l'alae mes uran al drellaboral

Eis darters dos anys han estat marcats per una profunda ensi que, mesenlla de la seva caracteritzacio, ha suposat Uhl retroces sense precedents en !es condicicns de vi'da de !a poblacio mundiiaJ, i ha romportat als trebaladors i treoaladores altes cotes de patlment

Lluny d'actuar sobre ,els agents que han provocat la crisi, des de les institucions intemacionals i els goV€ffiS espanyo!li cstala s'ha optat per intel1tar rescatar-los i el1fortir-ios, Perexemple, quan un dels elements causants de !a crisi era I' especulaci6linancern es va optar per traslladar milers de milians els banes.

La crisi dells drets delstrebelladore i les treballadores rIO coincideix ell el temps arnb la situacio economloa present I sino que ss un proces de mes de trenta anys de pet~ts i mit}ans csnvis norrnatius I que han creat una real itat laboral ceracterltzada per salaris baixos, tacilitat per acorniadar i ternporalitat de l'ocupacie,

EI reoent reia! cecret del 16 de juny suposa I 'atac mes gran patit mai pel dret IaOOral: facilirta I'aoomiadament, en redueix 185 garanties formals i mil1va les indemniIzaOioni?; desenvolupa I'es possibilitats de rnodflcacio S'Ubstanci:a1 de les oondicions de treball, afalYOTeLx 81 trasUat i :I'incompliment dels cOflvenis:; amplia la p;recari~t.at ,811 la cootractaclo del jovent, core les pottes de tots els sectors i practicamenrlt de totes les ocupaclons a les Err, i ames, introdueix les empreses amb afany de lucre en restera d'e 181 intermediiaoi6 .Iaboral.

Per acabar, Ii per si tot el que hem esm.entat encara no too suflcient, 1'lEstat obsequiaralesempreses.emb milefS de miionsd'eurosen concepte de

paqarnent d'una porcio important dells dies de salari que oorresponguin com a lindemnitzadio en cas d 'acomadament. Una conoessio ails c!esUijos de la patronal que, vergonyosament,ooincideix en el temps arne la retallada salarial que pateixen els protessionsls de Ia funciO publica.

La situad6 actual requereix que I' Estat impulsi la creaclo d'ocupad6 mitji3~8fII I'enfortimentde la sanitm, l'educaoio publica i I'administracbde jLUStrcia, i aotuI amb decisio incelltivant Ia ccnstrucco d "habitatges a p:reus asseqeibles. Una inve..si6 productiva i del tot necessaria que g'€neri confi'a~a 811 el si de 181 societat i contribuei>:Ji a reactivar l'economia, 1181 mateixa determioacio que halUria de mostrar a I'hQra d'emprendre aquesta pofttica es la que haurla d 'exhibir per protegir i .fms i tot, r& forcar les prestacions socials, ara que son mss n& cess8ries que rnai

En comptes d"aixo, l'Estat ha respost alacnsi perpetrant un atac d I una illtensiitat inaud ita als drets dels trebatadors i les treballadores. Un alae f8ro.tge que mereix una resposta social igualment contundent i sense fissu res.

JUUOL 2010 I 1

«EI boc expiatoo».,. Molt sovint, en molts ambits de liB. vida, ernprern aquesta met1fo:ra sense prestsr gaire atencio a~ seu significat Detet, IiI ma;o.rna de vegades, 00 sam consosets ni tan sols que es tracta d'aixo" d'una rnetatora,

EI boc expiatori es una figura amb molta hlstoria. Potser massa, En te tanta, que de veqades sembla que ihagi arrelat, indeslligablemellt, alia nostra conscienela

'EI concepts neix d' un ritual celebrat a I'anlic Israel fa rnes de 2.000 81n~, Tenia dues parts. Ala primera, s'esoollia. un boc {el maocre de la cabra) a l'stzsr l, a traves d'una ooomonia compleca, se Ii imputaven de rnanera slmbolioa tots els pecats i faJt.~ del poole d'isroo. E~ dentrnert, 181 pobra bestla no en sabia res de tot alfD Ii 181 g8l1t sabia que tant era aQiuell boc corn qlJalsevol sltre. No era

res mes que un slm'bol,

La immilrac~o 0 II boc Ixpiatori

Sergi SantacBna

1. h!lp://biUy!af339P

2. Vegeu Hifbitos, oompOl"tam;len.ros y act.itrJdes de.1os oo'CiI'escenCes iIlmigrames soJ'J.re Iil!JtriG(6n, Recomendado.r;o.es ed!1ca1Jitas (L01€na ~Il'iIOO Chamorro, tesi doctotral,. Uri.rersital de·Graroada), Dades de I'an," 2007: per cada immigrant que coma UI"'Ia pensio, n'hi ha ~renla qU'€ oo1iitzen; en ,61 cas dels espanyols, 181 propmcio es d'un a tlBS ..

2 J JUUOL2010

Eis darters rnesos, la immigraci6 ha salitat 81 181 paIi8stra., AJg UIllS ajuntaments u forces politiques han proposat diver- 80S procedlrnents per tal de foragiitar els seus veths immigrants: revel\ar clades personals, dificultar I' ellllpadirol1ament de manera injustill'caoo, etc, Des delOol·loctiu Ronda hem d6l1unciat 181 i.legalitat d'aquestes me:sures per mitj:a d'un informe que" a mes, hem fet arribar a les parts inter;e:ssades. 1

Eis que hall propOl3aJt aquestes meSlJIres han asse.gurat que desitjavsn paliliar lia manGa. de recursos, Iluiitar contra ~a inseguretat ciutadana 0 que e~ limiitaven 8i suOJoctar-se a restricta legali-

tat. Penj'cap d'aeuests motius ha resultet ser cert,

Respecte als recursos economics: els ajuntaments els peroeben, precissrnent, en funcio de' lss personas que hi estan em padronades, siguin residents ~eg8ilmem ° no, De fet, sial padrq' no hi consten totes les persones que hi resideixen, els recursos que tehran seran inrteriors i, per tant,

181 qualitat del servei interior. 0' a~tra banda, lots els estudis economics certifiquen que els i;m mig rants aporten rnes recursos a la Segumtat Soc.ial que sis que realmel1t consumeixen."

