Un mirall, una bogeria

Un mirall, una bogeria és un espectacle per a joves basat en les

obres Mirall trencat de Mercè Rodoreda i La Bogeria de Narcís
Oller.
Aquest espectacle té com objectiu apropar aquestes dues peces al
públic jove i facilitar la comprensió d’aquestes dues grans obres de
la literatura catalana.
Així mateix, Un mirall, una bogeria té la finalitat de repassar, refres-
car i aprofundir en les lectures obligatòries de Llengua i Literatura
Catalana per la Prova d’accés a la Universitat d’aquest curs escolar
2010/2011.

Un mirall, una bogeria s’adreça, per tant, als alumnes de Batxillerat

i és pot representar directament a qualsevol aula del vostre institut
durant el curs 2010/2011.
 SINOPSI DE L’ESPECTACLE
Tres actrius es presenten a l’aula, després de molt de temps sense representar aquesta obra. Poc a poc aniran
recordant passatges d’aquesta fins a construir l’espectacle final, que consisteix en un recorregut per les obres
Mirall trencat de Mercè Rodoreda i La Bogeria de Narcís Oller, en aquest ordre.

MIRALL TRENCAT

Les actrius representen les tres generacions de la família Valldaura. Resseguirem Mirall Trencat, a través dels
principals personatges femenins que apareixen a la peça: Teresa, Sofia, Maria i Armanda.
És una proposta coral, en la qual viurem la trajectòria que inclou l’ascensió, i també la davallada, d’una figura,
Teresa Goday; del pas de la pobresa a un espai privilegiat, la casa, el jardí de Sant Gervasi i, en general, el
viatge per una època agitada i tèrbola de la societat catalana.
D’aquesta manera farem un recorregut pels paisatges de Rodoreda, des de la seva infància, els records de les
grans torres i de l’ordre familiar establert, per arribar a la base indispensable: Mirall trencat.
En qualsevol novel•la, sabem que l’espai és molt important. En aquesta narració l’escenari, on tenen lloc les
diferents accions, adquireix un valor de primer ordre i rep atributs de personatge. Per aquest motiu, nosaltres
procurem situar a l’espectador en tots aquests llocs emblemàtics: al jardí, a l’habitació de la Teresa, a la teula-
da, a la cuina amb l’Armanda, a la sala de jocs, etc... el que volem és que el públic tingui la sensació d’estar
immers en aquesta casa i en tots els seus racons.
Mirall trencat és plena de detalls. La decoració dels interiors, el vestíbul amb el brollador, les cambres, el saló,
els racons del jardí... tot l’espai de la ficció ve definit per un seguit d’elements dotats, pel seu poder d’evocació,
d’una gran força narrativa.

Tots aquests detalls prenen vida en la nostra interpretació i agafen un pes important en la nostra posada en
escena.
La nostra proposta, també planteja (com ho fan els miralls trencats) mostrar petits fragment de vida; visions
potser distorsionades dels llocs on ens movem i reflectir diferents cares dels personatges que interpretarem.
A més, ens agrada treballar amb diferents llenguatges i registres. Per exemple, utilitzem titelles alhora de
situar-nos en el món dels tres nens de la casa o ens recolzem en els objectes per explicar els personatges o les
situacions que interpretem (el ventall, la branca del llac, l’agulla, etc).
També ens servirà com a pretext per mostrar al públic jove el que va suposar viure en aquella època, així com,
les diverses relacions que poden derivar en el nucli familiar.

Tot et riu, em deia el fanaler. Tot et riu...

