CONSTITUCIÓ DE l’ESTAT CATALÀ (Esborrany en contínua revisió)

Preliminars. 1) Declaració unilateral d’independència

Els diputats electes del Parlament de Catalunya, reunits en sessió extraordinària amb
data .. de Gener del 2011, a petició del Molt Honorable President/a electe de la
Generalitat, el senyor/a .......... ......... i .........., acorden, per majoria absoluta dels seus
membres i d’acord amb els continguts i condicions establertes per la Convenció de
Montevideo de 1933, la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, del Conveni
de Viena del 1978 i del Tractat de Lisboa del 2009, la següent resolució:

1. Els diputats electes del Parlament de Catalunya, per majoria absoluta dels seus
membres, decideixen que Catalunya es constitueixi en estat sobirà amb la
denominació d’Estat Català i/o Catalunya i es faci efectiva la seva secessió de
l’Estat Espanyol, del qual en formava part fins ara com a Comunitat Autònoma.
2. Per tal d’ésser acceptat per la comunitat de nacions, Catalunya manifesta que
compta amb una població permanent, un territori definit, un govern elegit
democràticament que ha pres la decisió d’independitzar-se-se políticament i la
capacitat per a establir relacions amb altres Estats.
3. Els representants del poble català expressen la seva voluntat solemne de
respectar la Carta de Nacions Unides, acceptar-ne les obligacions que
n’emanen, la plena capacitat de fer-les efectives internament i la intenció
inequívoca de poder i voler-les complir amb lleialtat absoluta als seus principis,
en plena igualtat amb la resta de nacions que en formen part.
4. Tot i que el Tractat de Lisboa fa que la Unió Europea quedi al marge del procés
de secessió que ara protagonitza una nació com Catalunya, els representants
del poble català entenen que en consolidar-se el procés emancipador, la Unió
Europea no pot desinhibir-se en el procés successori als seus Tractats, com
recentment ha quedat de manifest per sentència ferma del Tribunal de la Haia.
5. En aquest context, Catalunya, en iniciar el procés de secessió de l’Estat
Espanyol, es vol acollir als continguts de la Convenció de Viena de 1978 sobre la
Successió dels Estats, que manifesta ratificarà, admetent que en concretar-se la
successió, l’Estat Català assumirà totes les responsabilitats que territorialment i
col·lectivament li corresponen com a nou Estat successor emergent, així com
les de tots els seus ciutadans.

Preliminars. 2) Referèndum sobre la independència

Catalunya es converteix en Estat lliure i sobirà per decisió majoritàriament favorable
dels seus ciutadans, expressada mitjançant el Referèndum Nacional d’Iniciativa
Popular sobre la Independència, convocat pel Parlament de Catalunya i celebrat el ...
de ......... del 2011, en el que es sotmetia a l’aprovació de la ciutadania la següent
pregunta: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives
necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que el territori de
Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la
Unió Europea?”.

Els Diputats al Parlament de Catalunya, a proposta del seu President i dels membres de
la Mesa, reunits en sessió solemne el ... de....... del 2011, han conegut el resultat del
Referèndum Nacional sobre la Independència de Catalunya i, en votació nominativa i
personalitzada, han donat el seu suport majoritari a l’inici d’una situació de transició
política, durant la qual, es procedirà a la redacció, en el termini improrrogable de tres
mesos, d’un projecte de Constitució de l’Estat Català, que haurà d’aprovar el poble de
Catalunya, en un plebiscit a celebrar el diumenge dia.... de ..........del 2011.

Per tal de completar el procés constitutiu de la Nació Catalana com a Estat

Independent, el Parlament de Catalunya, en el cas que els ciutadans de Catalunya
acceptin el text presentat a consulta, convocarà als ciutadans a eleccions generals
extraordinàries, les quals hauran d’elegir els membres de la legislatura constituent que
haurà de procedir al efectuar el primer desplegament legislatiu del nou Estat.

Preliminars. 3) Fonaments de Dret Internacional i Resolucions del

Parlament de Catalunya.
La Nació Catalana, una vegada els diputats al Parlament de Catalunya han donat
suport, per majoria dels seus membres, a la Declaració Unilateral d’Independència i els
ciutadans de Catalunya han aprovat el Referèndum Nacional sobre la Independència
de Catalunya, esdevé Estat lliure d’acord amb les següents previsions legislatives i
acords internacionals:

a) D’acord amb les previsions i condicions que s’establiren per la Convenció de

Montevideo de 1933, -acceptades internacionalment i generadores de
jurisprudència-, en l’article 1 de la qual es defineix que “Un d’Estat, com a
persona de Dret Internacional, ha de tenir una població permanent, un territori
definit, un sistema de govern i la capacitat per establir relacions amb altres
Estats”. Catalunya, a més de totes aquestes condicions, compta amb una
llengua pròpia, el Català, que l’acaba de configurar com a poble diferenciat.
b) Així mateix, en el paràgraf primer de l’article 3 de la mateixa Convenció de
Montevideo, s’afirma explícitament que “L’existència política de l’Estat és
 independent del seu reconeixement per altres Estats” principi reconegut
internacionalment com la Teoria Declarativa de l’Estat, utilització de la qual ha
donat peu a les noves nacions creades en el transcurs del segles XX i XXI.
c) La Unió Europea, tot i una aparent ambigüitat legislativa, -que no és tal, com es
veurà més endavant- ha adoptat i seguit, en les decisions recents del seu àmbit
d’actuació, els principis de la Convenció de Montevideo, concloent que
“l’existència d’Estats és una qüestió de fet, mentre que el reconeixement del
nou Estat per part d’altres Estats era un factor únicament declaratori i no
determinant d’estabilitat”.
d) Així mateix, d’acord amb l’art. 2.2 de la Declaració Universal dels Drets
Humans, que l’Assemblea General de les Nacions Unides va ratificar a Paris
l’any 1948, es conclou que, “en l’aplicació dels drets de la declaració, no es farà
cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o
territori al qual pertany una persona, tant si és independent com si està sota
administració fiduciària, si no és autònom, o està sota altra limitació de
sobirania”.
e) En un altre aspecte, igualment concordant, reconeguda legalment Catalunya a
la legislació espanyola com a Nació, com a nacionalitat i com a poble, el Regne
d’Espanya, membre de les Nacions Unides i signatari dels seus Tractats, s’ha
obligat al compliment de llurs continguts, segons estableixen, en la seva
Constitució, els articles 10.2 “Les normes relatives als drets fonamentals i a les
llibertats que la Constitució reconeix, s’interpretaran de conformitat amb La
Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals
sobre les mateixes matèries ratificats per Espanta”, així com els continguts de
l’art. 96.1: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada
publicats oficialment a Espanya, formaran part del seu ordenament intern. Les
seves disposicions solament podran ésser derogades, modificades o suspeses en
la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals
del Dret internacional”.
f) Els poders públics de Catalunya s’hi obliguen igualment en funció del contingut
del seu Estatut d’Autonomia, que en l’article 4.1 indica que: “Els poders públics
de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que
reconeixen aquest Estatut, la Constitució, La Unió Europea, La Declaració
universal dels drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets
humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que
reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals” i 15.1, el qual
indica que: “Els ciutadans de Catalunya son titulars dels drets i els deures
reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1”. Per tant, doncs, tant
Espanya com Catalunya, reconeixen el “principi del dret d’autodeterminació
dels pobles” enunciat a l’article 1 de la Carta de Nacions Unides, signada a San
Francisco, Estats Units, el 26 de juny del 1945 i disposicions concordants, entre
 les que destaquen els articles 1.1. “Mantenir la pau i la seguretat internacionals
i, per a fer-ho possible: prendre mesures col·lectives eficaces per a prevenir i
eliminar amenaces a la pau i per a suprimir actes d’agressió o altres
trencaments de la pau i aconseguir per medis pacífics i de conformitat amb els
principis de la justícia i del dret internacional, l’ajust o arranjament de
controvèrsies o solucions internacionals susceptibles de conduir a trencaments
de la pau”. L’article 1.2 del literal següent: “Fomentar entre les nacions
relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al
de la lliure determinació dels pobles i prendre les mesures que calguin per a
enfortir la pau universal”. Igualment en l’article 1.3: “Fer efectiva la cooperació
internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic,
social, cultural o humanitari i estimular els respecte del drets humans i les
llibertats fonamentals per a tots, sense fer distinció de raça, sexe, idioma o
religió”.
g) Altres disposicions de caràcter internacional, com el Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i
Culturals, tots dos aprovats per l’Assemblea General de l’ONU mitjançant la
Resolució 2200A (XXI) el 16 de desembre de 1966, i les Resolucions de
l’Assemblea General de Nacions Unides reconeixent aquest dret
d’autodeterminació dels pobles, especialment la Resolució 545 (VI) de 5 de
febrer de 1952: “Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos”, la
Resolució 637 A (VII) de 16 de desembre de 1952: “Els Estats membres de
l’Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les
nacions de disposar per elles mateixes”, la Resolució 1514 (XV) sobre Declaració
de Descolonització de 14 de desembre de 1960: “Tots els pobles tenen el dret a
l’autodeterminació i en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus
polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”
i la Resolució 49/148, de 7 de febrer del 1995 on es proclama que “la realització
universal del dret dels pobles a l’autodeterminació” on es destaca que “la
importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la
realització del drets dels pobles a l’autodeterminació”.
h) Igualment, i de manera especial, l’Assemblea General de les Nacions Unides,
en la seva Resolució 2625 (XXV) del 24 d’octubre del 1970, sobre Declaració de
Principis de Dret Internacional referents a les Relacions d’Amistat i
Cooperació entre Estats, entre altres disposicions, referint-se al principi de
drets i la lliure determinació dels pobles, indica que: “En virtut del principi
d’igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles, consagrat a la Carta, tots
els pobles tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència externa, el
seu estatus i la seva condició política i buscar el seu desenvolupament
econòmic, social i cultural i que tots els Estats tenen el deure de respectar
aquest dret de conformitat amb tot allò estipulat en aquest capítol i les
 disposicions de la Carta” afegint-hi que: “El principi d’igualtat de drets dels
pobles i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una contribució
significativa al dret internacional contemporani i la seva aplicació efectiva té
una importància màxima en la promoció de les relacions d’amistat entre els
Estats que tenen el seu fonament en el respecte al principi de la igualtat
sobirana”
i) Definitivament, amb data 23 d’agost del 1978, el Conveni de Viena sobre la
Successió dels Estats en l’apartat: “Successió dels Estats en cas de separació de
parts d’un Estat: Art. 34.1: Quan una part o parts del territori d’un Estat es
separin per formar un o varis Estats, continuï o no existint l’Estat predecessor,
a) Tot tractat que estigui en vigor en la data de la successió d’Estats respecte de
la totalitat del territori de l’Estat predecessor continuarà vigent respecte de
cada Estat successor així format i b) Tot tractat que estigui en vigor en la data
de successió d’Estats respecte solament de la part del territori de l’Estat
predecessor que hagi passat a ésser un Estat successor continuarà en vigor
solament respecte d’aquest Estat successor”. Seguidament, indica el tractat que
la “Situació en cas que un Estat segueixi existint després de la separació de part
dels seu territori, Art. 35: Quan, després de la separació d’una part del territori
d’un Estat, l’Estat predecessor segueixi existint, tot tractat que en la data de la
successió d’un Estat tingués vigència respecte de l’Estat predecessor seguirà
vigent respecte de la resta del seu territori...”, la qual cosa indica que la pràctica
internacional demostra que en cas de “successió dels Estats” els esdeveniments
polítics marquen la realitat jurídica i no al contrari i que els dos o més Estats
resultants de l’actual Regne d’Espanya ocuparien de manera automàtica el lloc
del predecessor i haurien de demanar tots ells es reconegués el seu nou
“estatus”.
j) Finalment, amb data 8 d’octubre del 2008, l’Assemblea General de les Nacions
Unides va adoptar la resolució 63/3 (A/63/L.2) on, d’acord amb l’article 65 de
l’Estatut del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, va preguntar a la
Cort quina opinió tenia sobre la següent qüestió: “ Està la declaració unilateral
d’independència formulada per les Institucions Provisionals de l’Autogovern de
Kosovo d’acord amb la llei internacional?”, a la qual cosa, amb data 15 de juliol
del 2010, la Cort Internacional, va contestar del literal següent: “L’opinió
d’aquest Tribunal és que la declaració d’independència de Kosovo, adoptada
amb data 17 de febrer del 2008 no viola cap llei internacional”, la qual cosa
dona a entendre que quan un acte no viola cap llei està dintre de la legalitat,
per la qual cosa també es pot concloure que exercir el dret unilateral
d’autodeterminació també és dins la legalitat i està avalada per la legislació
internacional de manera reiterada.
k) El Parlament de Catalunya, igualment de manera reiterada, ha aprovat
resolucions sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya, exercint així
 competència en aquesta matèria, que ha assumit com a pròpia, al no estar
derogada ni suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. Per totes, cal
esmentar la Resolució 98/III sobre el dret d’autodeterminació de la Nació
Catalana del 12 de desembre del 1989, en la qual, “El Parlament de Catalunya
manifesta que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de
transició política de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del
poble català al dret d’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels
organismes internacionals i es tradueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya de 1979. En conseqüència, afirma que en el moment que ho cregui
oportú i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament
constitucional, podria incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui
convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les
circumstàncies de cada moment històric.”
l) En el mateix sentit, la Resolució 679/V sobre l’orientació política general del
Consell Executiu, d’1 d’octubre de 1998 afirma que: “El Parlament de
Catalunya, en el marc de la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració
Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a
determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i
solidaritat”.
m) Igualment, la Resolució 631/VIII sobre el dret a l’autodeterminació i sobre el
reconeixement de les consultes populars sobre la independència, de 3 de març
de 2010: “El Parlament de Catalunya:
1) Ratifica la vigència de la Resolució 98/III, sobre el dret a l’autodeterminació
de la nació catalana, adoptada el 12 de desembre de 1989, i de la Resolució
679/V, adoptada l’1 d’octubre del 1998, de ratificació de l’anterior.”
2) Mostra el reconeixement a les consultes celebrades els dies 13 de setembre
de 2009 i 28 de febrer de 2010 en més de dos-cents cinquanta municipis com la
expressió de la voluntat de participació política de la ciutadania en la
configuració del futur de Catalunya i en el reforçament de la seva realitat
nacional, i agraeix la implicació de les persones voluntàries en els municipis on
s’han organitzat les consultes i a tothom que hi ha participat.
3) Encoratja la societat civil organitzada, els electes locals i els ciutadans a títol
individual en els municipis que han de celebrar consultes els propers dies 25
d’abril i 20 de juny de 2010 a treballar conjuntament perquè tornin a comptar
amb una participació important de la ciutadania. I finalment, 4) Es ratifica en la
voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per
tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret de decidir.”