En alguns cssos, com el de Badalona, s'ha vrngut poser de manifest que 181 inseguretat dutadana t,enia orlqen en ens alts ~ndexs de demnquenda i que ailXO era.obra de'ls. immigr:a;l1ts. Les 00- des, pero, atroueixen el 4-6 % de tes detencions de Badaiona a persones de naclonaftat espanyola, La realitat es tossuca

Una aJitra dada rellevallt: arran de 181 crisi, ,e;llIux mi,gratoni ha ,caigut: a n~lIs de fa mes de vint anys,

Torrent a Israel, ala segona part del ri1tIUal:, I'animal ern abandonat 811 mig!

del desert. Com si real menrt fos la culpa virva,el boo era forngitat entre lnsuts, oops i pedrades, 11mb aqussta -expiaclo-, €I poble es tranquiflitzav,a: s'havia assequret 181 olemencia de Jahve :i la oonsequent bonanca de ccillites" Ilana icam ..

Rem..J~ta un rnecenerne mental sorprenent i at.avic, perc desg raciaoament tarnoe Ilabitual.. Les caceres de bruixes (t.ant a I'Europ.a medieval com a r America oontemporan"ia), la persecuci6 jueva a rAlemanya nazi, etc, bevien d'aquesta mateixa font. S'assigna un paper a algti i despres estracta lia personaoom es tractaria el perOOr1latgB, Si e1 personatge, a mes ames, encama I'orig.en de tots als rJostres mals, sera un plaer ter~o fora a cops de roc.

Pot s.er molt temptador, en t€ffipS de cris'i, vo'Jer emprau Ia migmcio oom a arma el'ectorall. Imentar fur oreLJre que tots. els mals se ooluclorilarnn amb ,~ suplici d~ boe, que a1gufli :rfder poifUIC esta disposat a abanclonar enmig del desert. T ambe pot oor tempiador cretJre-s'llo, Pensar que podem foragitar 181 desgracia expulsant ,eJ boc a oops de pedra, E1 problema es. que meritre ens ,engany'8iJTI i ens. d€ix€ffl ernganyar" els vertaders clJlpab!es somriuen satisfets, 0

Resulta necesarle, en etectc, una acci en norma,tJi:va dirig.ida a Go-mbatir todlas ~as man Hfesta.dones. aLin sucslstentes de discr:i miinaci on, directa 0 in d i:recta" p or razon d'e sexo y a promover la iigualdad reelentre mu jeres '1 hombtes, con remoci6n de los ebstaeulos Y' estersotipos sccletes que i mpidlern atcanzarta Esta ex:igencia se derlva de nuestro ordermm~ento constttuclonel '8 vnuegra un 91en uino derecho de las mejeres, pere es a laVl8Z un elemento de en riiquecilmliento' de la pro,pja sociedad espanola, que contiibuiilra al desarrohoeeoncmleo 'Ij alau m ento del emplieo.

DellPma:mbuID de Ja [Ley Organi'ca 3/2007, de 22: de rnarzo, para la igualdad e~ectiva de mujeres y hombres.,

aria tiene 60 anos

Miguel Arenas

Maria Hene 60 aFilos, y toda SIJ vida profesional hacoreisfdo ,en realizar tareas domesticas en domicitios ajenos 811 suyo. Sueldos peql1€flos,.a veces buenas relaciones, a VBOBS trato de -servidumbra-.

Hoy, inmersos en plena crisis eoo.n.6mica, todos sus empleadores han presefncfido de sus servk:ios. <tVa te l!amar~ mas», «qLJiz8!s si cobrases un pOOO meoos podnas corfinuar» o «81 tu edsd \fa no haces las CCi>Sa$ como antes».

Su ultimo empleador 181 ciespide, -Bueno, par 10 rnenos que me pague la indemnizadoo que me corresponds». O:::iflsulta con un abogado: -No hay nada que hacer, en su modalidad laboral sao se indemniza con 7 dias de indemnizacio.n porano de servioio». Para que lueg;o digaJll de los contratos"basura».

i,Que hacer, sin 1;rabajo y sin posibilIDadBS deenCCfltrar otro? Maria se dirige aIINEM; amigas de SLI road estan 00- brando lIna a)'llJda., CeOO que son UAOS 420 eUeOS a:1 mes, Y que podrfa perci'birla hasJta !a edad de jubilacion. T~ene mas de 40 MOS ootlizados, Y.la eSp9ffiflZB, trass tocta una vida de eSifuerzo y sacrificio, de cobrar '~ta ayuda hasta que cumpla los 65 ailos.

- BL!enos dias, V€lI1go 81 tramitar la ayuda del EStado pam los preMjilados, -dice 1'v1aria.

- La siento setiom, usted k:l que oolioita se mama subsidio para mayares de 52 arios, pero solo s8 reconoce· 8i quien esla en desemploo y trabajaba poT c[J6flta ajena,

- y,~ paro,. i,puedo solicitar el paro? He trabajado Y GOtiza-. do durante tbda mi vida -Ie oolltesta Maria,

- PUBS tarn.PQoo puede ser senora. es neoesario habeT oolizad'o por desernpleo, y ustoo 00 10 ha heoho -contesta el fullCimario del ~NEM.

LAstima, aqlli no hay ayudas para Maria, pero algulm Ie comento que e Generalitat otorga UIlaS ay,udas a quien ha oesado en su actfMdad. Pero, alaro, solo son pam trabajadores 00- tonornos,

Toda 181 \lida trabajando, toda una vidaluchendo, toda una vidaooHzando. Mar~a no se rinde:: acude aJ~ INSS para solicitar la pension de jubilaoon anticipad.3" AQluf no, la pueden engaAlar, qu1en cotlzo antes del aFiD 1967 pusde jubirarse antes de los 66 aOOs, iY con Ilos arias que· tlene ootizados! En mn, SlJ frustraoion no es menor que 181 que two ,en fa oficina de oempleo, quJSf1 ootizo antes del: ano1 967 y 110 Ib Ihfrzo aJ mutualisrno ~aboraJ, no puede arrticipar I'a edad de jubi!acion.