Hauria volgut tenir el vano, per posar-se’l davant la cara, perquè les parets no la veiessin morir.
Sovint amb un record n’hi ha per tota la vida.
L’aigua l’ha matat... però que Déu em perdoni els mals pensament...
potser hauria de callar... l’aigua no fa això senyora Teresa.
Que se me’n dóna de la meva sang i de la sang de tothom.
El llorer fullat sota seu, semblava un mar d’aigua negra.
Una rata veié el final de la torre.
 La BOGERIA
En aquest cas les actrius fan un recorregut per la dialèctica humana que es debat entre: herència genèti-
ca contra medi ambient, idealisme contra materialisme, esperit contra raciocini... posem al públic jove
enmig d’aquests dilemes d’una manera dinàmica perquè puguin posicionar–se i reflexionar sobre
aquests conflictes que, en un principi, els hi pot semblar distants a la seva vida, però que són la base de la
nostra cultura.
La bogeria descriu el procés d’embogiment que duu a Daniel Serrallonga a la mort
en un psiquiàtric; el qual és presentat a la novel•la, des del començament, com un
personatge estrany i extravagant. Però, com és Daniel Serrallonga? És boig o les circumstàncies que
l’envolten, fan que el considerem com a tal? Ha vingut al món amb la sentència feta (tal com diu el doctor
Giberga)? Aquestes preguntes, i d’altres, ens han aparegut durant els assajos i ens han acompanyat
durant tot el procés creatiu.
Finalment, un dia, vam trobar-nos amb el Daniel Serrallonga. Va venir al local on assajàvem, es va presen-
tar i es va oferir per interpretar aquest paper protagonista. Daniel Serrallonga, és... una titella. Més
concretament, és un tipus de bunraku, que es mogut per les tres actrius. De fet, Daniel Serrallonga, és
manipulat per un seguit de personatges: per les germanes, pels seus amics, per la seva dona, etc.
Per aquest motiu, per reflectir que totes les persones que l’envolten el fan anar per on ells volen, hem
utilitzat el recurs de la titella.

Al mateix temps hem intentat, no només centrar-nos en la història d’un boig; sinó en com és la naturale-
sa d’aquesta bogeria i quina és la reacció de la societat davant aquesta malaltia. A més, la novel•la (i la
nostra posada en escena) no només mostra l’evolució patològica d’en Serrallonga; sinó que també
plasmar els judicis que els altres personatges fan sobre aquesta fet.

Pel que fa a la llengua, en inclinar-se per la novel•la realista, Narcís Oller intenta reproduir la parla del
moment, amb la forta presència d’expressions col•loquials (de lèxic, morfologia, com l’article “lo” neutre i
sintaxi, com les combinacions febles errònies “l’hi” per “li ho”) i també la presència de castellanismes.
Nosaltres els hem respectats a tots i els hem introduït en la nostra posada en escena. A més, hem fet un
esforç, perquè aquestes expressions, castellanismes, ect. puguin ser compreses per un públic que, potser,
no les havia sentides anteriorment.

Giberga: Precisament per a mi en Daniel ja va venir al món amb la sentència feta. Tot li ve de família, ho duen
a la sang.
Armengol: Vaja, ves, ves a passeig. Quina mania, la teva! Tu si que t'has de fer dar una mirada.

Serrallonga: M'estic a casa, fujo dels homes, perquè sóc un desenganyat, perquè temo el seu contacte!
Narrador: I nosaltres, que? Me n'he penedit tant del que tu i jo li varem fer a la ciutadela.

Narrador: Era inútil, es veia ben bé que l'home havia perdut el record, la noció de sa existència, la facultat
perceptiva de la vida exterior. Els ulls buits de vida, la cara sense expressar res...
 REQUISITS PER FER UN MIRALL, UNA BOGERIA

Aula espaiosa (s’ha de tenir en compte que l’aforament màxim és de 75

persones) i silenciosa.
Davant de l’espai escènic es posaran les cadires pel públic.
Tres cadires a l’espai escènic per les actrius.

L’espectacle té una durada aproximada de 65 minuts.

*Es necessitarà la col•laboració d’un noi/noia del públic per fer un per-
sonatge molt petit, que podrà llegir del text que es donarà durant
l’espectacle.
*El fet d’haver llegit les obres que es representen, evidentment, ajudarà
a la comprensió de l’espectacle; però no és requisit imprescindible.
 FITXA ARTÍSTICA

Actrius:
Lara Díez.
Bàrbara Roig.
Cesca Vadell.

Director:
Joan M. Albinyana.

Dramatúrgia:
Joan M. Albinyana, Lara Díez, Bàrbara Roig, Cesca Vadell.

La nostra companyia està formada per actrius professionals,

llicenciades a l’Institut del Teatre de Barcelona i amb una llarga
experiència a sobre dels escenaris. Joan M. Albinyana està cur-
sant 3r de Direcció a l’Institut del teatre.
 ELS NOSTRES CURRÍCULUMS

Joan M. Albinyana (director)

Com a Actor:

- L’home i les armes de Bernard Shaw. Cia. Obrim Sala: Mallorca, 2009.
- La llei dels Grimm de Núria Vizcarro i Cristina Cordero. Cia. Buits i Nous: Mallorca,
2009.
- Maské (Espectacle de màscara expressiva, teatre itinerant) de creació col•lectiva
de la Cia. Neo-rural, 2009.
- Dom Joan o el festí de pedra (A partir del text de Moliere) amb la companyia de
teatre de l’UB, estrenada al cicle Clàssics, maig 2009.
- Rodolfo, ungegant de rondalla. Cia. Buits i Nous. 2009.
- Zafacantasmes (Infantil) de creació col•lectiva amb la Cia. Neo-rural, 2008.
- Via fora (Guies dramatitzades a Alcúdia). Direcció: Carles Pujols. 2008.
- Buits i nous i cartes que no lliguen de creació col•lectiva. Cia. Buits i Nous, 2008.
- Tetra-brick (Espectacle de Cabaret) de creació col•lectiva. Cia. Neo-rural, 2007.
- Superherois de la figa-flor (Infantil) de creació col•lectiva. Cia. Neo-rural, 2007.
- Le bande des enfants (Espectacle itinerant infantil) de creació col•lectiva. Cia.
Neo-rural, 2007.
- El carter del rei de Rabindrath Tagore. Direcció: Oriol Broggi. Produït pel Teatre
Municipal de Manacor, 2006.
- L’Odissea (a partir d’improvisacions basades en el text original). Direcció:
Pere Fullana. Produït del Teatre de Manacor. Guanyadora del Projecte Alcover
2005.
- Marianna i el col•leccionista de somnis de Pere Fullana. Direcció: Pere Fullana.
Cia. Iguana Teatre, 2005.
- Agro-batukada urbana (Espectacle itinerant) de creació col•lectiva. Cia. Neo-
rural, 2005.
- Via fora (Guies dramatitzades a Alcúdia). Direcció: Carles Pujols. 2004.
- Les dones sàvies de Molière. Direcció: Frederic Roda. Cia. Capsigranys, 2004.
- Castigats! de Juli Disla. Direcció:Andreu Segura. Cia. Neo-Rural,2004.
- La vida difícil (basat en textos d’Slawomir Mrozek i Jackes Prevert). Direcció:
Carles Pujols. Coproducció de la Cia. Neo-Rural i el Teatre Municipal de Manacor.
Representant de les Illes Balears a la Fira de Tàrrega, 2004.
- Cyranos (adaptació de Rosa Gàmiz a partir del text d’Edmond Rostand). Direcció:
Oriol Broggi. Producció del Teatre Municipal de Manacor, guanyadora del Pro-
jecte Alcover, 2003.
- Batu-roig de creació col•lectiva. Direcció: Carles Pujols. Cia. Neo-rural, 2003.
Com a Director:

- Assaig obert (A partir de textos d’Àngel Guimerà, Joan Alcover i

Mercè Rodoreda) dramatúrgia de Núria Vizcarro. Cia. Buits i Nous i
Producció de S’Hostal dels Moixos, 2008.
- Els justos d’Albert Camus. Cia. Petita Pàtria. Producció del Teatre
Municipal de Manacor, 2008.
- Perduts a l’espai exterior de Joan Manuel Albinyana. Cia. Rodet
Teatre, 2007.
- Vikramòrvaçi de Kalidassa. Cia. Petita Pàtria, 2007.
- COS DE DONA de Miquel Mestre (ajudant de direcció). Producció
de produccions de Ferro. Direcció de Cristina Cervià. Obra guanya-
dora del Projecte Alcover 2.007.
- La família d’autors diversos. Companyia Tau Teatre, 2004.
- Des de 2000 fins a 2007 director a la Mostra de Teatre Escolar de
Manacor en més de 40 muntatges, La tempesta de William
Shakespeare, Turandot de Bertolt Brecht, El malalt imaginari de
Molière o Peter Pan de J. M. Barrie, entre d’altres.
 Lara Díez (actriu)

