Organitza:

- Professor Especialista de Química de Batxillerat

- Delegació del Rector per a l’Incorporació a la Universitat

- Deganat de la Facultat de Química

- Vicerectorat d'Estudis

Persones de contacte:

José María Moratal
96-354-4597 e-mail: jose.m.moratal@uv.es

Maribel Lluna
96-354-4470 e-mail: maria.i.lluna@uv.es

Preparació dels experiments

Ana Cuñat (Professora Titular, Departament de Química Orgànica)
Ignacio Tuñón (Professor Titular, Departament de Química Física)
Juan J. Borrás (Professor Titular, Departament de Química Inorgànica)
Pilar Campins (Catedràtica, Departament de Química Analítica)
Emili Escrivà (Professor Titular, Departament de Química Inorgànica)
Francisco Estevan (Professor Titular, Departament de Química Inorgànica)
Rosa García(Professora Titular, Departament de Química Física)
Salvador Gil (Professor Titular, Departament de Química Orgànica)
Teresa Picher (Professora Titular, Departament de Química Orgànica)
Amparo Salvador (Professora Titular, Departament de Química Analítica)
Adela Sevillano (Professora Titular, Departament de Química Analítica)
Jose V. Folgado (Professor Titular, Departament de Química Inorgànica)
Margarita Parra (Professora Titular, Departament de Química Orgànica)
Juan J. Server (Professor Titular, Departament de Química Inorgànica)
Rafael Ballesteros (Professor Titular, Departament de Química
Orgànica)
María Luz Cardona (Professor Titular, Departament de Química
Orgànica)
Armando Codoñer (Professor Titular, Departament de Química Física)
Clara Gómez (Professora Titular, Departament de Química Física)
Miguel Julve (Catedrático, Departament de Química Inorgànica)

1
María Llobat Professora Titular, Departament de Química Analítica)
Piedad Medina (Professora Titular, Departament de Química Física)
Luis E. Ochando (Professor Titular, Departament de Geología)
Juan L. Pascual-Ahuir (Professor Titular, Departament de Química
Física)
Roberto Tejero (Professor Titular, Departament de Química Física)
Ramón Zaragozá (Professor Titular, Departament de Química Orgànica)
Anabel Terraes (Tècnic Laboratori, Departament de Química Inorgànica)
Teresa García (Tècnic Laboratori, Departament de Química Analìtica)
Teresa Climent (Tècnic Laboratori, Facultat de Ciències Quìmiques)

2
ÍNDEX

1.- Introducció I Objectius

2.- Una Química al servei de la Humanitat

3.- Els Estudis de Química

a) Objectius docents

b) Eixides professionals

4.- Activitats prèvies

5.- Mesures de Seguretat Bàsiques al Laboratori

6.- Material de Laboratori

7.- Pràctiques

1) Recobriment electrolític: Electrodeposició de coure sobre un "clip"

2) Síntesis de Nylon 6,6

3) Com esbrinar la composició d’una dissolució desconeguda mitjançant

anàlisi químic qualitatiu

4) Difusió de gasos: La formació accidental de clorur d’amoni

5) L’oxigen i l’aigua

6) Experiments demostratius a realitzar pel professor:

a) Experiments amb nitrogen líquid

b) Reaccions fortament exotèrmiques

8.- Passatemps químics

3
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

L’Universitat de València i, més concretament la Facultat de Químiques,

obri novament les seues portes per a organitzar unes Jornades de Pràctiques
dirigides als estudiants de Batxillerat.

Els objectius que és persegueixen són diversos. En primer lloc, és pretén

contribuir a la difusió de la Química entre els estudiants de Batxiller i en segon
lloc, establir vies de comunicació entre els professors de tots els nivells
d'educació, per a coordinar accions dirigides a una millor comprensió de la
disciplina.

La jornada, que se celebrarà en els laboratoris docents de la Facultat de

Químiques baix la supervisió de professors de la pròpia facultat i dels centres
de batxillerat, tindrà una duració total de 3h i 30 min.

Després d'un breu acte de benvinguda per part de l'equip deganal (20
min), els estudiants passaran als laboratoris, on es realitzaran diverses
activitats en un temps màxim de 180 min. S'iniciarà la sessió amb una
introducció a les normes de seguretat i tractament de residus.

Posteriorment, els estudiants iniciaran el treball experimental segons

l'esquema proposat.

En la present edició s'han dissenyat cinc experiències distintes, dos de les

quals realitzaran tots els estudiants (Pràctiques 1 i 2), mentre que de les tres
restants (Pràctiques 3, 4 i 5) els centres triaran una o dos fins a completar, com
a màxim, 150 minuts de treball experimental al laboratori.

Per això, s'ha estimat en minuts el temps que els estudiants invertiran en
la realització de cada una de les experiències. El temps que queda (uns 30
min) s'aprofitarà per a la visualització d'unes demostracions a càrrec dels
professors i, per a contestar una enquesta que es passarà als estudiants.

Açò últim ens permetrà millorar esta experiència en el futur. Desitgem que
la programació que s'ha elaborat satisfaça les expectatives de tots vosaltres,
que aprengueu i gaudiu molt al laboratori, com nosaltres hem gaudit amb la
preparació i, en qualsevol cas, esperem que amb les vostres suggeriment
puguem millorar la programació per a l'any que ve.

4
2. UNA QUÍMICA AL SERVEI DE LA HUMANITAT

En primer lloc caldria recordar què és la Química i quin és el seu interès.

La Química es defineix com la Ciència que estudia la composició i propietats
de la matèria, així com les transformacions que la dita matèria experimenta.

Ja que el propi cos humà, l'aigua, l'arena, els aliments, els productes de
consum diari, són tots formes de matèria, podem entendre fàcilment que la
Química està present en tot moment en la nostra vida.

Efectivament, trobaràs Química en quasi tots els aspectes de la teua vida

diària: l'aliment que ingereixes, les peces de roba amb què et vistes, els
vehicles, ordinadors i CD's que uses, els medicaments que prens quan no et
trobes bé, l'aire que respires, l'aigua que beus i per descomptat en les
monedes i bitllets amb què adquireixes tot l'anterior, per citar alguns pocs
exemples.

La Química s'utilitza en els xips de l'ordinador, perfums, fibres sintètiques,

plàstics, medicaments, cosmètica, adobs, explosius, focs artificials, sabons i
detergents, il·luminació, comunicacions, recobriments electrolítics, piles i
bateries, ceràmiques, vidres de seguretat, pintures, alimentació, ...

La Química, com a Ciència, ens dóna la capacitat de conèixer i

comprendre com funciona l'Univers. D'altra banda, la Tecnologia proporciona
l'art o l'habilitat d'aplicar el coneixement obtingut a partir de la Ciència.

Segons la Tecnologia que apliquem, el coneixement obtingut per mitjà de

l'estudi de la Química podrà ser beneficiós o perjudicial per al desenrotllament
dels sers humans. Així el coneixement químic es pot utilitzar per a preparar
compostos adequats per al control de plagues o com a fertilitzants necessaris
per al desenrotllament d'una agricultura intensiva, tan necessària en un món
tan poblat.

D'altra banda és al seu torn essencial en el disseny i preparació de nous

fàrmacs així com de mètodes per al diagnòstic precoç d'algunes malalties. No
obstant això, un mal ús de la ciència pot desembocar en la fabricació de gasos
tòxics que es poden usar en atemptats terroristes com el perpetrat en el metro
de Tòquio, fa uns anys, amb gas Sarín, o per a construir bombes potents

5
capaços d'aniquilar als sers humans.

Per tot això, és molt important que els nostres professionals de la Química
tinguen uns valors i principis ètics que permeten que la seua activitat
professional vaja dirigida a contribuir al desenrotllament de la humanitat amb
un mínim impacte medi - ambiental

3. ELS ESTUDIS DE QUÍMICA

A) Objectius docents

Les ensenyances impartides en la Llicenciatura en Química han de

proporcionar al futur químic uns coneixements bàsics, tant teòrics com pràctics,
que li capaciten per a l'exercici professional en la indústria, en l'ensenyança (en
els seus diferents nivells), així com en la investigació i qualsevol altra activitat
relacionada amb la síntesi, purificació, anàlisi, caracterització estructural,
propietats, reactivitat, arbitratge, peritatge, taxació i aplicació de substàncies
químiques.

