Vull separar-me (Article publicat per MATEU CIURANA al diari AVUI)

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns
anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic
que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat
per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has
presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan
has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del què jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva
preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap
interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies.
Em diràs que tu, sense mi, no seràs mai rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar
les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués
sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.

Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els
fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números.
Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat
sempre. Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva
manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un
èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria
aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de
dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase
que tant t'agrada que s'atribueix a la mare de l'últim rei musulmà de Granada ("Llora como
mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè, a més de masclista, deu
ser falsa.

Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Adéu, Espanya!