“ Comunidades Familiares de Educación” ( El Perelló 1937-1939)

“Las Comunidades Familiares de Educación nacieron en El Perelló

(Valencia) el día 27 de enero de 1937… Aspiraban al nacer, y siguen aspirando
hoy, a realizar una obra de educación total en familia y en grupos de familias
que formen una calle en un pueblo y en muchos pueblos y un pueblo en las
proximidades de otro pueblo y en muchos pueblos” ( Llorca, Ángel: “
Comunidades Familiares de Educación. El Perelló - Valencia-, junio 1938).

Un dels períodes més interessants de la recent història d’El

Perelló és el que correspon a la Guerra Civil. Malgrat el dramatisme
que va suposar sofrir un conflicte bèl·lic, la localitat va viure un
moment molt important que li donà la seva posició de retaguardia al
convertir-se en un centre d'acollida de refugiats. Entre 1937 i 1939,
El Perelló va acollir a més de 1.400 persones destacant un grup de
200 xiquets i xiquetes amb edats compreses entre els 4 i els 14
anys procedents de Madrid- concretament del col·legi Cervantes-
que formaven part de la colònia que es va instal·lar en les principals
cases de l'antic carrer Rússia ( hui Sant Pasqual) i que van estar a
El Perelló des del 21 de gener de 1937 fins al 1 de març de 1939.

Al capdavant de la colònia instal·lada en El Perelló, es

trobava el profesor Ángel Llorca ajudat per Justa Freire. Aquest
home, va ser un presitigiós mestre i renovador de l’educació durant
el primer terç del segle XX. Abans de la Guerra va ser director del “
Grupo Escolar Cervantes “ de Madrid. Estava molt influït per l’ideari
de la Institución Libre de Enseñanza i pel moviment renovador
internacional de l’ Escola Nova que començava a introduir-se en
l’Espanya de la IIª República. Totes les seues idees educatives les
va posar en pràctica en la colònia que va crear al Perelló i a la qual
anomenà “ Comunidades familiares de educación”1.

Aquestes comptaren amb el suport econòmic de gent tan

important com Dolores Ibárruri “La Pasionaria”, Madame Brachet
(que era una filàntropa belga) o el Social Workers Comitee Aids
Spanish Democracy amb seu a Nova York que, a principis del any
1938, va celebrar una festa dedicada a recaptar fons destinats a la
colònia perellonera, també destaca la contribución del periòdic The
Nation New York amb 1.402,00 pessetes . Al mateix temps, van
1
Durant la seua estancia a El Perelló va escriure un assaig que recentment ha estat publicat per la
Fundació que duu el seu nom : “ Comunidades Familiares de Educación: un modelo de renovación
pedagógica en la Guerra Civil” Madrid: Fundación Ángel Llorca; Editorial Octaedro; 2008,211 p.

1
rebre també la visita d'importants personalitats tant polítiques com
de l'àmbit de la cultura republicana com és el cas del germà del
filòsof Ortega i Gasset, Eduardo; l'alcalde de Madrid, Redondo, el
realitzador de cinema José Val del Omar que va rodar un
documental sobre la mateixa ; la diputada Margarita Nelkel que va
visitar la colònia perellonera en nombroses ocasions sent
acompanyada en una d’elles per dues diputades angleses o
membres del Comité d’Ajuda a l’Infància Espanyola dels Estats
Units. Visites que no són més que un reflex de la importància que
tenia la colònia d’ El Perelló.

Per al professor Llorca, les Comunidades eren considerades

al mateix temps escola i família. Ell era molt conscient del dany,
especialment psicològic, que havien patit aquestos xiquets en els
bombardejos de Madrid així que va procurar que la seua estáncia a
El Perelló fora lo més grata possible sense oblidar donar-los una
educació basada en la llibertat i en el seu desenvolupament com a
persones, al temps que volia destacar el paper dels mestres en la
formació dels mateixos com a persones. Això sí, respectant
escrupolosament els horaris establerts, cadascun dels xiquets i
xiquetes albergats en la colònia tenia assignada una tasca
domèstica que havia de realitzar a part de les classes que tenien.
Una educació, o millor un sistema educatiu, que distava moltíssim
del que rebien en aquests moments els xiquets i xiquetes
perelloners. Front a una escola prou bàsica, els alumnes de la
colònia comptaven amb un pla educatiu molt complet que no
oblidava l'oci, activitats en les quals participaven de vegades la gent
d’ El Perelló. En la seu central de les Comunidades (que és la casa
que està al costat del primer casino) disposaven d'un gramòfon,
ràdio, cinema i biblioteca, tot això donat pel Ministeri d'Instrucció
Pública, el Servei d'Auxiliars Mecànics de l'Ensenyament i les
Misiones Pedagógicas.

Al mateix temps, Ángel Llorca va utilitzar amb ells la teràpia

del dibuix. Gran part dels quals es troben en la Biblioteca Nacional i
formaren part de l'Exposició celebrada en l’any 2007 anomenada "
Y a pesar de todo, dibujan ", uns altres dibuixos estan en
Biblioteques nord-americanes. Tot amb un objectiu: es pretenia
mitigar, en la major mesura, el colp que havien patit amb la Guerra.
No volia que els xiquets es sentiren estranys sinó en família. Per a
Don Ángel, cadascuna de les cases que formaven part d'aquestes
Comunidades Familiares tractava de ser una llar familiar on el
xiquet se sentira el més a gust i segur possible.

2
 La tasca pedagògica que es va dur a terme en la colònia
perellonera va ser importantísima convertint-se en un model a
seguir no només per a la resta de les colònies de xiquets refugiats
que hi havia en altres zones de València, per exemple, a El Perelló
acudiren 200 educadors de altres centres per a informar-se com
treballaven allí i alguns dels mestres, com Justa Freire, que estaven
al capdavant de la perellonera anaven a les altres colònies a
ensenyar i difondre el seu mètode. Aquesta experiència educativa
tingué també ressó internacional.

El model desenvolupat en la localitat perellonera va ser

adoptat per països com Gran Bretanya que ho va posar en pràctica
durant la 2ª Guerra Mundial sent açò una prova de la magnitud i
importància que va tenir el treball dut a terme per Ángel Llorca i
Justa Freire; donant a conèixer, d'alguna forma o altra, el nom d’El
Perelló. Llegint l'assaig que Ángel Llorca va escriure en terra
perellonera es pot descobrir en cadascuna de les seues paraules un
immens agraïment a la mateixa, a l'acollida que li van dispensar
tant a ell com als xiquets, molts dels quals mai van oblidar aquests
anys viscuts al costat dela mar, lluny de les bombes. Per tant, no
estaria de més que fóra reconegut tant la seua feina com la seua
persona.

Ysabel Meseguer Serrano

Historiadora i bibliotecaria