CONSTITUCIÓ DE LA NACIÓ CATALANA (Esborrany en

contínua revisió)

Preliminars.- Declaració unilateral d’independència

Els diputats electes del Parlament de Catalunya, reunits en sessió
extraordinària amb data .. de ..... del 201., a petició del Molt
Honorable President/a electe de la Generalitat, el
senyor/a .......... ......... i .........., acorden, per majoria absoluta dels
seus membres, d’acord amb els continguts i condicions establertes
per la legislació catalana, internacional i comunitària, la següent
resolució:

1. Ratifica la vigència de la Resolució 98/III, sobre el dret a

l’autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de
desembre de 1989, de la Resolució 679/V, adoptada l’1
d’octubre del 1998, de ratificació de l’anterior i la adoptada el 3
de març del 2010 que es reafirma en el mateix sentit.

2. Una majoria absoluta dels diputats del Parlament de Catalunya,

pertanyents a grups i coalicions votats per una majoria de
ciutadans, decideixen que Catalunya faci efectius els seus drets
a l 'autodeterminació i es constitueixi en Estat lliure, sobirà i
independent, fent efectiva la seva secessió de l’Estat Espanyol,
del qual en formava part fins ara com a Comunitat Autònoma.

3. Els diputats electes del Parlament de Catalunya, també per

decisió majoritària i consensuada, manifesten que procediran a
la convocatòria d'un Referèndum Nacional sobre la
Independència mitjançant el qual la ciutadania tindrà dret a
convalidar la decisió presa al Parlament.

4. Els diputats electes del Parlament manifesten que Catalunya

compta amb una població permanent, un territori definit i
delimitat, una llengua pròpia, i un govern elegit
democràticament que ha pres la decisió de convertir-la en Estat
sobirà i que compta a més amb la capacitat humana i material
per a establir relacions amb altres Estats, condicions totes elles
que establí la Convenció de Montevideo com a necessàries per
poder ésser reconegut cada nou Estat sobirà emergent per la
comunitat internacional.

5. Els representants del poble català expressen la seva voluntat

solemne de respectar la Carta de Nacions Unides, acceptar-ne
 les obligacions que n’emanen, la plena capacitat de fer-les
efectives internament i la intenció inequívoca de poder i voler-
les complir amb lleialtat absoluta als seus principis, en plena
igualtat amb la resta de nacions que en formen part.

6. El poble de Catalunya, en iniciar el procés de secessió de l’Estat

Espanyol, es vol acollir als continguts de la Convenció de Viena
de 1978 sobre la Successió dels Estats, que manifesta ratificarà,
admetent que en concretar-se la successió, l’Estat Català que
en resulti assumirà totes les responsabilitats que territorial i
col·lectivament li corresponen com a nou Estat successor
emergent, així com les de tots els seus ciutadans.

7. Els representants del poble català entenen que en consolidar-se

el procés emancipador, la Unió Europea està obligada a definir-
se afirmativament en el procés successori als seus Tractats,
com recentment ha quedat manifestat en el cas de Kosovo per
sentència ferma del Tribunal Internacional de les Nacions
Unides.

8. Els representants del poble de Catalunya manifesten que

concretaran tots i cadascun dels propòsit esmentats en els
apartats precedents i en el cas d'una pronunciació favorable a
la independència per part de la ciutadania mitjançant
referèndum, els concretaran en la redacció d'una proposta de
Constitució que contindrà tots els drets i deures que invoca el
contingut de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea,
la qual serà posada igualment a la consideració dels ciutadans
mitjançant plebiscit.

CONSTITUCIÓ DE LA NACIÓ CATALANA

Preàmbul
Catalunya ha estat, en els transcurs dels segles, una de les grans
nacions d’Europa. Vàrem establir el model parlamentari de
representació dels ciutadans, donant-lo a conèixer a totes les altres
nacions del món, moment en el qual, ja en època medieval, vam
assolir la nostra plenitud nacional, essent un dels Estats més influents
del món. Tot i que els esdeveniments històrics han sacsejat en
diferents ocasions aquella inicial preeminència, hem estat capaços de
mantenir fins els nostres dies la continuïtat històrica del nostre
sistema de govern, la Generalitat de Catalunya i el model
parlamentari de representació dels ciutadans.

En el moment present, el model autonòmic de dependència i

d’espoliació fiscal al qual estem sotmesos per part de l’Estat espanyol
no ens permet actuar ni ésser considerats com a iguals amb la resta
de ciutadans espanyols, no ens permet obtenir les competències que
ens permetin autogovernar-nos en igualtat d’oportunitats i es vol
implantar un model que també amenaça la pervivència de la nostra
llengua. Aquestes mancances no ens deixen desenvolupar amb
plenitud les nostres legítimes aspiracions nacionals, que el nostre
Parlament ha explicitat i denunciat em repetides ocasions, sense que
cap sensibilitat ens les permeti dirigir i encaminar en la línia que ho
poden fer les nacions lliures de la resta del món.

Per aquestes causes, i tenint en compte la voluntat d’acceptar i fer

complir tots els principis de Dret Internacional que son aplicables,
especialment els que s’esmenten a la Carta dels Drets Fonamentals
de la Unió Europea, d’acord amb el document C 83/389 i següents,
actualitzat i publicats al Diari Oficial de la Unió Europea amb data
30.03.2010, així com les previsions en matèria d’autodeterminació
del Parlament de Catalunya de 12 de desembre del 1989 i altres de
concordants en matèria de Dret Internacional, considerant que el
territori de Catalunya reuneix totes les condicions que li son exigides
pel organismes i convencions internacionals i també pel propi Estatut
d’Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola -subsidiàries del
dret comunitari-, per a convertir-se en un Estat Sobirà i com a Persona
de Dret Internacional; en un acte de llibertat i responsabilitat,

Nosaltres, el Poble de Catalunya,

en qualitat de ciutadans d’una Nació territorialment definida,

històricament reeixida i cohesionada i culturalment diferenciada, per
a promoure i assegurar plenament la nostra llibertat, el
desenvolupament sostenible i el benestar per a nosaltres i els nostres
descendents, per tal de poder-nos governar amb més democràcia i
amb total transparència, eficiència i justícia social, amb la voluntat de
restablir totalment els nostres drets fonamentals de sobirania
efectiva, ens donem aquesta Constitució que és Llei Suprema en tot
el Territori de Catalunya.
Aquest projecte constitucional s’aprovarà per referèndum que
convocarà el Parlament de Catalunya.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests

principis i els drets fonamentals que afecten a les persones i de tenir
cura del compliment de tots els preceptes de constitució i de
construcció legislativa, de forma de govern i d’administració de la
justícia que s’estableixen en aquesta Constitució.

Capítol I – Disposicions Generals

1. La Nació Catalana. Aquesta Constitució declara que Catalunya és
i vol ésser un Estat de Dret i que la Nació Catalana és Sobirana,
Independent, Democràtica i Social, capaç de prendre les seves
pròpies decisions i pretén ésser justa i socialment equilibrada, en
la qual el poder suprem i la sobirania emanen del poble i son
administrats mitjançant els seus representants, democràticament
elegits.

2. Territori. L’Estat Català exerceix la seva sobirania sobre un

territori format per les 41 Comarques que van quedar definides en
la llei de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936, que adquireix
nova vigència i les remodelacions posteriors dels anys 1988 i
1990, que tindran validesa constitucional.

El subsòl, les aigües territorials i l’espai aeri de Catalunya son una

unitat indissoluble i indivisible. La Comarca és la divisió
administrativa bàsica, si bé les comarques poden agrupar-se en
Vegueries, amb la finalitat de rendibilitzar les actuacions sobre el
territori i els serveis que l’Estat Català presta als ciutadans.

3. Condició de ciutadania. Els ciutadans i els poders públics estan

subjectes a la Constitució i a la resta d’ordenament jurídic. Els
ciutadans catalans també son ciutadans europeus en virtut que el
territori català també és territori europeu. Els principis jurídics de
la Unió Europea i la normativa legal de les Nacions Unides formen
part indissoluble del sistema jurídic català, que es desenvoluparà
en concordança.

Les lleis vigents a Catalunya son les publicades al Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya (DOGC). Només les lleis publicades
oficialment son d’estricte compliment.
4. Organització política. Catalunya adopta el model republicà com
a forma de govern. El Parlament de Catalunya, el President de la
Generalitat i el seu Govern i el Sistema Jurídic Català tenen àmbits
de poder i de treball independents i estan subjectes a un
ordenament jurídic equilibrat, però amb separació clara de
funcions que impedeixin la superposició o supeditació dels poders
que exerceixen.

5. La llengua. La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el Català,

d’acord amb els estàndards generals i les normatives que regula
l’Institut d’Estudis Catalans. L’aranès, llengua occitana que es
parla a la Comarca d’Aran, és oficial en aquell territori. L’idioma
castellà i l’anglès tindran el rang de segona i tercera llengües
d’ensenyament obligatori en el sistema educatiu primari. En
l’ensenyament secundari, la llei del sistema educatiu català
decidirà la resta de llengües complementàries u optatives que cal
incloure en els seus programes.

6. L’ensenya de Catalunya. La senyera, amb quatre barres

vermelles sobre fons groc, és la bandera nacional de Catalunya,
que ocuparà lloc preeminent en tots els edificis administratius i
actes oficials que es facin en tot el territori català.

7. Les Festes Nacionals i la Capitalitat. La Festa Nacional

catalana és la Diada, que en primera instància es celebra l’11 de
Setembre. També és festa oficial i tradicional el 23 d’Abril, dia de
Sant Jordi i Diada de la rosa i del llibre. També es podrà considerar
la possibilitat de festiu el dia de la Verge de Montserrat, patrona de
Catalunya, coincidint amb el dia de la Igualtat de la Dona Catalana.

8. Capitalitat. La capital administrativa de Catalunya és la ciutat de

Barcelona, on tindran la seva seu primera les principals institucions
de govern, les legislatives, les judicials i les de representació
diplomàtica o consular.

Capítol II – Drets fonamentals, llibertats i deures dels

ciutadans.
9. Dret de nacionalitat. Seran considerats ciutadans de l’Estat
Català totes les persones que, vivint i treballant a Catalunya i amb
veïnatge administratiu català fins el moment de l’assoliment de la
independència, gaudien de nacionalitat espanyola i que no
expressin el desig de continuar mantenint aquesta,
independentment del seu lloc de naixement o de procedència.
Aquesta voluntat, si així s’expressa, els possibilitarà mantenir la
 ciutadania de l'Estat de procedència que gaudien abans de la
independència, passant a la situació de ciutadans estrangers
residents, amb la pèrdua d’alguns dels drets dels nacionalment
catalans.

Tenen dret de nacionalitat catalana tots els nounats que almenys

tinguin com a progenitor un ciutadà de Catalunya, o la situació
assimilada de l’Art. 26.2. També en gaudiran tots els nascuts i
residents a l’estranger, fills de pare o mare catalans, als quals se’ls
reconeixerà la seva condició de catalans quan així ho demanin.
Igualment tots els ciutadans generacionalment catalans, que ho
vulguin continuar essent i que tinguin o hagin tingut residència
legal a Catalunya en el moment que entri en vigència aquesta
Constitució.

Tenen dret d’ésser catalans totes aquelles persones que havent

nascut a Catalunya, actualment tinguin fixada llur residència en un
altre país. La llei regularà les situacions de doble nacionalitat i
l’encaix dintre del ordre constitucional i jurídic.

Per raons històriques i culturals, també podran obtenir la nacionalitat i

condició de catalans totes les persones residents en tots els àmbits
dels anomenats Països Catalans o de parla catalana en qualsevol
de les seves variants dialectals, si es veuen en la necessitat o
l’avinentesa d’empadronar-se a Catalunya, sempre que compleixin
amb es condicions que exigeix la llei de nacionalitat catalana.

No serà possible privar de la ciutadania catalana a cap ciutadà

empadronat a Catalunya a partir del moment de l’entrada en
vigència d’aquesta Constitució, sempre que compleixi amb les
condicions que exigeix la futura llei de nacionalitat catalana.

A aquelles persones immigrades d’altres països no catalans que tenen

fixada llur residència legal i empadronament a Catalunya, els hi
computarà com a temps de residència tot aquell que ha passat
mentre el territori del principat formava part de l’Estat Espanyol i
el moment de l’aprovació d’aquesta Constitució. Tots ells podran
accedir a la nacionalitat catalana d’acord amb els terminis i
procediments que marca la llei, si així ho manifesten i es donen les
condicions que ho facin possible..

Tothom que visqui a Catalunya tindrà dret a conservar la seva

identitat nacional, amb les limitacions que això pressuposa pels
ciutadans estrangers que visquin a Catalunya i que no vulguin
adquirir o convalidar el dret de nacionalitat catalana.Ningú podrà
 ésser privat de la ciutadania catalana per les seves conviccions,
raça, religió, gènere ni per cap altre circumstància personal o
social. La nacionalitat catalana s’adquireix, es perd i es restitueix
d’acord amb el que estableix la llei.

10. Igualtat dels ciutadans davant la llei. Els drets i deures

dels catalans són inalienables i l’Estat Català desenvoluparà
legislativament els instruments necessaris per a fer-los reals i
efectius i vetllarà pel seu compliment i exercici per a tots els
ciutadans, en igualtat de condicions. En territori català, tant els
ciutadans catalans com els estrangers i apàtrides, gaudiran de tots
i cadascun dels drets, llibertats i deures disposats en aquesta
Constitució i les lleis de desenvolupament constitucional.

La igualtat entre homes i dones estarà garantida en tots els àmbits i

especialment també em matèria de contractació laboral, treball i
de retribució. Aquest principi d’igualtat no impedeix el
manteniment o l’adopció de mesures que ofereixin avantatges
concretes a favor del sexe menys representat.

Tots els drets, llibertats i deures constitucionals s’aplicaran també a

les persones jurídiques, en la mesura dels objectius del seu
estatuts i de l’essència dels dits drets, llibertats i deures.

11. Igualtat de drets. Tots els ciutadans de Catalunya neixen

lliures i gaudeixen dels mateixos drets davant la llei. Igualment els
que viuen i treballen a Catalunya tenen els mateixos drets davant
la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació, com ha quedat
expressat, per raons d’origen ètnic, de raça, color de la pell, sexe,
orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua,
creences o conviccions, religió, ideologia política, orientació sexual,
pertinença a una minoria nacional, patrimoni, lloc de naixement,
discapacitat, edat o qualsevol altre condició o circumstància
personal o social.

L’Estat, mitjançant les lleis, garantirà que determinats col•lectius,

com menors d’edat i persones amb algun tipus de disminució física
o psíquica, siguin objecte d’especial protecció en el reconeixement
dels seus drets.

La incitació a la discriminació i a la violència ètnica, racial, religiosa,

sexual o política està prohibida i serà castigada, d’acord amb la
llei. Així mateix, la llei prohibeix i sanciona la incitació a l’odi, la
discriminació i a la violència entre els diferents estrats socials.
12. Concordança de drets i llibertats. Els drets, llibertats i
deures d’aquest Capítol no poden excloure altres drets, llibertats i
deures procedents del principi Constitucional o en concordança
amb el mateix i que es puguin correspondre amb els principis dels
drets humans, socials i democràtics d’un Estat de Dret i dels que
aquesta Constitució pugui assimilar com a seus provinents de
drets de caràcter internacional reconeguts a Catalunya.

13. Suspensió de drets constitucionals. Els drets i llibertats

podran ésser suspesos solament en els termes prevists en la
Constitució. Tals limitacions estan plenament justificades en una
societat democràtica, tot i que, d’acord amb les lleis, no serà
possible utilitzar injustificada i abusivament de dites suspensions.