CONSTITUCIÓ DE l’ESTAT CATALÀ

Preàmbul
Catalunya ha estat, en els transcurs dels segles, una de les grans nacions d’Europa.
Vàrem establir el model parlamentari de representació dels ciutadans, donant-lo a
conèixer a totes les altres nacions del món, moment en el qual, ja en època medieval,
vam assolir la nostra plenitud nacional, essent un dels Estats més influents del món.
Tot i que els esdeveniments històrics han sacsejat en diferents ocasions aquella inicial
preeminència, hem estat capaços de mantenir fins els nostres dies la continuïtat
històrica del nostre sistema de govern, la Generalitat de Catalunya i el model
parlamentari de representació dels ciutadans.

En el moment present, el model autonòmic de dependència i d’espoli fiscal al qual

estem sotmesos per part de l’Estat espanyol no ens permet actuar ni ésser considerats
com a iguals amb la resta de ciutadans espanyols, no ens permet obtenir les
competències que ens permetin autogovernar-nos en igualtat d’oportunitats i es vol
implantar un model que també amenaça la pervivència de la nostra llengua. Aquestes
mancances no ens deixen desenvolupar amb plenitud les nostres legítimes aspiracions
nacionals, que el nostre Parlament ha explicitat i denunciat em repetides ocasions,
sense que cap sensibilitat ens les permeti dirigir i encaminar en la línia que ho poden
fer les nacions lliures de la resta del món.

Per aquestes causes, i tenint en compte la voluntat d’acceptar i fer complir tots els
principis de Dret Internacional que son aplicables, especialment els que s’esmenten a
la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, d’acord amb el document C
83/389 i següents, actualitzat i publicats al Diari Oficial de la Unió Europea amb data
30.03.2010, així com les previsions en matèria d’autodeterminació del Parlament de
Catalunya de 12 de desembre del 1989 i altres de concordants en matèria de Dret
Internacional, considerant que el territori de Catalunya reuneix totes les condicions
que li son exigides pel organismes i convencions internacionals i també pel propi
Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola, per a convertir-se en un Estat Sobirà i
com a Persona de Dret Internacional; en un acte de llibertat i responsabilitat,

Nosaltres, el Poble de Catalunya,

en qualitat de ciutadans d’una Nació territorialment definida, històricament reeixida i

cohesionada i culturalment diferenciada, per a promoure i assegurar plenament la
nostra llibertat, el desenvolupament sostenible i el benestar per a nosaltres i els
nostres descendents, per tal de poder-nos governar amb més democràcia i amb total
transparència, eficiència i justícia social, amb la voluntat de restablir totalment els
nostres drets fonamentals de sobirania efectiva, ens donem aquesta Constitució que
és Llei Suprema en tot el Territori de Catalunya.
Aquest projecte constitucional s’aprovarà per referèndum que convocarà el Parlament
de Catalunya.

Els poders públics tenen l’obligació de garantir i respectar aquests principis i els drets
fonamentals que afecten a les persones i de tenir cura del compliment de tots els
preceptes de constitució i de construcció legislativa, de forma de govern i
d’administració de la justícia que s’estableixen en aquesta Constitució.

Capítol I – Disposicions Generals

Art. 1.- L’Estat Català. Aquesta Constitució declara que Catalunya és i vol ésser un
Estat de Dret i que la Nació Catalana és Sobirana, Independent, Democràtica, capaç de
prendre les seves pròpies decisions i pretén ésser justa i socialment equilibrada, en la
qual el poder suprem i la sobirania emanen del poble i son administrats mitjançant els
seus representants.

Art. 2.- Territori. L’Estat Català exerceix la seva sobirania sobre un territori format per
les 41 Comarques que van quedar definides en la llei de la Generalitat de Catalunya de
l’any 1936 i les remodelacions posteriors dels anys 1988 i 1990, que tindran validesa
constitucional.

El subsòl, les aigües territorials i l’espai aeri de Catalunya son una unitat indissoluble i
indivisible. La Comarca és la divisió administrativa bàsica, si bé les comarques poden
agrupar-se en Vegueries, amb la finalitat de rendibilitzar les actuacions sobre el
territori i els serveis que l’Estat Català presta als ciutadans.

Art. 3.- Condició de ciutadania. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la
Constitució i a la resta d’ordenament jurídic. Els ciutadans catalans també son
ciutadans europeus en virtut que el territori català també és territori europeu. Els
principis jurídics de la Unió Europea i la normativa legal de les Nacions Unides formen
part indissoluble del sistema jurídic català, que es desenvoluparà en concordança.

Les lleis vigents a Catalunya son les publicades al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (DOGC). Només les lleis publicades oficialment son d’estricte compliment.

Art. 4.- Organització política. Catalunya adopta el model republicà com a forma de
govern. El Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat i el seu Govern i el
Sistema Jurídic Català tenen àmbits de poder i de treball independents i estan
subjectes a un ordenament jurídic equilibrat, però amb separació clara de funcions que
impedeixin la superposició o supeditació dels poders que exerceixen.

Art. 5.- La llengua. La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el Català, d’acord amb els
estàndards generals i les normatives que regula l’Institut d’Estudis Catalans. L’aranès,
llengua occitana que es parla a la Comarca d’Aran, és oficial en aquell territori.
L’idioma castellà i l’anglès tindran el rang de segona i tercera llengües d’ensenyament
obligatori en el sistema educatiu primari. En l’ensenyament secundari, la llei del
sistema educatiu català decidirà la resta de llengües complementàries u optatives que
cal incloure en els seus programes.

Art.6.- L’ensenya de Catalunya. La senyera, amb quatre barres vermelles sobre fons
groc, és la bandera nacional de Catalunya, que ocuparà lloc preeminent en tots els
edificis administratius i actes oficials que es facin en tot el territori català.

Art. 7.- Les Festes Nacionals i la Capitalitat. La Festa Nacional catalana és la Diada, que
en primera instància es celebra l’11 de Setembre. També és festa oficial i tradicional el
23 d’Abril, dia de Sant Jordi i Diada de la rosa i del llibre. També es podrà considerar la
possibilitat de festiu el dia de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, coincidint
amb el dia de la Igualtat de la Dona Catalana.

La capital administrativa de Catalunya és la ciutat de Barcelona, on tindran la seva seu

les principals institucions de govern, les legislatives, les judicials i les de representació
diplomàtica o consular.

Capítol II – Drets fonamentals, llibertats i deures dels ciutadans.

Art. 8.- Dret de nacionalitat. Seran considerats ciutadans de l’Estat Català totes les
persones que, vivint i treballant a Catalunya i amb veïnatge administratiu català fins el
moment de l’assoliment de la independència, gaudien de nacionalitat espanyola i que
no expressin el desig de continuar mantenint aquesta, independentment del seu lloc
de naixement o de procedència. Aquesta voluntat, si així s’expressa, els convertirà en
ciutadans estrangers residents, amb la pèrdua d’alguns dels drets dels nacionalment
catalans.

Tenen dret de nacionalitat catalana tots els nounats que almenys tinguin com a
progenitor un ciutadà de Catalunya, o la situació assimilada de l’Art. 26.2. També en
gaudiran tots els nascuts i residents a l’estranger, fills de pare o mare catalans, als
quals se’ls reconeixerà la seva condició de catalans quan així ho demanin. Igualment
tots els ciutadans generacionalment catalans, que ho vulguin continuar essent i que
tinguin residència legal a Catalunya en el moment que entri en vigència aquesta
Constitució.

Tenen dret d’ésser catalans totes aquelles persones que havent nascut a Catalunya,
actualment tinguin fixada llur residència en un altre país. La llei regularà les situacions
de doble nacionalitat i l’encaix dintre del ordre constitucional.
Per raons històriques i culturals, també podran obtenir la nacionalitat i condició de
catalans totes les persones residents en tots els àmbits dels anomenats Països Catalans
o de parla catalana en qualsevol de les seves variants dialectals, els veïns de la Franja
de Ponent, l’Alguer i El Carxe de procedència valenciana, si es veuen en la necessitat o
l’avinentesa d’empadronar-se a Catalunya, sempre que compleixin amb es condicions
que exigeix la llei de nacionalitat catalana.

No serà possible privar de la ciutadania catalana a cap ciutadà empadronat a Catalunya

a partir del moment de l’entrada en vigència d’aquesta Constitució, sempre que
compleixi amb les condicions que exigeix la futura llei de nacionalitat catalana.

A aquelles persones immigrades d’altres països no catalans que tenen fixada llur
residència legal i empadronament a Catalunya, els hi computarà com a temps de
residència tot aquell que ha passat mentre el territori del principat formava part de
l’Estat Espanyol i el moment de l’aprovació d’aquesta Constitució. Tots ells podran
accedir a la nacionalitat catalana d’acord amb els terminis i procediments que marca la
llei, si així ho manifesten i es donen les condicions que ho facin possible..

Tothom que visqui a Catalunya tindrà dret a conservar la seva identitat nacional, amb
les limitacions que això pressuposa pels ciutadans estrangers que visquin a Catalunya i
que no vulguin adquirir o convalidar el dret de nacionalitat catalana.

Ningú podrà ésser privat de la ciutadania catalana per les seves conviccions, raça,
religió, gènere ni per cap altre circumstància personal o social. La nacionalitat catalana
s’adquireix, es perd i es restitueix d’acord amb el que estableix la llei.

Art. 9.- Igualtat davant la llei. Els drets i deures dels catalans són inalienables i l’Estat
Català desenvoluparà legislativament els instruments necessaris per a fer-los reals i
efectius i vetllarà pel seu compliment i exercici per a tots els ciutadans, en igualtat de
condicions. En territori català, tant els ciutadans catalans com els estrangers i
apàtrides, gaudiran de tots i cadascun dels drets, llibertats i deures disposats en
aquesta Constitució i les lleis de desenvolupament constitucional.

La igualtat entre homes i dones estarà garantida en tots els àmbits i especialment
també em matèria de contractació laboral, treball i de retribució. Aquest principi
d’igualtat no impedeix el manteniment o l’adopció de mesures que ofereixin
avantatges concretes a favor del sexe menys representat.

Tots els drets, llibertats i deures constitucionals s’aplicaran també a les persones
jurídiques, en la mesura dels objectius del seu estatuts i de l’essència dels dits drets,
llibertats i deures.

Art.10.- Igualtat de drets. Tots els ciutadans de Catalunya neixen lliures i gaudeixen
dels mateixos drets davant la llei. Igualment els que viuen i treballen a Catalunya tenen
els mateixos drets davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació, com ha
quedat expressat, per raons d’origen ètnic, de raça, color de la pell, sexe, orígens
ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, creences o conviccions, religió,
ideologia política, orientació sexual, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, lloc
de naixement, discapacitat, edat o qualsevol altre condició o circumstància personal o
social.

L’Estat, mitjançant les lleis, garantirà que determinats col•lectius, com menors d’edat i
persones amb algun tipus de disminució física o psíquica, siguin objecte d’especial
protecció en el reconeixement dels seus drets.

La incitació a la discriminació i a la violència ètnica, racial, religiosa, sexual o política

està prohibida i serà castigada, d’acord amb la llei. Així mateix, la llei prohibeix i
sanciona la incitació a l’odi, la discriminació i a la violència entre els diferents estrats
socials.

Art. 11.- Concordança de drets i llibertats. Els drets, llibertats i deures d’aquest Capítol
no poden excloure altres drets, llibertats i deures procedents del principi
Constitucional o en concordança amb el mateix i que es puguin correspondre amb els
principis dels drets humans, socials i democràtics d’un Estat de Dret i dels que aquesta
Constitució pugui assimilar com a seus provinents de drets de caràcter internacional
reconeguts a Catalunya.

Art. 12.- Suspensió de drets. Els drets i llibertats podran ésser suspesos solament en
els termes prevists en la Constitució. Tals limitacions estan plenament justificades en
una societat democràtica, tot i que, d’acord amb les lleis, no serà possible utilitzar
injustificada i abusivament de dites suspensions.