- El castell de sucre (espectacle infantil- conta contes). Per la Diputació de Barcelona- Xarxa
de Biblioteques. Temporada 2008/ 2009.
- Una cosa així com Roberto Zucco de Bernard Marie Koltés. Direcció: Joan Fullana. Barcelo-
na, juny 2009.
- Maria, Hedda, Júlia, Ofèlia de Manel Dueso. Direcció: Manel Dueso. Barcelona, 2009.
- Penthesilea de Heinrich Von Kleist. Direcció: Ricard Gazquez. Barcelona, 2008.
- L’homenet lluminós de Kerstin Specht. Direcció: Pep Pla. Barcelona, 2008.
- Flaminia o Isabella de creació col•lectiva. Direcció: Asun Planas. Barcelona, juny 2007.
- L’oncle Vània d’Anton Txékhov. Direcció: Boris Rottestein. Barcelona novembre 2007.
- El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Ramón Molins. Tremp, 2005.
- Juguem a guerres de Ramon Molins. Direcció: Eduard Muntada. Companyia “Zum-zum
teatre” i produïda per “eina d’escola”. Lleida i gira nacional, 2005.
- Parla’m com la pluja (basat en textos de Müller). Direcció: Robert Torres. Lleida, 2004.
- Sense fronteres de Roger Ribó. Direcció: Roger Ribó a càrrec d’ARTIXOC. Barcelona, Fòrum
de les cultures, 2004.
- Chicago de Bob Fosse i Fred Ebb. Direcció: Ramon Molins i Janine Dahl. Lleida, 2003.
- Impro-show (creació pròpia). Direcció: CIA Ara Lleida, ara teatre. Tàrrega, 2003.
- Cachorros de negro mirar de Paloma Pedrero. Direcció: Jaume Belló. Toledo, 2003. (premi a
la millor actriu a la mostra de Teatro de Nambroca).Experiència teatral:
- La naranja mecánica d’Stanley Kubrick. Direcció: Eduard Muntada. Lleida, 2002.
- Deus ex Machina de Woody Allen. Direcció: Ramon Molins. Lleida, 2002.
- Els Cecs de Maurice Maeterlinch. Direcció: Eduard Muntada. Lleida, 2001.
- Representació poètica de Baudelaire. Direcció: Xavier Ariza. Lleida, 2000.
- Orient i occident. (Commedia dell’ arte). Direcció: Marina Julià. Lleida, 1998.
- La Disputa de Marivaux . Direcció: Carles Labèrnia. Lleida, 1997.
 Cesca Vadell (actriu)

- La llei dels Grimm de Núria Vizcarro i Cristina Cordero. Produccions de Ferro. Mallorca,
2009.
- Uns amors, uns indrets, de Víctor Sánchez. Direcció: Víctor Sánchez. Columna rota de
Sagunt, març 2009.
- Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Joan Castells. Barcelona, gener-
febrer 2009.
- Una cosa així com Roberto Zucco de Bernard Marie Koltés. Direcció: Joan Fullana. Barcelo-
na, juny 2009.
- El mariner de F. Pessoa (lectura dramatitzada). Sala SACMA de Manacor, 2008.
- Qui envolta Sant Antoni? (teatre infantil). Direcció: Toni Gomila. Produccions de Ferro.
Mallorca, 2008.
- Fedra de Jean Racine. Direcció: Ramon Vila. Barcelona, 2008.
- La vida de les substàncies de Simon Donald. Direcció: Toni Cassares. Barcelona, 2008.
- La Cantant Calba d’Eugenio Ionesco. Direcció: Rosa Sunyé. Companyia Tau Teatre, Tempo-
rada 2007/2008.
- El Regne del Carbó (espectacle infantil- conta contes). Per la Diputació de Barcelona-
Xarxa de Biblioteques. Temporada 2007/ 2008/ 2009.
- Comèdia negra de Peter Shaffer. Direcció: Àlex Tejedor (Guanyador dels Premis Max per
“Tape”). Companyia Tau Teatre, Temporada 2008/2009.
- Assaig obert, (textos de Mercè Rodoreda, Àngel Guimerà i Joan Alcover). Companyia Buits
i Nous - Produccions de Ferro. Direcció: Joan M. Albinyana. Temporada 2008/2009.
- El menú de creació col•lectiva. (Commedia dell’Arte). Direcció: Gemma Beltran. Barcelona,
2007.
- Don Joan torna de la Guerra d’Odon Von Horvard. Direcció: Antonio Simón i Mercè Mariné,
Barcelona, 2007.
- Centenari Bertolt Brecht (espectacle de poesia i teatre). Sala
SACMA de Manacor, 2007.
- Els enamorats de Carlo Goldoni. Companyia Tau teatre. Teatre Mu-
nicipal de Manacor i Teatro Valle- Inclán (Madrid), 2007. Obra que
obtingué la 2ª posició en els premis estatal “Buero” (celebrats al
Teatro Valle- Inclán de Madrid).
- Vuelven. Companyia Rot&klat. Teatre Can Gomà - Mollet del Vallès,
2007.
- Parascave de Blai Bonet. Dins del Concurs Art Jove; Govern de les
Illes Balears, 2007. (Obra que obtingué la 3ª posició dels Premis de
Teatre Art Jove).
- Poesia contra la guerra. Direcció: Joan Matemales. Amb la
col•laboració especial de Mònica López. Teatre d’Artà, 2006.
- L’única i veritable llegenda de Sant Jordi contra el drac (lectura
dramatitzada) de Jordi Folck. Barcelona (Proa Espais), 2006.
- Història d’una parell., Companyia Tau Teatre. Manacor, Teatre Mu-
nicipal, 2005.
- Miscel•lània. Direcció: Joan Matemales. Teatre d’Artà, 2005.
- Homenatge a Miquel Martí i Pol, (recital de Poesia). Mallorca, 2005.
 Bàrbara Roig (actriu)

- Hivern de Jon Fosse. Direcció: Ester Roma. Barcelona, juny 2010.