Sill ~r1gresos, sin 8)'llJd'as sociales, sin trabai:D, sin escaleras que fregar ni cemsaseenas que plaJnchar, M\arla VL!elve a su caSH" lin piso de alquirer, dood\e vive GOO sus hijos Y su mando, en paro, svlidelltememe. Madre, trabajadom y. empreda

. de'l hagar. ,v"Ilguiern sabe donde esm SJ1..JS derechos sociales? .

La historia anterior no es mas que el r.eflejo de la actual sirruacioo de disar~minadion que padecen las trabajadoras encuadradias en el' Regfmen Especial de 5mpleados del H~ar. Sin d€irecoo 81 prestacion nv contJr~butil'la n~ asistenoial en cancepto de desempleo, sufr€(l para lIegar a oonseguir pensiones de jubilacion e invaJid'ez, y; cuanda las consi)guel1, oon . muy inferiores a Ia de los trabajadores del R6>giimen General. Y sin 04vid\8r que €fl preslaci'ori9S oomo 181 i"ncapacidad temporal no perciben el su bsidio 08conomioo hasta el 29 dia de ~a baja mooica.

Entendemos, y des.de aquf 10 d6f1urllciamos, q,ue son un GOIsctivo discriminado -el nucloo fundamental esta compuesto par mujeres- y qUB ya es hom de igual.ar sus de~echos sociaIes oon 181 del resto de trabajadores. 0-

JULIOL 201 0 I 3

...

= u

E

• =

• =.

= u

4 J JUU0l2010

Amb I "esclat de' ~a crisi U I'oogrnentce IJ atur, milers de families no paden fer .. rant al pagament de les seves quotes -hipot:ecaoo.s i paden perd re les seves liars, Les daces son esieraJ'd,ores: seqons el Coooell General del Pdder JudiDiial. entre 61 2'00,8

i el 2Dm es prod uran moo de 3"50.000 exewaions hipotecariss a tot J' Estat_ Nomes el 2009, les ex,ecu'C:iOrls van ser rnes de 114,000,18.'036 a Catatunya, Gal bmir en compte Que aquests prooodi rnents no solament afecten un (miG individu, &11"10 tota la unitat fami~iar, moo las personas de l'entom que van signar com a avaladors 0 que en quaisevol Gas hau ran de respondre per les persones afectades_

LJuny d'ajlJdar las mmUias hip01:ecad.eS;,la legisilae:i6 espallo/ola suposa Ull aufermc rnaltractament juJid1c par a las persenes et'l situado d'inool'il'8n~a_ O'uoo. banda, e! procediment ronetJrsa~ a la p:ractiG8! permet que unaempre-sa pug,ui Ilquidar,els seus deutes i oome~ de zero, pera no considera la ma1teixa poosibilitat per a bes families insoWoo,ts, ja que pFe1o!eLJ que

s' aturin totes !es execuelons e>:lGepwant Iss que di£posin de garantia real, oom es el cas eels credits hipotecarts_ A rnes, el procedrnent conourssl resulta rnassa costos i' lIarg per ssr util en els proeessos d'insolvencia familiar_

D'una aUra banda, 181 Uei d'snjudiciamerit eM (LEG) limita Ies altegacio(')S de la p8fSClflaexecl,.l-tada als sup6sits&l que aquesta liquidi' el seu d€ute pendent 0 en que e1 bane hagj inCOJTegut 13111 un error de calcul. En no haver-hi cap fase de- . liberativ.a, s 'impedeix que eI jutge pugui examinar Iss cimomstanGies que hEn portat a 121 inoolvenGia· familiar_ PerC! "aspecte mes oontrovertit de Ie. LEG es 131 que fa referenda a ia sublwsta de I'immoWs que censta rom a 'gmria del doote hipoteceri, L'article 671 estab:leix que, si Ie. subtJasta queda deeerta, sense pesters, el medil:or del prsstec podra adludic.ar-se ,61 be pel ,50 % del seu valor de taxaci6, sens pe~ud[ti del cobrarnent de !a resta del d'eute pendent, del qlJal e:1 deutor nalJrEi de respondre amb els seus boos presents i futurs, A. dia d'a\iUi, aix&esta suoceirrt en moo del 95 % de l'es s.ubhastes,

En j' aetuafl context de cnsi economics, aquesta f0:rrnula sigflifica que las entitats finanoeres s'estsn adjudi1Garit immobles a meitat de proo, i Que ames segueixen reclamoot el pa:gament del deute restant, rnes els interessos i las despeses judicjals. AI drama que soposa I'atur dB Ilarga duada i 161 perdua de l'Iiabttatge, s'afegeix un deute del que drnJciJmoot Ies families as podran rectJperar, veientembargats efs seus comptes f les nomines, i per rant veient~se abocades 8! la clandesti nitat flnsncera i a I' exclusi6 sacral per a~otala \lida_ Per contra, les ePititats 'linanceres, responsables en gona paft de la ooncessio indBsc:riminada de credits i, pex tant, det model de sobnrendeutament que acaba as...

tot el prccerfment es r:a qoo re:stJ1tl3! de r1liOdiocar ~'article 6m de Ja LEG afegiflt un apartat 4t i adaquant 6fl el mateixsentit la llei hipGtecaria_ Aquest apartat inlroduitia una eompareixooga cJlavant cl Tribuna] ell q.ue el deuIDr pugui ,errtregar el 00 hipotecait i cancelilar tat el deute si es: doreo dos requisits: qUB sigui I'habitatge prin0ipa1 Q familiar i que la if1S{)twmcia robrevinguda del deutor srgLJi de bona fe. O'aquesfa rnenera, el proees d'execuci6 deixariL d,e.9Bf una simple vta ee constref'l)liiment, com es ara, percorwerfir-se en un]ndici dedaratiuamb preneK§ararmes_