14. Empara judicial. Totes les persones que viuen i treballen a

Catalunya tenen el dret a obtenir tutela jurídica efectiva del
sistema judicial català, en defensa dels seus legítims interessos.
L’Estat Català protegirà també als ciutadans catalans que visquin a
l’estranger, en la mesura que li sigui possible. La llei explicitarà en
quins casos es podrà administrar la gratuïtat de la tutela jurídica
per par de l’Estat Català.

Les lleis empararan per igual a totes les persones davant les possibles
arbitrarietats que puguin provenir des de les instàncies del poder
establert i la seva administració.

15. Òrgans de Poder. Els tres òrgans de Poder, el Legislatiu,

l’Executiu i el Judicial, així com totes les altres instàncies, ja siguin
locals, comarcals o de Vegueria –en el seu cas-, vetllaran per fer
efectiu el compliment dels drets i llibertats constitucionals.

16. Dret d’accés a la Justícia. Totes les persones tenen dret a

recórrer als Tribunals de Justícia en cas que els seus drets i
llibertats constitucionals puguin haver estat infringits, així com a
exigir el reconeixement de inconstitucionalitat de qualsevol llei,
acte legal o fet.

Els Jutges i Tribunals tindran cura de la constitucionalitat en l’exercici

de les seves funcions i en la instància que escaigui, podran
deliberar i resoldre sobre la legalitat de qualsevol llei, acte legal o
fet que pugui violar els drets i llibertats constitucionals o que
estigui en contradicció amb aquesta Constitució.

17. Dret a la vida. Totes les persones tenen dret a la vida i a la

seva integritat física i en cap cas es pot llevar arbitràriament la de
ningú, ni ésser condemnat a pena de mort ni executat. La llei
 protegeix especialment aquest dret, en consonància amb les lleis
de la Unió Europea i de tots els Tractats Internacionals que han
establert jurisprudència entorn d’aquest dret, que aquesta
Constitució reconeix i adopta com a seus.

18. Dret a l’honor. Totes les persones tenen dret al seu honor, la
seva dignitat, la seva imatge i a la seva integritat moral.

19. Dret a la integritat física. Totes les persones tenen dret a la

seva integritat física i psíquica i ningú podrà ésser sotmès a
tortura ni a penalitats o tractes inhumans o degradants. En el marc
de la medicina i la biologia es respectarà de manera particular:

1. El consentiment lliure i informat de la persona que es tracti,

en el marc que modulen les lleis.

2. La prohibició de pràctiques eugenèsiques i en particular les

que tenen per finalitat la selecció artificial de les persones.

3. La prohibició que el cos humà o parts del mateix en quan a

tals es converteixin en objecte lucratiu, i

4. La prohibició expressa de la clonació d’éssers humans.

20. Dret a la realització personal. Totes les persones tenen dret

a la seva lliure realització personal i l’administració de l’Estat
Català facilitarà tots els mitjans necessaris per a facilitar-ho, en la
mesura de les seves possibilitats i sense discriminació de cap
mena.

Cadascú, fent ús de les seves llibertats i deures constitucionals, haurà

de respectar i tenir en compte els drets i llibertats dels demés, així
com observar la llei i complir-la fidelment.

21. Dret a la llibertat personal. Tota persona te dret a la

llibertat, la seguretat i seva la impunitat personal. Ningú podrà
ésser sotmès a esclavitud ni servitud. Ningú podrà ésser
constrenyit a realitzar un treball forçat o obligatori i les lleis
prohibeixen el tràfic d’éssers humans.

Ningú pot ésser privat de la seva llibertat a no ser que concorri alguna
circumstància, cas fefaent o en les formes i casos que la llei
prescriu:

1. Com a resultat d’una sentència de culpabilitat o d’arrest dictada

per un Jutge Instructor o un Tribunal.
 2. En cas de desacatament d’una sentència judicial o com a
garantia del seu compliment.

3. Com a mesura de prevenció d’un delicte o infracció

administrativa, o per assegurar la compareixença davant les
instàncies judicials en cas de sospita fonamentada de violació
de la llei, o per evitar la fuga.

4. Per assegurar el seguiment formatiu d’un menor d’edat o per

assegurar la seva compareixença davant les instàncies judicials
que hauran de decidir el destí final del mateix.

5. En cas de contingències mèdiques per risc de contagi, en cas de

malats amb alguna alteració mental o de conducta, d’alcohòlics
o drogoaddictes, que puguin posar en perill la seva vida i la de
la comunitat.

6. Com a impediment de la seva estada il·legal a Catalunya o per

portar a terme la expatriació i repatriació.

Ningú podrà ésser privat de la seva llibertat per la mera incapacitat

de complir obligacions contractuals contretes que es poden veure i
jutjar per via administrativa.

1. Drets dels detinguts. Tota persona que acabi d’ésser

detinguda haurà d’ésser informada de manera immediata i com
li sigui més comprensible, dels seus drets i de les raons de la
seva detenció, donant-se-li la possibilitat d’informar-ne als seus
familiars o persones properes del seu àmbit laboral o social.

S’haurà de garantir a tot detingut la assistència immediata d’un

advocat, ni que sigui d’ofici i la possibilitat de poder trobar-se i parlar.

El dret del sospitós d’un delicte a comunicar als seus familiars la seva
detenció podrà ésser revocat únicament en els termes que la llei
estableix, com a impediment perquè es pugui cometre algun delicte,
destruir o amagar proves o com a garantia de l’aclariment del fet
delictiu.

La detenció preventiva no podrà durar més de quaranta-vuit hores, a

no ser que estigui avalada per permís judicial. S’informarà al detingut
de manera immediata de la manera que li sigui més comprensible.

Art.22.- Presumpció d’innocència. Ningú podrà ésser considerat

culpable d’haver comès algun delicte i te dret a la seva presumpció
d’innocència fins el moment en que no s’hagi dictat la corresponent
sentència per part d’un Tribunal.
Ningú està obligat a demostrar la seva innocència durant el transcurs
del procés policial o d’altre tipus pel qual en pot resultar imputat.

Ningú pot ésser forçat a declarar contra sí mateix o contra els seus
familiars propers.

Art. 23.- Retroactivitat de les lleis. Ningú pot ésser sancionat ni

condemnat per accions u omissions que en el moment de produir-se
no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa segons la llei
vigent en aquell moment.

S’exceptuen d’aquest precepte els crims contra la humanitat, el

genocidi i totes aquelles actuacions que han conculcat en el passat
les lleis i drets nacionals i internacionals, així com els actes de
terrorisme, la tortura, l’apropiació indeguda de menors i el
menysteniment dels seus drets, en concordança amb la legislació
comunitària europea i internacional desenvolupada per les Nacions
Unides.

A ningú li serà imposada sanció més greu que la prevista per la llei en
el moment en que la infracció fou comesa. En el moment de dictar-se
una sentència condemnatòria, serà d’aplicació aquella llei que
prevegi una sanció més lleu que la del moment en que va ésser
comesa la infracció.

Ningú podrà ésser portat a judici més d’una vegada pel mateix delicte
una vegada hagi rebut la sentència, ja sigui culpable o innocent.

La intensitat de les penes aplicades no podrà ésser desproporcionada

en relació a la infracció comesa.

Art. 24.- Jurisdicció i actuació judicial. Ningú, sense el seu ferm

consentiment, podrà ésser transferit de la jurisdicció del Tribunal que
per llei li correspon a la jurisdicció d’un altre, excepte en els casos
que descriu l’Art. 23, paràgraf 2.

Tots els acusats tenen dret a estar presents mentre es discuteix i jutja
el seu cas.

Les actuacions judicials seran públiques, excepte les que prevegin les
lleis de procediment per raons excepcionals, per a protecció de
menors o víctimes involucrades, o en interès de la mateixa justícia.

Les sentències sempre seran pronunciades i comunicades en

audiència pública, a no ser que hi hagi menors d’edat involucrats. El
jutge ho valorarà si un cònjuge o la víctima sol·liciten que es faci a
porta tancada.
Tothom tindrà dret a apel·lar la sentència dictada per un Tribunal a la
instància superior, en la forma que estipulen les lleis.

Tota persona detinguda injustament té dret a exigir indemnització

pels danys morals i materials soferts.

Art. 25.- Dret a la intimitat. Tothom tindrà dret a la intimitat

personal i familiar, així com a la protecció de les dades de caràcter
personal que li concerneixin. Les institucions públiques i estatals, els
ens locals d’administració i els seus funcionaris no podran violar la
intimitat personal i familiar, amb l’excepció d’alguns casos prevists
per llei, com protecció de drets i llibertats d’altres persones, de la
salut, de l’harmonia ciutadana, de l’ordre públic o per impedir algun
delicte o encalçar algun delinqüent.

Art. 26.- Dret de família i matrimoni. Els poders públics

asseguraran el dret al matrimoni heterosexual i la protecció de la
família en els plans jurídic, econòmic i social i serà considerada com
la cèl·lula fonamental de la societat i del creixement i la preservació
de la mateixa. Ambdós conjugues gaudeixen dels mateixos drets
davant la llei, d’acord amb el Dret Català.

Les lleis establiran el dret i la llibertat de constitució d’altres formes

familiars de vida en comú diferents del matrimoni, les unions de fet
en persones heterosexuals u homosexuals i la possibilitat de fer
adopcions per tenir fills i criar-los com a pares.

Els pares o persones amb fills a càrrec tenen el dret i el deure de

criar-los i vetllar per ells i la llei estipularà tant la protecció dels pares
com la dels fills. A fi de conciliar la vida familiar i professional, tota
persona te dret a ésser protegida contra qualsevol acomiadament per
una causa relacionada amb la maternitat i a un permís parental pers
motius de naixement o d’adopció d’un infant.

La família haurà de vetllar pels membres que puguin necessitar ajuda.

L’Estat, en última instància, en serà el responsable subsidiari a partir
del moment en que pugui perillar la vida d'un membre de la
colectivitat.

Art. 27.- Drets dels menors d’edat. Els menors d’edat tenen dret
a la protecció i als cuidats necessaris per garantir el seu benestar.
Podran expressar lliurement la seva opinió, que serà tinguda en
compte en relació als temes que els afectin, en funció de la seva edat
i maduresa.
En tots els actes relatius als menors portats a terme per les autoritats
públiques o institucions privades, l’interès del menor constituirà una
consideració primordial.

Tots els menors tenen el dret a mantenir, de manera periòdica,

relacions personals i contactes directes amb els seus pares, excepte
quan aquests siguin contraris als seus interessos. El sistema judicial
català en vetllarà el compliment i la tutela.

Art. 28.- Dret a la sanitat i a la jubilació. Tots els ciutadans tenen

dret a la protecció de la salut i l’Estat en facilitarà els medis
necessaris per a fer-ho viable. Mentre el Sistema Econòmic i Fiscal
vigent a Catalunya no ho prevegi d’altre manera, tots els ciutadans
estan obligats a col·laborar especialment en la generació de mitjans
per a fer-ho viable, via detracció per nòmina.

Les lleis garanteixen el dret dels ciutadans a procurar-se, ja sigui

personal o en l’àmbit familiar, aquells altres sistemes d’atenció i
protecció sanitària diferents dels estatals, ja sigui per atendre
necessitats complementàries no cobertes per la sanitat pública, o per
decisió personal, sense que aquesta circumstància els aparti
necessàriament del sistema públic de salut.

L’Estat Català reconeix i respecta el dret de les persones

discapacitades a gaudir de mesures que garanteixin la seva
autonomia, la seva integració social i professional i la seva
participació en la vida comunitària.

Els ciutadans catalans tindran dret a subsidis o serveis per causa de

jubilació, incapacitat laboral o per pèrdua o manca de sustentadors
familiars. La tipologia, les quanties, condicions de percepció i ordre de
les dites ajudes o serveis seran estipulades per la llei de
pressupostos, la qual especificarà anyalment la quantia d’una pensió
mínima que faciliti la vida amb dignitat de cada perceptor i la
subsistència biològica i social.

A menys que la llei ho prevegi d’una altre manera, aquest dret el

gaudiran per igual els ciutadans catalans, així com els estrangers
residents en territori nacional acollits a la fiscalitat catalana. Els
poders públics centrals, comarcals i locals faran causa comú amb les
institucions assistencials del voluntariat.

Les famílies amb fills i els discapacitats gaudiran d’una empara

especial per part dels poders públics i dels ens locals, comarcals i
territorials de l’administració.
Art. 29.- Dret a la Seguretat social i ajuda social.- L’Estat Català
reconeix i respecta el dret d’accés a les prestacions de seguretat
social i als serveis socials que garanteixen una protecció en casos
com la maternitat, les malalties, els accidents laborals, la
dependència o la vellesa, així com en cas de pèrdua de feina, d’acord
amb la llei i en concordança amb els drets comunitaris.

Totes les persones que resideixin i es desplacin legalment dintre del

territori català tenen dret a les prestacions de la seguretat social i a
les avantatges socials que els prestarà l’Estat català, en concordança
amb el dret comunitari.

Amb la finalitat de combatre l’exclusió social i la pobresa l’Estat

Català reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda
d’habitatge per a garantir una existència digna a totes aquelles
persones que no disposin de recursos suficients, també d’acord amb
la legislació comunitària.

Art. 30.- Accés als serveis d’interès econòmic general. L’Estat

Català garantirà l’accés als serveis d’interès econòmic general, de
conformitat amb el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, amb
la finalitat de promoure la cohesió social i territorial.

Igualment, l’Estat català garantirà un alt nivell de protecció dels

consumidors.

Art. 31.- Dret al treball, sindicació i vaga. Tots els ciutadans

catalans tenen dret de d’escollir lliurament i exercir una professió,
feina, lloc de treball o esfera laboral. La llei pot estipular les
condicions d’ús i la manera d’exercir aquest dret. A menys que la llei
ho prevegi d’una altra manera, d’aquest dret en gaudiran per igual
tots els ciutadans catalans, així com els ciutadans de la Unió Europea
que resideixin legalment en territori nacional.

Els nacionals de tercers països que estiguin autoritzats a treballar en

territori català tenen dret a condicions de treball equivalents a les que
gaudeixen els nacionalment catalans o ciutadans de la Unió en
condicions de reciprocitat.

S’haurà de garantir als treballadors i els seus representants, en els

nivells adequats de la seva empresa, tota la informació i la consulta
amb antelació suficient dels casos i condicions previstos en el dret
comunitari i en la legislació i pràctiques catalanes.

Ningú podrà ésser obligat a treballar o ésser mobilitzat en contra de

la seva voluntat, amb l’excepció d’una incorporació a la milícia per les
raons que aquesta Constitució preveu en l’article 127, paràgraf tercer,
la situació substitutiva, o en el cas d’impedir la propagació d’una
malaltia contagiosa, en cas de desastres o catàstrofes naturals, o els
treballs de redempció de pena imposats per un Jutge com a
compliment d’una sentència.

Els poders públics organitzaran l’ensenyament d’oficis i auxiliaran als

que busquin feina. Els poders públics també controlaran les
condicions de treball. Tota persona té dret d’accés a un servei gratuït
de col·locació.

Tothom té dret a sindicar-se lliurement, tant els treballadors com els

empresaris. La futura Llei sindical catalana establirà el marc de les
obligacions de sindicats i treballadors afiliats. El finançament dels
sindicats anirà a càrrec dels seus afiliats. En cap cas es detraurà
obligatòriament cap import de la nòmina dels treballadors per
finançar activitats sindicals sense l’oportú consentiment de l’afectat.

Els treballadors i els empresaris, o les seves organitzacions

respectives, de conformitat amb el dret comunitari i la legislació
catalana, tenen dret a negociar i a celebrar convenis col·lectius en els
nivells adequats i a emprendre, en cas de conflicte d’interessos,
accions col·lectives en defensa dels seus interessos, inclòs el dret de
vaga dintre de cada diferent sector productiu o laboral. El marc
legislatiu que ho haurà de regular caldrà que estigui en consonància
amb les llibertats de la resta de la ciutadania, que en cap cas haurà
de veure retallats els seus drets constitucionals per causes alienes.