Art. 13.- Empara judicial. Totes les persones que viuen i treballen a Catalunya tenen el
dret a obtenir tutela jurídica efectiva del sistema judicial català, en defensa dels seus
legítims interessos. L’Estat Català protegirà també als ciutadans catalans que visquin a
l’estranger, en la mesura que li sigui possible. La llei explicitarà en quins casos es podrà
administrar la gratuïtat de la tutela jurídica per par de l’Estat Català.

Les lleis empararan per igual a totes les persones davant les possibles arbitrarietats
que puguin provenir des de les instàncies del poder establert i la seva administració.

Art. 14.- Òrgans de Poder. Els tres òrgans de Poder, el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial,
així com totes les altres instàncies, ja siguin locals, comarcals o de Vegueria –en el seu
cas-, vetllaran per fer efectiu el compliment dels drets i llibertats constitucionals.

Art. 15.- Dret d’accés a la Justícia. Totes les persones tenen dret a recórrer als
Tribunals de Justícia en cas que els seus drets i llibertats constitucionals puguin haver
estat infringits, així com a exigir el reconeixement de inconstitucionalitat de qualsevol
llei, acte legal o fet.

Els Jutges i Tribunals tindran cura de la constitucionalitat en l’exercici de les seves

funcions i en la instància que escaigui, podran deliberar i resoldre sobre la legalitat de
qualsevol llei, acte legal o fet que pugui violar els drets i llibertats constitucionals o que
estigui en contradicció amb aquesta Constitució.

Art. 16.- Dret a la vida. Totes les persones tenen dret a la vida i a la seva integritat
física i en cap cas es pot llevar arbitràriament la de ningú, ni ésser condemnat a pena
de mort ni executat. La llei protegeix especialment aquest dret, en consonància amb
les lleis de la Unió Europea i de tots els Tractats Internacionals que han establert
jurisprudència entorn d’aquest dret, que aquesta Constitució reconeix i adopta com a
seus.

Art. 17.- Dret a l’honor. Totes les persones tenen dret al seu honor, la seva dignitat, la
seva imatge i a la seva integritat moral.

Art. 18.- Dret a la integritat física. Totes les persones tenen dret a la seva integritat
física i psíquica i ningú podrà ésser sotmès a tortura ni a penalitats o tractes inhumans
o degradants.

En el marc de la medicina i la biologia es respectarà de manera particular:

1) El consentiment lliure i informat de la persona que es tracti, en el marc que

modulen les lleis.
2) La prohibició de pràctiques eugenèsiques i en particular les que tenen per
finalitat la selecció artificial de les persones.
3) La prohibició que el cos humà o parts del mateix en quan a tals es converteixin
en objecte lucratiu, i
4) La prohibició expressa de la clonació d’éssers humans.

Art. 19.- Dret a la realització personal. Totes les persones tenen dret a la seva lliure
realització personal i l’administració de l’Estat Català facilitarà tots els mitjans
necessaris per a facilitar-ho, en la mesura de les seves possibilitats i sense
discriminació de cap mena.

Cadascú, fent ús de les seves llibertats i deures constitucionals, haurà de respectar i

tenir en compte els drets i llibertats dels demés, així com observar la llei i complir-la
fidelment.

Art. 20.- Dret a la llibertat personal. Tota persona te dret a la llibertat, la seguretat i
seva la impunitat personal. Ningú podrà ésser sotmès a esclavitud ni servitud. Ningú
podrà ésser constrenyit a realitzar un treball forçat o obligatori i les lleis prohibeixen el
tràfic d’éssers humans.
Ningú pot ésser privat de la seva llibertat a no ser que concorri alguna circumstància,
cas fefaent o en les formes i casos que la llei prescriu:

1) Com a resultat d’una sentència de culpabilitat o d’arrest dictada per un Jutge

Instructor o un Tribunal.
2) En cas de desacatament d’una sentència judicial o com a garantia del seu
compliment.
3) Com a mesura de prevenció d’un delicte o infracció administrativa, o per
assegurar la compareixença davant les instàncies judicials en cas de sospita
fonamentada de violació de la llei, o per evitar la fuga.
4) Per assegurar el seguiment formatiu d’un menor d’edat o per assegurar la seva
compareixença davant les instàncies judicials que hauran de decidir el destí
final del mateix.
5) En cas de contingències mèdiques per risc de contagi, en cas de malats amb
alguna alteració mental o de conducta, d’alcohòlics o drogoaddictes, que
puguin posar en perill la seva vida i la de la comunitat.
6) Com a impediment de la seva estada il·legal a Catalunya o per portar a terme la
expatriació i repatriació.
7) Ningú podrà ésser privat de la seva llibertat per la mera incapacitat de complir
obligacions contractuals contretes que es poden veure i jutjar per via
administrativa.

Art. 21.- Drets dels detinguts. Tota persona que acabi d’ésser detinguda haurà d’ésser
informada de manera immediata i com li sigui més comprensible, dels seus drets i de
les raons de la seva detenció, donant-se-li la possibilitat d’informar-ne als seus
familiars o persones properes del seu àmbit laboral o social.

S’haurà de garantir a tot detingut la assistència immediata d’un advocat, ni que sigui
d’ofici i la possibilitat de poder trobar-se i parlar.

El dret del sospitós d’un delicte a comunicar als seus familiars la seva detenció podrà
ésser revocat únicament en els termes que la llei estableix, com a impediment perquè
es pugui cometre algun delicte, destruir o amagar proves o com a garantia de
l’aclariment del fet delictiu.

La detenció preventiva no podrà durar més de quaranta-vuit hores, a no ser que

estigui avalada per permís judicial. S’informarà al detingut de manera immediata de la
manera que li sigui més comprensible.

Art.22.- Presumpció d’innocència. Ningú podrà ésser considerat culpable d’haver

comès algun delicte i te dret a la seva presumpció d’innocència fins el moment en que
no s’hagi dictat la corresponent sentència per part d’un Tribunal.
Ningú està obligat a demostrar la seva innocència durant el transcurs del procés
policial o d’altre tipus pel qual en pot resultar imputat.

Ningú pot ésser forçat a declarar contra sí mateix o contra els seus familiars propers.

Art. 23.- Retroactivitat de les lleis. Ningú pot ésser sancionat ni condemnat per
accions u omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o
infracció administrativa segons la llei vigent en aquell moment.

S’exceptuen d’aquest precepte els crims contra la humanitat, el genocidi i totes

aquelles actuacions que han conculcat en el passat les lleis i drets nacionals i
internacionals, així com els actes de terrorisme, la tortura, l’apropiació indeguda de
menors i el menysteniment dels seus drets, en concordança amb la legislació
comunitària europea i internacional desenvolupada per les Nacions Unides.

A ningú li serà imposada sanció més greu que la prevista per la llei en el moment en
que la infracció fou comesa. En el moment de dictar-se una sentència condemnatòria,
serà d’aplicació aquella llei que prevegi una sanció més lleu que la del moment en que
va ésser comesa la infracció.

Ningú podrà ésser portat a judici més d’una vegada pel mateix delicte una vegada hagi
rebut la sentència, ja sigui culpable o innocent.

La intensitat de les penes aplicades no podrà ésser desproporcionada en relació a la

infracció comesa.

Art. 24.- Jurisdicció i actuació judicial. Ningú, sense el seu ferm consentiment, podrà
ésser transferit de la jurisdicció del Tribunal que per llei li correspon a la jurisdicció
d’un altre, excepte en els casos que descriu l’Art. 23, paràgraf 2.

Tots els acusats tenen dret a estar presents mentre es discuteix i jutja el seu cas.

Les actuacions judicials seran públiques, excepte les que prevegin les lleis de
procediment per raons excepcionals, per a protecció de menors o víctimes
involucrades, o en interès de la mateixa justícia.

Les sentències sempre seran pronunciades i comunicades en audiència pública, a no

ser que hi hagi menors d’edat involucrats. El jutge ho valorarà si un cònjuge o la
víctima sol·liciten que es faci a porta tancada.

Tothom tindrà dret a apel·lar la sentència dictada per un Tribunal a la instància

superior, en la forma que estipulen les lleis.

Tota persona detinguda injustament té dret a exigir indemnització pels danys morals i
materials soferts.
Art. 25.- Dret a la intimitat. Tothom tindrà dret a la intimitat personal i familiar, així
com a la protecció de les dades de caràcter personal que li concerneixin. Les
institucions públiques i estatals, els ens locals d’administració i els seus funcionaris no
podran violar la intimitat personal i familiar, amb l’excepció d’alguns casos prevists per
llei, com protecció de drets i llibertats d’altres persones, de la salut, de l’harmonia
ciutadana, de l’ordre públic o per impedir algun delicte o encalçar algun delinqüent.

Art. 26.- Dret de família i matrimoni. Els poders públics asseguraran el dret al
matrimoni heterosexual i la protecció de la família en els plans jurídic, econòmic i
social i serà considerada com la cèl·lula fonamental de la societat i del creixement i la
preservació de la mateixa. Ambdós conjugues gaudeixen dels mateixos drets davant la
llei, d’acord amb el Dret Català.

Les lleis establiran el dret i la llibertat de constitució d’altres formes familiars de vida
en comú diferents del matrimoni, les unions de fet en persones heterosexuals u
homosexuals i la possibilitat de fer adopcions per tenir fills i criar-los com a pares.

Els pares o persones amb fills a càrrec tenen el dret i el deure de criar-los i vetllar per
ells i la llei estipularà tant la protecció dels pares com la dels fills. A fi de conciliar la
vida familiar i professional, tota persona te dret a ésser protegida contra qualsevol
acomiadament per una causa relacionada amb la maternitat i a un permís parental
pers motius de naixement o d’adopció d’un infant.

La família haurà de vetllar pels membres que puguin necessitar ajuda. L’Estat, en
última instància, en serà el responsable subsidiari.

Art. 27.- Drets dels menors d’edat. Els menors d’edat tenen dret a la protecció i als
cuidats necessaris per garantir el seu benestar. Podran expressar lliurement la seva
opinió, que serà tinguda en compte en relació als temes que els afectin, en funció de la
seva edat i maduresa.

En tots els actes relatius als menors portats a terme per les autoritats públiques o
institucions privades, l’interès del menor constituirà una consideració primordial.

Tots els menors tenen el dret a mantenir, de manera periòdica, relacions personals i
contactes directes amb els seus pares, excepte quan aquests siguin contraris als seus
interessos. El sistema judicial català en vetllarà el compliment.

Art. 28.- Dret a la sanitat i a la jubilació. Tots els ciutadans tenen dret a la protecció de
la salut i l’Estat en facilitarà els medis necessaris per a fer-ho viable. Mentre el Sistema
Econòmic i Fiscal de Catalunya no ho prevegi d’altre manera, tots els ciutadans estan
obligats a col·laborar especialment en la generació de mitjans per a fer-ho viable, via
detracció per nòmina.
Les lleis garanteixen el dret dels ciutadans a procurar-se, ja sigui personal o en l’àmbit
familiar, aquells altres sistemes d’atenció i protecció sanitària diferents dels estatals, ja
sigui per atendre necessitats complementàries no cobertes per la sanitat pública, o per
decisió personal, sense que aquesta circumstància els aparti necessàriament del
sistema públic de salut.

L’Estat Català reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a gaudir de

mesures que garanteixin la seva autonomia, la seva integració social i professional i la
seva participació en la vida comunitària.

Els ciutadans catalans tindran dret a subsidis o serveis per causa de jubilació,
incapacitat laboral o per pèrdua o manca de sustentadors familiars. La tipologia, les
quanties, condicions de percepció i ordre de les dites ajudes o serveis seran
estipulades per llei, la qual especificarà també la quantia d’una pensió mínima que
faciliti la vida amb dignitat de cada perceptor i la subsistència biològica i social.

A menys que la llei ho prevegi d’una altre manera, aquest dret el gaudiran per igual els
ciutadans catalans, així com els estrangers residents en territori nacional acollits a la
fiscalitat catalana. Els poders públics centrals, comarcals i locals faran causa comú amb
les institucions assistencials del voluntariat.

Les famílies amb fills i els discapacitats gaudiran d’una empara especial per part dels
poders públics i dels ens locals, comarcals i territorials de l’administració.

Art. 29.- Dret a la Seguretat social i ajuda social.- L’Estat Català reconeix i respecta el
dret d’accés a les prestacions de seguretat social i als serveis socials que garanteixen
una protecció en casos com la maternitat, les malalties, els accidents laborals, la
dependència o la vellesa, així com en cas de pèrdua de feina, d’acord amb la llei i en
concordança amb els drets comunitaris.

Totes les persones que resideixin i es desplacin legalment dintre del territori català
tenen dret a les prestacions de la seguretat social i a les avantatges socials que els
prestarà l’Estat català, en concordança amb el dret comunitari.

Amb la finalitat de combatre l’exclusió social i la pobresa l’Estat Català reconeix i

respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda d’habitatge per a garantir una
existència digna a totes aquelles persones que no disposin de recursos suficients,
també d’acord amb la legislació comunitària.

Art. 30.- Accés als serveis d’interès econòmic general. L’Estat Català garantirà l’accés
als serveis d’interès econòmic general, de conformitat amb el Tractat constitutiu de la
Comunitat Europea, amb la finalitat de promoure la cohesió social i territorial.

Igualment, l’Estat català garantirà un alt nivell de protecció dels consumidors.