Per tant, els objectius docents han de conduir a proporcionar una

formació científica sòlida en els aspectes bàsics i aplicats de la Química.

B) Eixides professionals

De les 20 titulacions més demandades per les empreses durant l'any 2003,
la titulació de Química ocupava el lloc 11é quant a titulats amb experiència, i el 8u
lloc quant a demanda de titulats sense experiència.

El nombre més gran d'ofertes d'ocupació per als Llicenciats en Química

òbviament procedia del sector químic (57%), seguit de lluny per altres sectors
com l'industrial no químic (6,4%), hospitalari (5,5%), alimentació (4,6%),
electricitat, electrònica i informàtica (4%), investigació (3%), Sanitat (2,5%), així
com altres diversos de menor incidència.
El Llicenciat en Química pot desenrotllar la seua activitat professional en
qualsevol empresa on s'obtinga un producte químic, però també en les empreses
que el comercialitzen o l'apliquen.

Sense pretendre ser exhaustiu, s'indiquen a continuació algunes de les

eixides professionals per als químics:

6
1) Indústria química:

- Petroquímica, - Plàstics i cautxú - Productes farmacèutics

- Alimentació - Gasos industrials - Detergents i sabons

- Fertilitzants - Comerç químic - Colorants i pigments

- Fitosanitària - Assaonat de la pell - Vidre i Ceràmica

- Metal·lúrgica - Plantes depuradores - Pintures i Vernissos

- Electroquímica - Tractament de residus - Perfumeria i Cosmètica

- Fibres químiques - Plantes de potabilització - Productes de neteja

2) Investigació bàsica o aplicada (I+D+I)
- Organismes públics o privats

3) Ensenyança: (centres públics o privats)

- Universitària, Batxillerat i AIXÒ.

4) Administració Pública (Estatal, Autonòmica o Local)

- Laboratoris Municipals, Provincials o Estatals, d'anàlisi químic i biològica

- Químic de Duanes

- Hospitals

- Tècnic de l'Administració Pública

5) Professions liberals

- Laboratoris d'anàlisi i control de qualitat

- Dictàmens, certificats, peritatges i taxacions

- Projectes

- Estudis d'impacte ambiental, ......

7
4. ACTIVITATS PRÈVIES
En la següent sopa de símbols pots trobar les fórmules de tots els
compostos així com els símbols dels elements que vas a utilitzar en les
pràctiques que segueixen:

u C C u S O 4 4 B 4 I C
a D V m u B O 1 2 ( C )
W C 6 H 1 2 W N H 3 C M
6 Q U I M I C A 2 B x N
Y N i C l 2 O A l M S a
N 8 P A R A 2 ) U H N O
E K I V n s y T Q L G H
B r 5 P b ( N O 3 ) 2 c
L 6 T O D O S 7 F j k o
H 2 N ( C H 2 ) 6 N H 2
5 ( 2 C l ) N o i E T Ñ
R B K C l O 3 P C u Y A

5. MESURES DE SEGURETAT BÀSIQUES AL LABORATORI

¡NO!
8
S’ha de tenir en compte que el laboratori és un lloc de treball serio, no exempt
de perill, per la qual cosa s’ha de respectar una sèrie de normes de seguretat
que evite possibles accidents, tant per un desconeixement del que s’està fent
com per un comportament incorrecte (com córrer, empenyar-se o jugar al
laboratorio). Per tant per la vostra seguretat i la dels vostres companys deveu
complir les següents normes.

NORMES PERSONALS

1. Durant l’estada al laboratori l’alumnat deurà portar

obligatòriament ulleres de seguretat i bata . (Que els
proporcionaran l’entrar al laboratori)
2. Els guants deuran utilitzar-se durant la manipulació de
productes càustics.
3. El cabell llarg deurà portar-se recollit.
4. Està terminantment prohibit fumar o consumir aliments o
begudes al laboratori.
5. No es deu portar a la boca cap producte químic, per a
conèixer el seu sabor, ni tampoc tocar-los amb les mans,
excepte per indicació expressa.

NORMES PER A L’UTILITZACIÓ DE PRODUCTES QUÍMICS

6. Evitar el contacte dels productes químics amb la pell.

7. Si accidentalment es vessa un àcid o algun altre producte

químic corrosiu, es deu rentar immediatament amb
suficient aigua.

9
 8. Per a detectar l’olor d’una substància, no es deu col·locar
la cara directament sobre el recipient: utilitzant la mà
oberta a mode de pantalla, és possible fer arribar una
xicoteta quantitat de vapor fins el nas.
9. Abans d’utilitzar un compost, assegurar-se bé de que és el
que es necessita, fixar-se bé amb el rètol.
10. Els àcids requereixen una cura especial. Quan volem
diluir-los, mai s’abocarà l’aigua sobre l’àcid; sempre al
contrari, és a dir, l’àcid sobre l’aigua.
11. Abans d’utilitzar qualsevol producte, hem de fixar-nos amb
els pictogrames de seguretat de l’etiqueta, amb la fi de
prendre les mesures preventives adients.

12. Quan s’escalfe una substància en un tub d’assaig, l’extrem

obert del tub no deu dirigir-se a cap persona situada prop
a fi d’evitar accidents.

NORMES PER A LA UTILIZACIÓN DE LES BALANCES

13. Quan es determinen masses de productes químics amb la

balança, se utilitzarà paper de alumini (o vidre de rellotge si
el producte és corrosiu) a mode de recipient. Mai col·locar els
productes directament sobre el plat de la balança.

10
 14. S’ha de evitar qualsevol pertorbació que conduesca a un
error, com vibracions degudes a cops forts, aparells elèctrics
en funcionament, bufar per damunt dels plats de la balança,
etc.

NORMES PER AL TRACTAMENT DELS RESIDUS

La política de minimització dels residus d’aquesta Universitat va començar

al curs 1996-1997 amb un estudi sobre la situació, classificant-los en urbans o
assimilables a urbans, perillosos i sanitaris. A partir del curs 1998-1999 es varen
instal·lar contenidors per a la recollida selectiva de paper/cartó, vidre, alumini, i
plàstic amb l’objectiu de facilitar el seu possible reciclatge. Els residus denominats
pròpiament de laboratori pertanyen en la seua majoria a residus perillosos que
s’han de sotmetre a un procés físic - químic per a una possible utilització
posterior, sent gestionats per una empresa autoritzada. Cada sis meses són
retirats del magatzem situat en el campus de Burjassot.
15. En el cas de les pràctiques que ens ocupen, s’han habilitat al
laboratori contenidors degudament etiquetats on s’introduiran
els residus generats.

NORMES D’EMERGÈNCIA

16. En el cas d’haver d’evacuar el laboratori, eixir de forma

ordenada seguint en tot moment les instruccions que haja
donat el professor/a.

11
ACTIVIDAD 1

Assenyala en el següent plànol on es troben els diferents equips

d’emergència; indica-ho amb les lletres D, E, M, B, AB, AL, S i V segons
corresponga.
D - Dutxes i renta-ulls
E - Extintors
M - Mantes ignífugues
B - Farmaciola
AB - Absorbent per a abocaments
AL - Alarma d’emergència
S - Eixida d’emergència
V - Recipient per al vidre trencat

EQUIPS D’EMERGENCIA
Laboratori de Química General

VITRINAS
Seminario

Mesas Mesas
VITRINAS

Mesas Mesas

Mesas Mesas

Mesas Mesas
VITRINAS

Despachos Seminario Almacén

12
13
 EQUIPOS DE EMERGENCIA
Laboratorio de Química Analítica I

VITRINAS
Balanzas

Mesas
Entrada
VITRINAS

Mesas Mesas

Laboratori de Química Analítica II

VITRINAS

Sala de
VViIINAS

Mesas Mesas HPLC IR Instrumental

Mesas

Entrada
Balanzas

VITRINAS

14
6. MATERIAL DE LABORATORI

¿Reconeixes el material del laboratori ?.