Els sindicats i associacions d’empresaris només podran utilitzar els

instruments que la llei estipula en defensa dels seus drets i interessos
legals, tenint en compte que el tancament arbitrari d’empreses queda
totalment prohibit.

El procediment per a la resolució de les disputes laborals serà

estipulat per llei. Tot treballador te dret d’ésser protegit en cas
d’acomiadament injustificat, de conformitat amb les lleis catalanes i
comunitàries.

Art. 32.- Condicions de treball justes i equitatives. Tot

treballador te dret a treballar en unes condicions que no li afectin la
seva salut, la seva seguretat física i la seva dignitat personal.

Tot treballador te dret a la limitació de la durada màxima de la seva

jornada de treball i a períodes de descans diaris i setmanals, això com
a un període de vacances anyals retribuïdes.
Art. 33.- Prohibició del treball infantil. Es prohibeix el treball als
menors en edat escolar. L’edat d’admissió al treball no podrà ésser
inferior a la que es considera necessària per la seva escolarització
obligatòria, sense perjudici de disposicions més favorables per els
joves i tenint en compte excepcions limitades que la llei especificarà.

Els joves admesos a treballar hauran de disposar de condicions de

treball adaptades a la seva edat i estar protegits contra la explotació
econòmica o contra qualsevol treball que els pugui ésser perjudicial
per la seva seguretat, salut, desenvolupament físic, psíquic, moral o
social, o que pugui posar en perill la seva completa educació.

Art. 34.- Condició de funcionari. La llei del funcionariat estipularà

que els funcionaris estatals de certes categories laborals i els dels
òrgans locals i comarcals de l’administració hauran d’ésser ciutadans
catalans. D’acord amb una llei i de manera excepcional, aquestes
funcions podran ésser desenvolupades per ciutadans estrangers.

La llei podrà restringir el dret dels funcionaris de certes categories a

la realització d’activitats empresarials, així com a formar part de
societats mercantils i el dret a pertànyer a partits polítics, així com a
societats lucratives.

Art. 35.- Llengua de treball a l’Administració. L’idioma català és

la llengua oficial i de treball de les institucions dels poders públics i
dels ens d’administració local o comarcal dintre del territori de
Catalunya. Tothom gaudirà del dret de dirigir-s’hi en català i d’ésser-hi
atès d’igual manera pels seus funcionaris.

A la Comarca d’Aran, la llengua de treball serà l’aranès.

Art. 36.- Activitat empresarial. Tots els ciutadans catalans tenen

dret a exercir l’activitat empresarial, comercial o industrial i a
constituir societats de tot tipus i unions mercantils. La llei establirà les
condicions per a l’ús d’aquests drets. A menys que la llei ho disposi
d’altre manera, els ciutadans de la Unió i estrangers domiciliats en
territori català, gaudiran d’aquest dret en les mateixes condicions
fiscals que els catalans, quan només s’atinguin a la fiscalitat catalana.

Art. 37.- Dret a la propietat. Les propietats de les persones son

inviolables i seran protegides per la llei. La expropiació de bens sense
el consentiment exprés del seu propietari podrà portar-se a terme en
alguns casos i en la forma prevista per llei, només per interès públic i
amb la justa indemnització per a compensar la pèrdua.
Tota persona que, aliena a la seva voluntat, hagi estat objecte
d’expropiació, té el dret de recórrer als Tribunals i a demanar la
restitució de la propietat o a rescabalar-se en la mesura i el tipus
d’indemnització que la llei prevegi.

Tothom té dret a la possessió de bens materials, utilitzar-los i disposar

d’ells. Les possibles restriccions seran estipulades per llei. No es
podrà fer ús de la propietat en prejudici dels interessos públics. Els
Ajuntaments i l’Estat gaudiran de preferència en la compra o
adjudicació de drets sobre la propietat, especialment quan es tracti
de transaccions que puguin afectar la configuració del territori i a la
protecció del medi natural.

La llei, en interès públic, podrà regular quins bens podran posseir a

Catalunya només els ciutadans catalans, alguns tipus de persones
jurídiques, els ens de l’administració pública catalana o l’Estat Català.

Es garanteix a tothom el dret a l’herència.

Tots els ciutadans, en la proporció, forma i manera que establirà la

Llei de Règim Econòmic i Fiscal de l’Estat Català, estan obligats a
contribuir en el sosteniment de les despeses públiques.

Art. 38.- Propietat intel•lectual. L’autor té tots els drets sobre la

seva obra. L’Estat protegeix els drets d’autor, amb les limitacions i
caducitats que pot establir una llei específica.

Art. 39.- Professions lliberals. La investigació científica i les arts i

totes les professions humanistes i lliberals, així com el seu
ensenyament, son de lliure elecció per a tots els ciutadans.

Es reconeix i respecta la llibertat de Càtedra i l’autonomia de les

Universitats i de les institucions científiques, en els termes que
estableix la llei.

Art. 40.- Inviolabilitat del domicili. El domicili dels ciutadans i de

tot tipus d’empreses i negocis és inviolable. No s’hi podrà fer entrada
ni registre, ni en cap propietat ni lloc de treball de ningú, sense el
consentiment del titular o en mancança de resolució judicial, salvant
els casos i la forma prevista per llei, ja sigui per a mantenir l’ordre
públic o en defensa dels drets i les llibertats o de la salut d’altres
persones, per la prevenció d’algun delicte, per a detenir algun
delinqüent, o per l’aclariment de la veritat mentre es fa una
investigació criminal.

Art. 41.- Llibertat de circulació i de residència. Tota persona que

es troba a Catalunya de manera legal té la llibertat de circulació i de
triar el seu lloc de residència, inclosos els nacionals de tercers països
que tinguin residència legal.

Aquest dret podrà ésser restringit sols en els casos i la forma prevista
per la llei, en defensa de la llibertat d’altres persones, en defensa del
Estat, en cas de desgràcies i catàstrofes naturals, per prevenir la
propagació de malalties, en defensa del medi ambient, per impedir
que menors d’edat i malalts mentals quedin sense custòdia o com a
garantia del seguiment d’una investigació criminal.

En concordança amb la legislació comunitària, tots els ciutadans de la

Unió que es trobin en territori català, podran acollir-se a la protecció
de les autoritats diplomàtiques i consulars de l’Estat de procedència o
de qualsevol altre Estat membre de la Unió.

Art. 42.- Traspàs de fronteres i extradició. Totes les persones

tenen el dret de sortir del país i tornar-hi a entrar. Aquest dret podrà
ésser restringit només en els casos i en la forma prevista per la llei,
com a garantia del seguiment d’investigacions judicials i pre-judicials i
també com la resultant d’una sentència. Cap ciutadà català podrà
ésser expulsat del país ni impedir la seva entrada.

Ningú podrà ésser retornat, expulsat o extradit a un Estat en el que

pugui estar en risc greu d’ésser sotmès a pena de mort, a tortura o
altres penes o tractes inhumans o degradants.

Cap ciutadà català podrà ésser extradit a altre país si no és per casos
previstos per tractats internacionals i en la forma prevista per llei. El
govern de Catalunya serà qui decreti una expatriació. Tota persona a
extradir podrà apel·lar la decisió davant els Tribunals estatals.

Art. 43.- Dret d’asil. Es respectarà el dret d’asil d’acord amb les
normes de la Convenció de Ginebra de 28 de Juliol de 1951 i del
Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats i de
conformitat amb el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.

Art. 44.- Minories ètniques. Les minories ètniques, cas d’existir,

tindran dret a crear institucions autònomes amb la finalitat de
fomentar les seves cultures, amb observança de les condicions i
maneres estipulats per la llei que ho regularà.

Art. 45.- Dret a la educació. Totes les persones tenen el dret a la

educació, a la llibertat d’ensenyament i a l’accés a la formació
professional i permanent.
 L’ensenyament primari i obligatori, a partir dels tres anys, serà
gratuït en totes les escoles de Catalunya, ja siguin públiques o
privades, d’acord amb el contingut de l’art. 5é.

L’Estat i els ens locals i comarcals de l’administració mantindran o

complementaran el nombre de centres docents capaç de garantir
l’accessibilitat universal al sistema educatiu.

Es reconeix i respecta, d’acord amb les lleis que en regulin l’exercici,

la llibertat de creació i el manteniment de centres docents, dintre del
respecte als drets constitucionals i principis democràtics. La gratuïtat
dels centres privats serà garantida de manera efectiva per les
mateixes hores lectives de l’ensenyament públic, la qual cosa obliga a
l’Estat al finançament efectiu dels centres que no pertanyin a la xarxa
pública, tenint en compte que tots els ciutadans son iguals davant la
llei.

Els pares tindran preferència en les decisions relacionades amb la

educació dels menors, sempre que l’acció no es contradigui amb la
llei.

L’Estat garantirà el dret a rebre educació en idioma català com a

llengua vehicular a Catalunya i també en Aranès en la Comarca
d’Aran, considerant-ho com un factor prioritari de consolidació de la
nostra identitat nacional.

Els poders públics controlaran l’activitat dels centres docents

establers a Catalunya, a fi de garantir que els seus programes
educatius no estiguin en contradicció amb la Constitució i les lleis.

Art. 46.- Llibertat d’expressió i d’informació. Tothom tindrà dret

a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la
de rebre o de comunicar lliurement idees, opinions o conviccions
sense que hi pugui haver cap ingerència de les autoritats públiques ni
cap consideració de fronteres.

Es respectarà la llibertat dels medis de comunicació i el seu

pluralisme i tothom tindrà dret a expressar-hi i difondre lliurament
idees, opinions, conviccions o altre informació mitjançant la paraula,
per escrit o per qualsevol altre mitjà de reproducció. Aquest dret
només podrà ésser restringit, en alguns casos expressament previstos
per la llei, en defensa de l’ordre públic, l’harmonia ciutadana, els
drets i les llibertats, la salut, l’honor i la integritat moral de les
persones.
La llei podrà restringir aquest dret als funcionaris dels poders públics i
dels ens de les administracions locals i comarcals en defensa de
secrets oficials o comercials, de la confidencialitat de certa
informació, de la vida privada i familiar d’altres persones, així com en
interès de la justícia.

A l’Estat Català no hi ha censura oficial.

Art. 47.- Llibertat de pensament i de creences. Tothom té

llibertat de pensament, de consciència i de creences religioses. La
pertinença confessional serà lliure i cap confessió religiosa tindrà
caràcter estatal.

Cadascú podrà, sol o acompanyat, en privat i públicament, manifestar

les seves creences religioses, sense més limitació que la necessària
per el manteniment de l’ordre públic i la salut de les persones.

Les lleis establiran els codis de conducta dels ciutadans en la

utilització de la via pública, en les propietats estatals o les privades.
Totes les persones que resideixen, visiten, viuen i treballen a
Catalunya estan obligats a mostrar-se a cara descoberta quan circulin
per la via pública i utilitzin les propietats estatals o privades per
qualsevol de les seves activitats de convivència ciutadana.

Art. 48.- Llibertat de reunió i de manifestació. Tota persona té

dret, sense autorització prèvia, a congregar-se pacíficament i reunir-
se. Aquest dret podrà ésser restringit en els casos i forma previstos
per llei, per raons de seguretat nacional, en defensa de l’ordre públic,
l’harmonia ciutadana, la seguretat del tràfic i la integritat física o
sanitària dels participants.

Art. 49.- Llibertat d’associació. Tothom tindrà dret de formar part

de societats en tots els nivells, especialment en àmbits de tipus
sindical, polític, cultural, assistencial i altres que les lleis puguin
assimilar, la qual cosa implica el dret de tota persona a fundar-les i
agrupar-se junt amb altres persones.

Els partits polítics son els encarregats de transmetre i convertir en

eines de tipus legislatiu la voluntat política de les persones de les
quals han rebut el seu vot.

Existirà un registre de totes les associacions i les normatives

corresponents dintre dels seus àmbits d’actuació.

Art. 50.- Restriccions associatives. Per la creació de societats i

associacions que tinguin per finalitat l’ús de tot tipus d’armes, caldrà
una autorització prèvia. La llei establirà, de forma precisa, el model
estatutari d’aquestes societats i les limitacions que s’hauran de tenir
en compte per l’exercici de les activitats associatives.

Estan prohibides totes les societats, unions o partits que tinguin per
finalitat el canvi de l’ordre constitucional de forma violenta o que
d’alguna o altre manera contradiguin la llei de responsabilitat
criminal.

Tant sols els Tribunals podran resoldre la dissolució d’alguna societat,

associació o partit polític, així com multar per infringir l’ordre
constitucional.

Art. 51.- Conviccions personals. Cada persona tindrà dret a ésser

fidel a les seves idees i conviccions. Ningú pot ésser obligat a canviar-
les.

Les conviccions no justifiquen la comissió d’actes il·legals i criminals

penats per les lleis, però ningú no podrà ésser jutjat per les seves
conviccions.

Els poders públics, els ens d’administració local o comarcal i els seus
funcionaris no podran reunir ni guardar testimoni sobre les
conviccions de cap ciutadà català en contra de la seva voluntat. La
llei ho garantirà especialment.

Art. 52.- Protecció de dades personals. La correspondència, les

trucades telefòniques i tots els demés sistemes de comunicació
personal i privada son inviolables. Les excepcions necessitaran d’una
autorització judicial, en els casos i forma estipulats per llei, ja sigui
per la prevenció d’algun delicte o per esclarir la veritat en el curs d’un
procediment, instrucció o investigació criminal o jurídica.

Art. 53.- Dret a rebre informació pública. Tora persona física o

jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Catalunya tindrà
dret a rebre lliurement informació d’ús públic i al ús de les dades
generades per l’Administració, així com a totes les dades de caràcter
comunitari provinents del Parlament Europeu, del Consell i de la
Comissió.

Els poders públics, els ens locals i comarcals de l’administració i els

seus funcionaris hauran de facilitar a qualsevol ciutadà de Catalunya
que ho sol·liciti, en la forma prevista per llei, informació sobre les
seves activitats, excepció feta d’aquella protegida per llei o que sigui
d’ús intern exclusiu de la institució.

Tots els ciutadans tindran dret, en la forma que dictin les lleis, a
conèixer la informació que concerneixi a la seva persona dels arxius
dels poders públics i dels ens locals i comarcals. Aquest dret podrà
ésser restringit, en els casos previstos per llei, en defensa dels drets i
llibertats d’altres persones, en interès de conservació del secret
d’ascendència d’un menor, com a prevenció d’un delicte, per la
detenció d’un delinqüent, o amb objecte d’aclarir la veritat en el curs
d’una investigació criminal.

Art. 54.- Dret a una bona administració. Totes les persones

tenen dret a que les institucions publiques tractin els seus assumptes
d’una manera imparcial i equitativa i dintre d’uns terminis raonables.
Tothom tindrà dret a dirigir-se a les institucions públiques i als ens
d’administració local o comarcal mitjançant notificacions o sol·licituds.
La llei n’estipularà els procediments

Totes les persones tindran el dret d’ésser escoltades abans que es

pregui en contra seva una mesura de tipus individual que els afecti
desfavorablement. Les decisions de l’administració hauran d’ésser
motivades i d’acord amb les lleis.

Totes les persones tenen dret de reparació per part de la Comunitat

pels danys causats per les seves institucions o els seus agents en
l’exercici de les seves funcions.

Art. 55.- Protecció del medi ambient. Totes les persones tenen el
dret de viure dintre d’un medi equilibrat i cadascú particularment té
l’obligació de preservar l’equilibri del seu medi vital immediat i el
medi ambient general i de pagar indemnització pels danys
mediambientals que pugui causar. La llei establirà quins son els
règims de reparació dels danys causats i d’indemnització si és el cas,
així com les quanties que caldrà aplicar si la reparació dels danys la
de fer l’Estat amb càrrec a la Hisenda Pública.