Art. 31.- Dret al treball, sindicació i vaga. Tots els ciutadans catalans tenen dret de
d’escollir lliurament i exercir una professió, feina, lloc de treball o esfera laboral. La llei
pot estipular les condicions d’ús i la manera d’exercir aquest dret. A menys que la llei
ho prevegi d’una altra manera, d’aquest dret en gaudiran per igual tots els ciutadans
catalans, així com els ciutadans de la Unió Europea que resideixin legalment en
territori nacional.

Els nacionals de tercers països que estiguin autoritzats a treballar en territori català
tenen dret a condicions de treball equivalents a les que gaudeixen els nacionalment
catalans o ciutadans de la Unió en condicions de reciprocitat.

S’haurà de garantir als treballadors i els seus representants, en els nivells adequats de
la seva empresa, tota la informació i la consulta amb antelació suficient dels casos i
condicions previstos en el dret comunitari i en la legislació i pràctiques catalanes.

Ningú podrà ésser obligat a treballar o ésser mobilitzat en contra de la seva voluntat,
amb l’excepció d’una incorporació a la milícia per les raons que aquesta Constitució
preveu en l’article 127, paràgraf tercer, la situació substitutiva, o en el cas d’impedir la
propagació d’una malaltia contagiosa, en cas de desastres o catàstrofes naturals, o els
treballs de redempció de pena imposats per un Jutge com a compliment d’una
sentència.

Els poders públics organitzaran l’ensenyament d’oficis i auxiliaran als que busquin
feina. Els poders públics també controlaran les condicions de treball. Tota persona té
dret d’accés a un servei gratuït de col·locació.

Tothom té dret a sindicar-se lliurement, tant els treballadors com els empresaris. La
futura Llei sindical catalana establirà el marc de les obligacions de sindicats i
treballadors afiliats. El finançament dels sindicats anirà a càrrec dels seus afiliats. En
cap cas es detraurà obligatòriament cap import de la nòmina dels treballadors per
finançar activitats sindicals sense l’oportú consentiment de l’afectat.

Els treballadors i els empresaris, o les seves organitzacions respectives, de conformitat

amb el dret comunitari i la legislació catalana, tenen dret a negociar i a celebrar
convenis col·lectius en els nivells adequats i a emprendre, en cas de conflicte
d’interessos, accions col·lectives en defensa dels seus interessos, inclòs el dret de vaga
dintre de cada diferent sector productiu o laboral. El marc legislatiu que ho haurà de
regular caldrà que estigui en consonància amb les llibertats de la resta de la ciutadania,
que en cap cas haurà de veure retallats els seus drets constitucionals per causes
alienes.

Els sindicats i associacions d’empresaris només podran utilitzar els instruments que la
llei estipula en defensa dels seus drets i interessos legals, tenint en compte que el
tancament arbitrari d’empreses queda totalment prohibit.
El procediment per a la resolució de les disputes laborals serà estipulat per llei. Tot
treballador te dret d’ésser protegit en cas d’acomiadament injustificat, de conformitat
amb les lleis catalanes i comunitàries.

Art. 32.- Condicions de treball justes i equitatives. Tot treballador te dret a treballar
en unes condicions que no li afectin la seva salut, la seva seguretat física i la seva
dignitat personal.

Tot treballador te dret a la limitació de la durada màxima de la seva jornada de treball i

a períodes de descans diaris i setmanals, això com a un període de vacances anyals
retribuïdes.

Art. 33.- Prohibició del treball infantil. Es prohibeix el treball als menors en edat
escolar. L’edat d’admissió al treball no podrà ésser inferior a la en considera necessària
per la seva escolarització obligatòria, sense perjudici de disposicions més favorables
per els joves i tenint en compte excepcions limitades que la llei especificarà.

Els joves admesos a treballar hauran de disposar de condicions de treball adaptades a

la seva edat i estar protegits contra la explotació econòmica o contra qualsevol treball
que els pugui ésser perjudicial per la seva seguretat, salut, desenvolupament físic,
psíquic, moral o social, o que pugui posar en perill la seva completa educació.

Art. 34.- Condició de funcionari. La llei del funcionariat estipularà que els funcionaris
estatals de certes categories laborals i els dels òrgans locals i comarcals de
l’administració hauran d’ésser ciutadans catalans. D’acord amb una llei i de manera
excepcional, aquestes funcions podran ésser desenvolupades per ciutadans estrangers.

La llei podrà restringir el dret dels funcionaris de certes categories a la realització

d’activitats empresarials, així com a formar part de societats mercantils i el dret a
pertànyer a partits polítics, així com a societats lucratives.

Art. 35.- Llengua de treball a l’Administració. L’idioma català és la llengua oficial i de

treball de les institucions dels poders públics i dels ens d’administració local o comarcal
dintre del territori de Catalunya. Tothom gaudirà del dret de dirigir-s’hi en català i
d’ésser-hi atès d’igual manera pels seus funcionaris.

A la Comarca d’Aran, la llengua de treball serà l’aranès.

Art. 36.- Activitat empresarial. Tots els ciutadans catalans tenen dret a exercir
l’activitat empresarial, comercial o industrial i a constituir societats de tot tipus i
unions mercantils. La llei establirà les condicions per a l’ús d’aquests drets. A menys
que la llei ho disposi d’altre manera, els ciutadans de la Unió i estrangers domiciliats en
territori català, gaudiran d’aquest dret en les mateixes condicions fiscals que els
catalans, quan només s’atinguin a la fiscalitat catalana.
Art. 37.- Dret a la propietat. Les propietats de les persones son inviolables i seran
protegides per la llei. La expropiació de bens sense el consentiment exprés del seu
propietari podrà portar-se a terme en alguns casos i en la forma prevista per llei,
només per interès públic i amb la justa indemnització per a compensar la pèrdua.

Tota persona que, aliena a la seva voluntat, hagi estat objecte d’expropiació, té el dret
de recórrer als Tribunals i a demanar la restitució de la propietat o a rescabalar-se en la
mesura i el tipus d’indemnització que la llei prevegi.

Tothom té dret a la possessió de bens materials, utilitzar-los i disposar d’ells. Les

possibles restriccions seran estipulades per llei. No es podrà fer ús de la propietat en
prejudici dels interessos públics. Els Ajuntaments i l’Estat gaudiran de preferència en la
compra o adjudicació de drets sobre la propietat, especialment quan es tracti de
transaccions que puguin afectar la configuració del territori i a la protecció del medi
natural.

La llei, en interès públic, podrà regular quins bens podran posseir a Catalunya només
els ciutadans catalans, alguns tipus de persones jurídiques, els ens de l’administració
pública catalana o l’Estat Català.

Es garanteix a tothom el dret a l’herència.

Tots els ciutadans, en la proporció, forma i manera que establirà la Llei de Règim
Econòmic i Fiscal de l’Estat Català, estan obligats a contribuir en el sosteniment de les
despeses públiques.

Art. 38.- Propietat intel•lectual. L’autor té tots els drets sobre la seva obra. L’Estat
protegeix els drets d’autor, amb les limitacions i caducitats que pot establir una llei
específica.

Art. 39.- Professions lliberals. La investigació científica i les arts i totes les professions
humanistes i lliberals, així com el seu ensenyament, son de lliure elecció per a tots els
ciutadans.

Es reconeix i respecta la llibertat de Càtedra i l’autonomia de les Universitats i de les

institucions científiques, en els termes que estableix la llei.

Art. 40.- Inviolabilitat del domicili. El domicili dels ciutadans i de tot tipus d’empreses i
negocis és inviolable. No s’hi podrà fer entrada ni registre, ni en cap propietat ni lloc de
treball de ningú, sense el consentiment del titular o en mancança de resolució judicial,
salvant els casos i la forma prevista per llei, ja sigui per a mantenir l’ordre públic o en
defensa dels drets i les llibertats o de la salut d’altres persones, per la prevenció
d’algun delicte, per a detenir algun delinqüent, o per l’aclariment de la veritat mentre
es fa una investigació criminal.
Art. 41.- Llibertat de circulació i de residència. Tota persona que es troba a Catalunya
de manera legal té la llibertat de circulació i de triar el seu lloc de residència, inclosos
els nacionals de tercers països que tinguin residència legal.

Aquest dret podrà ésser restringit sols en els casos i la forma prevista per la llei, en
defensa de la llibertat d’altres persones, en defensa del Estat, en cas de desgràcies i
catàstrofes naturals, per prevenir la propagació de malalties, en defensa del medi
ambient, per impedir que menors d’edat i malalts mentals quedin sense custòdia o
com a garantia del seguiment d’una investigació criminal.

En concordança amb la legislació comunitària, tots els ciutadans de la Unió que es

trobin en territori català, podran acollir-se a la protecció de les autoritats
diplomàtiques i consulars de l’Estat de procedència o de qualsevol altre Estat membre
de la Unió.

Art. 42.- Traspàs de fronteres i extradició. Totes les persones tenen el dret de sortir
del país i tornar-hi a entrar. Aquest dret podrà ésser restringit només en els casos i en
la forma prevista per la llei, com a garantia del seguiment d’investigacions judicials i
pre-judicials i també com la resultant d’una sentència. Cap ciutadà català podrà ésser
expulsat del país ni impedir la seva entrada.

Ningú podrà ésser retornat, expulsat o extradit a un Estat en el que pugui estar en risc
greu d’ésser sotmès a pena de mort, a tortura o altres penes o tractes inhumans o
degradants.

Cap ciutadà català podrà ésser extradit a altre país si no és per casos previstos per
tractats internacionals i en la forma prevista per llei. El govern de Catalunya serà qui
decreti una expatriació. Tota persona a extradir podrà apel·lar la decisió davant els
Tribunals estatals.

Art. 43.- Dret d’asil. Es respectarà el dret d’asil d’acord amb les normes de la
Convenció de Ginebra de 28 de Juliol de 1951 i del Protocol de 31 de gener de 1967
sobre l’Estatut dels Refugiats i de conformitat amb el Tractat constitutiu de la
Comunitat Europea.

Art. 44.- Minories ètniques. Les minories ètniques, cas d’existir, tindran dret a crear
institucions autònomes amb la finalitat de fomentar les seves cultures, amb
observança de les condicions i maneres estipulats per la llei que ho regularà.

Art. 45.- Dret a la educació. Totes les persones tenen el dret a la educació, a la llibertat
d’ensenyament i a l’accés a la formació professional i permanent.

L’ensenyament primari i obligatori, a partir dels tres anys, serà gratuït en totes les
escoles de Catalunya, ja siguin públiques o privades, d’acord amb el contingut de l’art.
5é.
L’Estat i els ens locals i comarcals de l’administració mantindran o complementaran el
nombre de centres docents capaç de garantir l’accessibilitat universal al sistema
educatiu.

Es reconeix i respecta, d’acord amb les lleis que en regulin l’exercici, la llibertat de
creació i el manteniment de centres docents, dintre del respecte als drets
constitucionals i principis democràtics. La gratuïtat dels centres privats serà garantida
de manera efectiva per les mateixes hores lectives de l’ensenyament públic, la qual
cosa obliga a l’Estat al finançament efectiu dels centres que no pertanyin a la xarxa
pública, tenint en compte que tots els ciutadans son iguals davant la llei.

Els pares tindran preferència en les decisions relacionades amb la educació dels
menors, sempre que l’acció no es contradigui amb la llei.

L’Estat garantirà el dret a rebre educació en idioma català com a llengua vehicular a
Catalunya i també en Aranès en la Comarca d’Aran, considerant-ho com un factor
prioritari de consolidació de la nostra identitat nacional.

Els poders públics controlaran l’activitat dels centres docents establers a Catalunya, a fi
de garantir que els seus programes educatius no estiguin en contradicció amb la
Constitució i les lleis.

Art. 46.- Llibertat d’expressió i d’informació. Tothom tindrà dret a la llibertat

d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la de rebre o de comunicar
lliurement idees, opinions o conviccions sense que hi pugui haver cap ingerència de
les autoritats públiques ni cap consideració de fronteres.

Es respectarà la llibertat dels medis de comunicació i el seu pluralisme i tothom tindrà

dret a expressar-hi i difondre lliurament idees, opinions, conviccions o altre informació
mitjançant la paraula, per escrit o per qualsevol altre mitjà de reproducció. Aquest dret
només podrà ésser restringit, en alguns casos expressament previstos per la llei, en
defensa de l’ordre públic, l’harmonia ciutadana, els drets i les llibertats, la salut,
l’honor i la integritat moral de les persones.

La llei podrà restringir aquest dret als funcionaris dels poders públics i dels ens de les
administracions locals i comarcals en defensa de secrets oficials o comercials, de la
confidencialitat de certa informació, de la vida privada i familiar d’altres persones, així
com en interès de la justícia.

A l’Estat Català no hi ha censura oficial.

Art. 47.- Llibertat de pensament i de creences. Tothom té llibertat de pensament, de

consciència i de creences religioses. La pertinença confessional serà lliure i cap
confessió religiosa tindrà caràcter estatal.
Cadascú podrà, sol o acompanyat, en privat i públicament, manifestar les seves
creences religioses, sense més limitació que la necessària per el manteniment de
l’ordre públic i la salut de les persones.

Les lleis establiran els codis de conducta dels ciutadans en la utilització de la via
pública, en les propietats estatals o les privades. Totes les persones que resideixen,
visiten, viuen i treballen a Catalunya estan obligats a mostrar-se a cara descoberta
quan circulin per la via pública i utilitzin les propietats estatals o privades per qualsevol
de les seves activitats de convivència ciutadana.