Presentada en roda de prernsa el passat

30 de ma(~, la proposta fa compta amb el BiJport de nomoroeos juristoo r entiitats com la ComiiSSio de Defiensa dels Dreis de-la Persona de 1'lHustre Co~legi d' Advocats de Barcelona,

I' Associa:cro CataJana !J€r ala Deiensa. OO1s Dret:s Humans (ACDDH). el Goliectiu ROOM" ['Associad6 d'Usuarls de BaI'Tcs i Caoces de Catalurlya (ADIGAE) 'i fa F€deracro d'Associacions de Veins i Vei'nes de Bareelona, el1tre altr,BS. T ambe hi han d.o:nat el seu Sl!Iport alg,u ns paritits., com Esquerra Repulblieana de Cata'lu- - nyai Iniciativa per CataiJUnYCI-VerO&, pero sens dubte cald ra la m.obi litzacro de sectors socials rnes ;aJ;l'I~is per corwencer el Gavem de fer costat als sectors mes vulnerables enfi:ollrnm-se als interesSQs de les entitats finance:res_

Podeu V€Ure Ia proposta completa i fer anibar la )lOSira signatura a http://deso'l,l'l,l®.argf, ?1i:1=ca/noctel410- 0

JWOL2010 15

clatan:l: amb laerisi, obtenen un benBfici molt superior aJ'iniciaJment psetat emfB les paris: adquireixffll habitatges:a preus inferiors ros de~ rnereat, i ames rnsntenen el dret de ored it sobre I' executa! per un deute que, peradoxalment, va ser contret per adquirir aque11 maieix habftatge,

En aquest context, no es estrnny que les rnateixes persones atectades romencin a organitzar-se, a traves d'inl'ciatives com la Plataforma d' Afectats perla Hpoteca (w'w:vv.afectadospor iahipoteca, oom) i que identifiquin com a cemanda pti:oritaria i de mrnfms la daa16 en pagament, es a dir, que arnb I 'ei1t$.1l8 de I'habitatge garan-tia del ptestec, eI deule quooi liqu idat Des de l'Observatari DESC hem estat treballant amb aeuesta plataforma i, amb la cdHaboraciO de diferents j,u ristes, hem donat forma a una proposta de refo:rma 1eg.aJ que donaria equoofmitat at prooo::limenL

Parliflt de la legisIadO existent aaJtres paisos dBI r'IOWe entom, com el Regne lklit 0 Franga, oansideJem raonable i oocessari ifltmduirla dad6 81'1 pa:garnsnt amb les d6@tJdes garanties. Lma opoi6 que flO attera sigrJi1icativamen,t eI conium de

-

C

blncl

AI:ex lasmartas,

Clip, contracts d'jntercanvi 0 de perrnuta finanoo:ra ,dele tipusd'interes, IRS 0 swap. Totes.aquestes denomin;acicrns i alguna mes que se'ns queda al tinter es retermxen, en rea~itat, a un producte tiinafllee~ d'aft rise comercialitzat demanera prolundament irregular per 1a majoria d'entitats mnanceres de 1'''Estat com una assegL:lr<il.l:lli;ia contra les pujades del tipus d'1n1Bres de tes hipoteques, Per a la maj0ria dec JeE> perSOn€S Que els van suoscrtu re, paro, aquestes persules son names s[OOl1'im d' un veritable maISOJ'l:.

Fins no fa gaire, el' terme swap era d' Us gairebe exellJsiu di81 selects oerclB de.'ls fmciats en altes finances i eoonomia, Ma~alJ radaffient, !a pa:raufa he acabet abanoonant aq usst redUn: h8bitaU s' ha lnstaH:at en el'vocabulari de mil8\lS i milers de personas que, arreu de !'Estat, \f9uen rom aJ10 que van oontractar pensarn que elS pmteg:ina de Joo \il9ite'itais de l'eunlDor ha ,esdevingut una Ilosa insupotiabl:e per a 100 seves. butsaqass ..

Malgrat qaees tracta d' un pmoucte flnano,ar complex, no resulta gens diffcll explicaf quina es la m.eciink.a de funoonarnent d€ls S\1I'ap$ que nombroses c:aixes i banes van 'll€iJdre ats SEllJsdlie:n1s sel1S€ la:ne08$S8ria infmmaei6 soble els risoos que l'operaci6 compertasa, QUBIl es oontrac.ta un swap, la h[poteca vinoulada queda subjecta a un tipLlS d'rntBres. d\3teOOiinat. En el tutu r, sii eI tfpus d'fFiteres pactat queda per sofa de J'euribor, I'entltrn: bancana hauci,d'aoonaraJ titulClrdel swap ra diferef'Jcta. Ara 00, i aqui rau e:J veriiIBble parany; si eI ti'pus aoor-

6 ' JUUOl201O

dat esta per sabre de I'eunbor, sera €I client qui hoom de pagar aquesta dif;erencia.

La importimcia del me rnent

UI'l sv;rap no. deixa de ser u na jugu~sca entre una entitat bancartai un cllerrt Una acosta de futlJrs sabre 81 tB:tJle:II., irHsorr dable per a la majpria de nosaftres, dels cap:riGis dais mereat,s finatlC!>ll's i els desigrri\S del' Bane Central EucrpsLI a l'IilDr8! d'afavmir 0 dlfi(')ultar l'accss aJ credit. l.'errores pansar que labenca acooptar.a fer Uil1ajuguesca sense tenir Ies carres cOll"JenIiemmBrrt rnarcades,

Eis sw:aps no son pas, un products nou; nt tan sols un productejove, .A.ns. al oont,ari,ta meg de cinquantaanys. que fur:rna part de la tennil1alogia bantana i financera, normalmem: asseoada a I"operativa de multinaci~al:S i grans. fluxoo de Garpit:al. La ·no/ifeiat es que banes i eaixes deciclissin com en" ~arr a aplicar-lo en un ambit que fins ara Ii era alie~ r' eoonomia domestica i els cre€irts hipotrec8!ris..