Les administracions públiques vetllaran per la utilització justa i

racional del territori de Catalunya. Les polítiques públiques en relació
al medi ambient hauran de crear normatives i legislar per tal de
combatre i prevenir el soroll i la pol·lució de l’aire, el manteniment i
millora de la qualitat del sòl i dels aqüífers, la protecció de la flora, la
fauna i els paisatges i la protecció i manteniment de tot el patrimoni
natural i arquitectònic.

Art. 56.- Ordre constitucional. Els ciutadans catalans tenen el

deure d’ésser fidels a l’ordre constitucional i defensar la sobirania de
Catalunya.
En la mancança d’altres mitjans, cada ciutadà català té el dret d’oferir
resistència per pròpia iniciativa a un canvi violent de l’ordre
constitucional.

Dintre del territori de Catalunya, els ciutadans estrangers residents

tenen la obligació d’acatar l’ordre constitucional català.

Capítol III – El Poble i el Dret a Vot.

Art. 57.- Dret de vot. Tots els ciutadans nacionalment catalans
tenen dret d’ésser electors i elegibles i a participar en els afers
públics i fer valer el seu poder suprem mitjançant el dret de vot:

1. En les eleccions generals i municipals, que es convocaran,

coincidint o no, cada quatre anys, d’acord amb el que estipuli la
futura llei electoral.

2. Quan son convocats a referèndum que convoqui el Parlament, ja

sigui per iniciativa pròpia o d’altre provinent d’una iniciativa
legislativa popular (ILP).

3. Quan es convoquin eleccions al Parlament Europeu.

4. L’exercici del dret de vot és lliure, directe i secret.

Art. 58.- Accés al dret de vot. Els ciutadans catalans obtenen el

dret de vot als 16 anys, una vegada acabats els cicles d’ensenyament
obligatori i en possessió del títol de graduat escolar que els permet
entrar en situació laboral.

Totes les persones a les quals les lleis els hi concedeix el dret a vot
seran al mateix temps electors i elegibles per ocupar qualsevol càrrec
públic. La llei ho regularà, en benefici de la adequada qualitat
personal i preparació dels qui, com a futurs legisladors, han de
representar als ciutadans al Parlament i a les institucions públiques.

La llei podrà limitar la participació en les eleccions als ciutadans

catalans condemnats pels Tribunals o que compleixen condemna en
institucions penitenciaries.

Art. 59.- Districte electoral. A Catalunya, la Comarca és el districte

electoral primari on cada ciutadà podrà exercitar el seu de vot, així
com el dret de presentar-se a unes eleccions. Tots els ciutadans que
aspirin a presentar-se com a candidats en unes eleccions al Parlament
hauran de presentar-se en una llista de Partit o Coalició electoral de la
circumscripció electoral comarcal on hauran d’haver estat censats
almenys dos anys abans de la convocatòria electoral.

La futura llei electoral haurà de valorar la possibilitat que en les grans

conurbacions urbanes, els barris siguin considerats com a districte
electoral primari, equiparables amb una comarca i d’acord amb la
població empadronada que continguin.

Igualment la futura Llei de Partits Polítics haurà de preveure la

possibilitat de celebrar eleccions de tipus primari que permetin als
ciutadans triar amb anticipació a la celebracions de les eleccions
municipals i al Parlament de Catalunya quines poden ésser els
candidats més adequats per a representar-los.

Capítol IV – El Parlament de Catalunya

Art. 60.- Potestat legislativa. El Parlament de Catalunya exerceix
la potestat legislativa de l’Estat Català.

Art. 61.- Formació del Parlament. El Parlament de Catalunya està

format per una quantitat variable de membres que podrà oscil·lar
entre 130 i 150 diputats, almenys dos per cada Comarca o per altra
circumscripció assimilada de districte electoral, els quals seran elegits
en eleccions lliures, en base al principi de màxima presència possible
dels representants territorials al Parlament. Les eleccions seran
sempre generals i directes.

Tots i cadascun dels ciutadans catalans amb dret de vot podran

presentar-se, dintre de la jurisdicció comarcal on estan censats, com a
candidats a membres del Parlament, d’acord amb les previsions de la
Llei Electoral.

Les eleccions parlamentàries ordinàries es faran cada quatre anys en

una data que coincideixi amb el primer diumenge de novembre.

Les eleccions parlamentàries extraordinàries es faran en els casos

que descriuen els articles 80.5, 91.6, 101 i 122 d’aquesta Constitució i
no abans de vint dies ni després de quaranta dies a partir de la seva
proclamació.

La futura Llei Electoral disposarà l’ordre, forma i manera organitzativa

de les eleccions al Parlament.

Art. 62.- Parlament Constitutiu. Mancant una Llei Electoral

específica catalana, l’elecció de la composició del Parlament
Constitutiu que tingui per finalitat l’aprovació de la present
Constitució i el primer desenvolupament legislatiu, es farà segons el
següent procediment, que prima la representació dels ciutadans en
aquelles comarques amb una baixa densitat demogràfica:

1. Dos diputats per cada comarca amb menys de 75.000 ciutadans

censats.

2. Tres diputats per cada comarca amb menys de 125.000

ciutadans censats.

3. Quatre diputats per cada comarca amb menys de 200.000

ciutadans censats.

4. Cinc diputats per cada comarca amb menys de 300.000

ciutadans censats.

5. Sis diputats per cada comarca amb menys de 500.000

ciutadans censats.

6. Nou diputats per cada comarca amb menys de 700.000

ciutadans censats.

7. Onze diputats per cada comarca amb menys de 1.000.000 de

ciutadans censats, i

8. Vint-i-cinc diputats per cada comarca amb més de 2.000.000 de

ciutadans censats.

Art. 63.- Sessió d’investidura. Els nous membres elegits del

Parlament seran investits amb els poders pertinents a partir del desè
dia de la proclamació en ferm del resultat de les eleccions. Aquest
mateix dia cessaran els elegits en la legislatura sortint.

Abans de prendre possessió del càrrec, els nous diputats elegits del
Parlament prestaran jurament de fidelitat a la República Catalana i al
seu ordre constitucional.

Art. 64.- Dret de consciència. Els membres del Parlament no estan

lligats per mandat imperatiu, poden actuar segons la seva
consciència, no son jurídicament responsables per l’exercici del vot
emès en la cambra o per les seves declaracions polítiques dintre del
Parlament o altres seus territorials de la cambra.

Art. 65.- Limitacions i exempcions. La futura llei electoral

catalana estipularà que els membres del Parlament no poden ocupar
cap altre càrrec estatal. Durant el seu mandat, que serà per quatre
anys, els membres del Parlament estaran eximits de qualsevol
subordinació en relació amb els serveis estatals de defensa del
territori català.

Art. 66.- Suspensió de l’acta de diputat. Amb la finalitat de

garantir una efectiva divisió de poders, l’acta de diputat dels
membres del Parlament quedarà suspesa en cas d’ésser nomenats
com a membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i els hi
serà restaurada en cas d’ésser alliberats de les dites obligacions. En
el nomenament dels diputats substituts es respectarà l’ordre en que
figuraven en la llista o candidatura o coalició de procedència.

L’Acta de diputat al Parlament de Catalunya es podrà perdre abans

del termini assenyalat per les següents causes:

1. Al entrar en possessió de qualsevol altre càrrec estatal o

comunitari.

2. En ésser vigent una sentència dictada per un Tribunal.

3. En fer efectiva una renúncia al càrrec, en la forma prevista per

llei.

4. En cas que el Tribunal Suprem hagi sentenciat la seva

incapacitat permanent per l’exercici del càrrec.

5. En cas de decés.

En cas de suspensió o cessament dels poders d’algun membre del

Parlament abans del termini que assenyala la llei, aquest haurà
d’ésser substituït segons assenyali la llei electoral. Els nous membres
gaudiran dels mateixos drets i deures que els seus predecessors.

Els nous membres de substitució del Parlament cessaran en cas que

calgui restituir l’acta de diputat a membres cessats del Govern de la
Generalitat, d’acord amb el reglament de funcionament de la Càmera.

Art. 67.- Prerrogatives del Parlament. El Parlament de Catalunya

té les següents prerrogatives i tasques:

1. Aprova la plena validesa d’aquesta Constitució.

2. Estudia, debat, aprova i promulga les lleis de desenvolupament

d’aquesta Constitució.

3. En successives legislatures estudia, renova, canvia, debat i

aprova les Lleis i els Reglaments de Llei de Catalunya.
4. Decideix la organització de referèndums quan calgui reformar la
Constitució.

5. Elegeix el President de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb

l’article 81 de la Constitució.

6. Ratifica i denúncia acords internacionals, d’acord amb l’article

124 d’aquesta Constitució.

7. Ratifica el Conseller en Cap i l’equip de govern la Generalitat.

8. Discuteix, esmena i confirma el projecte de Pressupost de

l’Estat Català i ratifica l’ utilització dels cabals públics, els
emprèstits bancaris i altres obligacions materials per a fer-lo
viable i possible.

9. Coneix, debat i ratifica la proposta del President de la

Generalitat i l’Alt Canceller de Justícia, de nomenar als
membres del Tribunal Suprem, al Defensor del Poble, al
President del Consell del Banc de Catalunya, al President del
Consell del Tribunal de Comptes, el Síndic de Greuges de
Catalunya i al Cap de l’Estat Major de la Defensa.

10. Ratifica el nomenament per part del President de la Generalitat,

de l’Alt Conseller de Justícia, persona membre d’una terna que,
a proposta dels Membres del Tribunal Suprem, ha estat
escollida entre els seus membres en virtut de les seves
especials categories professionals dintre la judicatura.

11. Ratifica, en virtut de proposta consensuada amb el President de

la Generalitat, a l’Alt Canceller de Justícia, al President del
Consell del Banc de Catalunya, al President de la Sindicatura de
Comptes, al Síndic de Greuges i també als membres del Consell
del Banc de Catalunya.

12. Es dirigeix, mitjançant anuncis i declaracions al poble de

Catalunya, a altres Estats i a Organitzacions Europees, de les
Nacions Unides i altres organitzacions internacionals.

13. A proposta consensuada dels diputats, concedeix i

entrega condecoracions militars i diplomàtiques.

14. Discuteix i en el seu cas aprova mocions de censura al

President de la Generalitat, del seu Conseller en Cap o a algun
dels Consellers del Govern.
 15. Confirma, a proposta del President de la Generalitat i de
l’Alt Canceller de Justícia, l’Estat de Setge o d’altre alta
contingència al país.

16. Debat i declara, a proposta consensuada del President de

la Generalitat, del Cap de l’Estat Major de la Defensa i de l’Alt
Canceller de Justícia, l’estat de guerra al país i la mobilització
general, o la desmobilització.

17. Pren decisions sobre aspectes transcendents de la vida

del país, que constitucionalment no siguin de la jurisdicció del
President o del Govern de la Generalitat, d’altres òrgans
estatals o d’altres ens locals o comarcals de l’administració,
d’acord amb la llei.

Art.- 68.- Sessions parlamentàries. La primera sessió

parlamentària de la Legislatura Constituent del Parlament de
Catalunya es portarà a terme l’endemà de la proclamació dels
resultats del Referèndum Popular que validarà aquesta Constitució. El
fins aquell moment President del Parlament en funcions convocarà als
diputats a sessió extraordinària de ratificació de la Llei Constituent de
la Nació Catalana.

Les successives sessions plenàries de cada legislatura es faran als

deu dies de proclamats els resultats de les eleccions generals. El fins
aquell moment President en funcions del Parlament convocarà la
primera sessió plenària del nou Parlament renovat.

Art. 69.- Període de sessions. Les sessions plenàries ordinàries del

Parlament es faran setmanalment des del segon dilluns de gener fins
el quart dijous de juny; i des del segon dilluns de setembre fins el
tercer dijous de desembre, amb l’excepció de les dates en que
coincideixin amb una festa oficial a Catalunya.

Art. 70.- Sessions extraordinàries. Les sessions plenàries

extraordinàries del Parlament seran convocades pel President del
Parlament, i també a instàncies del President de la Generalitat o
d’una quinta part dels membres del Parlament.

Art. 71.- Elecció del President. El Parlament elegirà un President

entre els seus membres, dos Sots-Presidents i una taula composada
per sis diputats més, els quals organitzaran el treball del Parlament,
d’acord amb la Llei del Reglament i del Funcionament del Parlament.

Art. 72.- Acords del Parlament. La Llei del Reglament del

Parlament estipula la presa de decisions. Per prendre acords en una
sessió plenària extraordinària del Parlament es requerirà la presència
d’ almenys la meitat més un dels diputats.
Art. 73.- Comissions. Per a la efectiva realització del seu treball, el
Parlament s’organitzarà en comissions. Els membres del Parlament
podran formar grups parlamentaris, el reglament de funcionament
dels quals n’estipularà els drets d’actuació.

Art. 74.- Dret de presència pública. Les sessions plenàries i

extraordinàries del Parlament seran públiques, a menys que el
Parlament les restringeixi en algun cas puntual per votació majoritària
d’almenys dues terceres parts dels diputats.

Les votacions al Parlament son públiques. Les votacions secretes es

portaran a terme en els casos prevists per la Constitució o la Llei de
Reglament del Parlament, només en el cas del nomenament o elecció
de funcionaris.

Art. 75.- Presa de decisions. Els actes i les actes del Parlament
han d’ésser aprovats per més de la meitat dels vots dels diputats
presents, a menys que la Constitució ho prevegi d’altre manera.

Art. 76.- Interpel·lacions. Els membres del Parlament podran

interpel·lar al President de la Generalitat i als membres del seu
Govern, al President del Consell del Banc de Catalunya, Al President
del Banc, al President de la Sindicatura de Comptes, al Síndic de
Greuges i a l’Alt Canceller de Justícia i al Cap de l’Estat Major de les
Forces Armades, en cas d’existir, o al seu Cap Suprem.

Els interpel·lats hauran de respondre en sessió plenària o en comissió

en el transcurs màxim de deu dies actius.

Art. 77.- Retribucions. Les retribucions dels membres del

Parlament i les restriccions respecte altres fons d’ingressos seran
estipulades per llei, les modificacions de les quals seran vigents al
començar la següent legislatura.

Els diputats al Parlament de Catalunya, una vegada electes, hauran

de fer una declaració de bens i sotmetre’s a auditoria de comptes
personal i familiar fins a una tercera generació. Així mateix succeirà al
cessar dels seus càrrecs.

Art. 78.- Immunitat parlamentària. Els membres del Parlament,

en el transcurs del temps que dura cada legislatura, gaudiran
d’immunitat. Per a poder ésser inculpats i processats per faltes o
actes delictius comesos durant la legislatura, es requereix l’aprovació
de més de la meitat dels vots dels membres del Parlament i a
proposta de l’Alt Canceller de Justícia.

Capítol V.- El President de la Generalitat de

Catalunya
Art. 79.- El càrrec. El President de la Generalitat exerceix el càrrec
de President de la Nació Catalana i de l’Estat Català.

Art. 80.- Funcions del President. Les funcions del President de la

Generalitat de Catalunya son:

1. Representa a la República de Catalunya en les relacions

internacionals.

2. Acredita i crida a consulta o retorn als representants diplomàtics

catalans a l’exterior i rep les cartes credencials dels diplomàtics
estrangers acreditats a Catalunya.

3. Convoca eleccions generals ordinàries i, d’acord amb els articles

91, 100.4, 101, 110.2, 119 i disposició transitòria setena de la
Constitució, a eleccions extraordinàries.

4. Proposa al President del Parlament sortint, després de les

eleccions, la convocatòria al Parlament del primer ple d’una
nova legislatura i inaugura la seva primera sessió plenària.

5. Proposa al President del Parlament la celebració de sessions

plenàries extraordinàries, d’acord amb l’article 70 de la
Constitució.