Art. 48.- Llibertat de reunió i de manifestació. Tota persona té dret, sense autorització
prèvia, a congregar-se pacíficament i reunir-se. Aquest dret podrà ésser restringit en
els casos i forma previstos per llei, per raons de seguretat nacional, en defensa de
l’ordre públic, l’harmonia ciutadana, la seguretat del tràfic i la integritat física o
sanitària dels participants.

Art. 49.- Llibertat d’associació. Tothom tindrà dret de formar part de societats en tots
els nivells, especialment en àmbits de tipus sindical, polític, cultural, assistencial i altres
que les lleis puguin assimilar, la qual cosa implica el dret de tota persona a fundar-les i
agrupar-se junt amb altres persones.

Els partits polítics son els encarregats de transmetre i convertir en eines de tipus
legislatiu la voluntat política de les persones de les quals han rebut el seu vot.

Existirà un registre de totes les associacions i les normatives corresponents dintre dels
seus àmbits d’actuació.

Art. 50.- Restriccions associatives. Per la creació de societats i associacions que tinguin
per finalitat l’ús de tot tipus d’armes, caldrà una autorització prèvia. La llei establirà,
de forma precisa, el model estatutari d’aquestes societats i les limitacions que
s’hauran de tenir en compte per l’exercici de les activitats associatives.

Estan prohibides totes les societats, unions o partits que tinguin per finalitat el canvi de
l’ordre constitucional de forma violenta o que d’alguna o altre manera contradiguin la
llei de responsabilitat criminal.

Tant sols els Tribunals podran resoldre la dissolució d’alguna societat, associació o
partit polític, així com multar per infringir l’ordre constitucional.

Art. 51.- Conviccions personals. Cada persona tindrà dret a ésser fidel a les seves idees
i conviccions. Ningú pot ésser obligat a canviar-les.

Les conviccions no justifiquen la comissió d’actes il·legals i criminals penats per les lleis,
però ningú no podrà ésser jutjat per les seves conviccions.
Els poders públics, els ens d’administració local o comarcal i els seus funcionaris no
podran reunir ni guardar testimoni sobre les conviccions de cap ciutadà català en
contra de la seva voluntat. La llei ho garantirà especialment.

Art. 52.- Protecció de dades personals. La correspondència, les trucades telefòniques i

tots els demés sistemes de comunicació personal i privada son inviolables. Les
excepcions necessitaran d’una autorització judicial, en els casos i forma estipulats per
llei, ja sigui per la prevenció d’algun delicte o per esclarir la veritat en el curs d’un
procediment, instrucció o investigació criminal o jurídica.

Art. 53.- Dret a rebre informació pública. Tora persona física o jurídica que resideixi o
tingui el seu domicili social a Catalunya tindrà dret a rebre lliurement informació d’ús
públic i al ús de les dades generades per l’Administració, així com a totes les dades de
caràcter comunitari provinents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió.

Els poders públics, els ens locals i comarcals de l’administració i els seus funcionaris
hauran de facilitar a qualsevol ciutadà de Catalunya que ho sol·liciti, en la forma
prevista per llei, informació sobre les seves activitats, excepció feta d’aquella protegida
per llei o que sigui d’ús intern exclusiu de la institució.

Tots els ciutadans tindran dret, en la forma que dictin les lleis, a conèixer la informació
que concerneixi a la seva persona dels arxius dels poders públics i dels ens locals i
comarcals. Aquest dret podrà ésser restringit, en els casos previstos per llei, en
defensa dels drets i llibertats d’altres persones, en interès de conservació del secret
d’ascendència d’un menor, com a prevenció d’un delicte, per la detenció d’un
delinqüent, o amb objecte d’aclarir la veritat en el curs d’una investigació criminal.

Art. 54.- Dret a una bona administració. Totes les persones tenen dret a que les
institucions publiques tractin els seus assumptes d’una manera imparcial i equitativa i
dintre d’uns terminis raonables. Tothom tindrà dret a dirigir-se a les institucions
públiques i als ens d’administració local o comarcal mitjançant notificacions o
sol·licituds. La llei n’estipularà els procediments

Totes les persones tindran el dret d’ésser escoltades abans que es pregui en contra
seva una mesura de tipus individual que els afecti desfavorablement. Les decisions de
l’administració hauran d’ésser motivades i d’acord amb les lleis.

Totes les persones tenen dret de reparació per part de la Comunitat pels danys causats
per les seves institucions o els seus agents en l’exercici de les seves funcions.

Art. 55.- Protecció del medi ambient. Totes les persones tenen el dret de viure dintre
d’un medi equilibrat i cadascú particularment té l’obligació de preservar l’equilibri del
seu medi vital immediat i el medi ambient general i de pagar indemnització pels danys
mediambientals que pugui causar. La llei establirà quins son els règims de reparació
dels danys causats i d’indemnització si és el cas, així com les quanties que caldrà aplicar
si la reparació dels danys la de fer l’Estat amb càrrec a la Hisenda Pública.

Les administracions públiques vetllaran per la utilització justa i racional del territori de
Catalunya. Les polítiques públiques en relació al medi ambient hauran de crear
normatives i legislar per tal de combatre i prevenir el soroll i la pol·lució de l’aire, el
manteniment i millora de la qualitat del sòl i dels aqüífers, la protecció de la flora, la
fauna i els paisatges i la protecció i manteniment de tot el patrimoni natural i
arquitectònic.

Art. 56.- Ordre constitucional. Els ciutadans catalans tenen el deure d’ésser fidels a
l’ordre constitucional i defensar la sobirania de Catalunya.

En la mancança d’altres mitjans, cada ciutadà català té el dret d’oferir resistència per
pròpia iniciativa a un canvi violent de l’ordre constitucional.

Dintre del territori de Catalunya, els ciutadans estrangers residents tenen la obligació
d’acatar l’ordre constitucional català.

Capítol III – El Poble i el Dret a Vot.

Art. 57.- Dret de vot. Tots els ciutadans nacionalment catalans tenen dret d’ésser
electors i elegibles i a participar en els afers públics i fer valer el seu poder suprem
mitjançant el dret de vot:

1. En les eleccions generals i municipals, que es convocaran, coincidint o no, cada

quatre anys, d’acord amb el que estipuli la futura llei electoral.
2. Quan son convocats a referèndum que convoqui el Parlament, ja sigui per
iniciativa pròpia o d’altre provinent d’una iniciativa legislativa popular (ILP).
3. Quan es convoquin eleccions al Parlament Europeu.
4. L’exercici del dret de vot és lliure, directe i secret.

Art. 58.- Accés al dret de vot. Els ciutadans catalans obtenen el dret de vot als 16 anys,
una vegada acabats els cicles d’ensenyament obligatori i en possessió del títol de
graduat escolar que els permet entrar en situació laboral.

Totes les persones a les quals les lleis els hi concedeix el dret a vot seran al mateix
temps electors i elegibles per ocupar qualsevol càrrec públic. La llei ho regularà, en
benefici de la adequada qualitat personal i preparació dels qui, com a futurs
legisladors, han de representar als ciutadans al Parlament i a les institucions públiques.

La llei podrà limitar la participació en les eleccions als ciutadans catalans condemnats
pels Tribunals o que compleixen condemna en institucions penitenciaries.
Art. 59.- Districte electoral. A Catalunya, la Comarca és el districte electoral primari on
cada ciutadà podrà exercitar el seu de vot, així com el dret de presentar-se a unes
eleccions. Tots els ciutadans que aspirin a presentar-se com a candidats en unes
eleccions al Parlament hauran de presentar-se en una llista de Partit o Coalició
electoral de la circumscripció electoral comarcal on hauran d’haver estat censats
almenys dos anys abans de la convocatòria electoral.

La futura llei electoral haurà de valorar la possibilitat que en les grans conurbacions
urbanes, els barris siguin considerats com a districte electoral primari, equiparables
amb una comarca i d’acord amb la població empadronada que continguin.

Igualment la futura Llei de Partits Polítics haurà de preveure la possibilitat de celebrar

eleccions de tipus primari que permetin als ciutadans triar amb anticipació a la
celebracions de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya quines poden
ésser els candidats més adequats per a representar-los.

Capítol IV – El Parlament de Catalunya

Art. 60.- Potestat legislativa. El Parlament de Catalunya exerceix la potestat legislativa
de l’Estat Català.

Art. 61.- Formació del Parlament. El Parlament de Catalunya està format per una
quantitat variable de membres que podrà oscil·lar entre 130 i 150 diputats, almenys
dos per cada Comarca o per altra circumscripció assimilada de districte electoral, els
quals seran elegits en eleccions lliures, en base al principi de màxima presència
possible dels representants territorials al Parlament. Les eleccions seran sempre
generals i directes.

Tots i cadascun dels ciutadans catalans amb dret de vot podran presentar-se, dintre de
la jurisdicció comarcal on estan censats, com a candidats a membres del Parlament,
d’acord amb les previsions de la Llei Electoral.

Les eleccions parlamentàries ordinàries es faran cada quatre anys en una data que
coincideixi amb el primer diumenge de novembre.

Les eleccions parlamentàries extraordinàries es faran en els casos que descriuen els
articles 80.5, 91.6, 101 i 122 d’aquesta Constitució i no abans de vint dies ni després de
quaranta dies a partir de la seva proclamació.

La futura Llei Electoral disposarà l’ordre, forma i manera organitzativa de les eleccions
al Parlament.
Art. 62.- Parlament Constitutiu. Mancant una Llei Electoral específica catalana,
l’elecció de la composició del Parlament Constitutiu que tingui per finalitat l’aprovació
de la present Constitució i el primer desenvolupament legislatiu, es farà segons el
següent procediment, que prima la representació dels ciutadans en aquelles
comarques amb una baixa densitat demogràfica:

1. Dos diputats per cada comarca amb menys de 75.000 ciutadans censats.
2. Tres diputats per cada comarca amb menys de 125.000 ciutadans censats.
3. Quatre diputats per cada comarca amb menys de 200.000 ciutadans censats.
4. Cinc diputats per cada comarca amb menys de 300.000 ciutadans censats.
5. Sis diputats per cada comarca amb menys de 500.000 ciutadans censats.
6. Nou diputats per cada comarca amb menys de 700.000 ciutadans censats.
7. Onze diputats per cada comarca amb menys de 1.000.000 de ciutadans
censats, i
8. Vint-i-cinc diputats per cada comarca amb més de 2.000.000 de ciutadans
censats.

Art. 63.- Sessió d’investidura. Els nous membres elegits del Parlament seran investits
amb els poders pertinents a partir del desè dia de la proclamació en ferm del resultat
de les eleccions. Aquest mateix dia cessaran els elegits en la legislatura sortint.

Abans de prendre possessió del càrrec, els nous diputats elegits del Parlament
prestaran jurament de fidelitat a la República Catalana i al seu ordre constitucional.

Art. 64.- Dret de consciència. Els membres del Parlament no estan lligats per mandat
imperatiu, poden actuar segons la seva consciència, no son jurídicament responsables
per l’exercici del vot emès en la cambra o per les seves declaracions polítiques dintre
del Parlament o altres seus territorials de la cambra.

Art. 65.- Limitacions i exempcions. La futura llei electoral catalana estipularà que els
membres del Parlament no poden ocupar cap altre càrrec estatal. Durant el seu
mandat, que serà per quatre anys, els membres del Parlament estaran eximits de
qualsevol subordinació en relació amb els serveis estatals de defensa del territori
català.

Art. 66.- Suspensió de l’acta de diputat. Amb la finalitat de garantir una efectiva
divisió de poders, l’acta de diputat dels membres del Parlament quedarà suspesa en
cas d’ésser nomenats com a membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i els
hi serà restaurada en cas d’ésser alliberats de les dites obligacions. En el nomenament
dels diputats substituts es respectarà l’ordre en que figuraven en la llista o candidatura
o coalició de procedència.

L’Acta de diputat al Parlament de Catalunya es podrà perdre abans del termini

assenyalat per les següents causes:
 1. Al entrar en possessió de qualsevol altre càrrec estatal o comunitari.
2. En ésser vigent una sentència dictada per un Tribunal.
3. En fer efectiva una renúncia al càrrec, en la forma prevista per llei.
4. En cas que el Tribunal Suprem hagi sentenciat la seva incapacitat permanent
per l’exercici del càrrec.
5. En cas de decés.

En cas de suspensió o cessament dels poders d’algun membre del Parlament abans del
termini que assenyala la llei, aquest haurà d’ésser substituït segons assenyali la llei
electoral. Els nous membres gaudiran dels mateixos drets i deures que els seus
predecessors.

Els nous membres de substitució del Parlament cessaran en cas que calgui restituir
l’acta de diputat a membres cessats del Govern de la Generalitat, d’acord amb el
reglament de funcionament de la Càmera.

