HEISING, James W.

Dialogos a una pulgada del suelo. Recuperar

las creencias en una época interreligiosa.
Barcelona: Ed. Herder, 2005.

D' acord amb una tradició mil.lenaria, els locals japonesos per
a prendre el te havien de disposar d'un jardí ufanós, si no volien per-
dre clientela. El costum diu que s'han de trobar a l'entrada, per tal que
els clients puguin rentar-se les mans i preparar-se aixi ritualment per a
la cerimonia del te. L'element més rellevant d'aquests jardins són unes
estructures de pedra que, de forma aparentment capriciosa pero har-
moniosa, condueixen l'aigua fins als clients. Aquestes pedres s'ano-
menen tsukubai, que en japones significa ajupir-se, fent referencia al
gest necessari per a fer les ablucions. Doncs bé, en un indret molt dis-
cret del temple Ryoan-ji de Kyoto es troba un tsukubai on hi ha impre-
sa, en el sentit de les agulles del rellotge, la sentencia següent: "L'únic
que sé és com n'és, de suficient".

Val a dir que la globalització arriba una mica arreu i que els qui tenen
cura del saló de te, com si volguessin donar un cop de ma lingüístic al
viatger despistat, hi han afegit una traducció en angles que fa aixi: I
just know how to be contented. Fins i tot hom s'arrisca que algun dels res-
ponsables del local es presti a descodificar la sentitncia assegurant que 323
ALOMA I Lectura

cal interpretar-la com Acontenta't amb allb que tens o Jo només conec la
satisfacció. Podem prescindir d'aquesta lectura, manifestament budis-
ta, si tenim en compte que Tokugawa Mitsukuni, el donant del tsuku-
bai, era un aferrissat partidari de la restauració de la cultura japonesa i
de l'eliminació de totes les influPncies estrangeres...

Fent ara un salt cultural, cal recordar que Leibniz va dedicar molts
anys de la seva vida a reflexionar sobre el principi de raó suficient, és
a dir, sobre el convenciment que res no pot esdevenir, ni cap proposi-
ció no pot ésser vertadera sense que hi hagi una raó suficient perquP
aixo sigui com és i no d'una altra manera. Mixima expressió metafísi-
ca de la logica del significant, juntament amb el principi d'identitat,
el principi de raó suficient pot resseguir-se des dlAbelard fins a Hei-
degger en l'enunciat Nihil est sine ratione o, en la seva formulació posi-
tiva, Omne ens habet rationem.

EntPs com a axioma, com a causa o com a fonament, el principi faria

referencia al que és subjacent a la realitat, sostenint-la i permetent la
seva consistPncia. És en aquest sentit que Leibniz afirmara que la gran
qüestió metafísica és esbrinar per quP hi ha quelcom en comptes de no
haver-hi res.. . Tanmateix, Angelus Silesius, en el seu Pelegrí' Querubinic,
establiri el principi segons el qual la rosa és sense perqui, floreix perqui
floreix, no esta preocupada per ella mateixa ni desitja ésser vista.

És en aquest punt on James W. Heisig inicia la seva reflexió. Bon

coneixedor del pensament oriental (és professor de la Facultat d'Arts i
Lletres de Nanzan i director de llInstitut Nanzan per a la Religió i la
Cultura), dóna per descomptat que la recerca de la satisfacció exigeix
necessariament la percepció concreta de com n'és, de suficient i, encara
més, que aquesta és la qüestió clau d'allb que anomenem espiritualitat.
La dificultat rau, pero, en el fet que el pensament occidental modern
assimila la suficiencia a la necessitat i, per tant, ho rellegeix tot segons
els parametres de l'oferta i la demanda: estimular la demanda per satis-
fer l'oferta, o augmentar l'oferta per atendre la demanda, amb la qual
cosa ens trobem l'economia, la tecnologia i la propaganda enfrontades
a llespiritualitat.Dira Heisig que relligar satisfacció i suficicncia és rela-
tivament senzill des del punt de vista teoric. El repte és crear uns con-
textos socials que ho afavoreixin en la prictica. El nostre autor afir-
mara sense embuts que vivim un temps de dislocació, ja que ni les reli-
gions tradicionals ni la secularització no han sabut reaccionar enfront
324 del gir de la fe des de la sacralitat fins a la profanitat. Sobreabunden,
Lectura I ALOMA

així, els analfabets espirituals o els qui ja no són capacos de mantenir

els símbols religiosos rebuts del passat en el camp en que van ésser
educats per fer-ho.

Som, doncs, en una nova Ppoca, alhora secularitzada i interreligiosa,

que reclama una nova reflexió. I Heisig proposa tres metafores per ela-
borar-la. La primera assegura que avui resulta insuficient l'escepticis-
me i que cal adquirir la voluntat de descreure fins a rebre una il.lumi-
nació, tal com va fer Jacob lluitant tota la nit amb l'angel a Penuel. La
segona metafora mostra la possibilitat de perthnyer a una tradició cul-
tural sense ser-hi, com quan l'evangelista Joan aconsella ésser en el
món pero no ésser del món. Finalment, la tercera segueix la recoma-
nació de Saigyo, poeta budista del segle XII, sobre la conveniencia de
viure a una polzada del sb", és a dir, ni amb els peus decididament ins-
tal.lats en la fermesa del terra ni flotant en els núvols.

Francesc-Xavier Marin