6. Promulga els decrets d’acord amb els articles 89.6 de la

Constitució.

7. Proposa esmenes a la Constitució.

8. Nomena al Conseller en Cap del seu Govern, d’acord amb

l’article 91 de la Constitució.

9. Nomena i separa als Consellers membres del seu Govern,

d’acord amb el Conseller en Cap i tenint en compte els articles
91 i 94 de la Constitució.

10. Proposa al Parlament, de forma consensuada amb l’Alt

Canceller de Justícia, les ternes dels candidats a President del
Consell del Banc de Catalunya, al President del Tribunal de
Comptes, al Síndic de Greuges de Catalunya i al Cap de l’Estat
Major de la Defensa (en cas d’existir).

11. Nomena, a proposta del Consell del Banc de Catalunya, al

President del Banc.

12. Nomena, a proposta dels membres del Tribunal Suprem, a

l’Alt Canceller de Justícia.

13. Nomena i separa del càrrec, a proposta dels membres del

Govern i del Cap de l’Estat Major de la Defensa i al Cap Suprem
de les Forces Armades (ambdós en cas d’existir).
 14. Concedeix honors i distincions estatals, condecoracions
militars, diplomàtiques i civils en tots els terrenys de la ciència,
l’economia, les arts i les lletres.

15. És el Cap Suprem de les Forces Armades de la República

de Catalunya (en cas d’existir).

16. Proposa al Parlament, prèvia consulta amb l’Alt Conseller

de Justícia i el Cap de l’Estat Major de la Defensa, la declaració
de l’estat de guerra, de mobilització o desmobilització i d’acord
amb l’article 130 de la Constitució, l’estat d’excepció al país.

17. En cas d’agressió a Catalunya, declara la guerra, crida a la

mobilització general, d’acord amb els continguts de la futura llei
de defensa de l’Estat.

18. Exerceix el dret de gràcia al indultar als sentenciats o

alleugerar les condemnes.

19. Participa en l’Inici d’un procés Judicial contra l’Alt

Conseller de Justícia d’acord amb l’article 140 de la Constitució.

Art. 81.- Elecció del President. El President de la Generalitat és

elegit pel Parlament o, en el cas descrit en el paràgraf quart del
present article, pel Col·legi d’Electors.

La candidatura a President de la Generalitat haurà d’ésser

presentada al Parlament de Catalunya, almenys per una quinta part
dels diputats electes.

Els candidats a President de la Generalitat hauran d’ésser ciutadans

de Catalunya per naixença, per ciutadania catalana almenys amb deu
anys d’antiguitat i majors de trenta-cinc anys.

El President de la Generalitat haurà de pertànyer a una candidatura,

projecte polític o agrupació d’electors o de partits polítics que s’hagin
presentat a les eleccions generals i puguin obtenir, en el Parlament de
Catalunya la majoria simple de diputats suficient per guanyar als
altres opositors al càrrec. En aquest cas, el President del Parlament el
declararà nomenat per exercir el càrrec. En cas de produir-se un
empat entre dos o més candidats en la primera ronda, es procedirà
de la mateixa forma l’endemà. Abans de la nova votació es farà una
nova presentació dels candidats i així successivament fins que un
dels candidats obtingui la majoria simple requerida. En cas de
persistir indefinidament l’empat tècnic en la tercera ronda, el
President del Parlament convocarà, en el transcurs de set dies, al
Col·legi d’Electors per elegir entre ells el President de la Generalitat.

El Col·legi d’Electors està composat pels diputats al Parlament i per

tots els Presidents dels Consells Comarcals.

El Parlament presentarà al Col·legi d’Electors als candidats a President

de la Generalitat que hagin obtingut major quantitat de vots, els quals
procediran a l’elecció del candidat mitjançant votació pública. Serà
elegit el candidat que obtingui almenys la meitat més un de tots els
vots emesos en la primera ronda o el que obtingui majoria simple.

La Llei de Elecció del President de la Generalitat estipula més

detalladament l’elecció.

Art. 82.- Durada del mandat. El President de la Generalitat de

Catalunya és elegit per un període de quatre anys i podrà ésser
reelegit per un segon i un tercer període consecutiu o altern.

Art. 83.- Presa de possessió. El President de la Generalitat, al

prendre possessió del seu càrrec davant del Parlament, prestarà al
poble de Catalunya el següent jurament: “Jo, nom i cognoms, al ésser
investit com a President de la Nació Catalana, juro o prometo
solemnement defensar amb fermesa la Constitució de Catalunya, fer
ús, de manera justa i imparcial, del poder que m’ha estat confiat i
complir fidelment amb les meves obligacions, posant totes les meves
forces i la raó en benefici de tots els ciutadans i poble de Catalunya,
de l’Estat Català que li dona cobertura legal i forma de govern”.

Art. 84.- Cessament del President. Els poders del President

cessaran o haurà d’ésser substituït en el cas que:

1. Faci renúncia del seu càrrec.

2. Al entrar en vigència la sentència disposada per un Tribunal.

3. En cas de decés.

4. Al ésser investit un nou President de la Generalitat de

Catalunya.

Art. 85.- Incapacitació del President. En cas que el Tribunal

Suprem de Catalunya hagi sentenciat al President de la Generalitat i
l’hagi incapacitat per exercir el càrrec o que el mateix President no
pugui complir temporalment les seves obligacions o que els seus
poders hagin cessat abans de finalitzar el seu període presidencial,
les seves obligacions seran assumides temporalment pel President
del Parlament, que actuarà com a segona autoritat catalana.

Mentre el President del Parlament exerceixi temporalment les

funcions de President de la Generalitat, cedirà els seus poders al Sots-
President primer del Parlament.

Mentre el President del Parlament actuï com a President en funcions

de la Generalitat, no tindrà dret, sense la aprovació dels membres del
Tribunal Suprem, a convocar eleccions generals extraordinàries, ni a
negar-se a la promulgació de lleis.

En cas que el President de la Generalitat no pugui complir les seves

obligacions per un període major de tres mesos consecutius, o que els
seus poders cessin abans del seu període presidencial, el Parlament
elegirà, en un termini no superior a catorze dies un nou President de
la Generalitat, d’acord amb l’article 81 de la Constitució.

Art. 86.- Pèrdua de l’escó. Al prestar jurament com a tal, el

President de la Generalitat cessarà de tots els seus poders i tasques
en altres càrrecs d’elecció o designació, dintre o fora de
l’administració, inclosa la designació com a diputat electe.

Art. 87.- Processament del President. El President de la

Generalitat podrà ésser processat judicialment pels membres del
Tribunal Suprem, solament a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia i
amb l’aprovació de la majoria de membres del Parlament.

Capítol VI – El Govern de la Generalitat de Catalunya

Art. 88.- Potestat executiva. El Govern de la Generalitat exerceix
la potestat executiva de l’Estat Català.

Art. 89.- Accions de govern. El Govern de la Generalitat, sota la

presidència del President de la Generalitat, gaudeix de les següents
potestats:

1. Portar a terme les polítiques i accions de govern que es

configuraven en el seu programa electoral i la materialització de
les resolucions del Parlament en els àmbits interior i exterior de
l’Estat.

2. Dirigir i coordinar les gestions de les institucions

governamentals.

3. Materialitzar l’execució de les lleis i dels decrets del Parlament

en tot allò que sigui de la seva competència.
4. Presentar al Parlament els projectes de llei, així com els acords
internacionals que calgui ratificar o denunciar.

5. Elaborar i proposar al Parlament el projecte de Pressupostos de

l’Estat, vetllar per la seva execució i retre comptes al Parlament
sobre el seu compliment.

6. Emetre decrets i regulacions, d’acord amb les lleis.

7. Organitzar la operativitat de les relacions diplomàtiques amb

altres Estats, la Unió Europea i les Nacions Unides.

8. Decretar l’estat d’emergència al país, en cas de desgràcies

naturals, catàstrofes, prevenció de malalties contagioses, l’estat
extraordinari al país o en alguna comarca específica.

9. Complir amb altres obligacions que segons la Constitució i les

lleis son de la competència del Govern de la Generalitat.
Art. 90.- Composició. El Govern de la Generalitat de Catalunya està
format pel President de la Generalitat, el Conseller en Cap i pels
Consellers a càrrec de cada àrea de govern, així com de l’Alt
Canceller de Justícia.

Art. 91.- El Conseller en Cap i els Consellers del govern. El

President de la Generalitat nomenarà, en el termini de set dies
després del seu nomenament pel Parlament, al seu Conseller en Cap,
el qual actuarà com a cap del Govern i s’encarregarà de formar el nou
govern, amb el beneplàcit del President de la Generalitat.

El candidat a Conseller en Cap, una vegada encarregat de formar

govern, presentarà al Parlament, en el termini de catorze dies de la
seva designació, el programa polític del Govern que pretén formar. El
Parlament, per votació majoritària, decidirà sobre la concessió de
poders de formació del nou Govern.

El candidat a Conseller en Cap al que el Parlament hagi atorgat la

confiança de formar Govern, presentarà en el termini de set dies una
proposta de composició del Govern de la Generalitat de Catalunya al
President de la Generalitat, qui en el termini de tres dies investirà als
Consellers membres del mateix.

Si el candidat a Conseller en Cap proposat per el President de la

Generalitat no rep el vot de confiança la majoria absoluta dels
membres del Parlament, o no és capaç de formar Govern o desisteix
de fer-ho, el President de la Generalitat, en el termini de set dies,
haurà de proposar un altre candidat a Conseller en Cap.

En cas que el President de la Generalitat no proposi un altre candidat

a Conseller en Cap en el transcurs de set dies o desisteixi de fer-ho, o
si el segon candidat a Conseller en Cap, per lo exposat i en els
terminis prevists en el segon i tercer paràgraf d’aquest article, no rep
el vot de confiança del Parlament, o és incapaç de formar Govern o
desisteix de fer-ho, el dret a proposar el candidat a Conseller en Cap
passarà al Parlament.

El Parlament proposarà un nou candidat a Conseller en Cap, qui

formularà al President de la Generalitat una nova proposta de Govern.
Si transcorren catorze dies des que el Parlament hagi estat designat
per a nominar un candidat a Conseller en Cap i el President de la
Generalitat no ha rebut o rebutja una proposta formal de constitució
de Govern, el President de la Generalitat haurà de convocar a
eleccions generals extraordinàries.

Art. 92.- Nomenament i cessament. Els membres del Govern

seran nomenats i separats del càrrec pel President de la Generalitat, a
proposta del Conseller en Cap.

Art. 93.- Presa de possessió. Els Consellers, membres del Govern

de la Generalitat de Catalunya prenen possessió del seu càrrec al
prestar jurament davant del Parlament.
Art. 94.- Cessament del Govern. El Govern de la Generalitat de
Catalunya cessa:

1. En acabar-se el termini de temps de durada d’una legislatura,

d’acord amb l’article 57.1 i l’article 61, paràgraf 3, d’aquesta
Constitució. A partir de l’endemà de la proclamació dels
resultats electorals i mentre no s’arriba al nomenament en ferm
d’un nou equip de Govern, el Govern sortint actuarà com a
Govern en funcions.

2. En cas de dimissió o defunció del Conseller en Cap.

3. En cas de pèrdua de confiança del Conseller en Cap per part del

President de la Generalitat.

4. En cas de pèrdua de confiança del Parlament en la gestió del

Govern que presideix el Conseller en Cap.

Al prendre possessió el nou Govern, el President de la Generalitat

cessarà al Govern sortint. Ambdues decisions seran fermes en el
moment que surtin publicades al DOGC.

Art. 95.- Atribucions del Conseller en Cap. El Conseller en Cap

representa al Govern de la República i dirigeix la seva gestió, així com
la responsabilitat tàctica d’aplicació del programa de govern.

El Conseller en Cap nomena dos Consellers, els quals hauran de

substituir-lo en la seva absència. L’ordre de substitució serà
determinat pel Conseller en Cap.

Art. 96.- Les Conselleries. Funcions. Per portar a terme la gestió

governamental en les diferents àrees de govern, es crearan, d’acord
amb la llei, les Conselleries. Serà competència del Conseller en Cap
determinar el nombre de les mateixes i les seves funcions generals,
d’acord amb el President de la Generalitat.

Com a mínim existiran les conselleries d’Economia i Hisenda, Sanitat i

Habitatge, d’Afers Interiors, i d’Afers Exteriors o d’Estat, a més de La
Cancelleria de Justícia, que es regeix per un altre sistema d’elecció i
tindrà atribucions delimitades, no executives.

Cada Conseller dirigeix la seva Conselleria, n’organitza

l’organigrama, resol els problemes i les obligacions específiques de la
seva competència, expedeix decrets u ordres i compleix i fa complir el
programa de govern de la seva àrea respectiva sobre la base i en la
forma prevista per la llei.

Cada Conseller, en l’exercici de les seves específiques funcions,

representarà a l’Estat Català en aquells organismes internacionals en
els quals calgui ésser present en interès de la seva especial àrea de
govern i en benefici dels interessos de Catalunya.
En cas que un Conseller, ja sigui per malaltia o per qualsevol altre
impediment, no pugui complir temporalment les seves funcions, el
Conseller en Cap encarregarà a un dels Directors Generals de la
Conselleria que s’encarregui dels afers diaris mentre duri l’absència.

Art. 97.- Alts Comissionats. El President de la Generalitat, a

instàncies del Conseller en Cap o dels membres del govern, podrà
nomenar temporalment a Alts Comissionats que tinguin per missió la
realització de tasques específiques i limitades en el temps, ja sigui per
fer front a situacions d’excepcionalitat o per altre situació que
requereixi d’una especialització determinada. En resoldre o finir l’afer
pels quals han estar nomenats, els Alts Comissionats retran el seu
informe al Govern de la Generalitat o al Parlament, quan així escaigui
i cessaran en el seu càrrec.

Art. 98.- La Conselleria d’Estat. El Govern de la República

catalana contindrà una Conselleria d’Estat, que serà l’encarregada de
gestionar els assumptes relacionats amb la política exterior del
Govern de la Generalitat que no assumeixi personalment el President
de la Generalitat o el seu Conseller en Cap.

El Conseller Secretari d’Estat representarà al Govern de la Generalitat

en tots els organismes internacionals en que la República de
Catalunya estigui associada i assistirà, per delegació expressa del
President de la Generalitat i del Conseller en Cap, a totes les
instàncies internacionals en els quals calgui fer visible la presència de
Catalunya.

El Conseller Secretari d’Estat és proposat pel Conseller en Cap, junt

amb la resta de Consellers. El Conseller Secretari d’Estat actuarà com
a cap de la diplomàcia catalana i nomenarà els seus immediats
col·laboradors.

Art. 99.- Les sessions del Govern. Les sessions del Govern de la
Generalitat son privades, a menys que el Govern decideixi el contrari.

El Govern pren les decisions col·legiada i solidàriament, a instàncies

del President de la Generalitat, del Conseller en Cap o del Conseller o
Canceller corresponent.

Els decrets governamentals, per ésser vigents, hauran de comptar

amb les signatures del President de la Generalitat, el Conseller en Cap
o del Conseller corresponent i la de l’Alt Canceller de Justícia. La seva
vigència queda confirmada en el moment d’ésser publicats al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Art. 100.- Mocions de censura al Govern. El Parlament pot

adoptar, amb relació amb el Govern de la Generalitat, el Conseller en
Cap o algun Conseller, una moció de censura mitjançant una votació
guanyada per majoria absoluta.
La moció de censura haurà d’ésser proposada al menys per una
tercera part dels membres del Parlament, mitjançant una petició
escrita en el transcurs d’una sessió plenària del parlament.

La moció de censura no podrà ésser votada abans del segon dia de

l’entrega de la corresponent petició adreçada al President del
Parlament, a menys que el Govern insti a una votació més urgent.

