"Els qui aconsegueixin entendre Palenque podran comprendre qualsevol cosa feta pels maies".

Linda Schele.

LA CIUTAT MAIA DE
PALENQUE

Cursos d’estiu de la UOC 2007.

Les cultures indígenes mesoamericanes: el model maia.
Alumne: Humbert Gonzalo i Rodríguez.
Professor: Joan García Targa.
Localització.
Les ruïnes de l’antiga ciutat maia de Palenque es troben al actual esta de Chiapas, molt a
prop del riu Usumacinta, a l’àrea anomenada Terres Baixes del Sud. Es tracta d’una
zona de poca elevació, amb una altitud mitjana de 150 m., i on hi ha abundants rius i
espais lacustres, dominada per una vegetació de tipus tropical, amb temperatures que
oscil·len entre els 25º i els 30º amb molta pluviositat.

La ciutat es troba recolzada sobre els primers plecs de la Serra Mare, coberta per una
impressionant vegetació, ocupa un replà des d'on la vista s'estén cap al nord. Al sud,
està vorejada per una sèrie de escarpaments, les primeres elevacions dels quals estan
rematades pels edificis. Un petit afluent del Usumacinta, el riu Otolum, corre enmig de
les ruïnes. Quan es van començar a construir els grans edificis destinats al cerimonial,
els maies van canalitzar el seu curs mitjançant un aqüeducte subterrani perquè les
crescudes no arribessin a erosionar-los.

En comparació amb altres ciutats del període Clàssic com Tikal o Copán, Palenque té
una extensió mitjana, però que destaca pels seus edificis, escultures i murals, dels més
importants dins de l’arqueologia maia. Fins a l’any 2005, l’àrea descoberta era de
només 2,5 km2, però es pensa que això constitueix només el 10% de la superfície total
que va arribar a tenir la ciutat, doncs moltes estructures es trobarien encara cobertes per
la vegetació de la selva. La seva importància patrimonial va fer que a l’any 1987 la
UNESCO declaressis la zona com a Patrimoni de la Humanitat.

Imatge 1. Torre del Palau de Palenque.

El nom de Palenque va ser donat pels espanyols quan van fundar la comunitat de Santo
Domingo de Palenque a les proximitats de la zona, al segle XVII. Aleshores, l’antiga
ciutat maia ja feia temps que havia deixat d’existir. Els maies de la regió, d’ètnia chol,
l’anomenaven Otolum, “terra amb cases fortes”, d’on derivaria el nom castellà de
Palenque (fortalesa). Sembla ser que el nom de la ciutat maia seria Lakam Ha (Aigua
Ampla), en referència a la omnipresència de l’aigua en la zona. Aquesta ciutat hauria
sigut la capital de l’estat maia de B’aakal durant el període clàssic.

Imatge 2. El Palau i el Temple de les Inscripcions de Palenque.

Redescobriment i arqueologia de Palenque.

El Palenque maia havia sigut abandonat cap al s. X. Quan va ser fundada la comunitat
de Santo Domingo de Palenque al s. XVII, no hi havia registres que esmentaren la
presencia de ruïnes a prop, encara que sembla que els habitants indígenes coneixien
l’existència de grans edificacions ofegades per la densa vegetació a les quals
anomenaven Cases de Pedra.
Aquestes histories van determinar que a finals del segle XVIII, el tinent d’alcalde de
Palenque, Calderón, visités les ruïnes i elaborés un informe amb dibuixos que revelaven
les estranyes figures que las decoraven. Poc després es comissionat l’enginyer italià
Bernasconi que va desbrossar i talar la vegetació, prendrà notes i traçarà plànols i
croquis. Els treballs els completarà el capità d’artilleria Antonio del Rio amb un informe
en el que relatarà les mostres d’aquesta cultura de constructors de Casas de Pedra, que
amb l’etnocentrisme de l’època estarien influïts per el Vell Món.
Ja al segle XIX apareix el primer llibre sobre Palenque, basat en els documents de
Bernasconi, en 1832 comencen a arribar els exploradors europeus com Waldeck,
Walker i Caddy. Lloyd Stephens i Catherwood també van explorar la ciutat als anys
quaranta. El final de segle veurà les primeres fotografies de Palenque i de les seves
escultures i inscripcions amb els treballs de Charnay i Maudslay.