Has de col·locar cada etiqueta adhesiva on corresponga

Hi ha quatre grups:

1-Material general
2-Material de mesura de líquids.
3-Material per a filtrar.
4-Material de seguretat

1-Material general
Tubs d’assaig Agitador magnètic

Comptagotes Triangle refractari

Reixeta aïllant Trípode

15
Pinces Got de precipitats

Erlenmeyer Matràs de fons rodó

Vidre rellotge Embut de decantació

Flascó rentador Matràs aforat

Refrigerant

16
2-Material de mesura de líquids
Proveta Bureta

Pipetes Propipetes

3-Material per a filtrar.

Buchner Kitasatos

Embut de vidre

4-Material de seguretat
Bata Ulleres de seguretat

17
7. PÀCTIQUES

7.1. ELECTRODEPOSICIÓ DE COURE (aprox. 60 minuts)

INTRODUCCIÓN.
Segons el Diccionari de la RAE (Real Academia Española),
l’electroquímica és “la part de la física - química que tracta de les lleis referents a
la producció de l’electricitat mitjançant combinacions químiques, i de la seua
influència en la composició dels cossos”. Aquest enunciat sintetitza l’àrea
d’actuació d’una rama de la ciència i la tecnologia que està present en situacions
tan comuns com l’ús de piles per al funcionament d’aparells elèctrics i de bateries
per a l’arrancada dels vehicles a motor, o la pèrdua de propietats d’un objecte
metàl·lic degut a la corrosió. L’electroquímica està també implicada en una
varietat de processos industrials amb una forta rellevància econòmica i comercial,
com és el cas, per exemple, de l’obtenció d’alumini, nylon o clor, la fabricació de
microxips, el metal·litzat de claus i ferramentes, el recobriment de peces
d’automòbils, vaixells i avions, la recuperació de metalls pesats des d’aigües
residuals industrials, etc. A la vista de tot açò, està clar que les tecnologies
electroquímiques ocupen un lloc principal en l’economia moderna, proporcionant
materials, processos i dispositius essencials per al progrés i el benestar de la
societat. Un estudi editat en 1990 pel National Research Council de Estats Units
xifrava en 30.000 milions de dòlars la contribució de l’electroquímica al producte
nacional brut d’aquest país, estimant a més a més en 20.000 milions de dòlars
anuals l’increment d’aquesta xifra al llarg de la següent dècada. L’expansió de
mercats emergents en àrees com la microelectrònica i les microtecnologies, els
sensors, els tractaments superficials, les tecnologies de membrana, les bateries
avançades i les piles de combustible, entre altres, ha contribuït sense dubte a
l’increment de la importància industrial i econòmica de l’electroquímica. Per altra
part, a Espanya existeixen més de 2.000 empreses que utilitzen les tecnologies
electroquímiques com a part essencial del seu procés productiu. S’estima també
que al menys altres 2.000 inclouen en alguna de les fases de la seua activitat
algun procés o fenomen electroquímic.

18
Recobriments electrolítics
Els processos de recobriments electrolítics consisteixen en dipositar per via
electroquímica fines capes de metall sobre la superfície d’una peça submergida
en una dissolució d’electrolit. En aquest procés, la part que va a ser recoberta
constitueix el càtode d’una cel·la electrolítica. L’electrolit és una sal que conté
cations del metall de recobriment. S’aplica un corrent continu mitjançant d’una
font d’alimentació, tant a la part que va a ser recoberta com a l’altre electrode. Els
camps d’aplicació dels recobriments electrolítics són molt diversos. Sens dubte
els més coneguts són aquells, la finalitat dels quals és la protecció anticorrosió
(en els que parts metàl·liques sensibles es protegeixen de la corrosió per
electrodeposició, per a produir una fina capa protectora de metall) o els practicats
amb finalitat decorativa. Per exemple, entre els primers (protecció anticorrosiva)
podem citar el recobriment amb crom (cromat), amb níquel (niquelat), cinc
(galvanitzat) o estany (estanyat). Entre els recobriments amb finalitat decorativa, a
més a més d’alguns dels ja citats (cromat, niquelat) podem mencionar entre els
més coneguts el platejat (recobriment amb plata), recobriment amb coure o el
xapat amb or.

OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA
En aquesta pràctica es realitza un - +
senzill experiment d’electrodeposició de coure.
A

Es tracta de construir una cel·la electrolítica

amb una font externa d’alimentació elèctrica i
d’observar en ella l’electrodeposició d’una
Objeto
⇐ Cu
2+

capa de coure sobre un objecte d’acer a rec ubrir

inoxidable, com per exemple un clip, que actua

com càtode de la cel·la. L’electrolit és una
Cátodo Ánodo
dissolució de sulfat de coure(II) que aporta
Figura 1
iones Cu2+. Per últim, l’ànode és una làmina
de coure metàl·lic (ver figura 1). Els processos d’electrode són:
oxidació del coure metàl·lic en l’ànode: Cu ⇒ Cu2++ 2e-
reducció dels ions Cu2+ en el càtode: Cu2++ 2e- ⇒ Cu.

19
 D’aquesta manera, en el càtode es va formant un precipitat de coure que
es diposita com una fina capa de color rogenc en la superfície del clip.

REALITZACIÓ EXPERIMENTAL

El muntatge que realitzarem és el representat en la figura 2.

1) Dobleu la làmina de coure i el clip per un

extrem per a que a continuació es
puguen subjectar-se al bord del got com
s’observa en la figura 2 En el nostre cas
usarem un potet de plàstic.
2) Es pesen en la balança analítica anotant
les corresponents masses en la taula de
“dades i resultats”. Aquesta operació es
fará manipulant les dues peces amb
unes pinces.
3) Col·loqueu la làmina de coure i el clip
dins del potet de plàstic amb dissolució
de CuSO4 1M evitant que es toquen
entre ells dos i de forma que la part doblegada mes menuda quede fora del
pot i la part mes gran quede introduïda dins del sufat de coure.
4) Connecteu el cable unit al pol negatiu de la pila (el que acaba amb una
pinça) a l’objecte que anem a recobrir (clip). evitant que la pinça estiga en
contacte amb la dissolució.
5) Connecteu el cable unit al pol positiu de la pila a l’amperímetre (escrit: mA).
El selector de mesures de l’amperímetre deu situar-se en la posició 200 mA.
6) Poseu a zero el cronòmetre.
7) .Es connecta un tercer cable, pel seu extrem acabat en pinça, a la làmina de
coure Quan aquest cable es connecte a l'amperímetre quedarà tancat el
circuit, per tant cal estar molt atents per a engegar cronòmetre.

20
8) Connecteu el cable a l’amperímetre (toma COM) i immediatament poseu en
marxa el cronòmetre i deixeu que es produïsca l’electrodeposició durant 10
minuts.
9) Controleu la intensitat del corrent elèctric que circula, anotant el seu valor a
l’inici de l’electrodeposició (I0), als 5 minuts (I5) i al final del procés (I10) i
calculeu el valor mitjà. Una vegada transcorreguts 10 minuts (anoteu el temps
exactament transcorregut expressant-lo en segons) obriu el circuit
desconectant un dels cables, per eixample el engegat en COM.
10) Tragueu la làmina de coure i el clip, rentant-los amb un poc d’aigua de l’aixeta
per a eliminar el sulfat de coure. Observeu l’aspecte de ambdós. Una vegada
ben secs, peseu-los en la mateixa balança del principi i anoteu les masses en
la taula adjunta.

