Lale Iancu Perifan.

U pitricush rezolutsia a congreslui di Torana. Ma iasti ca paginà web. Tsi ligàturà ar

i Vlad Cubreacov cu aestu documentu shi cu congreslu?
Lu shtiu multu ghini cà iasti moldav shi cà ari mindueari cà noi nu putem s-avem limbà l
iteralà shi ti atsea tu càrtsàli va u lom limba romànà.
Domnu Jani Gusho
ai andreptu ti multi lucri cari li angràpseshtsà. Mash unà antribari:
Pi cari abetsedà anveatsà ficiuritslji di tu sculia armaneascà di Diviaca? desi và tsànets
pi varianta al Cunia icà avets unà altà abetsedà?
antribari ti tuts:
tsi achicàsim noi di la aestà adunari di Moscopolea?
tu articollu al Goran Gheorghievski putut sà ghivàsits lucri importanti. Informatsii
cari nu va li aflats iuva tu altu loc.
Aoa sà scrii cà Italia ari cantselarii tu Moscopolea shi veaglji casili cari sà renove
adzà s-hibà idghea ca la secollu 18. Cà va s-aibà màrì investitsii ta su adarà hoarà ca tse
ti turizmu shi sport di iarna.
Nà si da unà mari shansà. Tora armàni di noi desi va u achicàsim dimàndarea ali Europa.
Tu concluzii bag unà poezii di Nicolae Batsaria, varianta orighinalà ashi cum u avea
scriatà poetlu:
aestà poezii iasti ti mini. Cari va s-ducheascà cà s-aflà shi el tu aestà pozeii...s-nji l
jeartà...ma am andreptu (he..he..he..)
Cu scriearea
Sh-eara doilji: Nàslu shi nàsa
Ma di càndu s-cànàscurà
albà dzuà ca dunjeaoa
Pànà Atumtsea nu vidzurà
Sh-eara andreaptà nàsa crishtina
Ma andisi bàrbat ti ciudii
dzàc aushlji cà nu-i ghini
S-ljeai bàrbat cu sivdai.
nu tsànea màrata aminti
S-hibà doilji pi un zbor
Lji avea intratà al Adam
draclu atsel cu un cicior
Dzàtsea muljearea iasti: albà
Iasti lai nàslu strigà
Hai bàrbate scrii andau zboarà
Nàslu tràoarà scrii dzatsi fràndzà
Ma de muljearea tsi vrea s-facà
Tatsi aravdà hunipseashti
nicuchir cu càrunà
ni s-alasà Ni s-làeashti
shi cum và dzàcù sh-imna doilji
s-dutsea vahì tu hoara moscopolea
Shi ninga laclu di Ohàrda shidzurà
Sà-s discurmà niheamà oarà
Eara veara ca ti StàMària
armànjlji tuts cu telefonili tu mànà
shi scriea e-mailuri shcurti
Ti makedonlji veclji ta shi spunà
Vedz bàrbate tsi mushat tuts angràpsescu
multu multu nu s-pidipsescu
cu gramà mushatà shi minduità
Nà minutà shi va s-hibà achicàsità
Tsi muljearà tà fudzi mintea
Naca vrei s-aràdz di mini
E mini va sà scriu romani antredz
strigà tini càtù s-pots..
dumnidzàlu s-nu tsà u aducà
tut anapuda va s-greshtsà
Ia ljea cundiulu s-ved
Càtù agonja va li dipiseshtsà
tora tini nu mi anveatsà
shi tsà dzàc nica unà oarà
Cà tuts multu angràpsescu
ashi fatsi antreaga hoarà
nu s-aravdà dzàtsi muljearea
Yini suflitlu la nari
Ia scria ghini cu putsàni zboarà
Yina pri minti bre bàrbate
Ma bàrbatlu ts-aflash shi omlu
"nu cu putsàni zboarà, nu shi nu"
Vrea sà scrii multu scriitorlu
de, lji anchisi shi ahàntu putu
S-ti ljea draclu nafimatlu
altà harà nu-i cu tini
Va s-ti necù s-tsà ljeai zverca
Shi s-ascap unà oarà ghini
unà dzàsi shi s-lu arucà tu balta mari
aidi scria tora bàrbate scriitoare
S-dusi, s-dusi lu lo apa
pàn di gushi yini nicatu
Va sà scrii cu putsàni zboarà?
dzà cà va s-eshtsà ascàpatù
Ma bàrbatlu mutà màna
shi cu dzeaditlu aminà
Nu shi nu, crechì muljeare
shi cadi anghios tu laclu amplin