Art. 67.- Prerrogatives del Parlament. El Parlament de Catalunya té les següents

prerrogatives i tasques:

1. Aprova la plena validesa d’aquesta Constitució.

2. Estudia, debat, aprova i promulga les lleis de desenvolupament d’aquesta
Constitució.
3. En successives legislatures estudia, renova, canvia, debat i aprova les Lleis i els
Reglaments de Llei de Catalunya.
4. Decideix la organització de referèndums quan calgui reformar la Constitució.
5. Elegeix el President de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 81 de
la Constitució.
6. Ratifica i denúncia acords internacionals, d’acord amb l’article 124 d’aquesta
Constitució.
7. Ratifica el Conseller en Cap i l’equip de govern la Generalitat.
8. Discuteix, esmena i confirma el projecte de Pressupost de l’Estat Català i ratifica
l’ utilització dels cabals públics, els emprèstits bancaris i altres obligacions
materials per a fer-lo viable i possible.
9. Coneix, debat i ratifica la proposta del President de la Generalitat i l’Alt
Canceller de Justícia, de nomenar als membres del Tribunal Suprem, al
Defensor del Poble, al President del Consell del Banc de Catalunya, al President
del Consell del Tribunal de Comptes, el Síndic de Greuges de Catalunya i al Cap
de l’Estat Major de la Defensa.
10. Ratifica el nomenament per part del President de la Generalitat, de l’Alt
Conseller de Justícia, persona membre d’una terna que, a proposta dels
Membres del Tribunal Suprem, ha estat escollida entre els seus membres en
virtut de les seves especials categories professionals dintre la judicatura.
 11. Ratifica, en virtut de proposta consensuada amb el President de la Generalitat,
a l’Alt Canceller de Justícia, al President del Consell del Banc de Catalunya, al
President de la Sindicatura de Comptes, al Síndic de Greuges i també als
membres del Consell del Banc de Catalunya.
12. Es dirigeix, mitjançant anuncis i declaracions al poble de Catalunya, a altres
Estats i a Organitzacions Europees, de les Nacions Unides i altres organitzacions
internacionals.
13. A proposta consensuada dels diputats, concedeix i entrega condecoracions
militars i diplomàtiques.
14. Discuteix i en el seu cas aprova mocions de censura al President de la
Generalitat, del seu Conseller en Cap o a algun dels Consellers del Govern.
15. Confirma, a proposta del President de la Generalitat i de l’Alt Canceller de
Justícia, l’Estat de Setge o d’altre alta contingència al país.
16. Debat i declara, a proposta consensuada del President de la Generalitat, del
Cap de l’Estat Major de la Defensa i de l’Alt Canceller de Justícia, l’estat de
guerra al país i la mobilització general, o la desmobilització.
17. Pren decisions sobre aspectes transcendents de la vida del país, que
constitucionalment no siguin de la jurisdicció del President o del Govern de la
Generalitat, d’altres òrgans estatals o d’altres ens locals o comarcals de
l’administració, d’acord amb la llei.

Art.- 68.- Sessions parlamentàries. La primera sessió parlamentària de la Legislatura

Constituent del Parlament de Catalunya es portarà a terme l’endemà de la proclamació
dels resultats del Referèndum Popular que validarà aquesta Constitució. El fins aquell
moment President del Parlament en funcions convocarà als diputats a sessió
extraordinària de ratificació de la Llei Constituent de la Nació Catalana.

Les successives sessions plenàries de cada legislatura es faran als deu dies de
proclamats els resultats de les eleccions generals. El fins aquell moment President en
funcions del Parlament convocarà la primera sessió plenària del nou Parlament
renovat.

Art. 69.- Període de sessions. Les sessions plenàries ordinàries del Parlament es faran
setmanalment des del segon dilluns de gener fins el quart dijous de juny; i des del
segon dilluns de setembre fins el tercer dijous de desembre, amb l’excepció de les
dates en que coincideixin amb una festa oficial a Catalunya.

Art. 70.- Sessions extraordinàries. Les sessions plenàries extraordinàries del Parlament
seran convocades pel President del Parlament, i també a instàncies del President de la
Generalitat o d’una quinta part dels membres del Parlament.

Art. 71.- Elecció del President. El Parlament elegirà un President entre els seus
membres, dos Sots-Presidents i una taula composada per sis diputats més, els quals
organitzaran el treball del Parlament, d’acord amb la Llei del Reglament i del
Funcionament del Parlament.
Art. 72.- Acords del Parlament. La Llei del Reglament del Parlament estipula la presa
de decisions. Per prendre acords en una sessió plenària extraordinària del Parlament
es requerirà la presència d’ almenys la meitat més un dels diputats.

Art. 73.- Comissions. Per a la efectiva realització del seu treball, el Parlament
s’organitzarà en comissions. Els membres del Parlament podran formar grups
parlamentaris, el reglament de funcionament dels quals n’estipularà els drets
d’actuació.

Art. 74.- Dret de presència pública. Les sessions plenàries i extraordinàries del
Parlament seran públiques, a menys que el Parlament les restringeixi en algun cas
puntual per votació majoritària d’almenys dues terceres parts dels diputats.

Les votacions al Parlament son públiques. Les votacions secretes es portaran a terme
en els casos prevists per la Constitució o la Llei de Reglament del Parlament, només en
el cas del nomenament o elecció de funcionaris.

Art. 75.- Presa de decisions. Els actes i les actes del Parlament han d’ésser aprovats
per més de la meitat dels vots dels diputats presents, a menys que la Constitució ho
prevegi d’altre manera.

Art. 76.- Interpel·lacions. Els membres del Parlament podran interpel·lar al President
de la Generalitat i als membres del seu Govern, al President del Consell del Banc de
Catalunya, Al President del Banc, al President de la Sindicatura de Comptes, al Síndic
de Greuges i a l’Alt Canceller de Justícia i al Cap de l’Estat Major de les Forces Armades,
en cas d’existir, o al seu Cap Suprem.

Els interpel·lats hauran de respondre en sessió plenària o en comissió en el transcurs

màxim de deu dies actius.

Art. 77.- Retribucions. Les retribucions dels membres del Parlament i les restriccions
respecte altres fons d’ingressos seran estipulades per llei, les modificacions de les
quals seran vigents al començar la següent legislatura.

Els diputats al Parlament de Catalunya, una vegada electes, hauran de fer una
declaració de bens i sotmetre’s a auditoria de comptes personal i familiar fins a una
tercera generació. Així mateix succeirà al cessar dels seus càrrecs.

Art. 78.- Immunitat parlamentària. Els membres del Parlament, en el transcurs del
temps que dura cada legislatura, gaudiran d’immunitat. Per a poder ésser inculpats i
processats per faltes o actes delictius comesos durant la legislatura, es requereix
l’aprovació de més de la meitat dels vots dels membres del Parlament i a proposta de
l’Alt Canceller de Justícia.

Capítol V.- El President de la Generalitat de Catalunya

Art. 79.- El càrrec. El President de la Generalitat exerceix el càrrec de President de la
Nació Catalana i de l’Estat Català.
Art. 80.- Funcions del President. Les funcions del President de la Generalitat de
Catalunya son:

1. Representa a la República de Catalunya en les relacions internacionals.

2. Acredita i crida a consulta o retorn als representants diplomàtics catalans a
l’exterior i rep les cartes credencials dels diplomàtics estrangers acreditats a
Catalunya.
3. Convoca eleccions generals ordinàries i, d’acord amb els articles 91, 100.4, 101,
110.2, 119 i disposició transitòria setena de la Constitució, a eleccions
extraordinàries.
4. Proposa al President del Parlament sortint, després de les eleccions, la
convocatòria al Parlament del primer ple d’una nova legislatura i inaugura la
seva primera sessió plenària.
5. Proposa al President del Parlament la celebració de sessions plenàries
extraordinàries, d’acord amb l’article 70 de la Constitució.
6. Promulga els decrets d’acord amb els articles 89.6 de la Constitució.
7. Proposa esmenes a la Constitució.
8. Nomena al Conseller en Cap del seu Govern, d’acord amb l’article 91 de la
Constitució.
9. Nomena i separa als Consellers membres del seu Govern, d’acord amb el
Conseller en Cap i tenint en compte els articles 91 i 94 de la Constitució.
10. Proposa al Parlament, de forma consensuada amb l’Alt Canceller de Justícia, les
ternes dels candidats a President del Consell del Banc de Catalunya, al
President del Tribunal de Comptes, al Síndic de Greuges de Catalunya i al Cap
de l’Estat Major de la Defensa (en cas d’existir).
11. Nomena, a proposta del Consell del Banc de Catalunya, al President del Banc.
12. Nomena, a proposta dels membres del Tribunal Suprem, a l’Alt Canceller de
Justícia.
13. Nomena i separa del càrrec, a proposta dels membres del Govern i del Cap de
l’Estat Major de la Defensa i al Cap Suprem de les Forces Armades (ambdós en
cas d’existir).
14. Concedeix honors i distincions estatals, condecoracions militars, diplomàtiques
i civils en tots els terrenys de la ciència, l’economia, les arts i les lletres.
15. És el Cap Suprem de les Forces Armades de la República de Catalunya (en cas
d’existir).
16. Proposa al Parlament, prèvia consulta amb l’Alt Conseller de Justícia i el Cap de
l’Estat Major de la Defensa, la declaració de l’estat de guerra, de mobilització o
desmobilització i d’acord amb l’article 130 de la Constitució, l’estat d’excepció
al país.
17. En cas d’agressió a Catalunya, declara la guerra, crida a la mobilització general,
d’acord amb els continguts de la futura llei de defensa de l’Estat.
18. Exerceix el dret de gràcia al indultar als sentenciats o alleugerar les condemnes.
19. Participa en l’Inici d’un procés Judicial contra l’Alt Conseller de Justícia d’acord
amb l’article 140 de la Constitució.

Art. 81.- Elecció del President. El President de la Generalitat és elegit pel Parlament o,
en el cas descrit en el paràgraf quart del present article, pel Col·legi d’Electors.
La candidatura a President de la Generalitat haurà d’ésser presentada al Parlament de
Catalunya, almenys per una quinta part dels diputats electes.

Els candidats a President de la Generalitat hauran d’ésser ciutadans de Catalunya per

naixença, per ciutadania catalana almenys amb deu anys d’antiguitat i majors de
trenta-cinc anys.

El President de la Generalitat haurà de pertànyer a una candidatura, projecte polític o

agrupació d’electors o de partits polítics que s’hagin presentat a les eleccions generals i
puguin obtenir, en el Parlament de Catalunya la majoria simple de diputats suficient
per guanyar als altres opositors al càrrec. En aquest cas, el President del Parlament el
declararà nomenat per exercir el càrrec. En cas de produir-se un empat entre dos o
més candidats en la primera ronda, es procedirà de la mateixa forma l’endemà. Abans
de la nova votació es farà una nova presentació dels candidats i així successivament
fins que un dels candidats obtingui la majoria simple requerida. En cas de persistir
indefinidament l’empat tècnic en la tercera ronda, el President del Parlament
convocarà, en el transcurs de set dies, al Col·legi d’Electors per elegir entre ells el
President de la Generalitat.

El Col·legi d’Electors està composat pels diputats al Parlament i per tots els Presidents
dels Consells Comarcals.

El Parlament presentarà al Col·legi d’Electors als candidats a President de la

Generalitat que hagin obtingut major quantitat de vots, els quals procediran a l’elecció
del candidat mitjançant votació pública. Serà elegit el candidat que obtingui almenys la
meitat més un de tots els vots emesos en la primera ronda o el que obtingui majoria
simple.

La Llei de Elecció del President de la Generalitat estipula més detalladament l’elecció.

Art. 82.- Durada del mandat. El President de la Generalitat de Catalunya és elegit per
un període de quatre anys i podrà ésser reelegit per un segon i un tercer període
consecutiu o altern.

Art. 83.- Presa de possessió. El President de la Generalitat, al prendre possessió del

seu càrrec davant del Parlament, prestarà al poble de Catalunya el següent jurament:
“Jo, nom i cognoms, al ésser investit com a President de la Nació Catalana, juro o
prometo solemnement defensar amb fermesa la Constitució de Catalunya, fer ús, de
manera justa i imparcial, del poder que m’ha estat confiat i complir fidelment amb les
meves obligacions, posant totes les meves forces i la raó en benefici de tots els
ciutadans i poble de Catalunya, de l’Estat Català que li dona cobertura legal i forma de
govern”.

Art. 84.- Cessament del President. Els poders del President cessaran o haurà d’ésser
substituït en el cas que:

1. Faci renúncia del seu càrrec.

2. Al entrar en vigència la sentència disposada per un Tribunal.
3. En cas de decés.
4. Al ésser investit un nou President de la Generalitat de Catalunya.
Art. 85.- Incapacitació del President. En cas que el Tribunal Suprem de Catalunya hagi
sentenciat al President de la Generalitat i l’hagi incapacitat per exercir el càrrec o que
el mateix President no pugui complir temporalment les seves obligacions o que els
seus poders hagin cessat abans de finalitzar el seu període presidencial, les seves
obligacions seran assumides temporalment pel President del Parlament, que actuarà
com a segona autoritat catalana.

Mentre el President del Parlament exerceixi temporalment les funcions de President

de la Generalitat, cedirà els seus poders al Sots-President primer del Parlament.

Mentre el President del Parlament actuï com a President en funcions de la Generalitat,

no tindrà dret, sense la aprovació dels membres del Tribunal Suprem, a convocar
eleccions generals extraordinàries, ni a negar-se a la promulgació de lleis.

En cas que el President de la Generalitat no pugui complir les seves obligacions per un
període major de tres mesos consecutius, o que els seus poders cessin abans del seu
període presidencial, el Parlament elegirà, en un termini no superior a catorze dies un
nou President de la Generalitat, d’acord amb l’article 81 de la Constitució.