RESULTATS I DISCUSSIÓ

Massa inicial Massa final variació

Clip

Làmina de coure

t = 0 minuts t = 5 minuts t = 10 minuts

Intensitat

Intensitat mitjana I= (ampers)

Temps t= (segons)

A partir d’aquestes dades experimentals obtingudes i coneixent el temps

que ha durat l’electrodeposició així com la intensitat del corrent que ha circulat pot
comprovar-se la validesa de la primera llei de Faraday . Aquesta llei enunciada,
per Michael Faraday en 1833, indica que: "La massa de substància lliurada en
una electròlisi és directament proporcional a la quantitat d’electricitat que ha
passat a través de l’electrolit". És a dir, existeix una relació simple entre la
quantitat d’electricitat que passa a través de la cel·la electrolítica i la quantitat de

21
substància dipositada en el càtode; ambdues quantitats són directament
proporcionals. Durant el procés d’electrodeposició, com coneixem la intensitat de
corrent que ha circulat (I, expressada en ampers) i el temps que ha durat (t,
mesurat en segons) podem calcular la quantitat de càrrega elèctrica (Q, en
Coulombs):

Q = I×t =

Por altra part, sabem que la càrrega d’un mol d’electrons, la anomenada
constant de Faraday (F) equival a 96485 C mol-1. D’aquest mode podem conèixer
fàcilment els mols d’electrons que han circulat:

ne- = Q/F =

Finalment, podem calcular la massa de coure dipositada en el càtode a partir de

l’estequiometria del procés: Cu2++ 2e- = Cu.

nCu(II) = ne-/2 =

m Cu(II) = nCu(II) × Ar(Cu) = nCu(II) 63.55 =

Compareu el valor calculat anteriorment amb les variacions observades en

el pes de la làmina de coure i el clip metàl·lic.

BIBLIOGRAFIA

R. H. PETRUCCI, W. S. HARWOOD y F. G.HERRING,

QUÍMICA GENERAL. 8.A EDICIÓN.
PRENTICE HALL. MADRID, 2002

R. CHANG,
QUÍMICA (7ª EDICIÓN)
MCGRAW HILL, MADRID, 2003

22
7.2. SÍNTESI DE NILÓ (aprox. 30 minuts)

OBJECTIUS
Obtenció d'un polímer lineal.
Maneig d'un polímer.
Estudi d'una reacció de condensació.

INTRODUCCIÓ
Com vam indicar al principi d'aquest quadern, la química estudia la transformació
de la matèria. En aquest sentit l'home no sols ha preparat materials nous
d’interès, sinó que des de molt antic ha explotat el que les fonts naturals li han
proporcionat. En aquest apartat anem a parlar, molt breument, d'un conjunt de
compostos que per la seua estructura general es diferencien en les seues
propietats de les molècules discretes a les que estem acostumats.
Ens referim als polímers, aquest són estructures constituïdes per un gran
nombre d'unitats (poli = molts; mer = unitat).
Són polímers naturals, el cotó i la cel·lulosa (carbohidrats), la seda i la llana
(proteïnes) i el cautxú (hidrocarburs), entre altres, que com tots sabeu són
materials que utilitzem quotidianament.
Els polímers també poden ser d'origen sintètic, de fet l'home ha
desenvolupat procediments industrials per a la preparació de productes d’interès.
Un d'ells és el niló que com tots sabem (o sabrem en un moment donat) es tracta
en general d'un conjunt d'estructures de poliamida (per l'agrupació amida
repetitiva en la cadena) que té com a característiques principals una gran
resistència i capacitat de filar-se el que fa que puga utilitzar-se com a fibra.
Una fibra polimèrica és un polímer les cadenes del qual estan esteses
linealment una al costat de l'altra al llarg d'un eix. Els polímers ordenats d'esta
manera poden ser filats i usats com a tèxtils. Tot això es deu a la intensitat de les
interaccions intermoleculars que s’estableixen entre cadenes.
No hem d'oblidar que les molècules no estan aïllades sinó que interaccionen
amb les entitats químiques que tenen al seu voltant d'ací que parlem
d'interaccions intermoleculars, ja siga amb molècules del dissolvent o molècules
veïnes.

23
 Són interaccions dèbils però responsables de l'estat d'agregació de la
matèria. Els enllaços per pont d'hidrogen i altres més dèbils mantenen fortament
unides les cadenes encara que se sotmeta a la fibra polimèrica a fortes estirades.

En aquesta experiència anem a sintetitzar un polímer molt utilitzat

industrialment, com és el niló 6,6. Per a això farem reaccionar una diamina amb
un derivat d'àcid carboxílic per a formar l'agrupació amida característica d'estes
poliamides.
En aquest cas, les interaccions per pont d'hidrogen entre els grups NH de
l'amida i les agrupacions carboníliques de cadenes veïnes aporten al dit material
les propietats que el caracteritzen.

O O
H
N
N N N
H H H
O
O O
H
N
N N N
H H H
O
O O
H
N
N N NH
H H
O

24
Equació química
O O H H
Cl CCH2CH2CH2CH2C Cl + HN CH2CH2CH2CH2CH2CH2 NH
Cloruro de adipoílo Hexametilenodiamina

O O H H
CCH2CH2CH2CH3C N CH2CH2CH2CH2CH2CH2 N
n
Nylon 6-6
PREGUNTES PRÈVIES
- Si en compte d'afegir una diamina, utilitzàrem una monoamina (1-hexilamina),
què creus que obtindríem? Seria un polímer?
- En l'equació química exposada dalt, quin altre producte es formarà?
(Una pista: l'hidròxid de sodi el neutralitza)

MATERIAL I REACTIUS
1 got de precipitats de 150 ml
- Comptagotes.
- Clip metàl·lic.
- Paper de filtre.
- Una proveta de plàstic o alguna cosa similar per a enrotllar el fil
- Dissolució d'hexametilenodiamina (1,6-hexanodiamina) al 5% en aigua en
flascó amb dispensador.
- Dissolució de clorur d'adipoíl (clorur de dihexanoíl) al 5% en ciclehexà.
- Dissolució d'hidròxid de sodi al 20%
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
Avís: Es treballarà en vitrina, amb ulleres i guants.

S'aboquen 5 ml d'una dissolució d'hexametilenodiamina en un got de

precipitats de 150 ml.
S'afegeixen 5 gotes d'una dissolució d'hidròxid de sodi al 20% i s'agita.
A partir d'aquest moment el got es deixarà en repòs i sense moure'l.
Es prenen, amb una pipeta de plàstic, 5 ml de la dissolució de clorur d'adipoíl i

25
s’aboquen sobre la dissolució d'hexametilenodiamina lentament per la paret del
got.
Es formaran dues capes i immediatament apareixerà una pel·lícula de
polímer en la interfase. Amb ajuda del clip metàl·lic, es despeguen suaument els
fils de polímer de les parets del got de precipitats. S'ajunta la massa en el centre i
s'alça lentament el ganxo de manera que la poliamida vaja formant-se
contínuament i s'obtinga un fil de gran longitud. El fil o cordell pot trencar-se si
s'estira amb massa rapidesa, però serà molt gros si es va molt
lent, és per tant que la persona més “hàbil” aconseguirà el fil més llarg.
Una vegada finalitzat el procés, la proveta amb el fil enrotllat es renten sota
l'aixeta per a eliminar les restes de dissolvent i niló obtingut es deixa assecar
sobre paper de filtre, però desenrotllat per a medir la seua longitud.
La dissolució que ha sobrat en el got es dipositarà en el recipient de
residus per a dissolvents halogenats. El got es rentarà amb aigua i sabó,
fregant amb el fregall per a eliminar possibles restes de niló sobre les
parets.

OBSERVACIONS EXPERIMENTALS I QÜESTIONS.

- Per què cal rentar diverses vegades amb aigua el polímer abans d'assecar-lo?
- Per què cal addicionar amb atenció i per la paret del got la dissolució de clorur
d'adipoíl?
- Per què es formen dos capes? Què hi ha en cada una d'elles? Què ocorre en la
interfase?
BIBLIOGRAFIA
Horta, A., Sánchez, C.; Pérez, A.; Fernández, I., Els Plàstics més usats. UNED
, 2000. Madrid

Primo Yúfera E. Química Orgànica Bàsica. De la molècula a la Indústria. Ed.