El segle XX suposa el retorn de Palenque a la vida. Diverses expedicions acabaran per

descobrir la seva importancia dins de la cultura maia. Entre 1949 i 1952, el govern
mexicà, mitjançant l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), va enviar a un
equip d'excavació i investigació, encapçalat per l'arqueòleg cubà-mexicà Alberto Ruz
L'Huillier. Entre les contribucions d'aquest equip, destaca el descobriment, sota el
Temple de les Inscripcions, de la tomba de Pakal el Gran (K'inich Janaab Pakal),
considerada per molts la tomba més important trobada fins a la data en tota l'àrea
mesoamericana. Ruiz L’Huiller va ser també el responsable de les obres de restauració
dels edificis principals com el Palau, entre 1951 i 1958, basant-se en els dibuixos de
Calderón, Bernasconi i del Rio.

Figura 1. Planta i tall longitudinal i transversal de la cripta funerària situada en el centre del Temple de les
Inscripcions de Palenque (finals del segle VII).

Posteriorment, des de 1973 (represes al 1995), es realitzen les anomenades “Mesas

Redondas” de Palenque, trobades d’arqueòlegs i maiaistes, amb la finalitat de discutir i
examinar les noves troballes i continuar aclarint l’important paper que juga Palenque
dins de la cultura maia.
Breu historia del Palenque Maia.
En base als treballs arqueològics desenvolupats fins el moment, es pensa que la
fundació de Lakam Ha, va tenir lloc durant el període formatiu, en torn a l’any 100 dC.,
en un lloc afavorit pels recursos hidrogràfics. Aquesta població va créixer durant el
període Clàssic Primerenc (200-600), fins a ser una ciutat, arribant a ser la capital de la
regió de B'akaal , en el període Clàssic Tardà (600-900). L’estat de B'akaal va ser un
centre important de la civilització maia entre els segles V i IX, durant els quals va
alternar èpoques de glòria i de catàstrofe, d'aliances i guerres.
El primer senyor de B’akaal (Ajaw) del qual tenim informació, va ser K’uk B’alam, però
el primer en despuntar pel seu prestigi va ser Ahkal Mo’ Naab I, al segle VI, del qui els
senyors que el van succeir es proclamaven descendents. K’an B’alam I, va ser el primer
en fer servir el sobrenom de Kinich (Gran Sol) i va ser succeït per la seva filla Ol Nal,
durant el seu govern sembla que les tropes de Calakmul van envair i saquejar Palenque.
Els atacs de Calakmul acabarien per debilitar B’akaal, que entrarà dins d’un període
d’anarquia.
En el període del clàssic final, destaca la figura de K’inich Janaab’ Pakal, Pakal el
Gran, que reina entre 615 i 683. Va portar a Palenque a un nou període d’esplendor,
durant el qual es construeixen la major part dels edificis principals. El regnat de Pakal el
Gran i el del seu fill representen el millor moment de la ciutat, havent-se aliat ambdós
amb altres senyors de ciutats veïnes mitjançant matrimoni. La tomba de Pakal el Gran ,
trobada en el fons del Temple de les inscripcions en Palenque, es la descoberta per Ruz
L’Huiller.
L’any 711, Palenque va ser assetjat pel regne de Toninà, que van capturar al ajaw
K’inich K’an Joy Chitam II, i presumiblement el van executar. Desprès de l’any 800, ja
no es construiran noves edificacions a Palenque, a pesar de que B’akaal encara tenia una
posició influent a la zona. Poc a poc, es van abandonar les estructures de Palenque i la
selva cobriria els edificis fins al seu redescobriment al finalitzar el segle XVIII.

Urbanisme. Estructures principals de Palenque.