EI moment de fur-ho no va 00f gen:s C8StJal. Lagr-an miitjoria delsswaps cue a heres d'era emrnetziaen els comotes dB' moltes fam~ltes es van contracter entre 8'1 2006 i e12008, el parlode en que, !'eunbor es va dedicar a G'reixer puI'ada rem ptljada i es va fer mes ctifiC!1 que mal fed ro nt aI pagament mensual de fa hipoteea.

En aquest contex;l, 81mb mofts titulars d'hiporeques a I.a 0&'ca desesperada de &lIu.cions que €lis pe;rmetessin poser 11 a I'oopiral m.aJ:evoiade pujades cOl1sscufives, deJs inten:"ssosqUB' pagaven, banes i caixesl.ffirl esrendre 181 OO!1Jlil mao am[ga ivan oferir als seus clients UI1 precuote, eIs swaps, que sembfava que oferia una resposta aIs BOOS precs rnes deses;[Jerai.s. Davant Ia inoeFlesa de oontinuar patinfles pujades de feuribor, oontractar un proouct09 que normaIment estava a\i'alat

pel directo~ de i'oficina habitual i que ens assegl!Jl'altl3: qoo no tan sars no hamiem d'e pagar mes si I'euribm pL1java sinG que, fins i tot, sOOa Ja calxa 0 ~ bane qui ens pagaria si aixa sue- . GeR'!, semblava una morrt bona idea.

Va S6J 11avors, quan el tipus. d' imeres Jiixat pels flamants swaps va oornencara estar per sobreGleI qldBrmreava I'eurlbot, que molts usuarisde baacs van entendre, que e!s ceotraotss que h:::l\lielFi signal anaven carregafs de lIeba rnes q,tle pe:l.ita, minCi;scula.

En un nombre ingent de C8.SiGS. les persones que \/an contractar swapIS' 110 eren cOrtsaiOO[S delstermes de Iaj;UglJ~sGa. On poosaven 1!roba'f: una asseguranya van desoobrif un produde pertanymt aI prcrceliOs merG8Jtdels derivatB, d"all lise.

Sistemaficamellt, banes icalxes van incornpl ir la seva obligacko d' oferfrirrtormacio acurada i fidedigne' sebre els termes de Ia c©f1tractaGio i fes cooS€qQenc~ qLJ9 se'n pG'ldren demar, sovrrt emparant..:se en lar confianga quee:ls seus Clk'eflts dipositaven en Bqu:estes enilitats. Fins ~ rot, en alguns cases els swaps van anar aGomparlY.'8.rts de claLlSules. i pOlisses de caFlce~laci6 c:ompletament aouslves qUH encsra han fet moo punyellt el G8stig a totes les persones que ru:gint de la inceri,ooa van qu.edar atrapades 00181 teranyina de :mentides, premeses impossibles i mitges ""erOOm teixlda amb freda avariGia per calxes, banos ~ootit8!ts de Cf6Jd:it hipotoc8irL

ee rca At resp ostes

Cltirant anys, mdts tfuJlars de s~s hfpmecaris han 'list amb impof€i:1da com 1'import de laseva'lfetra mensual s'incremen-

JUUOL 2010 I 7

Transparimcia 1 resporn,sabilitat

E\!identm.ent, quan les grans.enilitats tiMflcetBS V8JFI ,deaidir poser en joe aeuests s~ap8l:lo van fer amb el convencimoot e'assumr un lise minim ide tooir molt a guanyar i poe a perdrs, E1 produc1te va arribar a ~a eartera de servefs a dispooici6 dels S6'tJS diems just:imernt quart els analistes. a seu de banes i carixes donavm per ret que. I' em rib or estava siitoot en els seus maxims'"'nistorics .. Ho van enoertar.

Oespros de pujaF ininterrampudam8f1 durant un pe:riode pe:r1Jongat de: temps, larJogicaliF,ianoera del merOOil: de credit indiGa\ffi que I'eurlbar nomes podia comBnQal" a babiar.

tava amb el cost que els representasa aquest producte que, en algun moment, havm vist com una esperance, Un iJast que per a molts he. esdevingut del tot illS'uportab!e en oombi-

. nar>-Se' amb els efectes de l'accentuada contracci6 eeonornoa que patim (arur, congelacions de sou,.,) i el fet que, paradOilffi1- ment; I'eun'bor fa un temps que ooncedeix un lleuger respir aIs hipotecats {i, per tant, augmenta en favor del bane 0 Ia caixa el diferencial entre I'interes fixat per I'eulibor i I'establert pel swap~

Mentre molts hipotecats han pogut fer front ais pagaments, ho han fet. Es era, davant la impossibililat de eontinuar responent a !as exigencies d' uns productes comeroialifzats mitjaflvant oombroses irregulantats, que moltes fammes han dectdit buscar una saluda a una sit:uacio que, en molts casos, es asfixiant.

EI peri pie rnes habirtual inc lou res etspes prevles, pero necessaries, d'adreear-se als servers d'atencio ai' client de I'entitat financera responsable del swap i ala Corrusso Nacional del Mercat de Valors. En aquesta tase de ta Iluita per deslliurar-se del flagell del swap, el que mes acosturna a aeundar :s6n les paraules buides i les portes tancades. Per a W M immensa majeria dels afectats, les sofuoions passen per la via iudicial.

8 I JULIOL 2010

EI Col-lectiu Ro nda

i e I sup ort a Is afecta1s

Com en moltes altres ocaslons en que des del Oolloctiu Roda peroebem que s'esten vulnerant els drets basics de Ia ciutadania, en el cas dels swaps hem decidit posar-nos a disposid6 detotes les personas que es CO,l1Sidaen enganyades per uns banes que han actuat moguts per la c:obdida rnes punyent i han utilitzat 181 desesperaci6 dels hipotecats per engrandir els seus baancos de benefiois derivats del pastls immobiliari,

Es per aixa que des de fa un temps oferim a tots els ateetats la possibilitat de fer una primera consulta gratu·ita arnb els advocate de! grup Jurfdic-Socia~ per tal d' analitzar la seva situacio i estudiar la manera d'aconseguir la ceneehacio dets swaps contraetats.

Eri~ GllJe de manera lenta, cl degoteig de sentences favorables als titulars dels SWClPS i comraries als interessos dels banes i caxes que van comerGiaiitzar-tos es lncessart, La judicatura esta ato,rgant la raD a nornbrosos afeetats i deixant al descobert eI desvergonyit exerdci de males practiques banearles desfermat 811 voltant dels oontractes de permuta financera de! tipus d'interes, 0

Imagineu-vos que us vingues maJ de cap cada vegada que parlesslu amb algu que s'haques posat desodorant 0 perfum abans de sortir de casa al mati; 0 que us prover quessin nausees ells vapors. invisibles i lrnperoeptibles que s 'escapen d'una parst plntada fa mesos; 0 que no pogluessiiu obrir un dari per temor a la reacci6 de dolor, atordiment, asfixia 0 malestar que eli cos us pot adoptar davant l'oIor de la tinta sabre ,ell paper.

Segons algunes estimacions, cada dia hi ha 500.000 persones a Espanya que" ell un grau mes 0 menys alt, experimenten I'angoixant experlencia que us acabem de descriure, victimes d'una patologia que,

de moment, ni tan sols figura a la Classificaclo lnternacional de Ma!alties.

Quan psrlem de la slndrome de sensibllitat quimi:ca mult(ple (SSOM) ens reterim a un grup de trastoms que coostitueixen la resposta fiisiolbgica 8Jn.O:ri1ala oueprovoca HIl algun8S persones (en un 80% dels casos, dones) 181 presetl0ia de nombroSClS agents quimics que de manera habitual podem trobar a11106tr:e entom, ja sigui a I'ambit domestic, a1lloc de tre b81 II , all medi ambient 0, fins i tot, en aliments i medicaments. Es traeta d'una malaffia cromca i adquirida, es 8J dir, provocada directa-. rnent per l'exposicio, puntualo perlloogada en €I temps, a, un o rnes agents qufmics, i no pas derivada de la nostra propia fisiologjia, .

Elisfacfors desencadenants d 'aeuesta reacci6 poden ser extremadament divemos, com ternoe 110 son les afectaci:ons que pot arribar a originar score difemnits organs i sistemes de la nostra analomia, Tot ii aixi, podrlem resumir-ho dient que la 8S0M es combina molt sovnt arnb altres patoloqles, com la fibromialgia, la sindrome de fatiga cronica, II'hipotiroj.. disme i aiteraeions rnes 0 menys greus de ceraeter mspiratori, arHcular i neuroloqio .:

JUUOL 201 0 I '9,

Manca de eonsens medi'c

EI fet que II' o r;g an isme de les persones afecllades de 880M reaceiom davant conceotracicne extremadlament b8lixes de determinades substancies qUlmiques (habilualmem molt per sota del que es oonslderen vafors de sequretet 0 Ilincbrs de perillositart) i que el vrutalll de slmptomes i alteracions sigui tall ampJi, dificulita I'assoliment d'acords i cri~eris de consens dins la comumtat medica, UM sltuacio agreujada per la manca de voluatat de deterrninats estements pofrtics i cientifics retleents a reooneixer que ~'abus que des de fa decades fem dells productes qurnics ha acabat per degradar el nostre entorn, fins a fer-lo hostil,i perill6s per a ta nostra salut.

D' aqaesta situacio de manoa de consens i reconeixernent en son victimes el crelxert nombre de persones atectades" a les quais sovint nose'ls diaqnostica cmrectament 1181 millaJtia o no. moon l'aitHnciD sanitaria que, els seria rnes oonVElnienL Capital a part mmeiexoo els cases en que la simptomatologia de 18 SooM es tan qreu i perlloog,ada que resulta inval1dant. Arribada aquesta stuaclo, els afectats gairebe sempre es veuen obligats a reclarnar per la via judioialles prestaclons que legalment ells corresponen. Una ~Iuita en que el Col{ectiu Randa ha estst psrticip de forma pionera, fent costat ales vldimes i alertant score la peril~osil:at d'una ma~altia que,

no tenim cap dubre, esdevindffi una veritable pandemia si no reaccionem amb u rgmcia,

Malgrat les di1icultats esmemades per assolir espais de (;:(Nls€rllS al vo~tant d'aqlL8sita malalliia, Gada vegada son mes oombroses les voos que des del camp de 181 medicina reclamen

el roooneiixem8nt de ;Ia S8QM i s'estaroEll1 a' donar a coneixer

110 I JUUOL 201 0

eifel que b seva imidencia sabre e'loonjunt de Ja poblad6 rID deixa d'augmentar" En aquest sentit, es remarcable la tascs que destacats professionals d' hospitals p(Jbtics, GOOl ara el ClinlC de Barcelbna (que disposa d "una unitat especiaitzada en fatiga mooica), Bel~ge.o Va11 d' Hebron, duen a terme des defaanys en I'ambll: de l"estlJd~ i 181 investigaci6 d'una patolc)gia que lesiona de rnanera molt signitiicativa '-a. qualitat de vida de les personas que tenoo 181 desgr8cia de patir"la ..

Aquesta creiix,ent conscienciacio d' una part de laeornu n itat medica probsblernent ha tingut mom: a veure arnb e!lfet que el darter rnes de febrer molites de les assoclaelons que represenrten els atectsts a Catelunya i 811 oorjunt de, l'Estat veiessln satisteta, ni que fos parcialmem, una antiga aspiraGia.:: mantenir una trobada arno representant'S del Ministeri de Sanit8it per exposerla ditTcil sltuaolo que diariament es veuen objigats a enrfrootar en l'arobR sanitmi" !aboral, judicial i per-

sonal. "

A 181 reunio amb Jose Martinez amos, secretarl gef1lerail de 8anitat. va tenlr I 'cessio ci'assistir, c6rrvidat pe'ls promotors, 081 nostre oompany Jaume Cortes, advocat delgrup Salut i Trebell i un de:ls professionals del dret amb rnes experiencia pel que fa a ]81 detensa j,ur~dica dels interessos dels malaJI:s de SSOM!.