Si la moció de censura al Govern o al Conseller en Cap fos aprovada

pel Parlament, el President de la Generalitat podrà, en el termini de
tres dies i a instàncies del Govern, cridar a la celebració d’eleccions
generals extraordinàries.

En cas d’ésser aprovada la moció de censura contra algun Conseller,

el President del Parlament n’informarà al President de la Generalitat,
el qual el separarà del seu càrrec.

Una nova moció de censura sobre la mateixa base no podrà ésser

sol·licitada abans de transcórrer tres mesos d’una anterior votació en
el mateix sentit.

Art. 101.- Vinculació. El Govern de la Generalitat i el seu President

poden vincular la moció de censura a un projecte de llei a proposar al
Parlament. La votació no es podrà efectuar abans de dos dies després
de la vinculació del projecte de llei a proposar al Parlament. Si el
Parlament no aprova el dit projecte, el Govern dimitirà i es
convocaran eleccions extraordinàries..

Art. 102.- Limitacions. Els membres del Govern de la Generalitat

no podran ocupar cap altre càrrec estatal, ni pertànyer a cap Junta
Directiva ni Consell d’Administració de cap societat comercial,
esportiva ni de lleure.

Art. 103.- Participació parlamentària. Els membres del Govern de

la Generalitat poden participar i ésser requerits a fer-ho, només amb
dret de veu, en les sessions plenàries del Parlament i les seves
comissions.

Art. 104.- Responsabilitats penals. La responsabilitat criminal

dels membres del Govern serà exigible només a instàncies de l’Alt
Canceller de Justícia i amb l’aprovació de la majoria absoluta del
Parlament.

A l’entrada en vigència de la sentència disposada per un Tribunal, els

membres del Govern implicats cessaran immediatament dels seu
càrrec.

Capítol VII – La Legislació de la Nació Catalana

Art. 105.- Concordança. Les lleis seran aprovades d’acord amb la
Constitució de la Nació Catalana.
Art. 106.- Iniciativa legislativa. Tenen dret d’iniciativa legislativa:

1. Els membres del Parlament.

2. Una tercera part dels membres del Parlament.

3. Les comissions del Parlament.

4. El Govern de la Generalitat de Catalunya.

5. El President de la Generalitat de Catalunya.

6. Els ciutadans de Catalunya, mitjançant una iniciativa legislativa

popular (ILP) que aplegui la signatura d’ almenys la quantitat
mínima d’electors que contingui una circumscripció electoral
comarcal o assimilada.

El Parlament té dret, avalat per una votació aprovada per una majoria
dels seus membres, de demanar al Govern l’adopció d’un projecte de
llei.

Art. 107.- Reglament del Parlament. La Llei del Reglament del

Parlament estipularà la forma d’aprovar les lleis.

Les següents lleis podran ésser aprovades i modificades solament per

una majoria qualificada de vots del Parlament:

1. La Llei de Ciutadania.

2. La Llei d’Elecció del Parlament.

3. La Llei d’Elecció del President de la Generalitat.

4. La Llei d’Elecció dels Òrgans Locals i Comarcals de

l’Administració.

5. La Llei del Funcionariat.

6. La Llei de creació de l’Escola Diplomàtica.

7. La Llei del Referèndum.

8. La Llei del Reglament del Parlament i Llei de Funcionament del

Parlament.

9. La Llei de Remuneració del President de la Generalitat i del

Govern de la República, dels Diputats al Parlament i de tots els
càrrecs de l’administració local i comarcal.

10. La Llei del Govern de la República de Catalunya.

11. La Llei de Responsabilitat Judicial del President de la

Generalitat i del Govern de la República.

12. La Llei del Règim Econòmic i Fiscal de la República de

Catalunya.
 13. La Llei de l’Agència Tributària.

14. La Llei de Bases de l’Activitat Agrària, Ramadera i de

Pesca.

15. La Llei de Bases de les Activitats Productives i Comercials.

16. La Llei d’Activitats Sindicals i Representatives.

17. La Llei del Pressupost de l’Estat.

18. La Llei de creació i funcionament del Banc de Catalunya.

19. La Llei del Sistema Judicial i Llei de Procediment Judicial.

20. La Llei d’Emprèstits Externs i Interns i la de les

Obligacions Materials i Monetàries de l’Estat.

21. La Llei de l’Estat d’Excepció.

22. La Llei de la Policia Governativa i la Policia Fiscal.

23. Llei de les Forces Armades i la Defensa de l’Estat.

Art. 108.- Dret de consulta en referèndum. El Parlament té el

dret de sotmetre un projecte de llei o altre qüestió vital per l’Estat
Català a referèndum consultiu.

Prevaldrà, com a opinió a tenir en consideració, aquella que hagi

obtingut el major nombre de vots a favor emesos.

La llei aprovada en referèndum serà promulgada pel President de la

Generalitat de forma immediata. La decisió aprovada per referèndum
obtindrà caràcter d’obligat compliment pels ens estatals i per a tota la
ciutadania..

Art. 109.- Limitacions del dret de consulta. El Pressupost de

l’Estat, el seu règim fiscal i econòmic, les obligacions financeres de
l’Estat, la denúncia i ratificació d’acords internacionals, la declaració i
anul·lació de l’estat d’excepció i la llei de defensa de l’Estat no podran
ésser sotmeses a referèndum.

La Llei del Referèndum estipularà la forma de realització dels

referèndums.

Art. 110.- Promulgació de les lleis. Les lleis seran promulgades

pel Parlament de Catalunya, sigui quina sigui la instància de poder
que l’ha promogut.

El President de la Generalitat pot estar en desacord amb una llei

aprovada pel Parlament i, en el terme de catorze dies, tornar-la al
Parlament per ésser sotmesa a un nou procés de discussió i decisió,
indicant-ne els punts en desacord. Si el Parlament torna a aprovar la
llei sense els canvis demanats, el President de la Generalitat l’haurà
de promulgar i publicar o proposar al Tribunal Suprem que la
reconegui com a anticonstitucional. Si el Tribunal Suprem considera
que la llei està en concordança amb la Constitució, el President de la
Generalitat l’haurà de publicar al DOGC o presentar la dimissió del
Govern i convocar eleccions extraordinàries.

Les lleis entren en vigència l’endemà de la seva publicació en el

DOGC, a menys que la mateixa llei ho prevegi d’altra manera.

Art. 111.- Suspensió de sessions. Si el Parlament, per alguna

causa extraordinària, hagués de suspendre les seves sessions, el
President de la Generalitat podrà, en casos de necessitat estatal,
emetre decrets que tindran força de llei, els quals hauran d’ésser
signats pel President del Parlament, l’Alt Canceller de Justícia i pel
Conseller en Cap.

Quan el Parlament pugui ésser convocat novament, el President de la

Generalitat presentarà els dits decrets al Parlament, que sense
demora convalidarà o derogarà les dites disposicions.

El President de la Generalitat no podrà validar, modificar ni anul·lar la

Constitució, ni les lleis de bases anunciades en l’article 107 de la
mateixa, ni les lleis que estableixen els impostos estatals ni el
Pressupost de l’Estat Català.

Capítol VIII – El Banc de Catalunya, la Hisenda

Pública i el Pressupost de l’Estat
Art. 112.- Hisenda Pública, pendent de redacció. Es demana
aportacions de persones especialment qualificades.

Art. 113.- Pendent de redacció. Descripció del Banc de Catalunya.

També es demanen aportacions.

Art. 114.- Emissió de paper moneda. El Banc de Catalunya

posseeix el dret exclusiu d’emetre paper moneda en el cas que la Llei
del Règim Econòmic i Fiscal de la República de Catalunya ho autoritzi.
Si es dona aquest cas, el Banc de Catalunya n’organitza la circulació
monetària i vetlla per la estabilitat de la divisa nacional, en
concordança amb la legislació monetària de la Unió Europea.

El Banc de Catalunya, per mandat imperatiu del Parlament, tindrà la

facultat de retirar la moneda circulant en cas de donar-se les
circumstàncies que una nova Llei de Règim Econòmic i Fiscal de
Catalunya així ho disposi, ja sigui en concordança amb un nou
sistema d’organització econòmica, financera o de nova fiscalitat, o
d’acord amb les lleis promulgades per la Unió Europea.
Art. 115.- Limitacions. El Banc de Catalunya actua d’acord i amb les
limitacions que proclama la llei i informa anyalment al Parlament de la
seva gestió mitjançant la compareixença del seu President.

Art. 116.- Impostos i aranzels. La llei establirà el règim i la quantia

d’impostos estatals, aranzels, gravàmens, multes i pagaments, si
s’escau, per assegurances obligatòries.

Art. 117.- Possessió de bens públics. La llei disposarà les formes

de possessió, ús i usdefruit dels bens i de totes les pertinences
estatals.

Art. 118.- El Pressupost anyal. El Parlament adoptarà cada any i

amb caràcter de llei, el Pressupost d’Ingressos i Despeses de l’Estat.

El Govern de la Generalitat presentarà al Parlament, tres mesos abans

del començament d’un nou exercici pressupostari, el Projecte de
Pressupost de l’Estat.

El Parlament podrà aprovar, durant el transcurs d’un exercici

pressupostari i a instàncies del Govern de la Generalitat, un
pressupost addicional per fer front a despeses no previstes de
caràcter extraordinari, així com el mode de finançament i aportació
de cabals necessaris per a fer-ho possible.

Art. 119.- Modificacions del Pressupost. El Govern, a l’inici d’un

procés de presentació i discussió del Pressupost de l’Estat, tant si
retalla com si n’augmenta el muntant o la redistribució de les
despeses, haurà de presentar al Parlament la proposició per fer-hi
front i els canvis en els ingressos suplementaris de se’n derivin.

El Parlament no té el dret d’anular o retallar el Pressupost de l’Estat

una vegada aprovat, ni modificar, en el seu projecte, les despeses
prèviament establertes per altres lleis.

Art. 120.- Debat del Pressupost. La llei establirà la forma i manera

con s’ha d’organitzar, debatre i aprovar el Pressupost de l’Estat.

Art. 121.- Vigència del Pressupost. El Pressupost de l’Estat

aprovat pel Parlament entrarà en vigència al començar l’exercici
pressupostari, el dia primer de gener de cada any. En cas que el
Pressupost de l’Estat no s’hagi aprovat abans del començament de
l’exercici pressupostari, es podrà prorrogar per un màxim de tres
mesos amb les mateixes despeses de l’exercici anterior.

Art. 122.- Mancança de Pressupost. En cas que hagin

transcorregut tres mesos des de l’inici de l’exercici pressupostari i no
concorrin alguna o algunes de les circumstàncies especials indicades
en l’article 89.8 d’aquesta Constitució, el President de la Generalitat
convocarà a eleccions generals extraordinàries.
Capítol IX – Relacions i Acords Internacionals
Art. 123.- Relacions internacionals. El tipus de relació de l’Estat
Català amb altres Estats, la Unió Europea i altres instàncies
internacionals serà disposada per llei.

El Parlament de Catalunya, una vegada aprovada i ratificada aquesta

Constitució pels ciutadans de Catalunya, demanarà la pertinença a la
Unió Europea i a la Organització de les Nacions Unides, així com
també a totes les altres organitzacions internacionals amb les quals
calgui ser-hi present en benefici dels interessos dels ciutadans de
Catalunya i de l’Estat Català.

Art. 124.- Ratificació de Tractats. El Parlament de Catalunya

ratificarà, denunciarà o diferirà, en cada cas determinat, l’aprovació
dels tractats:

1. Que puguin modificar les fronteres estatals de Catalunya.

2. Que per la seva implementació es necessiti l’aprovació, esmena

o derogació de les lleis de la República de Catalunya i fins que
s’hagi portat a terme l’adaptació necessària.

3. Que puguin suposar que la República de Catalunya es

converteixi en membre d’organitzacions o unions
internacionals.

4. Que puguin implicar obligacions militars o de tipus material no

desitjades per la República de Catalunya.

Art. 125.- Fronteres de Catalunya. La frontera estatal terrestre de

Catalunya es la que es determina en el Decret de la Generalitat de
Catalunya del 23 de desembre de 1936 i d’altres lleis catalanes que
aquesta Constitució reconeix i ratifica esmentades en l’article 2.1.

Els límits de les aigües territorials i l’espai aeri estatal de Catalunya

son determinades en base a convenis internacionals que aquesta
Constitució adopta com a seus.

La ratificació de tractats que modifiquin la frontera estatal de

Catalunya s’haurà d’aprovar mitjançant Referèndum.

Art. 126.- Contradiccions legislatives. La República de Catalunya

no aprovarà tractats internacionals que contradiguin la seva
Constitució. Si les lleis o altres disposicions estatals nacionals
entressin en contradicció amb tractats internacionals ratificats pel
Parlament, s’aplicaran les normes del tractat internacional i
s’adequarà la legislació catalana mitjançant esmenes a la Constitució
que haurà aprovar primer el Parlament de Catalunya, en el cas que
s’hagin de ratificar mitjançant referèndum..
Capítol X – La Defensa de l’Estat Català
Art. 127.- Obligacions dels ciutadans i organització de la
Defensa. Els ciutadans catalans, en cas de conflicte bèl·lic, estan
obligats a participar en la defensa de l’Estat, sobre la base i en la
forma prevista per la llei.

La milícia de base de l’organització de les Forces Armades de

Catalunya estarà a càrrec dels Mossos d’Esquadra, en la forma i
manera que la llei prevegi. Sobre aquesta mateixa base es crearà la
Policia Fiscal Catalana i la de Fronteres, cas d’ésser necessària..
Una llei haurà regular la pertinença dels ciutadans catalans en el servei de
les Forces Armades de Catalunya. Els ciutadans que per motius religiosos o
morals es neguin a complir amb les obligacions militars que la llei pugui
determinar, estan obligat

Durant l’estada a disposició dels comandaments militars, els

ciutadans de Catalunya gaudiran de tots els seus drets, llibertats i
obligacions constitucionals, excepte aquelles que, per les
particularitats del tipus de servei, la llei disposi d’altre manera. La llei
establirà el règim jurídic dels que es trobin al servei de les Forces
Armades o l’alternatiu.

Art. 128.- Limitació de càrrecs. Les persones que estiguin al servei

actiu de les Forces Armades no podran ocupar cap altre càrrec per
elecció o per designació, ni participar en les activitats de cap partit
polític.

Art. 129.- Llei de la Defensa. La Llei de Defensa de l’Estat

estipularà tots els mecanismes constitucionals en cas de conflicte
bèl·lic i el funcionament de les Forces Armades i dels organismes de
defensa.

Art. 130.- El Cap Suprem. El President de la Generalitat es el Cap

Suprem de les Forces Armades de l’Estat i tindrà la responsabilitat de
declarar l’estat d’excepció en cas de conflicte bèl·lic.

Capítol XI – La Sindicatura de Comptes de l’Estat

Art. 131.- Descripció. La Sindicatura de Comptes és l’organisme
estatal, independent en la seva funció, que fiscalitza els comptes i la
gestió econòmica de l’Estat.

El Síndic de Comptes de Catalunya és nomenat o separat del càrrec

pel Parlament de Catalunya mitjançant votació en que s’obtingui el
vot afirmatiu de dues terceres parts dels membres del Parlament.

Art. 132.- Activitats. La Sindicatura de Comptes controla:

 1. La gestió econòmica de tots els organismes, dependències i
empreses estatals.

2. L’ús i disposició dels bens estatals que estiguin a disposició del

Govern de la Generalitat de Catalunya.

3. L’ús i la conservació dels bens estatals que estiguin a disposició

dels ens locals i comarcals de l’administració.

4. La gestió econòmica d’aquelles empreses en les que l’Estat hi

participa com accionista o en les que hi garanteix els crèdits i
altres obligacions contractuals contretes.

