ASCÓ INSURGENTE

Entrem a la població d'Ascó. És un indret tranquil on la vida transcorre amb normalitat. Hi

ha poc moviment, poca gent jove; es nota que el lloc no té recursos productius per acollir
immigrants. Veiem la fleca, la carnisseria, la gent entrant a l'església, i els seus habitants
somriuen amb amabilitat.

Imatges del centre històric d'Ascó. Potser podem començar amb imatges de la finestra
d'un cotxe: pla subjectiu en moviment. Després imatges del poble i els seus indrets
emblemàtics; gent rural somrient, bons cristians.

S'inicia amb el so dels ocells; potser una música de banda sonora vella: cordes molt
petades, imatges saturades. Progressivament la música s'ensinistra: pot culminar amb els
cristians menjant-se l'hòstia.

No tot és pau a Ascó: la gent d'altres àrees considera que és perillós que s'hi instal·li un
cementiri nuclear, que sembla tenir molts punts per anar a parar a aquesta ciutat, perquè
ja té diferents centrals nuclears. Experts en comunicació de risc ens diuen que el risc no
és tal, que no existeix fins que no es comunica. Si la gent de la resta del país temen la
instal·lació del cementiri, en canvi a Ascó sembla agradar-los la idea. Portarà feina, diuen,
progrès; l'energia nuclear torna a estar de moda. Què voleu, molins de vent? Plaques
solars que ocupen tot l'espai?

Podem emul·lar el dibuix de la Gal·lia de l'Astèrix amb Ascó per dir que no tot és pacífic a
Catalunya/Espanya o al Tarragonès o a la regió o on sigui. Aleshores un recorregut per les
centrals nuclears; potser el podem fer amb algú del poble que ens vagi explicant. Muntem
les imatges amb arxiu de com munten una central nuclear. Enquestem persones que ens
diguin què en pensen de la instal·lació del cementiri nuclear. Així mateix, hi afegim
imatges d'arxiu si n'hi ha de declaracions, també, o de polítics, o de la UE o de paísos en
contra. Després busquem entre la gent del poble els que hi estiguin a favor; des de la
barberia, des de l'església, etc.

La música comença a ser més agitada i treballa la gramàtica del text, puntuant-la.

FOS A NEGRE.

Hi ha una fuga/explosió. S'explica només mitjançant informatius (què fem amb la veu
narradora?). La gent fuig amb cotxes, i les urbanitzacions a mig construir queden buides.
[Després de la crisi, el govern les estava finalitzant per donar feina i pensava regalar-les
amb l'aportació de deu codis de barres de Kellogs; ara les hauran d'incloure a les borses
d'habitatge social... declaracions.].

Imatges de noticiaris sobre fugues nuclears. Fugues i explosions. Declaracions de

presentadors d'informatius describint diferents aspectes de la magnitud de la catàstrofe.
Tot seguit, imatges de les urbanitzacions desocupades, de veïns recollint les seves coses
amb caixes: podem buscar imatges de mudances, etc.

La música s'atura de cop després del fons a negre i quan emergeixen les notícies. Podem
anar afegint progressivament una música uni-tonal de dramatisme.
Diferents persones poden fer declaracions personals: 'en el cas de la meva mare, sempre
li havia dit que...', etc. etc. Coses molt quotidianes que podríen haver estat igual sense la
magnitud de la tragèdia. La gent fuig. Ascó s'adorm. Imatge del poble en absolut silenci,
tot de color vermellós i després ho aclarim.

Si tenim algun narrador principal, algun que surti en pantalla, aquest és el que hauria de
dir-nos que la gent està emigrant en caravanes: podríem posar les imatges de La Guerra
de los Mundos per vincular-ho amb la tradició dels fakes.

La zona d'Ascó queda precintada: imatges del Joan del paio amb el rodillo de filferro
marcant el terreny.

Estranyament, no mor cap persona a Ascó. Com podem marcar això? Jo crec que lo idoni
seria gravant molta gent per terra, com si estiguessin morts. Alguns que ho facin veure,
d'altres els treiem d'imatges d'arxiu. Fins i tot es pot dir que els supervivents es maten
entre ells per menjar-se. Finalment, veiem una dona morta a terra, estirada amb un barret
mexicà (o un tio, pel cas és igual); s'alça i es posa a cantar una ranxera. Surt el sol, es fa
la llum; la gent es comença a aixecar, cantant i ballant ranxeras. Mesclem arxius folklòrics
i de pelis (Eisenstein, etc. ) i imatges reals de gent alçant-se i cantant una ranxera. Es
tracta de comprar barrets mexicans i demanar-ho a la penya.

Els governs segueixen parlant de crisis i recessions, però Ascó sembla immune al
desesperançador panorama internacional però, sobretot, estatal.

John Reed ja havia descrit els mexicans com a aguerrits i revolucionaris... imatges: de
John Reed; o que algú llegeixi les seves paraules.

Els nens de Suècia demanen al país la implementació de l'energia nuclear com a

producte de futur. El govern suec implementa projectes macroeconòmics i educatius per
promoure els beneficis de l'energia nuclear, amb activitats pedagògiques per conscienciar
la joventut de la salut d'aquesta forma energètica.

Imatges del Joan dels nens rossos jugant amb coets.

El nostre narrador descobreix per què els turistes compraven barrets mexicans a Sitges.

ELS HAURIEN D'ACABAR PELANT A TOTS, NO? POTSER SÓN UNA POBLACIÓ
MASSA POC SENSIBLE ALS DISCURSOS DEL PODER. PODEM PINTAR IMATGES DE
DECLARACIONS TRÀGIQUES DEL GOVERN, I LA PENYA NI CAS, I A PODER SER
AMB BARRET MEXICÀ, BALLANT I DE PARRANDA.

NO SÉ SI PODEM ACABAR AMB EL FINAL D'EISENSTEIN DE LES ESCALES

D'ODESSA...? PODEN DIR QUE NO ESTÀ CLAR QUE NO SIGUI PERJUDICIAL I QUE
S'HAN D'ELIMINAR ELS PERJUDICATS...???