Reverté. 1995.

Vollhardt, K.P. Schore N.S. Química Orgànica. Estructura y Función. Tercera Ed.
Omega, Barcelona, 2000.

Areizaga, J.; Cotázar M.M.; Elorza, J.M.; Iruin, J.J., Polímeros, Ed. Síntesis. 2002.

26
7.3. COM ESBRINAR LA COMPOSICIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ DESCONEGUDA
PER MITJÀ D'ANÀLISI QUALITATIVA? (aprox. 60 minuts)

OBJECTIU
Identificar la presència de níquel, coure i crom.

INTERÉS DE L'ANÀLISI QUALITATIVA

El químic i el medi ambient

La química és una ciència que proporciona els coneixements fonamentals

necessaris per a respondre a la majoria de les demandes de la societat: és un
component essencial en els esforços de l'home per a alimentar a la població, per
a generar noves fonts d'energia, per a trobar substituts rars o en vies d'extinció,
per a millorar la salut, per a controlar i protegir el nostre medi ambient, per a la
preparació de nous materials d’interès.

No obstant, hi ha molts prejudicis sobre la química: en molts ambients esta

paraula s'ha convertit en sinònim de contaminació, manipulació, desnaturalització,
etc. Centrant la nostra atenció en el medi ambient, tots podem coincidir que és
necessari i urgent mantenir-lo en les millors condicions possibles.

Des de la revolució industrial i, especialment en les últimes dècades, les

activitats humanes han causat pertorbacions significatives en el medi ambient.
Destaquen l'escalfament global, la pluja àcida, la reducció de la capa d'ozó,
l'acumulació de residus tòxics i l'empobriment dels recursos d'aigües naturals. El
nombre de compostos contaminants que s'introdueixen en el medi ambient
supera la xifra de 60000.

De particular importància és el problema dels abocaments contaminants a

l'aigua. Esta és el medi fonamental per a la vida i és crucial per a les activitats
humanes. La circulació de l'aigua a través dels diferents reserves naturals es
coneix com a cicle de l'aigua (vore Figura). La química ens ofereix les ferramentes
necessàries per a detectar i resoldre la contaminació dels nostres rius, llacs,
mars, etc.

27
Com a exemple en esta pràctica es va a detectar la presència de níquel, coure i
crom a nivells superiors als permesos en aigües de consum. Les fonts que
generen més emissions metàl·liques són la mineria (As, Cu, Cd, Pb, Mn i Hg),
tractament de superfícies (Cd, Cr, Cu, Ag i Zn), indústria en general (B, Cd, Cu,
Fe, Pb,Mn, Hg, Mo, Zn i Ni) i les aigües residuals urbanes (Cu, B, Al, Fe, Pb, Zn i
Ni).
Per a l'estudi es farà ús de la química analítica qualitativa que és molt semblant a
un joc de detectius. Els personatges d'una pel·lícula de detectius, per mitjà de
raonaments i mètodes d'investigació, poden arribar a identificar als delinqüents i a
descartar als innocents, sempre que les proves siguen suficients. En química, les
pistes que s'observen són proves que determinades espècies poden estar
presents en l'aigua.
Química-canvi químic.

D'una manera senzilla podem expressar el canvi químic segons s'indica en

el gràfic inferior.

En anàlisi qualitatiu es fa ús d'aquests canvis (les pistes) per a identificar la

presència dels components (el culpable) d'una dissolució de composició
desconeguda (el cas).
Reordenación de los átomos de las moléculas de los reactivos

para formar
implica
Cambio químico
Moléculas de productos

Intercambio de calor

Producción de efervescencia
Puede detectarse
Cambio de color

Formación de precipitados

28
QUÈ ANEM A FER I COM?

En aquests experiments s'estudiaran tres dissolucions marcades com 1

(dissolució de níquel), 2 (dissolució de coure) i 3 (dissolució de crom).
S'investigarà com es comporten a l'afegir-los tres dissolucions de reactius marcats
com A (hidròxid de sodi), B (amoníac aquós) i C (iodur potàssic). Fent acurades
observacions, es detectaran proves de reaccions químiques, com precipitats,
canvis de color, etc., que s'indicaran en una taula que ajudarà a reconèixer el
comportament característic de les tres dissolucions. En la dita taula s'escriurà:

(+): Si s'observa una prova positiva de reacció

(groc): Si la prova observada ha sigut un canvi de color, s'indicarà el color

que es forma (per exemple, si es produirà un color groc s'indicaria així).

(↓ verd): Si la prova observada ha sigut una formació de precipitat, s'indicarà

aquest signe i el color del precipitat (per exemple si es formara un precipitat verd,
s'indicaria així).
(-): Si no s'observa cap prova de reacció

EACCIONS QUÍMIQUES EN LES QUE ENS BASAREM

Quan es desitgen analitzar diversos elements metàl·lics s'han de triar els

reactius adequats, de forma que la diferència de les reaccions que ocorren per a
cadascun d'ells respecte als altres ens permeta distingir-los. En algunes ocasions,
es podrà realitzar la identificació dels elements de manera directa, i en altres serà
necessari realitzar una separació prèvia dels elements entre ells, de manera que
la presència d'uns no interferesca en la identificació de altres.

En esta pràctica s'han triat tres reactius: NaOH, NH3(aq.) i KI, que
reaccionen amb els tres elements a estudiar de la següent forma:

NaOH
El Ni(II) reacciona amb el NaOH formant l'hidròxid Ni(OH)2 de color verd, que
precipita.

29
El Cu(II) reacciona amb el NaOH formant l'hidròxid Cu(OH)2 de color blau, que
precipita.
El Cr(III) reacciona amb el NaOH formant l'hidròxid Cr(OH)3 gris verdós o violaci,
-
però afegint unes gotes més de reactiu se redissol formant CrO2 de color verd, ja
que el crom presenta un caràcter anfòter.

NH3(aq)
El Ni(II) reacciona amb el NH3(aq) formant un compost de coordinació (o complex)
de color blau.
El Cu(II) reacciona amb el NH3(aq) formant un compost de coordinació (o
complex) de color blau.
El Cr(III) precipita amb el NH3(aq), a causa del caràcter bàsic d'aquest, formant
l'hidròxid Cr(OH)3 que se redissol, parcialment a partir de 30 minuts o més de
temps, en excés de NH3(aq) per formació d'aminocomplexos de color malva que
es destrueixen per ebullició.

KI
El Ni(II) no reacciona amb el KI.
El Cu(II) reacciona amb el KI: es redueix a Cu(I) i precipita formant l'iodur CuI
(blanc) i I2 (roig) que s'adsorbeix al precipitat donant-li color rosat.
El Cr(III) no reacciona amb el KI.

EXPERIMENTS A REALITZAR

Dissolució 1:

− Poseu 20 gotes de la dissolució 1 en un tub d'assaig. Afegiu 3 gotes de la

dissolució A. S'observa una terbolesa, la qual cosa indicaria que s'ha
format algun precipitat?. Si es forma precipitat: de quin color és?, si
s'afegeixen 15 gotes més d’A, es redissol?. Indiqueu tot açò a la casella (1-
A) de la taula.

− Poseu 20 gotes de la dissolució 1 en un tub d'assaig. Afegiu 3 gotes de la

dissolució B. S'observa canvi de color?. En aquest cas, quin és el color

30
 obtingut?. S'observa terbolesa, la qual cosa indicaria que s'ha format algun
precipitat?. Si es forma precipitat: de quin color és?, si s'afegeixen 15 gotes
més de B, es redissol?. Indiqueu el que ocorre en la casella (1-B) de la
taula.

− Poseu 20 gotes de la dissolució 1 en un tub d'assaig. Afegiu 3 gotes de la

dissolució C. S'observa terbolesa, la qual cosa indicaria que s'ha format
algun precipitat?. Si es forma precipitat: de quin color és?. Indiqueu el que
ocorre en la casella (1-C) de la taula.