La ciutat de Palenque posseeix un peculiar estil arquitectònic que ho diferencia de
qualsevol altre lloc maia. Alfonso Morales, arqueòleg en cap de l'Institut
d'Investigacions d'Art Precolombi, en Palenque, creu que la posició d'aquest lloc com a
emplaçament fronterer va poder haver contribuït a la claredat de la seva tècnica.
Important centre comercial proper al ric Usumacinta i fronterer amb les terres baixes de
Yucatán (Mèxic) i de la vall del Petén (Guatemala), Palenque hauria rebut nombroses
influències de l'exterior, les quals va enfrontar desembolicant el seu propi estil.

Figura 2. Plànol amb els principals edificis del centre de Palenque.

El centre de Palenque conté algunes de les estructures arquitectòniques més importants

de la civilització maia. Entre els edificis que hi trobem destaquen els següents:

El Palau. El palau de Palenque és una gran construcció elevada, que cobreix 85 m. de

nord a sud i 60 m. d'aquest a oest (és a dir, més de 5.000 metres quadrats). S'alça sobre
un basament pel qual pugen àmplies escalinates en tres de les seves façanes: al nord, a
l'oest i al sud. En realitat, el subsòl està constituït per vestigis d'un primer nivell de
construccions, damunt de les quals el rei Pakal va edificar una segona fase. Més que un
edifici, seria en realitat un complex d’edificis interconectats, construïts, i modificats al
llarg del temps, amb tres patis dins del seu perímetre. Al sud-oest, hi ha un pati que
conté la torre de quatre pisos, enterament feta en maçoneria i amb gruixuts pilars
angulars. Aquesta torre, pel que sembla, estava destinada als vigies en temps de
conflictes amb els veïns. Segons alguns autors, es tractaria d'un observatori astronòmic
que permetia explorar l'horitzó per a observar la sortida dels astres. No obstant això, hi
ha edificacions sobre altres altures properes - com l'estructura XXIV, per exemple, que
sens dubte haurien respost millor a semblant funció. . El Palau conté escultures i relleus
de gran valor artístic i arqueològic.

El temple de les Inscripcions. Es tracta d’una piràmide de 22.8 m d'altura i és l'edifici

més alt de Palenque. Es considera l'obra mestra de Pakal el Gran i rendeix
testimoniatge de la legalitat de la seva dinastia, és aquí on Ruz L’Huiller va trobar la
cripta amb la sepultura de Pakal . És una espectacular mostra d'enginyeria creadora, la
piràmide està formada per vuit terrasses, amb una motllura que recorre la part superior
de cada terrassa. Una escala condueix a la part superior, on hi ha cinc portes separades
per quatre pilastres amb decoracions d'estuc, semblants a les del Palau. Per qualsevol de
les portes es penetra a una gran cambra voltada, amb tres parets que contenen la segona
inscripció jeroglífica més llarga del Món Maia, consta de quatre llistes que assenten
l'estirp dinàstica de Pakal al llarg de deu generacions. En 1952, quan l'arqueòleg Alberto
Ruz L’Huillier va aixecar la llosa del pis interior i va descobrir la cripta de Pakal, es va
trobar amb la presència en el sòl, a l'entrada de la sala, dels esquelets de cinc persones
d'ambdós sexes, víctimes què van ser sacrificades de manera ritual per acompanyar al
monarca en el seu viatge al més enllà.

El conjunt de les creus. A l'oest del Temple de les Inscripcions es troben tres piràmides
que dominen una plaça elevada, obra del fill de Pakal, Chan Bahlum. Són,
respectivament, el Temple de la Creu - al nord, i orientat cap al sud (692)-, el Temple
de la Creu foliada - orientat cap a l'oest i edificat vint anys abans (672)- i, finalment, el
Temple del Sol (690), just en front. Les creus a les quals al·ludeixen els noms dels
temples, són en realitat representacions de l'arbre de la creació que es troba en el centre
del món, d'acord a la mitologia maia. Cada temple posseeix una cambra central, o cella,
amb relleus on es representa la transformació de Chan Bahlum d'hereu en monarca de
Palenque.
Temple del Lleó. A 200 m. del grup principal es troba aquets temple que deu el seu
nom a un elaborat baix relleu representant a un rei assegut a un tron amb forma de
jaguar bicèfal.