Art. 86.- Pèrdua de l’escó. Al prestar jurament com a tal, el President de la Generalitat
cessarà de tots els seus poders i tasques en altres càrrecs d’elecció o designació, dintre
o fora de l’administració, inclosa la designació com a diputat electe.

Art. 87.- Processament del President. El President de la Generalitat podrà ésser

processat judicialment pels membres del Tribunal Suprem, solament a instàncies de
l’Alt Canceller de Justícia i amb l’aprovació de la majoria de membres del Parlament.

Capítol VI – El Govern de la Generalitat de Catalunya

Art. 88.- Potestat executiva. El Govern de la Generalitat exerceix la potestat executiva
de l’Estat Català.

Art. 89.- Accions de govern. El Govern de la Generalitat, sota la presidència del

President de la Generalitat, gaudeix de les següents potestats:

1. Portar a terme les polítiques i accions de govern que es configuraven en el seu

programa electoral i la materialització de les resolucions del Parlament en els
àmbits interior i exterior de l’Estat.
2. Dirigir i coordinar les gestions de les institucions governamentals.
3. Materialitzar l’execució de les lleis i dels decrets del Parlament en tot allò que
sigui de la seva competència.
4. Presentar al Parlament els projectes de llei, així com els acords internacionals
que calgui ratificar o denunciar.
5. Elaborar i proposar al Parlament el projecte de Pressupostos de l’Estat, vetllar
per la seva execució i retre comptes al Parlament sobre el seu compliment.
6. Emetre decrets i regulacions, d’acord amb les lleis.
7. Organitzar la operativitat de les relacions diplomàtiques amb altres Estats, la
Unió Europea i les Nacions Unides.
 8. Decretar l’estat d’emergència al país, en cas de desgràcies naturals, catàstrofes,
prevenció de malalties contagioses, l’estat extraordinari al país o en alguna
comarca específica.
9. Complir amb altres obligacions que segons la Constitució i les lleis son de la
competència del Govern de la Generalitat.

Art. 90.- Composició. El Govern de la Generalitat de Catalunya està format pel

President de la Generalitat, el Conseller en Cap i pels Consellers a càrrec de cada àrea
de govern, així com de l’Alt Canceller de Justícia.

Art. 91.- El Conseller en Cap i els Consellers del govern. El President de la Generalitat
nomenarà, en el termini de set dies després del seu nomenament pel Parlament, al seu
Conseller en Cap, el qual actuarà com a cap del Govern i s’encarregarà de formar el
nou govern, amb el beneplàcit del President de la Generalitat.

El candidat a Conseller en Cap, una vegada encarregat de formar govern, presentarà al

Parlament, en el termini de catorze dies de la seva designació, el programa polític del
Govern que pretén formar. El Parlament, per votació majoritària, decidirà sobre la
concessió de poders de formació del nou Govern.

El candidat a Conseller en Cap al que el Parlament hagi atorgat la confiança de formar

Govern, presentarà en el termini de set dies una proposta de composició del Govern
de la Generalitat de Catalunya al President de la Generalitat, qui en el termini de tres
dies investirà als Consellers membres del mateix.

Si el candidat a Conseller en Cap proposat per el President de la Generalitat no rep el

vot de confiança la majoria absoluta dels membres del Parlament, o no és capaç de
formar Govern o desisteix de fer-ho, el President de la Generalitat, en el termini de set
dies, haurà de proposar un altre candidat a Conseller en Cap.

En cas que el President de la Generalitat no proposi un altre candidat a Conseller en

Cap en el transcurs de set dies o desisteixi de fer-ho, o si el segon candidat a Conseller
en Cap, per lo exposat i en els terminis prevists en el segon i tercer paràgraf d’aquest
article, no rep el vot de confiança del Parlament, o és incapaç de formar Govern o
desisteix de fer-ho, el dret a proposar el candidat a Conseller en Cap passarà al
Parlament.

El Parlament proposarà un nou candidat a Conseller en Cap, qui formularà al President

de la Generalitat una nova proposta de Govern. Si transcorren catorze dies des que el
Parlament hagi estat designat per a nominar un candidat a Conseller en Cap i el
President de la Generalitat no ha rebut o rebutja una proposta formal de constitució
de Govern, el President de la Generalitat haurà de convocar a eleccions generals
extraordinàries.

Art. 92.- Nomenament i cessament. Els membres del Govern seran nomenats i
separats del càrrec pel President de la Generalitat, a proposta del Conseller en Cap.

Art. 93.- Presa de possessió. Els Consellers, membres del Govern de la Generalitat de
Catalunya prenen possessió del seu càrrec al prestar jurament davant del Parlament.
Art. 94.- Cessament del Govern. El Govern de la Generalitat de Catalunya cessa:

1. En acabar-se el termini de temps de durada d’una legislatura, d’acord amb

l’article 57.1 i l’article 61, paràgraf 3, d’aquesta Constitució. A partir de
l’endemà de la proclamació dels resultats electorals i mentre no s’arriba al
nomenament en ferm d’un nou equip de Govern, el Govern sortint actuarà com
a Govern en funcions.
2. En cas de dimissió o defunció del Conseller en Cap.
3. En cas de pèrdua de confiança del Conseller en Cap per part del President de la
Generalitat.
4. En cas de pèrdua de confiança del Parlament en la gestió del Govern que
presideix el Conseller en Cap.

Al prendre possessió el nou Govern, el President de la Generalitat cessarà al Govern

sortint. Ambdues decisions seran fermes en el moment que surtin publicades al
DOGC.

Art. 95.- Atribucions del Conseller en Cap. El Conseller en Cap representa al Govern de
la República i dirigeix la seva gestió, així com la responsabilitat tàctica d’aplicació del
programa de govern.

El Conseller en Cap nomena dos Consellers, els quals hauran de substituir-lo en la seva
absència. L’ordre de substitució serà determinat pel Conseller en Cap.

Art. 96.- Les Conselleries. Funcions. Per portar a terme la gestió governamental en les
diferents àrees de govern, es crearan, d’acord amb la llei, les Conselleries. Serà
competència del Conseller en Cap determinar el nombre de les mateixes i les seves
funcions generals, d’acord amb el President de la Generalitat.

Com a mínim existiran les conselleries d’Economia i Hisenda, Sanitat i Habitatge,

d’Afers Interiors, i d’Afers Exteriors o d’Estat, a més de La Cancelleria de Justícia, que
es regeix per un altre sistema d’elecció i tindrà atribucions delimitades, no executives.

Cada Conseller dirigeix la seva Conselleria, n’organitza l’organigrama, resol els

problemes i les obligacions específiques de la seva competència, expedeix decrets u
ordres i compleix i fa complir el programa de govern de la seva àrea respectiva sobre la
base i en la forma prevista per la llei.

Cada Conseller, en l’exercici de les seves específiques funcions, representarà a l’Estat

Català en aquells organismes internacionals en els quals calgui ésser present en interès
de la seva especial àrea de govern i en benefici dels interessos de Catalunya.

En cas que un Conseller, ja sigui per malaltia o per qualsevol altre impediment, no
pugui complir temporalment les seves funcions, el Conseller en Cap encarregarà a un
dels Directors Generals de la Conselleria que s’encarregui dels afers diaris mentre duri
l’absència.

Art. 97.- Alts Comissionats. El President de la Generalitat, a instàncies del Conseller en

Cap o dels membres del govern, podrà nomenar temporalment a Alts Comissionats
que tinguin per missió la realització de tasques específiques i limitades en el temps, ja
sigui per fer front a situacions d’excepcionalitat o per altre situació que requereixi
d’una especialització determinada. En resoldre o finir l’afer pels quals han estar
nomenats, els Alts Comissionats retran el seu informe al Govern de la Generalitat o al
Parlament, quan així escaigui i cessaran en el seu càrrec.

Art. 98.- La Conselleria d’Estat. El Govern de la República catalana contindrà una

Conselleria d’Estat, que serà l’encarregada de gestionar els assumptes relacionats amb
la política exterior del Govern de la Generalitat que no assumeixi personalment el
President de la Generalitat o el seu Conseller en Cap.

El Conseller Secretari d’Estat representarà al Govern de la Generalitat en tots els

organismes internacionals en que la República de Catalunya estigui associada i
assistirà, per delegació expressa del President de la Generalitat i del Conseller en Cap,
a totes les instàncies internacionals en els quals calgui fer visible la presència de
Catalunya.

El Conseller Secretari d’Estat és proposat pel Conseller en Cap, junt amb la resta de
Consellers. El Conseller Secretari d’Estat actuarà com a cap de la diplomàcia catalana i
nomenarà els seus immediats col·laboradors.

Art. 99.- Les sessions del Govern. Les sessions del Govern de la Generalitat son
privades, a menys que el Govern decideixi el contrari.

El Govern pren les decisions col·legiada i solidàriament, a instàncies del President de la

Generalitat, del Conseller en Cap o del Conseller o Canceller corresponent.

Els decrets governamentals, per ésser vigents, hauran de comptar amb les signatures
del President de la Generalitat, el Conseller en Cap o del Conseller corresponent i la de
l’Alt Canceller de Justícia. La seva vigència queda confirmada en el moment d’ésser
publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Art. 100.- Mocions de censura al Govern. El Parlament pot adoptar, amb relació amb
el Govern de la Generalitat, el Conseller en Cap o algun Conseller, una moció de
censura mitjançant una votació guanyada per majoria absoluta.

La moció de censura haurà d’ésser proposada al menys per una tercera part dels
membres del Parlament, mitjançant una petició escrita en el transcurs d’una sessió
plenària del parlament.

La moció de censura no podrà ésser votada abans del segon dia de l’entrega de la
corresponent petició adreçada al President del Parlament, a menys que el Govern insti
a una votació més urgent.

Si la moció de censura al Govern o al Conseller en Cap fos aprovada pel Parlament, el

President de la Generalitat podrà, en el termini de tres dies i a instàncies del Govern,
cridar a la celebració d’eleccions generals extraordinàries.

En cas d’ésser aprovada la moció de censura contra algun Conseller, el President del
Parlament n’informarà al President de la Generalitat, el qual el separarà del seu càrrec.
Una nova moció de censura sobre la mateixa base no podrà ésser sol·licitada abans de
transcórrer tres mesos d’una anterior votació en el mateix sentit.

Art. 101.- Vinculació. El Govern de la Generalitat i el seu President poden vincular la

moció de censura a un projecte de llei a proposar al Parlament. La votació no es podrà
efectuar abans de dos dies després de la vinculació del projecte de llei a proposar al
Parlament. Si el Parlament no aprova el dit projecte, el Govern dimitirà i es convocaran
eleccions extraordinàries..

Art. 102.- Limitacions. Els membres del Govern de la Generalitat no podran ocupar
cap altre càrrec estatal, ni pertànyer a cap Junta Directiva ni Consell d’Administració de
cap societat comercial, esportiva ni de lleure.

Art. 103.- Participació parlamentària. Els membres del Govern de la Generalitat poden
participar i ésser requerits a fer-ho, només amb dret de veu, en les sessions plenàries
del Parlament i les seves comissions.

Art. 104.- Responsabilitats penals. La responsabilitat criminal dels membres del

Govern serà exigible només a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia i amb l’aprovació
de la majoria absoluta del Parlament.

A l’entrada en vigència de la sentència disposada per un Tribunal, els membres del

Govern implicats cessaran immediatament dels seu càrrec.

Capítol VII – La Legislació de la Nació Catalana

Art. 105.- Concordança. Les lleis seran aprovades d’acord amb la Constitució de la
Nació Catalana.

Art. 106.- Iniciativa legislativa. Tenen dret d’iniciativa legislativa:

1. Els membres del Parlament.

2. Una tercera part dels membres del Parlament.
3. Les comissions del Parlament.
4. El Govern de la Generalitat de Catalunya.
5. El President de la Generalitat de Catalunya.
6. Els ciutadans de Catalunya, mitjançant una iniciativa legislativa popular (ILP)
que aplegui la signatura d’ almenys la quantitat mínima d’electors que
contingui una circumscripció electoral comarcal o assimilada.

El Parlament té dret, avalat per una votació aprovada per una majoria dels seus
membres, de demanar al Govern l’adopció d’un projecte de llei.

Art. 107.- Reglament del Parlament. La Llei del Reglament del Parlament estipularà la
forma d’aprovar les lleis.

Les següents lleis podran ésser aprovades i modificades solament per una majoria
qualificada de vots del Parlament:

1. La Llei de Ciutadania.
 2. La Llei d’Elecció del Parlament.
3. La Llei d’Elecció del President de la Generalitat.
4. La Llei d’Elecció dels Òrgans Locals i Comarcals de l’Administració.
5. La Llei del Funcionariat.
6. La Llei de creació de l’Escola Diplomàtica.
7. La Llei del Referèndum.
8. La Llei del Reglament del Parlament i Llei de Funcionament del Parlament.
9. La Llei de Remuneració del President de la Generalitat i del Govern de la
República, dels Diputats al Parlament i de tots els càrrecs de l’administració
local i comarcal.
10. La Llei del Govern de la República de Catalunya.
11. La Llei de Responsabilitat Judicial del President de la Generalitat i del Govern de
la República.
12. La Llei del Règim Econòmic i Fiscal de la República de Catalunya.
13. La Llei de l’Agència Tributària.
14. La Llei de Bases de l’Activitat Agrària, Ramadera i de Pesca.
15. La Llei de Bases de les Activitats Productives i Comercials.
16. La Llei d’Activitats Sindicals i Representatives.
17. La Llei del Pressupost de l’Estat.
18. La Llei de creació i funcionament del Banc de Catalunya.
19. La Llei del Sistema Judicial i Llei de Procediment Judicial.
20. La Llei d’Emprèstits Externs i Interns i la de les Obligacions Materials i
Monetàries de l’Estat.
21. La Llei de l’Estat d’Excepció.
22. La Llei de la Policia Governativa i la Policia Fiscal.
23. Llei de les Forces Armades i la Defensa de l’Estat.