Dissolució 2:

− Realitzeu els mateixos experiments amb la dissolució 2, indicant el que

ocorre en les caselles: (2-A), (2-B) i (2-C).

Dissolució 3:

Realitzeu els mateixos experiments amb la dissolució 3, indicant el que ocorre

en les caselles: (3-A), (3-B) i (3-C).

Identificació d'una dissolució problema:

− El professor vos donarà una dissolució problema amb un codi numèric que
heu d'anotar en la taula.

− Realitzeu els mateixos experiments amb la dissolució problema, indicant el

que ocorre en les caselles corresponents.

− Sabent que la dissolució problema pot contenir només un dels tres

elements metàl·lics estudiats o bé cap d'ells i, a la vista dels resultats
obtinguts, conté algun dels tres elements estudiats per damunt del límit
legal?.

Tots els residus generats s'abocaran en el recipient

SALS I COMPOSTOS DE Hg, Cr(VI) I METALLS PESATS

31
TAULA DE RESULTATS EXPERIMENTALS

Dissolucions Dissolucions dels reactius

a estudiar

A B C

(NaOH) (NH3) (KI)

(níquel)

(coure)

(crom)

Problema

Codi:

______

BIBLIOGRAFIA:
1. F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez,
Química Analítica Cualitativa, 17th Ed., Madrid, Paraninfo, 2000.

32
7.4. DIFUSIÓ DE GASOS: LA FORMACIÓ ACCIDENTAL DE CLORUR
D'AMONI (aprox. 30 minuts)

OBJECTIU
Estudiar la formació de clorur d’amoni per difusió de clorur d'hidrogen i
amoníac.

INTERÉS

Un laboratori de química conté productes químics de diversa naturalesa.

Aquests han de ser manipulats amb cura, sent conscients que sense un
coneixement previ podríem exposar-nos a un risc innecessari.

Per això hem de conèixer les característiques de les substàncies. Aquestes

han d'emmagatzemar-se en els espais habilitats, tenint en compte que la
incompatibilitat entre els compostos químics i la tendència a emetre gasos
d'alguns d'ells, són aspectes que condicionen la seua conservació.

Així, no és convenient emmagatzemar substàncies amb caràcter àcid al

costat de substàncies bàsiques, ni tampoc és correcte situar substàncies
reductores pròximes de compostos amb caràcter oxidant. També és adequat
emprar recintes refrigerats per a minimitzar evaporacions i/o descomposicions de
reactius amb pressió de vapor alta o productes làbils. I el que a ningú passa
inadvertit és el fet que les substàncies tòxiques han d'estar emmagatzemades en
recintes especials.

No obstant, quan estem treballant tendim a descuidar aspectes de seguretat

tan evidents com els que acabem d'assenyalar, i substàncies incompatibles
acaben estant pròximes unes d'altres. En alguns casos s'observen canvis, però
en altres les reaccions secundàries que poden estar tenint lloc passen
inadvertides, amb el possible risc, davant de la descomposició i/o aparició d'altres
espècies.
En aquesta experiència es pretén incidir en aquest tipus d'aspectes per mitjà
d'un exemple senzill que trobem en la reacció que s'observa quan es produeix
entre un àcid i una base continguts en dos botelles independents. No és màgia,

33
és química.
El clorur d'hidrogen és un gas soluble en aigua i el manipulem en dissolució
aquosa concentrada com àcid clorhídric (HCl). El mateix podem dir de l'amoníac,
un altre gas que en dissolució el reconeixem com NH3 (aq)
Dues botelles de vidre que continguen ambdues substàncies, poden ser
bons contenidors per a les mateixes, si el tancament és hermètic. En aquest cas, i
com no hi ha fugues, la concentració de les dissolucions roman constant.
No obstant, tal com veiem en la imatge, quan les botelles no disposen de
tancament hermètic, després de diversos dies, s'observa l'aparició d'un sòlid
blanc en el coll d'una de les botelles, si ambdues es troben pròximes.

Figura 1. Fotografia de dos botelles d'amoníac i àcid clorhídric en el laboratori.

Es produeix una reacció de neutralització entre l'àcid i la base l'equació de

la qual és la que es mostra a continuació:

+
H
3 δ−
N δ+ δ− N
H + H Cl H Cl
H δ+ H H
δ+ H
δ+

Figura 2. Representació esquemàtica de la reacció química. Es mostra a més la

geometria de les espècies implicades (Nota: falta el par solitari en el N).

Nosaltres anem a observar la formació del mateix producte en l'interior d'un

34
tub cilíndric de vidre, en els extrems del qual col·locarem dues cubetes que
contindran uns mil·lilitres de HCl i NH3 respectivament.
La visualització de la formació del productes es portarà a terme mitjançant
la dispersió de la llum.
QÜESTIÓ PRÈVIA
Justificar per què el sòlid blanc de la figura 1 es forma al voltant del tap de
la botella de HCl i no sobre l'altre.
Solució La difusió és el procés de mescla que té lloc entre partícules d'un
fluid pel moviment tèrmic aleatori d'una zona de major concentració a una altra de
menor.
Les molècules d'amoníac són més lleugeres i, per això, es difonen més
ràpid que les de HCl i, conseqüentment, les molècules de NH3 i de HCl
col·lideixen més prop de la botella de l'àcid.
En altres paraules, el sòlid es forma més prop de la font de HCl perquè el
gas menys dens (NH3) es difon més ràpid en l'aire.

El procés pel qual un gas s'escapa a través d'un orifici es denomina efusió.
Atès que la massa de les molècules de NH3 és menor, tenen major
velocitat a la mateixa temperatura.
La relació entre velocitats d'efusió i massa molar, M, per a dos gasos, es
va descobrir experimentalment per Thomas Graham (1805-1869), abans del
desenvolupament de la teoria cinètic molecular dels gasos.
En el cas que ens ocupa, la llei de Graham és:
velocidad efusión NH3 MHCl 36.46g / mol
= = = 1.46
velocidad efusión HCl MNH3 17.03g / mol

S'ha considerat que els taps i buits són anàlegs.

MATERIAL I REACTIUS
− Tub de vidre de 50 cm de longitud i diàmetre de 3 cm.
− Dues cubetes
− Punter làser
− Acide clorhídric concentrat i amoníac aquós concentrat

35
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
Avís: Es treballarà en vitrina, amb ulleres de seguretat i guants.
1.- Ens assegurarem que el tub de vidre està net i eixut per l'interior. El
subjectarem amb una pinça i suport en posició horitzontal. La font de llum se
subjecta en un extrem del tub, de forma que el fes el travesse longitudinalment.
2.- Omplim una de les dos cubetes amb uns pocs mil·lilitres d'àcid clorhídric
concentrat i l'altra amb amoníac aquós concentrat.
3.- S'introdueixen les cubetes, cada una en un extrem del tub de vidre al mateix
temps. Després es tapen els extrems del tub, un amb un got de vidre i l’altre amb
el làser.
4.- Al cap d'uns minuts observarem la formació d'un anell blanc de clorur d’amoni
sòlid. La llum es fa visible a l’impacte amb les partícules de clorur d'amoni que es
formen en suspensió.

Láser NH4Cl

NH 3 HCl

AL finalitzar, es buida el contingut de cada cubeta en les ampolles de residus de

HCl i NH3 preparades per a tal fi. Les cubetes no es rentaran, sinó que es
deixaran al costat de les ampolles originals perquè sempre siguen usades amb el
mateix reactiu.
OBSERVACIONS EXPERIMENTALS I QÜESTIONS.
Qüestió 1. On s'ha format el clorur d'amoni?, prop de la cubeta amb àcid
clorhídric o de la que conté amoni aquós?. Per què?.
Qüestió 2. Per què hi ha d'estar eixut el tub?
Qüestió 3. Per què deuen introduir-se al mateix temps les dues cubetes?
Qüestió 4 Per a què tanquem els extrems del tub?. Què passaria si els
deixàrem oberts amb la campana extractora en marxa?
BIBLIOGRAFIA
1. G. Pinte, Education ‘in’ Chemistry, Vol. 40, pp. 80-81 (2003).
2. T.L. Brown, H.E. LeMay and B.E. Bursten, Chemistry: The Central Science,
7th Ed. New York: Prentice Hall, 1997.
3. J. Morcillo, Temes Bàsics de Química, 2nd Ed. Madrid: Alhambra, 1977.