Art. 133.- Rendició de comptes. El Síndic de Comptes de

Catalunya presentarà al Parlament, en el moment en que es discuteixi
el compliment del Pressupost de l’Estat, un informe sobre l’ús i
conservació o millora de les propietats de l’Estat i els resultats de la
gestió econòmica durant l’exercici pressupostari anterior.

El Síndic de Comptes gaudirà dels mateixos drets que la llei preveu

pels Consellers del Govern.

La llei estipula el funcionament de La Sindicatura de Comptes de

Catalunya.

Art. 134.- Responsabilitat. La responsabilitat criminal del Síndic de

Comptes serà exigible només a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia
i amb l’aprovació de la majoria absoluta del Parlament.

Capítol XII – L’Alt Canceller de Justícia

Art. 135.- Missió del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia té com a
missió vigilar la concordança de les disposicions jurídiques emanades
des del Poder Legislatiu i el Poder Executiu i dels ens locals i
comarcals de l’administració amb la Constitució i les lleis.

L’Alt Canceller de Justícia analitza les propostes d’esmenes

legislatives, l’adopció de noves lleis, tot el que concerneixi amb el
treball de les institucions estatals i en cas que calgui en presenta un
informe al Parlament.

L’Alt canceller de Justícia intervé en la designació dels càrrecs de

l’administració que es preveuen en l’article 67.9, 10 i 11 o interpel·lat
segons es descriu en l’article 76, paràgraf primer.

En els casos prevists en els articles 76, 87, 104, i 134, 145, 152 i 153
de la Constitució, l’Alt Canceller de Justícia pot iniciar el procediment
de suspensió o restitució de la responsabilitat criminal als membres
del Parlament, al President de la Generalitat, als membres del Govern
de la República, al President del Banc de Catalunya, al Síndic de
Comptes, al Síndic de Greuges i al President i als membres del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Art. 136.- Nomenament. l’Alt Canceller de Justícia és nomenat pel

Parlament, per un període de set anys, a proposta del President de la
Generalitat, prèvia elecció d’una terna feta pels membres del Tribunal
Superior de Justícia, entre els components més rellevants de la
Judicatura. El seu nomenament haurà d’obtenir una majoria de tres
cinquenes parts dels parlamentaris.

L’Alt Canceller de Justícia només podrà ésser separat del seu càrrec
per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en
finalitzar el seu mandat o en cas de decés.

Art. 137.- Drets i deures del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia,

en l’exercici del seu càrrec, gaudirà dels mateixos drets i deures que
la llei preveu pels Consellers del Govern.

L’Alt Canceller de Justícia podrà participar amb veu i vot en les

sessions del Govern de la Generalitat i fer ús de la paraula i proposar
accions legislatives en les sessions plenàries del Parlament.

La llei estipularà l’estatut legal del càrrec d’Alt Canceller de Justícia i

de la seva Cancelleria.

Art. 138.- Dret de contraproposta. En cas que l’Alt Canceller de

Justícia reconegués alguna contradicció entre la doctrina
constitucional o legislativa en alguna disposició jurídica dels poders
legislatiu o executiu o dels ens locals i comarcals de l’administració,
proposarà o demanarà les esmenes pertinents per tal que, en un
termini màxim de vint dies, s’adaptin a la Constitució o les lleis.

L’esmena serà confirmada, en un termini de vuit dies, pels membres

del Tribunal Constitucional. En cas d’ésser novament rebutjada, l’Alt
Canceller de Justícia sol·licitarà al Tribunal Superior de Justícia la
nul·litat de la dita disposició.

Art. 139.- Informe anyal del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia

presentarà anyalment un informe al Parlament sobre la concordança
de les disposicions dels poders legislatiu i executiu i dels organismes
dels ens locals i comarcals amb la Constitució i les lleis.

Art. 140.- Responsabilitats. La responsabilitat criminal de l’Alt

Canceller de Justícia serà exigible a proposta del President del
Tribunal Suprem al President de la Generalitat i amb l’aprovació de la
majoria absoluta del Parlament.

Capítol XIII – El Síndic de Greuges

Art. 141.- Missió del Síndic. El Síndic De Greuges de Catalunya té
com a missió principal la de protegir i defensar els drets i les llibertats
dels ciutadans catalans en relació als abusos o mala administració
que puguin cometre els ens de les institucions públiques l’Estat
Català i en tots aquells que tinguin concordança jurídica amb els
provinents de la Unió Europea, amb exclusió expressa dels Tribunals
de Justícia, en totes les seves instàncies.

Igualment, tindrà la missió de supervisar l’activitat de l’Administració

de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que
en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis
públics o acompleixen activitats d’interès general o activitats
equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres
persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la
Generalitat i amb les altres entitats públiques. També supervisa
l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes
públics o privats vinculats que igualment en depenen.

Art. 142.- Nomenament. El Síndic de Greuges és elegit pel

Parlament per majoria qualificada, previ acord dels grups
parlamentaris, per un període de set anys.

Art. 143.- Altres funcions del Síndic. La llei especificarà altres

funcions del Síndic:

1. El Síndic de Greuges i l’Alt canceller de Justícia col·laboren en

l’exercici de les seves funcions.

2. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb

els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues
creades en l’àmbit públic o privat.

3. S’ha de regular per llei l’estatut personal del Síndic de Greuges,

les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i
les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudirà
d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i
pressupostària d’acord amb les lleis.

Art. 144.- Informe anyal del Síndic. El Síndic de Greuges

presentarà anyalment al parlament un informe detallat sobre totes les
activitats realitzades pel seu departament, amb la documentalitat
suficient que faci possible l’esmena de les activitats i/o conductes
irregulars en relació als continguts estipulats en l’Art. 138.

Art. 145.- La responsabilitat penal del Síndic de Greuges només serà

exigible a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia i amb l’aprovació de
la majoria absoluta del Parlament.

Capítol XIV – Del Poder Judicial a Catalunya

Art. 146.- Administració de la Justícia. La justícia serà
administrada pels Tribunals. Els Tribunals son independents en
l’administració de la justícia, d’acord i en concordança amb l’article 4
de la Constitució i les lleis de desenvolupament Constitucional
aprovades pel Parlament de Catalunya.

Art. 147.- Descripció i nomenament. El càrrec de Jutge és vitalici.

La forma de nomenament i ordre de separació del seu càrrec als
Jutges serà estipulada per la Llei del Poder Judicial de Catalunya.

Els Jutges només podran ésser separats del seu càrrec per sentència
judicial que dictarà El Tribunal Superior de Justícia a instàncies de la
Fiscalia de Justícia de Catalunya.

Els Jutges no podran exercir cap altre càrrec, ja sigui d’elecció o de

nomenament, excepció feta d’alguns suposats, els quals seran
prevists per llei.

Les garanties d’independència dels Jutges i el seu estatut jurídic serà

estipulada per les lleis.

Art. 148.- Sistema Judicial. El sistema judicial de la República de

Catalunya es composa de:

1. Els jutges de pau locals o comarcals, els membres de la fiscalia

i els jutges dels tribunals urbans o de municipi, els comarcals i
administratius.

2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també

actuarà, si s’escau, com a Tribunal Constitucional de Catalunya
mitjantçant una sala especialitzada.

La llei regula la creació de Tribunals especials per l’examen de certes

categories jurídiques específiques.

A Catalunya queden prohibits els Tribunals d’Excepció.

Art. 149.- Organització judicial. Els Tribunals urbans locals,

comarcals i administratius son tribunals de primera instància.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la màxima instància

judicial de l’Estat Català i examinarà les possibilitats d’ús de recurs de
cassació de les sentències judicials.

Una llei del Parlament estipularà el sistema d’organització,

atribucions, composició, funcionament, oposicions i concursos del
personal judicial, mitjans personals i materials, oficines judicials,
institucions i serveis de suport i procediments de mediació i
conciliació, així com la delimitació de les demarcacions, les
capitalitats judicials i la justícia de pau i de proximitat.

Art. 150.- Nomenaments. El President del Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya serà nomenat pel Parlament, a proposta del
President de la Generalitat, en la persona que els membres del
Tribunal Superior de Justícia hagin elegit entre ells, per un període de
cinc anys no prorrogables.

El membre de la Judicatura que hagi d’ocupar el càrrec d’Alt Canceller

de Justícia, serà proposat pel President de la Generalitat al Parlament,
a proposta dels membres del Tribunal Superior de Justícia.

Art. 151.- Llei de procediment. La llei estableix l’ordre de

representació, defensa, acusació estatal i vigilància de la legalitat
dels procediments judicials.

Art. 152.- Emissió de sentències. Un Tribunal, al dictar sentència

en una causa judicial, no es basarà en cap llei o acte legal que estigui
en contradicció amb la Constitució.

El Tribunal Superior de Justícia, a instàncies de l’Alt Canceller de

Justícia, declararà la nul·litat d’aquelles lleis o actes legals que
estiguin en contradicció amb la Constitució.

Art. 153.- Responsabilitats. La responsabilitat criminal d’un Jutge o

Magistrat en actiu serà exigible només per iniciativa del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya.

La responsabilitat criminal del President i dels membres del Tribunal

Suprem només serà exigible amb l’aprovació de la majoria absoluta
del Parlament, a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia.

Capítol XV – Els Ens Locals d’Administració

Art. 154.- Acords i funcionament. Els ens locals i comarcals
d’administració prendran els acords i decisions relacionats amb els
problemes locals i comarcals i la seva organització i, dintre dels
marges de la llei, actuaran de manera autònoma, sobre la base del
principi de subsidiarietat.

Els poders estatals podran assignar deures i funcions als organismes

locals d’administració o per acord amb els mateixos ens. Les
despeses relacionades amb el compliment de les obligacions de
l’Estat encomanades als ens locals i comarcals d’administració, es
cobriran amb càrrec al Pressupost de l’Estat Català.

Art. 155.- Competències. Les cèl·lules bàsiques dels ens locals i

comarcals de l’administració son els municipis, les ciutats i les
comarques.

Les comarques actuaran de circumscripció electoral quan es

convoquin eleccions al Parlament de Catalunya.

Serà possible conformar altres demarcacions territorials

supracomarcals sobre les bases estipulades per llei, tot i que, en
donar-se aquesta circumstància, la conformació s’haurà de
consensuar i afectarà tot el territori català, a fi d’equilibrar
l’establiment dels serveis que els nous ens hauran de prestar als
ciutadans. En cap cas aquesta circumstància afectarà la
circumscripció electoral abans definida.

Serà facultat del Parlament de Catalunya aprovar-ne la constitució,

delimitació i la resta de competències que podran assumir.

Art. 156.- Elecció dels Consells Comarcals. Els Consells

Comarcals son l’Assemblea representativa dels Ens Comarcals de
l’Administració que substituirà en tots els casos a les corporacions
metropolitanes fins ara existents, de les quals n’assumiran les
competències i els mitjans humans i materials.

Els membres dels Consells Comarcals seran elegits quan es convoquin

eleccions municipals, per un període de quatre anys i les seves
funcions seran determinades per llei. El règim de les votacions
seguiran el mateix patró que les de les eleccions generals.

Art. 157.- Pressupost i finançament. Els ens locals i comarcals de

l’administració tenen pressupost propi i les seves bases i sistema de
finançament s’establirà per llei.

Els ens locals o comarcals de l’administració estan autoritzats per llei

a proposar, establir i recol·lectar impostos i aranzels.

Art. 158.- Límits territorials. Els límits de demarcació dels ens

locals i comarcals de l’administració no es podran modificar
unilateralment sense consulta prèvia als ens locals afectats.

Els ens locals i comarcals de l’administració tenen dret a establir

entre ells unions o institucions conjuntes amb la finalitat de
rendibilitzar millor els recursos dels que disposen.

Art 159.- Gestió i organització. La llei establirà la forma

organitzativa dels ens locals i comarcals de l’administració i el control
de la seva gestió.

Capítol XVI – Modificacions de la Constitució

Art. 160.- Dret d’iniciativa. La Constitució pot ésser modificada
total o parcialment. Tindran dret a iniciar un procés de modificació de
la Constitució no menys d’una quinta part dels membres del
Parlament i el President de la Generalitat de Catalunya.

En cas d’estat d’excepció o de guerra no serà possible iniciar o fer

modificacions a la Constitució.
Art. 161.- Limitacions. Els capítols I, “Disposicions Generals” i el
capítol XV, “Modificacions de la Constitució”, només podran ésser
esmenats mitjançant referèndum.

Art. 162.- Forma de modificació. La Constitució pot ésser

modificada mitjançant llei adoptada:

1. Per referèndum vinculant a proposta del propi Parlament o

mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular.

2. Per dues legislatures consecutives del Parlament.

3. Pel Parlament, en cas de concórrer un caràcter d’extrema

d’urgència.

El projecte de llei de modificació de la Constitució serà discutit al

Parlament durant tres lectures consecutives. Entre la primera i la
segona lectura hauran de transcórrer almenys dos mesos i entre la
segona lectura i la tercera no menys d’un mes. Després de la tercera
lectura es decidirà la forma d’implementació de la modificació.

Art. 163.- Quòrum i referèndum. Per que un projecte de llei de

modificació de la Constitució sigui sotmès a referèndum, caldrà
l’aprovació de tres cinquenes parts dels membres del Parlament. El
referèndum es portarà a terme no abans d’haver transcorregut tres
mesos a partir del dia en que el Parlament va aprovar la resolució.

Art. 164.- Aprovació de la modificació. A fi de que la Constitució

pugui ésser aprovada per dues legislatures consecutives del
Parlament, el projecte de llei de modificació haurà de rebre el suport
de la majoria dels membres del Parlament.

La llei de modificació de la Constitució es considerarà aprovada en la

següent legislatura del Parlament, quan, al fer la primera lectura, el
projecte de modificació que ja havia estat aprovat per la majoria de
membres de l’anterior legislatura resultés aprovat per una majoria de
tres cinquenes parts dels seus membres.

Art. 165.- Urgència de l’aprovació. La decisió de considerar el

projecte de llei de modificació de la Constitució com de caràcter
urgent haurà d’ésser aprovat almenys per quatre setenes parts dels
membres del Parlament. La llei serà adoptada quan sigui aprovada
per una majoria de tres cinquenes parts dels membres del Parlament.

Art. 166.- Promulgació i vigència. La llei de modificació de la

Constitució serà promulgada pel Parlament de Catalunya i entrarà en
vigència en el termini que la mateixa llei estipuli, però mai abans de
tres mesos de la seva promulgació.

No serà possible iniciar noves modificacions de la Constitució per una

mateixa causa durant un any, una vegada s’hagi produït un vot en
contra del corresponent projecte de llei, mitjançant referèndum o en
el Parlament.
Capítol XVI – Disposicions transitòries i Finals
Primera.- En el moment de la publicació d’aquesta Constitució al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, quedaran
automàticament derogades, dintre del territori de Catalunya, la
Constitució del Regne d’Espanya de 1978 i totes les lleis de
desenvolupament d’aquella Constitució, excepte la llei orgànica
6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut de Catalunya i el
desenvolupament legislatiu que s’hagi fet al Parlament de Catalunya
des de la seva aprovació, el qual adquireix interinament rang de llei
pròpia de l’Estat Català.

Segona.- Queden formalment confirmades totes aquelles lleis i

disposicions transitòries promulgades interinament pel Parlament de
Catalunya a partir de l’endemà del Referèndum realitzat a Catalunya
el dia... de..... del 201.., a partir del qual es va començar el procés de
dissociació formal entre l’administració catalana i l’espanyola.

Tercera.- Adquireix rang de llei provisional, dintre de l’àmbit

territorial català, la llei orgànica 6/2006, de 19 de Juliol, de Reforma
de l’Estatut de Catalunya, tenint en compte que qualsevol referència
a Espanya, Estat Espanyol, Regne d’Espanya o assimilades queden
substituïdes per Catalunya, Estat Català o Nació Catalana. Quedaran
derogats tots els articles que suposin una clara supeditació i
dependència de l’Estat Espanyol i estiguin en contradicció amb la
lletra i esperit d’aquesta Constitució de l’Estat Català.