De !a trobada va ne~xer el coroorome d'e~ Ministeri d'impulsar 181 creaoio d'un g:rup de treball format per experts en la materia que posi els fonaments que perme1iin ales vietimes de 181 S8QM veure plensment reconequtsels seus drets :i rebre I 'atenciO-sanitaria qoo Iia seva malaltia reclama.

No oooem deixar de feliailar.-nos per aquesta clocisio" peri) cai t'ElI1ir en compte que continua rontrastant y,ivament amb l'aetuaclo de pasos com A.usma,A.llemanya" el Jap6 0, moll: espeoialment, 61 Canada, on 181 880M ha ceixat de ser objecte de debat i controversia per passar a ocupar una posioio destacada en ta Imsta de prio:ritats dels seJ\oleis de salut publlca respectlus,

Ell mono ~Iaboiral

La Imsta de substincies i PlOOUctes quimics que 81mb la seva p:resencia paden desencadenar ,,!a gariesi de ~a SSOM es extema i abasta compo$tos i agents de "naotura,esa molt dw.ersa. De tet, 181 majoria les pooem tronar de fmma molt halbirual al nostre entorn domestic, per 8xemple, tormant part de proolJlct:es. cie neteja d'e Ia IlIar, mOOI.es" pirr[Ulres" vernisoos 0 inclosos en la composiciO de xampus., gels, d!esodorams, pastes de d,6fIts i altres artdcles d'higiene personal.

Tampoc no es estraflY que 181 malaltiia es generi a pa.rtir de~ que Jaume Cortes anamena «aocid'ents amb&entals» .0 «accidents no laoora!sn, Aqoost seria "el cas Gada vegada meSo habitual i preocupant de les pers.ones afectades per ra patO:log.ia rom a cOfIseqOencia de' I'exposiob aguda a productes com ara els plaguicides que s'utilitzen sovint de manera absolutamem irfesponsabte per ferfumiga>Cions i altres tasques de manteniment relacionades. amb I'arbrailt urba, ers ,espais publics enjardifl8Jts 0, flins i, tot" escrnes i cent.res de salut.

Miaigrat toll" el principal focus d' exposicions. ars proouctes quimics que poden acabar afavorint el des€flv04upament

d' una 880M cootirnua sent I' emorn l\aboraL I 00 tan sols 00

_ l!3s ocupadons i els llocs de treball que impliqlLJen la mooipulacio Col' emmagatzematg;e d'aquestes 'subs.Umcies" Oliaines

que no pas enure la majoria dells pwfessronals medics, «Algun dia -comenta l'advocst del grup SaJ:ut i Treba~1 del CdHectiu Ronda- ens. S€mblara incr€tblB, haver trigat tant a adonar-nes del perill que ens. envolita: i de lia gravetat d'una malaltia que comoorta grafls patiments per ales persones, sobretot dones, que Ia pate~x'6fI,»

D 'aquesta situacjio de manoa de consens j. reconebement en son victimes e!1 creixent ncmbra de persones afaetades, ales quals soviint, no se'ts dia.gnostica eorreetament Iia malalt:iia 0 no rebenl'atencio sanUaria

que els serla mes convenient

mal vemilades 0 afeGtades.per la presencia de camps elsetrornacnetics actius i iota mana d'in;stffilacions on es facin s>ovint tasques de desrnecclo 0 cootro! de plagues sense les. degudes mesures de segllJretat i precaucic son espais PO-" tencialment perjtosoe: un excelHent brou de cultiu per a nous cases d'alteraciofls tisiial.ogiquBs reladollacies ambia S30M i petoloqies que hi tenen relaoio, oom lafibmmi8!lgia 0 lafatigacrooica.

EI debat. med le, ell deba.t Ilabolrall

Aquest protagonisme de I'entom labo:ral com a focus d'exparllSio de la SsqM, camninat arnb eI deRail de coneixeme:nt que LIlla part dels rIDstr-es professionals medics encara mantenen a~ voital'lt d'e la qOestio" erllS porta, segons Cortes, a V~Uffi LIlla situacio aooma!a,

~E1 debet sabre 181 SOOM -a1lirma I'advocat- hauria d"estar en el s.ii del'estament medic i riD pas ails tribunals, mm passa ara,» N.o es estrany que ho pensi. F~rllS am s' han aool1lssg:u it 94, sentenc,ies a tot" Estat espanyo! que reooneixen '81- gu n gra~~ d' invaliides'a per als afectats de S80M, la iml1l€flSB " majoria d&ctades p~1 T ribuiflm Superior de JustJ1cia de Gatalunya. De tDtes, ,en eli 90% dB IsS resollucions s'admet

I' origen labora'l de la patologia, malgrat el fiet que la 880M continua sense fiigurar 8J la Ilista de malalti'es professionals. «Aixo es possrble -expU:ca ,Jaume Oort,es- perqlJle €flcara que ~a 880M 110 apareix. com a malaUia labor,all, moltes de

les substancies que ~a pro"'OC1ue:n sf qi)e estaniOCIDses en

els barems que utilitza 181 8eguretat Social.»

Encara que IlaproporGli6 enrtre sootenciies i nombre'de pe.rsones afectaGes es moH: baixa, Cortes semb(la que te rae quan aIirma que -resulta inexp'licable i inj,llJstilicable que sembla que hi, hag] mes oonscieflciaci6 sobre €Is perms i lies dilicultats que pateix€fl ells afioctats per SSQM dins Ia judicatura

Totes les persones que formem part del CoHectiu Ronda estern d'acord arnb aquestes reflexions del nostre company i conjpartim 181 seva ,incredu Intat davant una rniopia de: ~8S autoritats saoitaries :i polfHques que ens recorda, rnslauradament, la cequesa que ciurant anys va servi r per amagar els peri lis d'un produete potenclarnent mortal com es ~'a-

miant. '

En el seu moment, 'Yam decidir fer costat a les \Jk;times de l'arniant de Ia mateixa rnanera que des de fa anyS donern SLJpori: a 181 lIuits! de les vf.dimes de 181 880M en tavor dels seus drets ..