36
7.5. L'OXIGEN I L'AIGUA (aprox. 30 minuts)

OBJECTIU

Detectar la presència d'oxigen dissolt en aigua.

INTERÉS

L'oxigen (O) és el tercer element més abundant en l'univers, després de

l'hidrogen (H) i l'heli (He). Es tracta d'un element essencial per a la vida. L'aire que
respirem conté principalment O2(g) i N2(g). L'oxigen que inhalem en forma de
molècula diatòmica intervé en processos bioquímics (reaccions químiques en la
fisiologia dels sers vius) proporcionant-nos, entre altres, l'energia que necessitem
per a mantenir-nos amb vida. El tornem en forma de diòxid de carboni (CO2) que
capturat per les plantes es transforma, per acció de la llum ultraviolada, en O2
que se cedeix de nou a l'atmosfera.

L'element oxigen es troba així mateix en l’escorça terrestre combinat amb

altres elements. La combinació de silici i oxigen (silicats i sílice) constitueix les
tres quartes parts de l’escorça terrestre. Quasi la meitat dels elements naturals es
troben en la naturalesa combinats amb l'oxigen.

Quant al seu caràcter químic, té la capacitat d'oxidar altres substàncies.

Amb la matèria orgànica aquest procés pot ser ràpid i intens, com en un foc; o pot
ser suau i lent com en un ser viu. En ocasions s'empra com a desinfectant. En el
laboratori és un oxidant eficaç.
QUÈ ANEM A FER I COM?

En esta experiència es pretén analitzar la influència de l'oxigen en alguns

processos químics, concretament en una reacció d'oxidació.

La presència d'un indicador redox (substància que presenta diferent

coloració en funció del grau d'oxidació) assenyalarà les característiques oxidant-
reductores del medi de reacció. Quan el medi és molt oxidant, l'indicador es
trobarà en la seua forma oxidada.

37
 Mentre que si el medi és reductor, sense agent oxidant, l'indicador es
trobarà en la seua forma reduïda. Si l'agent oxidant que estem utilitzant és
l'oxigen, en presència del mateix l'indicador estarà oxidat i amb la coloració pròpia
d'aquesta forma, mentre que a mesura que l'oxigen es consumeix l'indicador
virarà cap a la coloració forma reduïda.

En aquesta experiència anem a utilitzar blau de metilé que en la seua

forma oxidada és blau, mentre que en la seua forma reduïda és incolor. La
glucosa és un monosacàrid reductor, susceptible de
ser oxidat. Si mesclem una dissolució alcalina de
glucosa amb una altra de l'indicador preparada en
atmosfera d'oxigen, la dissolució resultant inicialment
apareixerà de color blau intens.

En canvi la dissolució es tornarà incolora a mesura que la glucosa va

consumint la forma oxidada de l'indicador, augmentant així la concentració
d'indicador en la seua forma reduïda. A l'agitar la botella que conté la mescla al
mig alcalí de glucosa i blau de metilé, forcem que l'O2(g), un gas poc soluble en
aigua, es dissolga parcialment, O2(aq).

D'aquesta manera aconseguirem que l'oxigen provoque l'oxidació de

l'indicador, fet que es posa de manifest per la coloració blava que adopta la
dissolució. Amb el pas del temps, la glucosa va reduint la forma oxidada de
l'indicador i per tant la dissolució es torna progressivament incolora.

Les equacions químiques que es mostren a continuació reflecteixen

esquemàticament el que s’ha raonat anteriorment.

38
 OH-
O2 (aq) + GlOH (aq) productos de oxidación de la glucosa

O2 (g) O2 (aq)

O2 (aq) + InR InOx

GlOH (aq) + OH- GlO- (aq) + H 2O

GlO- (aq) + InOx InR + productos de oxidación de la glucosa

MATERIAL I REACTIUS:

Ampolla amb tap de rosca

NaOH
Glucosa
Blau de metilé
Aigua

EXPERIMENT A REALITZAR

Es dissolen 2 llentilles de NaOH en 25 ml d'aigua dins de l’ampolla amb tap

de rosca. S'afegeixen 0.8 g de glucosa i s'agita fins a completar la dissolució dels
sòlids. Llavors s'addicionen 2 o 3 gotes d'una dissolució de blau de metilé
preparada al 0,1% en etanol. S’agita el vial i es deixa reposar. La dissolució blava
resultant anirà perdent la seua coloració després d'uns 2 o 3 minuts. S’agita de
nou i s’observa el canvi de color.

QÜESTIÓ

Per què al final de la sessió i després d'agitar la botella, observem que la

coloració blava no és tan intensa com al principi de la sessió?
Tots els residus generats s'abocaran en el recipient
RESIDUS D'ÀLCALI

39
BIBLIOGRAFIA

‘Experiments de Química Clàssica’, The Royal Society of Chemistry: Editorial

Síntesi.

7.6. DEMOSTRACIONS A CÀRREC DELS PROFESSORS

En l'ensenyança de la química, ens trobem amb la necessitat de realitzar

experiències que mostren algun dels aspectes teòrics desenrotllats en classe. En
la major part dels casos, l'escàs temps disponible dificulta la realització de treballs
pràctics, per la qual cosa pretenem desenrotllar una sèrie d'experiències que
requereisquen poc de temps al mateix temps que s'utilitzen reactius i equip de
laboratori de preus mòdics i fàcilment accessibles que posen de manifest algunes
de les propietats i/o tipus de reacció que habitualment es tracten en els
programes de Batxillerat.

En aquesta sessió es plantegen d'una banda, diverses reaccions

exotèrmiques que es poden utilitzar com a demostracions a realitzar pel
professor, i d'altra banda una sèrie de reaccions químiques senzilles a realitzar
directament pels alumnes.

A) EXPERIMENTS AMB NITROGEN LÍQUID

Introducció
El nitrogen és un gas en condicions normals però, si es refreda es pot
condensar, obtenint-se un líquid incolor i inodor, però que atès que es troba a
molt baixa temperatura (-196 ºC), per contacte provoca greus cremades.
El nitrogen líquid es conserva en recipients Dewar, que són recipients molt
ben aïllats tèrmicament, per a evitar que el nitrogen s'evapore ràpidament.
L'objectiu d'aquesta demostració és posar de manifest que a temperatures
molt baixes les propietats de moltes substàncies canvien de forma important.

Procediment Experimental
1.- Omplir fins a la meitat un got Dewar d'1 litre i submergir una flor,
subjectant-la acuradament per la tija. Esperar uns moments fins que es refrede la

40
flor. Quan s'haja refredat traure-la, i colpejar-la acuradament amb els dits.
2.- Prendre un tub de goma verge i intentar trencar-lo. Atès que és flexible és
impossible trencar-lo. A continuació submergir-lo en nitrogen líquid. A esta
temperatura el tub es torna rígid i és fàcil trencar-lo al doblar-lo.
3.- Submergir un globus unflat (ple d’aire) i observar que ocorre amb el seu
tamany.
Bibliografia

B Z. Shakhashiri. “Chemical Demonstrations”. University of Wisconsin Press,

Madison.

B) REACCIONS FORTAMENT EXOTÈRMIQUES

B.1. REACCIÓ ENTRE IODE I ALUMINI

Introducció
Les reaccions de metalls amb els halògens són exemples típics de reaccions
redox. Donada la gran diferència en capacitat reductora que exhibeixen els
diferents metalls, així com el distint poder oxidant dels halògens, podem trobar
reaccions que ocorren en condicions diverses amb canvis energètics molt variats.
L'exemple següent és un cas d'una reacció exotèrmica que ocorre entre dos
sòlids.

Reactius
Iode (sòlid) i Alumini en pols.