Quarta.- Una vegada els membres del Parlament de Catalunya donin

per acabada la Legislatura Constituent i tinguin plena vigència les
lleis de desenvolupament constitucional que esmenta l’Art. 67,
aparats 1 a 17, quedarà formalment derogada la dita llei orgànica
6/2006, de reforma de l’Estatut de Catalunya i totes les lleis
promulgades pel Parlament i decrets del Govern de la Generalitat
durant el període d’interinitat.

Cinquena.- Aquesta Constitució tindrà vigència formal l’endemà

d’esser ratificada mitjançant Referèndum i obtinguda l’aprovació de la
majoria dels ciutadans de Catalunya i conegut el seu resultat al
Parlament de Catalunya.

Sisena.- D’acord amb les previsions de l’Art 68, el President del

Parlament, l’endemà de la proclamació dels resultats del Referèndum
Popular que validarà aquesta Constitució, convocarà als membres del
Parlament a sessió extraordinària de ratificació d’aquesta Constitució,
la qual tindrà plena validesa oficial l’endemà, data en que es
publicarà al DOGC.

Setena.- El President de la Generalitat , el primer dia hàbil després

de la publicació de la ratificació parlamentària de la Constitució al
DOGC, prendrà la decisió de convocar a eleccions generals
extraordinàries, en la forma i manera que es descriu en l’Art. 80.3 de
la Constitució recentment aprovada, a fi d’elegir els diputats al
Parlament de Catalunya que hauran de confegir el primer
desplegament legislatiu de la Nació Catalana, d’acord amb les
especificacions que conté l’Art. 62 de la Constitució.

Capítol XVII – Disposicions Complementàries

Única.- El Parlament de Catalunya, si es donen les condicions favorables,
podrà establir un ordenament jurídic que faci possible la constitució d’una
Federació de Països Catalans.

Cada futur membre de la Federació haurà de gaudir d’un

desplegament constitucional similar i concordant amb el realitzat a
Catalunya, amb la finalitat que hi pugui accedir en condicions
d’igualtat en tots els ordres de jurisdicció i constitucionalitat.

Amb la denominació de Països Catalans s’entenen anomenats tots

aquells territoris en els quals existeix una presència de la llengua
catalana, estigui legalment considerada en el seu ordenament jurídic
o per simple presència i utilització generalitzada per part de les
persones que viuen en aquells territoris.

Dintre de l’ordenament constitucional de l’Estat Català, son

considerats com a Països Catalans:

1.- La Comunitat Valenciana, dita també Regne de València o País

Valencià.

2.- La Franja de Ponent, dintre de la Comunitat Aragonesa.

3.- La República d’Andorra.

4.- Els Departaments francesos del Pirineus Orientals, dita Catalunya

Nord.

5.- La Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Totes les persones residents en aquests territoris, d’acord amb l’Art.

8, paràgraf quart, podran demanar la nacionalitat catalana si es
veuen en la necessitat o l’avinentesa d’empadronar-se a Catalunya i
compleixen amb els requisits que estableix la llei per adquirir-la.

Llei complementària a la Constitució de la República

de Catalunya
Promulgada pel President de la Generalitat i de la República de
Catalunya el ... de............. del 2011, mitjançant de decret Núm.......,
publicat al DOGC amb data ... de........ del 2011.
Els ciutadans i poble de Catalunya, d’acord amb l’article 153
d’aquesta Constitució, va aprovar el .... de ......... del 2011 mitjançant
referèndum la següent llei complementària de la Constitució:

Art. 1.- Catalunya, sobre la base dels principis bàsics de la

Constitució de l’Estat Català, pot convertir-se en membre de ple dret
de la Unió Europea, hi demanarà el seu ingrés i també com a membre
de ple dret en la Organització de les Nacions Unides

Art. 2.- Catalunya, al convertir-se en membre de ple dret de la Unió

Europea, adaptarà aquesta Constitució tenint en compte els drets i les
obligacions contrets mitjançant el Tractat d’Adhesió en cas que no
existeixi concordança legislativa amb l’actual redactat.

Art. 3.- La present llei només podrà ésser modificada mitjançant

referèndum.

Art. 4.- La present llei entrarà en vigència l’endemà de la seva

promulgació.

Annex 1.- Fonaments de Dret Internacional i

Resolucions del Parlament de Catalunya.
La Nació Catalana, una vegada els diputats al Parlament de Catalunya
han donat suport, per majoria dels seus membres, a la Declaració
Unilateral d’Independència i els ciutadans de Catalunya han aprovat
el Referèndum Nacional sobre la Independència de Catalunya, esdevé
Estat lliure d’acord amb les següents previsions legislatives i acords
internacionals:

a) D’acord amb les previsions i condicions que s’establiren per la

Convenció de Montevideo de 1933, -acceptades
internacionalment i generadores de jurisprudència-, en l’article
1 de la qual es defineix que “Un d’Estat, com a persona de
Dret Internacional, ha de tenir una població permanent, un
territori definit, un sistema de govern i la capacitat per establir
relacions amb altres Estats”. Catalunya, a més de totes
aquestes condicions, compta amb una llengua pròpia, el Català,
que l’acaba de configurar com a poble diferenciat.

b) Així mateix, en el paràgraf primer de l’article 3 de la mateixa

Convenció de Montevideo, s’afirma explícitament que
“L’existència política de l’Estat és independent del seu
reconeixement per altres Estats” principi reconegut
internacionalment com la Teoria Declarativa de l’Estat,
 utilització de la qual ha donat peu a les noves nacions creades
en el transcurs del segles XX i XXI.

c) La Unió Europea, tot i una aparent ambigüitat legislativa, ha

adoptat i seguit, en les decisions recents del seu àmbit
d’actuació, els principis de la Convenció de Montevideo,
concloent que “l’existència d’Estats és una qüestió de fet,
mentre que el reconeixement del nou Estat per part d’altres
Estats era un factor únicament declaratori i no determinant
d’estabilitat”.

d) Així mateix, d’acord amb l’art. 2.2 de la Declaració Universal

dels Drets Humans, que l’Assemblea General de les Nacions
Unides va ratificar a Paris l’any 1948, es conclou que, “en
l’aplicació dels drets de la declaració, no es farà cap distinció
basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o
territori al qual pertany una persona, tant si és independent
com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o
està sota altra limitació de sobirania”.

e) En un altre aspecte, igualment concordant, reconeguda

legalment Catalunya a la legislació espanyola com a Nació, com
a nacionalitat i com a poble, el Regne d’Espanya, membre de
les Nacions Unides i signatari dels seus Tractats, s’ha obligat al
compliment de llurs continguts, segons estableixen, en la seva
Constitució, els articles 10.2 “Les normes relatives als drets
fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix,
s’interpretaran de conformitat amb La Declaració Universal dels
Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les
mateixes matèries ratificats per Espanta”, així com els
continguts de l’art. 96.1: “Els tractats internacionals
vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a
Espanya, formaran part del seu ordenament intern. Les seves
disposicions solament podran ésser derogades, modificades o
suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o
d’acord amb les normes generals del Dret internacional”.

f) Els poders públics de Catalunya s’hi obliguen igualment en

funció del contingut del seu Estatut d’Autonomia, que en
l’article 4.1 indica que: “Els poders públics de Catalunya han de
promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que
reconeixen aquest Estatut, la Constitució, La Unió Europea, La
Declaració universal dels drets humans, el Conveni europeu per
a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis
internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i
 garanteixen els drets i les llibertats fonamentals” i 15.1, el qual
indica que: “Els ciutadans de Catalunya son titulars dels drets i
els deures reconeguts per les normes a què fa referència
l’article 4.1”. Per tant, doncs, tant Espanya com Catalunya,
reconeixen el “principi del dret d’autodeterminació dels pobles”
enunciat a l’article 1 de la Carta de Nacions Unides, signada
a San Francisco, Estats Units, el 26 de juny del 1945 i
disposicions concordants, entre les que destaquen els articles
1.1. “Mantenir la pau i la seguretat internacionals i, per a fer-ho
possible: prendre mesures col·lectives eficaces per a prevenir i
eliminar amenaces a la pau i per a suprimir actes d’agressió o
altres trencaments de la pau i aconseguir per medis pacífics i
de conformitat amb els principis de la justícia i del dret
internacional, l’ajust o arranjament de controvèrsies o solucions
internacionals susceptibles de conduir a trencaments de la
pau”. L’article 1.2 del literal següent: “Fomentar entre les
nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi
de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles i
prendre les mesures que calguin per a enfortir la pau
universal”. Igualment en l’article 1.3: “Fer efectiva la
cooperació internacional en la solució de problemes
internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o
humanitari i estimular els respecte del drets humans i les
llibertats fonamentals per a tots, sense fer distinció de raça,
sexe, idioma o religió”.

g) Altres disposicions de caràcter internacional, com el Pacte

Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte
Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots
dos aprovats per l’Assemblea General de l’ONU mitjançant la
Resolució 2200A (XXI) el 16 de desembre de 1966, i les
Resolucions de l’Assemblea General de Nacions Unides
reconeixent aquest dret d’autodeterminació dels pobles,
especialment la Resolució 545 (VI) de 5 de febrer de 1952:
“Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos”, la
Resolució 637 A (VII) de 16 de desembre de 1952: “Els Estats
membres de l’Organització han de defensar el principi del dret
de tots els pobles i de totes les nacions de disposar per elles
mateixes”, la Resolució 1514 (XV) sobre Declaració de
Descolonització de 14 de desembre de 1960: “Tots els pobles
tenen el dret a l’autodeterminació i en virtut d’aquest dret
determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement
busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural” i
 la Resolució 49/148, de 7 de febrer del 1995 on es proclama
que “la realització universal del dret dels pobles a
l’autodeterminació” on es destaca que “la importància, per a la
garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la
realització del drets dels pobles a l’autodeterminació”.

h) Igualment, i de manera especial, l’Assemblea General de les

Nacions Unides, en la seva Resolució 2625 (XXV) del 24
d’octubre del 1970, sobre Declaració de Principis de Dret
Internacional referents a les Relacions d’Amistat i
Cooperació entre Estats, entre altres disposicions, referint-se
al principi de drets i la lliure determinació dels pobles, indica
que: “En virtut del principi d’igualtat de drets i la lliure
determinació dels pobles, consagrat a la Carta, tots els pobles
tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència
externa, el seu estatus i la seva condició política i buscar el seu
desenvolupament econòmic, social i cultural i que tots els
Estats tenen el deure de respectar aquest dret de conformitat
amb tot allò estipulat en aquest capítol i les disposicions de la
Carta” afegint-hi que: “El principi d’igualtat de drets dels pobles
i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una
contribució significativa al dret internacional contemporani i la
seva aplicació efectiva té una importància màxima en la
promoció de les relacions d’amistat entre els Estats que tenen
el seu fonament en el respecte al principi de la igualtat
sobirana”

i) Definitivament, amb data 23 d’agost del 1978, el Conveni de

Viena sobre la Successió dels Estats en l’apartat:
“Successió dels Estats en cas de separació de parts d’un Esta,:
Art. 34.1: Quan una part o parts del territori d’un Estat es
separin per formar un o varis Estats, continuï o no existint
l’Estat predecessor, a) Tot tractat que estigui en vigor en la data
de la successió d’Estats respecte de la totalitat del territori de
l’Estat predecessor continuarà vigent respecte de cada Estat
successor així format i b) Tot tractat que estigui en vigor en la
data de successió d’Estats respecte solament de la part del
territori de l’Estat predecessor que hagi passat a ésser un Estat
successor continuarà en vigor solament respecte d’aquest Estat
successor”. Seguidament, indica el tractat que la “Situació en
cas que un Estat segueixi existint després de la separació de
part dels seu territori, Art. 35: Quan, després de la separació
d’una part del territori d’un Estat, l’Estat predecessor segueixi
existint, tot tractat que en la data de la successió d’un Estat
 tingués vigència respecte de l’Estat predecessor seguirà vigent
respecte de la resta del seu territori...”, la qual cosa indica que
la pràctica internacional demostra que en cas de “successió
dels Estats” els esdeveniments polítics marquen la realitat
jurídica i no al contrari i que els dos o més Estats resultants de
l’actual Regne d’Espanya ocuparien de manera automàtica el
lloc de l’Estat predecessor.

j) Finalment, amb data 8 d’octubre del 2008, l’Assemblea

General de les Nacions Unides va adoptar la resolució 63/3
(A/63/L.2) on, d’acord amb l’article 65 de l’Estatut del
Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, va preguntar
a la Cort quina opinió tenia sobre la següent qüestió: “ Està la
declaració unilateral d’independència formulada per les
Institucions Provisionals de l’Autogovern de Kosovo d’acord
amb la llei internacional?”, a la qual cosa, amb data 15 de juliol
del 2010, la Cort Internacional, va contestar del literal següent:
“L’opinió d’aquest Tribunal és que la declaració d’independència
de Kosovo, adoptada amb data 17 de febrer del 2008 no viola
cap llei internacional”, la qual cosa dona a entendre que quan
un acte no viola cap llei està dintre de la legalitat, per la qual
cosa també es pot concloure que exercir el dret unilateral
d’autodeterminació també és dins la legalitat i està avalada per
la legislació internacional de manera reiterada.

k) El Parlament de Catalunya, igualment de manera reiterada,

ha aprovat resolucions sobre el dret d’autodeterminació de
Catalunya, exercint així competència en aquesta matèria, que
ha assumit com a pròpia, al no estar derogada ni suspesa pel
Tribunal Constitucional espanyol. Per totes, cal esmentar la
Resolució 98/III sobre el dret d’autodeterminació de la Nació
Catalana del 12 de desembre del 1989, en la qual, “El
Parlament de Catalunya manifesta que l’acatament del marc
institucional vigent, resultat del procés de transició política de
la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble
català al dret d’autodeterminació, tal com estableixen els
principis dels organismes internacionals i es tradueix del
preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. En
conseqüència, afirma que en el moment que ho cregui oportú i
a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament
constitucional, podria incrementar les cotes d’autogovern fins
allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació
dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment
històric.”
 l) En el mateix sentit, la Resolució 679/V sobre l’orientació política
general del Consell Executiu, d’1 d’octubre de 1998 afirma
que: “El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració
del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets
Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a
determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau,
democràcia i solidaritat”.

m) Igualment, la Resolució 631/VIII sobre el dret a

l’autodeterminació i sobre el reconeixement de les consultes
populars sobre la independència, de 3 de març de 2010: “El
Parlament de Catalunya:

1) Ratifica la vigència de la Resolució 98/III, sobre el dret a

l’autodeterminació de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre
de 1989, i de la Resolució 679/V, adoptada l’1 d’octubre del 1998, de
ratificació de l’anterior.”

2) Mostra el reconeixement a les consultes celebrades els dies 13 de

setembre de 2009 i 28 de febrer de 2010 en més de dos-cents
cinquanta municipis com la expressió de la voluntat de participació
política de la ciutadania en la configuració del futur de Catalunya i en
el reforçament de la seva realitat nacional, i agraeix la implicació de
les persones voluntàries en els municipis on s’han organitzat les
consultes i a tothom que hi ha participat.

3) Encoratja la societat civil organitzada, els electes locals i els

ciutadans a títol individual en els municipis que han de celebrar
consultes els propers dies 25 d’abril i 20 de juny de 2010 a treballar
conjuntament perquè tornin a comptar amb una participació
important de la ciutadania. I finalment, 4) Es ratifica en la voluntat
d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per
tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret de decidir.”

JMPQ/FVC. Constitució de Catalunya (v.009)19.09.2010