Per fer rnes efoctiya encara aquesta IluRa, el Collectiu Ronda ha impulsat la creacio a Ia eiutat de larragona d'un centre ploner a I' Estat espanyol especiament concebut per at,oodre les personas afoctades de 8S0M ii altres trastoms relacionats amb I'expooioo afs qLllmics ambientals i I\abomJs, Les instal\lacions estan dissenyad'es per oferir les coodicions ambientals i d"absen.ciade substancies qLl1miqu€s que requereixen eIs aifectaJ1i:s i s'hi podran fer tota m8m de oonsultes rellacionades 81mb rTIla)taTies com if1'il9li:deses, malalties professionals, 'intoxicacions" accidents de trebaJl .a indemnitzacioos, 0

Port Tarraco MoU de Ueida B~oc 83-, lPorta F 4300.4 Tarrag.ona 66,880.8463

JWOL2010 I 11

Rero fa visro dunes emoreses coopersti'lies -proectives- , orientades cap al ful:ur, comprorneses amb el desenvoluparnent del capltal humS. i amb una forya de treball implicaoo. en 10, gestio., resulta molt rnss suggeridora,

Pero encam hiha rnes coses, Sernbla que &as terldencies actuals del management dibuixBn una-ernoreea oomp9Qit~ va del futur» que te forca simili~uds amb les caracteristiqaes b8ciqUBS de les empresesocoperatives. Concretament en dos aspeetes essenolals; la importancia d6h;ap~rn.1 h uma dins els seus recursos :i 181 idea de respol1isabimitat social

EI concepts basic es que <I' aplicaci:O d' aquests priooipiis no tan sots genera ele beneficis d irectes de la seva aplicaci6 en les persones que formen pari: de l'orqanitzacio i en l'entorn en que opera, sin,v que Sil:lJ'B l'orgall~tzaci6 en una poosici6 rnss favo:rable a Il'hora d' afrontar un entorn cada vegada mes complex i variable. [)Jaquestfenomen, objecte de 181 investiqacioen que treballe, el professor Castiillo ens va avanqar algunes daoes forca iii'lustratives, Caldra estar atent als resultsts d'aquesta linvesligacio. No sigui cas que les cooperatives esdevilJguin II' -ernpresa de rnoda» i no ens n'assabenternl 0-

l'eiIlP~e'sal'Clmpeliliva de,llaIOr ... UIDa COlolpierativa,1I

Vam cementer ja fa uns quants dies, 1 m' hi vaig comprornetre, que seria una bona idea explicar 00 lin articl'e breu la situaeie que s'esta donant a Catalunya de creixement en Ia creaoio de cooperatives, que ha aconseguit invertir per primer cop en molt de temps una tendfficia que ja es comencava a oonsldefar sistemica.

Has i curt, durant I'alllf 2009 es 'Ian creer rnes coqperatWes que durant I 'any 2008. Ooncretament 1i13 I 'any pas set davant Iss 00 que es van oonstu.uir fa dos 8nys. La oosa es tan rnmarcabie que fins i tot ho va publi:car algm dlari ..

Hi deien, responsables de la Federad6 de Cooperatives, que Iss empreses amb aquesta lonna jLlridica estaven dotadss. d'uaa aptitud especial per a Ia supef\liVl3ncia en temps de vaques magr'ss.

Com s'expllcava a Iii notieia, pensava erjumerar a I' article ,alguns dels faotors que podrien exp'JicaraqLJest crexernent, com ara 10, tleXlibilitat, deguda a I'especial coodici6 del socl cooperatlvista, qoe facilita l'adaptacie de I'empresa a I'entorn: a priori semble rnes senzilillegociaramb un mateilX 0 smb iguals un ajustamer11l: de jornada que fer-tlo amb una plant~11a de treballaclors -dependents-, 0 ,181 possiblilitat de re-

'112: I JWOL 201 0

conduit; per la via de lia capiitalitzaci6 de l'stur, projectes que s'hanvi:st abocats 8 un proces concursal perc que po-

d rien ser tecnicament i econemicernent viooles. OJ en definil:iva, el vessant d'emprenedoria, es a dir,la capaeitat de oonstruir un proiecte sabre ta base

de m subordinaci6 del capital al treball, en eI suoosit, 00 sernpre suposable, que I' acoes al capi:ta~ sig ui pessible.

• U donava voltss all tema, quan vaig reore 181 corwocatona d' una sessio organ'itzada per 181 Comissi:O oe OJmptabi~itat del CoI~egli

d' Economistes amb €I titol «La siltJaci6, econorrica de !as cooperatives de Gatalunya», Vaig deddirapuntar-m'hii, L'exposioio la va fer el David Castillo, protessor de fa Universftat Oberta de GatalLJnya i docent habil:;u'aJ d'APOSTA, I' esoola de OJoperntivisme de CataJlunya. com acosturna a qualilicarI\a Maria Moreno, el seu presdent, que es qui va intmduir ii rnoderar II'acte"

L 'exposici6 em va interessar des del primer moment perque entocavael

. tema des d'una p€tBpectiva totaIment duferent. EI discUifS, ja conequt, de les empreaee cooperatives -reactives-, habils per suportar 066 periodes del cide baix de l'econornia esID. be i es vemal:.

iDesitje, 'qWle erwiell La CirOUIlar a ~ persona que us ~ndico a c;Ontill1U3Cib

·Nom: " " '" ,', "', ,'" " , ,, "',, , ..

Cegl1oms: •. " , .•.••• " .•. , , ..• " , •... , , , •.•• " , , .•.. , " , •..... , ..

Adre~: ,. , , , , , " , " , . " " , , " , " , .

Codi Postal: . " , ,. Ciutat: .,." "" " '" ," ,,, ,,,,.

Emr'll\ieu aquesra budleta a:

Colrlecrlu Ronda. Rdla, :Sallt Pere 5<6., '08010 Barcelona,