Capítol 26- La cova de Bibilin, el pas a les terres gelades del Nord.

Els tres nois marxen de Bibilin, però preocupats. La maledicció de Kolima? Un home
convertit en arbre? Una missió molt perillosa? Tots tres no paraven de pensar en el que
els havia dit el Lord McCoy. Encara quedava un tros per arribar a Imil, havien de
travessar tot un túnel i part de la terra glaçada. L’Ivan però es trobava prou bé, tot i així
havien de buscar un metge de seguida.
Hans: Diria que ja hi som, aquesta deu ser l’entrada del túnel.
Garet: Creus que aquí també hi haurà alguna bèstia estranya?
Ivan: En McCoy no ens va avisar de cap perill, jo crec que no tindrem problemes.
Djinn: Sento la presència d’algun conegut.
Hans: Podrien ser en Saturos i la Menardi?
Garet: No, jo crec que ja deuen ser a Imil.
Ivan: Què és aquesta cosa vermella? Que s’acosta!!
Djinn: És un djinn de Mart!
Garet: I què hem de fer? Parlar-hi?
Hans: Em sembla que vol lluitar, ens deu veure com una amenaça.
Djinn: Jo m’encarrego.
Els dos djinns comencen a parlar ells sols. Era un idioma molt estrany i pronunciaven
sons que cap dels nois havia sentit mai.
Djinn: Podeu confiar en ell. També està d’acord en ajudar-nos.
Garet: Aquest em toca portar-lo a mi Hans. Crec que és del meu tipus.
Hans: Doncs ara que està arreglat ja podem continuar.
Ivan: Es comença a notar el fred, devem estar molt a prop de la sortida ja.
Djinn: No, aquest fred ve de la humitat que hi ha a la cova. L’aigua es filtra per les
pedres fins arribar a nosaltres, el fred congela les pedres i aquestes l’aigua, per això hi
ha aquesta sensació de fred.
Hans: Vaja, si que saps coses tu.
Djinn: Encara que semblem criatures rares hem estudiat molt els fenòmens de la natura.
Garet: Aquest cruixits que se senten també deuen ser de la humitat, no?
Hans: Ara que ho dius, jo també feia estona que sentia com uns crecs.
Ivan: Diria que ja se què és això! El túnel s’està esquerdant!
Hans: Què dius ara! Se’ns caurà a sobre!?
Ivan: Pot ser! En Hammet em va advertir que les coves on l’aire és molt fred
s’esquerdaven de seguida!
Garet: Haver-ho dit abans! Marxem o el sostre ens aixafarà!
Els nois anaven corrent seguint el túnel, de les parets i el sostre començaven a baixar
pedretes petites, la cova s’esmicolava a trossets.
Garet: Mireu, llum! Deu ser la sortida!
Ivan: És una llum molt forta, i brilla molt, vols dir que això és el final del túnel?
Djinn: És un encanteri. Una bola gel.
Hans: Aquí a la cova? I qui l’ha fet?
Djinn: Algú que no vol que passi ningú per la cova.
Ivan: Aquí encara fa més fred.
Hans: És aquesta bola la que crea el fred.
Djinn: Exacte, aquesta vola refreda l’aire que hi ha a qualsevol lloc, normalment
s’utilitza a l’estiu.
Garet: Em penso que ja sé qui poden ser!
En Garet posa la ma a sobre de la bola i l’encén de foc fins a desintegrar-la.
Djinn: L’aire fred congela l’aigua. El glaç és més voluminós que l’aigua...
Ivan: Llavors esquerda les pedres.
Hans: Ens han parat una trampa.
Garet: Pel que es veu saben que estem vius.
Djinn: Encara que hagis destruït la bola no evitaràs que la cova s’enfonsi.
Els nois continuen corrent pels túnels, havien pogut endarrerir l’esfondrament uns
minuts, suficients com per trobar la sortida.
Garet: Mireu! Una altre llum!
Hans: Més boles de gel?!
Ivan: No! Aquest cop és la sortida!