Mètode Operatiu

Es pesen 2 g de iode sec i s'afegeixen 0.3 g, d’Al en pols (PRECAUCIÓ: L'Al en

pols és molt lleuger i si es maneja sense cura pot estendre's per tot el
laboratori). Dipositar aquests dos sòlids sobre sobre una placa resistent a la
calor (una placa d'uralita serveix) que estarà dins de la vitrina. i mesclar-los bé
amb una espàtula, però tenint atenció de no picar-los, perquè podria començar la
reacció. Es forma com un volcan amb la mescla i s’afegeix una gota d'aigua dins
del cràter. Al cap d'uns segons s'observa la formació de vapor d'aigua i es
desprenen uns núvols púrpura de iode gaseós, la qual cosa mostra que ha
començat la reacció. Després d'uns segons la mescla s'inflamarà.

41
Teoria

La reacció és molt exotèrmica i pot començar-se per diversos procediments.

L'addició d'aigua té la missió de dissoldre un poc de iode i facilitar el contacte dels
reactius.

Per a comprovar la composició dels productes de reacció es pot dissoldre la

pols blanca resultant de la mateixa en aigua i addició de nitrat de plata. La
formació del precipitat groc de iodur de plata, indica la presència de iodur.

Ampliacions

El procés pot realitzar-se amb clor o amb brom, però la major toxicitat
d'estos elements no la fan aconsellable.

L'alumini es pot substituir fàcilment per altres metalls, com el ferro, i inclòs el
sodi, però en aquest cas les precaucions per a portar a terme la reacció són més
importants.

Bibliografia

Ted Lister. “Experiments de química clàssica”. Ed. Síntesi, Madrid

B Z. Shakhashiri. “Chemical Demonstrations”. University of Wisconsin Press,

Madison.

B.2. REACCIÓ DEL CLORAT POTÀSSIC FOS AMB FUSTA

En un tub d'assaig Pyrex, s'introdueix una xicoteta quantitat de KClO3 sòlid.

Es col·loca el tub en una pinça en la vitrina i amb l'encenedor Bunsen s'escalfa
fins que fonga la sal. Una vegada fosa, s'apaga la mistera i sobre el fos s'afegeix
un furgadents de fusta.

Al cap d'uns instants comença la combustió de la fusta de forma molt

espectacular.

Bibliografia
H. Römpp. “Química Inorgànica Experimental”. Ed. ARS, Barcelona.

42
8.PASSATEMPS QUÍMICS

Elemental benvolgut Watson

A continuació et donem una llista de 21 elements químics, que
s’identifiquen amb altres 21 lletres del alfabet entre la A i la V (A, B, C, D, E ...), i
una sèrie de pistes que t’ajudaran a saber que element químic correspon a cada
lletra. La teua missió és aconseguir esbrinar de quins elements es tracta,
emparellar cada lletra de l’abecedari amb el seu element i col·locar cada lletra en
la casella, en blanc, que li correspon dins del sistema periòdic.

Les pistes que et donem les pots utilitzar en qualsevol ordre:

14.- S és un metall molt pesat

1.- E, F, O, P y Q són gasos.
15.- C és un metall que s’utilitza per a soldar
2.- F és l’element més abundant en l’univers
connexions elèctriques
3.- Q està present en el Sol
16.- R s’utilitza en la fabricació de microxips i
4.- Sense E no podríem respirar dóna nom a una coneguda vall

17.- M i T pertanyen al mateix grup que V

5.- O s’afegeix a l’aigua de les piscines per a
eliminar gèrmens
18.- V és l’únic dels tres que té un color que
6.- P i Q pertanyen al mateix grup del sistema s’aproxima més al blanc - gris
periòdic
19.- M és un metall molt més barat que T
7.- P és molt important en els anuncis lluminosos
20.- L és un metall que s’utilitza en la
8.- F, G y H pertanyen al mateix grup del sistema fabricació de les monedes d’euro
periòdic
21.- A és un metall preciós
9.- G és un dels elements components de la sal
22.- De l’element I sol dir-se que és molt
comuna.
important per als ossos

43
10.- I pertany al grup 2 del sistema periòdic 23.- K és un metall que l’atrauen els imants

11.- N és un metall molt utilitzat en la vida diària i
pertany al grup 13
12.- D, R, C y S pertanyen al mateix grup del
sistema periòdic
24.- J és un metall que s’utilitza per a recobrir
amb una capa brillant i protegir als altres
metalls
25.- B és un metall que a T ambient és líquid.

13.- D és l’element que forma part del diamant y

del grafit

Sopa de lletres Periòdica

En la següent sopa de lletres pots trobar els noms de 13 elements químics.

Sopa de lletres
En la sopa de lletres que presentem a continuació s’amaguen els noms 10
científics famosos. ¿T’atreveixes a trobar-los?

44
 Encreuat
Completa l’encreuat en la forma usual. Quan el finalitzes, les paraules que
corresponen a 3 i 21 vertical, et permetran descobrir un missatge

1 2 3 4 5 6 7

9
8
10 11 12 13
d
14

15 16
a
17 18 19

20

21 22 23

24

25 26 27

28

29 30 31

32 33 34 35

36

37 38

39

40 41 42

43

45 46 47

45
 HORIZONTALES
1.Nombre común del cloruro de sodio
2.Líquido que no se disuelve en otro líquido
7. Símbolo de elemento indispensable para la respiración
9. Letras de unidad de corriente eléctrica
10 Tabla que muestra que las propiedades físicas y químicas de
los elementos son función de sus números atómicos
13 Elemento necesario para el funcionamiento de la tiroides
14 Gas inerte que se encuentra en la atmósfera del sol
17 Está constituida por dos electrodos conductores metálicos y
un electrolito
18 Nacionalidad del autor de la tabla periódica
19 Elemento que contiene 10 protones y diez neutrones en el
núcleo y es utilizado en los anuncios luminosos
21 En física, se dice de todo aquello que es capaz de modificar el
estado de reposo de los cuerpos
24 Sustancia que neutraliza a un ácido ( letras en desorden)
25 Fenómeno al que se debe que la masa atómica no sea un
número entero
28 Símbolo de un elemento que se encuentra en el bronce
30. Símbolo del níquel
32.Se produce cuando se comparten electrones de dos átomos
34. Formada por un disolvente y un soluto
36. Elemento descubierto por los esposos Curie
38. Al reaccionar con una base forma una sal
39 Unidad usada en medidas de radioactividad
40 Sustancia que contiene dos o más elementos en proporción
definida
42. Sistema internacional de medidas
43 Terminación utilizada para nombrar las sales provenientes
del ácido nítrico
45. Metal precioso, no oxidable
46 Número que indica las unidades presentes en una mol de
cualquier sustancia
47. Estado de la materia sin forma ni volumen
46
VERTICALES
3 Primera palabra del mensaje
4 Ion positivo
5 Enunciado de un principio que se observa en
forma constante
6 Resina usada como pegamento
8 Cuerpo de gran dureza
11. Punto en el cual la concentración de reactivos y
productos permanece invariable
12 Relación entre la velocidad de la luz en el vacío
y en un cierto medio
15 Símbolo de elemento cuyo isótopo radioactivo es
utilizado en tratamientos de cáncer
16 Zona del espectro electromagnético
20 Explicación no probada de hechos observados
21. Segunda palabra del mensaje
22 Elemento radioactivo
23. Polo positivo en una pila eléctrica
26 Mezcla química que arrojan los volcanes
durante el periodo de erupción
27. Símbolo de metal de gran interés económico
29 Unidad de frecuencia igual a ciclo/segundo
31 Propiedad de la materia que hace que los
cuerpos no puedan modificar por sí mismos su
estado de reposo o de movimiento
33 Símbolo del sodio
35. Estado de la materia que tiene volumen pero no
forma
37. Terminación utilizada en la nomenclatura de
algunos oxiácidos
41. Símbolo de elemento que se encuentra en un
medicamento antiácido
44. Símbolo de un elemento utilizado en joyería