Altres elements destacables, serien una joc de pilota encara per estudiar, l’anomenat
Temple del Comte, que deu el seu nom a ser el lloc on es va allotjar Waldeck qui
s’autoacreditava amb aquest títol, i un aqüeducte que condueix les aigües del riu
Otulum per sota la plaça principal de Palenque.

Conclusions.
La ciutat maia de Palenque mereix tenir un lloc important entre totes les ciutats de la
civilització maia. Si bé no va ser ni tan gran ni tan poderosa com Tikal o Copán per
exemple, i a pesar de que la seva història va estar plena d’alt i baixos, amb èpoques
d’esplendor com el regnat de Pakal el Gran i períodes en els quals els seus rivals la van
saquejar, Palenque juga un paper important per a l’enteniment de la civilització maia.

La seva posició geogràfica la va convertir en lloc d’intercanvis comercials i culturals,

que van fer que rebés també influencies culturals diverses. Però a més, l’arqueologia de
Palenque ens ha deixat un bon grapat d’evidències en forma d’edificis i escultures que
ajuden a entendre la societat maia del clàssic. Aquesta devoció a la construcció de
temples observada a Palenque, no va ser cosa inusual ja que tot rei maia utilitzava els
monuments públics com una espècie de propaganda doncs els temples eren decorats
amb relleus que afirmaven el dret del monarca al tron. la cripta funerària descoberta en
1952 per Alberto Ruz, revela no solament un tresor excepcional i uns rituals funeraris
cruents, sinó que revoluciona molts de les dades relatives al coneixement del poble més
avançat de Mesoamèrica. Gràcies als seus temples i la seva cripta, i a una important
quantitat d'inscripcions jeroglífiques, la ciutat ocupa un lloc eminent en la història de
l'escriptura maia. Tota aquesta quantitat de dades, que només recentment els
especialistes han aconseguit dilucidar (v. A Forest of Kings de Linda Schele i David
Friedel, 1990), permeten aclarir moltes de les qüestions relatives a aquest centre clàssic
i a la gènesi dels seus monuments.
Bibliografia.
- Bartolomé Bistolleti, Miguel, et al. Mesas Redondas de Palenque. Publicacions del
INAH, Mèxic, 2000.
- García Moll, Roberto. Palenque: 1926-1945. Antologías "Serie Arqueología". Segona
edició. Publicacions del INAH, Mèxic, 1991.
- Rivero Torres, Sonia Evangelina. La guerra entre los antiguos mayas. Memoria de la
Primera Mesa Redonda de Palenque. Publicacions del INAH, Mèxic, 2000.
- Robles Castellanos, Fernando José. Arquitectura e ideología de los antiguos mayas.
Memoria de la Segunda Mesa Redonda de Palenque. Publicacions del INAH, Mèxic,
2000.
- Ruz L'Huiller, Alberto. Los antiguos mayas. Fondo de Cultura Económica, Mèxic
- Scheele, L. I Friedel, D. A Forest of Kings. The untold story of the ancient Maya .
William Morrow N.Y. 1990.

Webgrafia.
- Los Mayas. Palacios y pirámides.
http://www.almendron.com/arte/arquitectura/mayas/mayas.htm
- Mundo Maya on line.
http://www.mayadiscovery.com/es/arqueologia/default.htm

Imatge 3. El rei Pakal el Gran

Museo nacional de Antropología, Cuidad de México
 INDEX

LA CIUTAT MAIA DE PALENQUE

Localització……………………………………………………. Pàg. 1.
Redescobriment i arqueologia de Palenque................................ Pàg. 2.
Breu història del Palenque Maia................................................. Pàg. 5.
Urbanisme. Estructures principals de Palenque.......................... Pàg. 5.
Conclusions................................................................................. Pàg. 8.
Bibliografia.................................................................................. Pàg. 9.
Webgrafia......................................................................................Pàg. 9.
Índex............................................................................................Pàg. 10.