- La mort i la primavera (basat en la novel•la de Mercè Rodoreda). Direcció: Georgina Oliva.
Barcelona, abril 2010 (factoria de l’It).
- Ni siquiera bruma (basat en l’Intrusa de Maurice Maeterlinck). Direcció Jorge Gallardo.
Barcelona, març 2010. (factoria de l’It)
- El mal de la joventut de F. Bruckner. Direcció: Oriol Tarrasón. Sala Muntaner, estrena octu-
bre 2009.
- Alicia, bajo tierra de Lewis Carroll. Direcció: Mikhal Derlaska. Barcelona, setembre de 2009.
- Una cosa així com Roberto Zucco de Bernard Marie Koltés. Direcció: Joan Fullana. Barcelo-
na, juny 2009.

- Anita Coliflor, tragedia de brebajes de Pablo Rosal. Direcció: Pablo Rosal. Barcelona, abril
2009 (factoria de l’it).
- Uns amors, uns indrets de Víctor Sánchez. Direcció: Víctor Sánchez. Columna rota de
Sagunt, març 2009.
- Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Joan Castells. Barcelona, gener-
febrer 2009.
- El crit de Howard Barker. Direcció: Ramon Simó, Barcelona maig 2008.
- Medea d’Eurípides. Direcció: Frederic Roda, Barcelona març 2008.
- L’oncle Vània d’Anton Txékhov. Direcció: Boris Rottestein, Barcelona novembre 2007.
- Flaminia o Isabella de creació col•lectiva. Direcció: Asun Planas, juny 2007.
- L’olor sota la pell de Marta Buchaca. Direcció Juan Carlos Martel, a la sala Beckett de Bar-
celona, maig-juny de 2007.
- S.O.S. (Càpsules a 1€. Àrea Tangent i Festival temporada Alta de Girona). Direcció: Oriol
Nogués. Novembre 2006.
- Figuració en l’espectacle Don Chisciotte de la companyia italiana “Corps Rompu”, l’octubre
del 2004, inclòs dins el Festival COS 2004 de Reus, dirigit per Maria Claudia Massari.
- Figuració a l’espectacle que Comediants féu a Reus en motiu del centenari del naixement
d’Antoni Gaudí al juny del 2003.
 CONTRACTACIÓ
PREU
El contacte es pot fer de dues maneres:
- A través del mail de la companyia: unmirall.unabogeria@gmail.com
- Per via telefònica al: 696923623 (Lara Díez), 646915169 (Francesca Vadell) o
619658135 (Bàrbara Roig).
Temporada octubre- desembre
- El preu de l’espectacle sencer, representat una vegada, amb l’aforament de 85-90 perso-
nes és de 360 euros.
- En el cas de representar dues vegades l’espectacle sencer el mateix dia, amb l’aforament
de 85-90 persones a cada representació, el preu és de 650e.
Temporada gener - juny
- El preu de l’espectacle sencer, representat una vegada, amb l’aforament de 85-90 perso-
nes és de 400 euros.
- En el cas de representar dues vegades l’espectacle sencer el mateix dia, amb l’aforament
de 85-90 persones a cada representació, el preu és de 700e.
Aquelles actuacions que es facin fora de l’àrea metropolitana de Barcelona tindran el cost
addicional del desplaçament (portarem un resum detallat en paper adjunt amb la factura).

INSTITUTS QUE ENS HAN CONTRACTAT

- Escoles Pérez Iborra, Barcelona.

- IES Sa Palomera, Blanes.
- Escola Ipse, Barcelona.
- IES Les Marines, Castelldefels.
- Col•legi Sagrat cor de Sarrià, Barcelona.
- Sant Ignasi de Sarrià, Barcelona.
- Col•legi Lestonnac, Barcelona.

- Biblioteca Mercè Rodoreda.

A més a més, també podeu contactar amb els responsables del centre de recursos de cada
districte que també van poder veure l’espectacle.
* per més informació podeu consultar el nostre blog: www.mirallbogeria.blogspot.com
FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE
FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE