é i 6é per parlar-nos de les xarxes socials i dels mobils. Ens van preguntar qui tenia xarxes socials i quin Us en fem. Ens van parlar dels perills que tenen les xarxes i ens van explicar casos concrets de ciberbullying. També ens van mostrar un video amb el qual vam poder aprendre que perqué hi hagi ciberbullying hi ha d’haver un assetjador, una victima, i uns testimonis que |i riuen les gracies a |’assetjador i no fan res per aturar el bullying. Alumnes de 66 parlant amb els mossos Alguns dels consells que ens van donar per protegir-nos dels perills de les xarxes socials s6n: no aprovar sol-licituds d’amistat de persones desconegudes, no passar mai a ningU fotos intimes, i posar totes les xarxes socials perqué només les puguin veure els amics. Les xarxes socials no son dolentes, perd hem de saber-ne fer un bon ts! 19Projecte Biblioteca Conta-Contes a P3 Continua en marxa el Conta-Contes a P3 i animem la resta de pares, mares, avis, vies, tiets... que vingueu a explicar un conte a l'escola. US HI ESPEREM! Testimo, El gall ila gallina un dia. Hi havia una vegada. una lechera Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita i noies. Els seus principals fe protagonistes s6n alumnes de les PissighnYa.car diferents escoles de primaria d'arreu del Pais Valencia, les Illes Balears, Catalunya ila Catalunya nord. 20LES FAMILIES OPINEN... Esta demostrat que la dieta i els habits nutricionals tenen una gran influéncia sobre la salut. Com plantegem els ments a casa? Els infants esmorzen abans de venir a I'escola? Qué fem quan un aliment no & agrada? Introduim alimentacions alternatives com el vegetarianisme i la Se, ; ee macrobiotica? ae Hola! La meva filla menja aI’ escola i sopa a casa i el sopar és : verdura, crema, sopa i de segon peix, truita o pit de pollastre a Ja planxa, postres qua Per esmorzar pren Het amb galetes Marfa 0 una torrada amb Ilet. nai, (Castro Martin, L.) Hola, Séc la Maria, mare de I'Alex i del David. Tots menys el meu home esmorzem bé a casa. Els nens s'cixequen amb gana i el petit sobretot, no vol marxar sense haver- se acabat Nesmorzar. Majoritariament cada dia esmorzen cereals, el petit sense res el gran amb llet i xocolata en pols, sino, pa amb embotit. Sempre un got de suc, i pot caure també un iogurt i una galeta 0 una fruita Perl’ esmorzar de l'escola a vegades ja no sé que posar... perqué no mengin gaire més, si no al'hora de dinar no tenen gana. El meu esmorzar és més variat, cada dia canvio, perd sempre prenc un té 0 infusid. Adéu! (Maria Eichmann) Intentem menjar menys proteines animals (carn, peix, ous, Ilet) i més de vegetals (Ilegums, fruits secs, cereals) Es dificil canviar habits arrelats de tants anys!, perd poc a poc tendim cap a una alimentacié més saludable, sana i anb productes de proximitat, si pot ser, ecoldgics (Familia Garcia i Sabatés) No es dificil cultivar los habitos saludables en alimentaci6n. Lo importante que los nifios vean que los padres también se alimenten de forma sana. Si hay algun alimento que no les gusta se puede introducirse de forma discreta en hamburguesas, croquetas, en cremas o incluso en salsas. Asi por @j., en la masa de hamburguesas se podria introducir verdura triturada y frutos secos triturados. En las cremas se puede introducir absolutamente todos alimentos, disimulando con menor cuantia el alimento que no le gusta al nifio. La fruta podria ser introducida en forma de distintos batidos mezclada con leche, yogur bebible, a base de zumo de naranja etc. La mala alimentacin en un futuro puede causar problemas graves de salud y puede verse no solo en obesidad, sino en delgadez extrema, puesto que si utilizan alimentos con grasas saturadas, puede pasar que estas no se distribuyan bien y causar problemas en un futuro. También estaria bien que en las escuelas se les. explicara a los nifios qué son los alimentos sanos y nutritivos, qué son hidratos de carbono y para qué los necesitamos, qué son las proteinas y cuando y en qué cantidad los hemos de consumir y qué alimento contiene proteina y qué hidrato de carbono." (Repina)BORE s rey Ree eee