Art. 108.- Dret de consulta en referèndum. El Parlament té el dret de sotmetre un

projecte de llei o altre qüestió vital per l’Estat Català a referèndum consultiu.

Prevaldrà, com a opinió a tenir en consideració, aquella que hagi obtingut el major
nombre de vots a favor emesos.

La llei aprovada en referèndum serà promulgada pel President de la Generalitat de

forma immediata. La decisió aprovada per referèndum obtindrà caràcter d’obligat
compliment pels ens estatals i per a tota la ciutadania..

Art. 109.- Limitacions del dret de consulta. El Pressupost de l’Estat, el seu règim fiscal i
econòmic, les obligacions financeres de l’Estat, la denúncia i ratificació d’acords
internacionals, la declaració i anul·lació de l’estat d’excepció i la llei de defensa de
l’Estat no podran ésser sotmeses a referèndum.

La Llei del Referèndum estipularà la forma de realització dels referèndums.

Art. 110.- Promulgació de les lleis. Les lleis seran promulgades pel Parlament de
Catalunya, sigui quina sigui la instància de poder que l’ha promogut.

El President de la Generalitat pot estar en desacord amb una llei aprovada pel
Parlament i, en el terme de catorze dies, tornar-la al Parlament per ésser sotmesa a un
nou procés de discussió i decisió, indicant-ne els punts en desacord. Si el Parlament
torna a aprovar la llei sense els canvis demanats, el President de la Generalitat l’haurà
de promulgar i publicar o proposar al Tribunal Suprem que la reconegui com a
anticonstitucional. Si el Tribunal Suprem considera que la llei està en concordança amb
la Constitució, el President de la Generalitat l’haurà de publicar al DOGC o presentar la
dimissió del Govern i convocar eleccions extraordinàries.

Les lleis entren en vigència l’endemà de la seva publicació en el DOGC, a menys que la
mateixa llei ho prevegi d’altra manera.

Art. 111.- Suspensió de sessions. Si el Parlament, per alguna causa extraordinària,

hagués de suspendre les seves sessions, el President de la Generalitat podrà, en casos
de necessitat estatal, emetre decrets que tindran força de llei, els quals hauran d’ésser
signats pel President del Parlament, l’Alt Canceller de Justícia i pel Conseller en Cap.

Quan el Parlament pugui ésser convocat novament, el President de la Generalitat

presentarà els dits decrets al Parlament, que sense demora convalidarà o derogarà les
dites disposicions.

El President de la Generalitat no podrà validar, modificar ni anul·lar la Constitució, ni

les lleis de bases anunciades en l’article 107 de la mateixa, ni les lleis que estableixen
els impostos estatals ni el Pressupost de l’Estat Català.

Capítol VIII – El Banc de Catalunya, la Hisenda Pública i el Pressupost de

l’Estat
Art. 112.- Hisenda Pública, pendent de redacció. Es demana aportacions de persones
especialment qualificades.

Art. 113.- Pendent de redacció. Descripció del Banc de Catalunya. També es demanen
aportacions.

Art. 114.- Emissió de paper moneda. El Banc de Catalunya posseeix el dret exclusiu
d’emetre paper moneda en el cas que la Llei del Règim Econòmic i Fiscal de la
República de Catalunya ho autoritzi. Si es dona aquest cas, el Banc de Catalunya
n’organitza la circulació monetària i vetlla per la estabilitat de la divisa nacional, en
concordança amb la legislació monetària de la Unió Europea.

El Banc de Catalunya, per mandat imperatiu del Parlament, tindrà la facultat de retirar
la moneda circulant en cas de donar-se les circumstàncies que una nova Llei de Règim
Econòmic i Fiscal de Catalunya així ho disposi, ja sigui en concordança amb un nou
sistema d’organització econòmica, financera o de nova fiscalitat, o d’acord amb les lleis
promulgades per la Unió Europea.

Art. 115.- Limitacions. El Banc de Catalunya actua d’acord i amb les limitacions que
proclama la llei i informa anyalment al Parlament de la seva gestió mitjançant la
compareixença del seu President.

Art. 116.- Impostos i aranzels. La llei establirà el règim i la quantia d’impostos estatals,
aranzels, gravàmens, multes i pagaments, si s’escau, per assegurances obligatòries.
Art. 117.- Possessió de bens públics. La llei disposarà les formes de possessió, ús i
usdefruit dels bens i de totes les pertinences estatals.

Art. 118.- El Pressupost anyal. El Parlament adoptarà cada any i amb caràcter de llei, el
Pressupost d’Ingressos i Despeses de l’Estat.

El Govern de la Generalitat presentarà al Parlament, tres mesos abans del

començament d’un nou exercici pressupostari, el Projecte de Pressupost de l’Estat.

El Parlament podrà aprovar, durant el transcurs d’un exercici pressupostari i a

instàncies del Govern de la Generalitat, un pressupost addicional per fer front a
despeses no previstes de caràcter extraordinari, així com el mode de finançament i
aportació de cabals necessaris per a fer-ho possible.

Art. 119.- Modificacions del Pressupost. El Govern, a l’inici d’un procés de presentació
i discussió del Pressupost de l’Estat, tant si retalla com si n’augmenta el muntant o la
redistribució de les despeses, haurà de presentar al Parlament la proposició per fer-hi
front i els canvis en els ingressos suplementaris de se’n derivin.

El Parlament no té el dret d’anular o retallar el Pressupost de l’Estat una vegada

aprovat, ni modificar, en el seu projecte, les despeses prèviament establertes per
altres lleis.

Art. 120.- Debat del Pressupost. La llei establirà la forma i manera con s’ha
d’organitzar, debatre i aprovar el Pressupost de l’Estat.

Art. 121.- Vigència del Pressupost. El Pressupost de l’Estat aprovat pel Parlament
entrarà en vigència al començar l’exercici pressupostari, el dia primer de gener de cada
any. En cas que el Pressupost de l’Estat no s’hagi aprovat abans del començament de
l’exercici pressupostari, es podrà prorrogar per un màxim de tres mesos amb les
mateixes despeses de l’exercici anterior.

Art. 122.- Mancança de Pressupost. En cas que hagin transcorregut tres mesos des de
l’inici de l’exercici pressupostari i no concorrin alguna o algunes de les circumstàncies
especials indicades en l’article 89.8 d’aquesta Constitució, el President de la
Generalitat convocarà a eleccions generals extraordinàries.

Capítol IX – Relacions i Acords Internacionals

Art. 123.- Relacions internacionals. El tipus de relació de l’Estat Català amb altres
Estats, la Unió Europea i altres instàncies internacionals serà disposada per llei.

El Parlament de Catalunya, una vegada aprovada i ratificada aquesta Constitució pels

ciutadans de Catalunya, demanarà la pertinença a la Unió Europea i a la Organització
de les Nacions Unides, així com també a totes les altres organitzacions internacionals
amb les quals calgui ser-hi present en benefici dels interessos dels ciutadans de
Catalunya i de l’Estat Català.
Art. 124.- Ratificació de Tractats. El Parlament de Catalunya ratificarà, denunciarà o
diferirà, en cada cas determinat, l’aprovació dels tractats:

1. Que puguin modificar les fronteres estatals de Catalunya.

2. Que per la seva implementació es necessiti l’aprovació, esmena o derogació de
les lleis de la República de Catalunya i fins que s’hagi portat a terme l’adaptació
necessària.
3. Que puguin suposar que la República de Catalunya es converteixi en membre
d’organitzacions o unions internacionals.
4. Que puguin implicar obligacions militars o de tipus material no desitjades per la
República de Catalunya.

Art. 125.- Fronteres de Catalunya. La frontera estatal terrestre de Catalunya es la que

es determina en el Decret de la Generalitat de Catalunya del 23 de desembre de 1936 i
d’altres lleis catalanes que aquesta Constitució reconeix i ratifica esmentades en
l’article 2.1.

Els límits de les aigües territorials i l’espai aeri estatal de Catalunya son determinades
en base a convenis internacionals que aquesta Constitució adopta com a seus.

La ratificació de tractats que modifiquin la frontera estatal de Catalunya s’haurà

d’aprovar mitjançant Referèndum.

Art. 126.- Contradiccions legislatives. La República de Catalunya no aprovarà tractats

internacionals que contradiguin la seva Constitució. Si les lleis o altres disposicions
estatals nacionals entressin en contradicció amb tractats internacionals ratificats pel
Parlament, s’aplicaran les normes del tractat internacional i s’adequarà la legislació
catalana mitjançant esmenes a la Constitució que haurà aprovar primer el Parlament
de Catalunya, en el cas que s’hagin de ratificar mitjançant referèndum..

Capítol X – La Defensa de l’Estat Català

Art. 127.- Obligacions dels ciutadans i organització de la Defensa. Els ciutadans
catalans, en cas de conflicte bèl·lic, estan obligats a participar en la defensa de l’Estat,
sobre la base i en la forma prevista per la llei.

La milícia de base de l’organització de les Forces Armades de Catalunya estarà a càrrec

dels Mossos d’Esquadra, en la forma i manera que la llei prevegi. Sobre aquesta
mateixa base es crearà la Policia Fiscal Catalana i la de Fronteres, cas d’ésser
necessària..

Una llei haurà regular la pertinença dels ciutadans catalans en el servei de les Forces
Armades de Catalunya. Els ciutadans que per motius religiosos o morals es neguin a
complir amb les obligacions militars que la llei pugui determinar, estan obligats a
complir serveis alternatius del tipus que la mateixa llei establirà.

Durant l’estada a disposició dels comandaments militars, els ciutadans de Catalunya

gaudiran de tots els seus drets, llibertats i obligacions constitucionals, excepte aquelles
que, per les particularitats del tipus de servei, la llei disposi d’altre manera. La llei
establirà el règim jurídic dels que es trobin al servei de les Forces Armades o
l’alternatiu.

Art. 128.- Limitació de càrrecs. Les persones que estiguin al servei actiu de les Forces
Armades no podran ocupar cap altre càrrec per elecció o per designació, ni participar
en les activitats de cap partit polític.

Art. 129.- Llei de la Defensa. La Llei de Defensa de l’Estat estipularà tots els
mecanismes constitucionals en cas de conflicte bèl·lic i el funcionament de les Forces
Armades i dels organismes de defensa.

Art. 130.- El Cap Suprem. El President de la Generalitat es el Cap Suprem de les Forces
Armades de l’Estat i tindrà la responsabilitat de declarar l’estat d’excepció en cas de
conflicte bèl·lic.

Capítol XI – La Sindicatura de Comptes de l’Estat

Art. 131.- Descripció. La Sindicatura de Comptes és l’organisme estatal, independent
en la seva funció, que fiscalitza els comptes i la gestió econòmica de l’Estat.

El Síndic de Comptes de Catalunya és nomenat o separat del càrrec pel Parlament de

Catalunya mitjançant votació en que s’obtingui el vot afirmatiu de dues terceres parts
dels membres del Parlament.

Art. 132.- Activitats. La Sindicatura de Comptes controla:

1. La gestió econòmica de tots els organismes, dependències i empreses estatals.

2. L’ús i disposició dels bens estatals que estiguin a disposició del Govern de la
Generalitat de Catalunya.
3. L’ús i la conservació dels bens estatals que estiguin a disposició dels ens locals i
comarcals de l’administració.
4. La gestió econòmica d’aquelles empreses en les que l’Estat hi participa com
accionista o en les que hi garanteix els crèdits i altres obligacions contractuals
contretes.

Art. 133.- Rendició de comptes. El Síndic de Comptes de Catalunya presentarà al

Parlament, en el moment en que es discuteixi el compliment del Pressupost de l’Estat,
un informe sobre l’ús i conservació o millora de les propietats de l’Estat i els resultats
de la gestió econòmica durant l’exercici pressupostari anterior.

El Síndic de Comptes gaudirà dels mateixos drets que la llei preveu pels Consellers del
Govern.

La llei estipula el funcionament de La Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Art. 134.- Responsabilitat. La responsabilitat criminal del Síndic de Comptes serà

exigible només a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia i amb l’aprovació de la majoria
absoluta del Parlament.
Capítol XII – L’Alt Canceller de Justícia
Art. 135.- Missió del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia té com a missió vigilar la
concordança de les disposicions jurídiques emanades des del Poder Legislatiu i el
Poder Executiu i dels ens locals i comarcals de l’administració amb la Constitució i les
lleis.

L’Alt Canceller de Justícia analitza les propostes d’esmenes legislatives, l’adopció de

noves lleis, tot el que concerneixi amb el treball de les institucions estatals i en cas que
calgui en presenta un informe al Parlament.

L’Alt canceller de Justícia intervé en la designació dels càrrecs de l’administració que es

preveuen en l’article 67.9, 10 i 11 o interpel·lat segons es descriu en l’article 76,
paràgraf primer.

En els casos prevists en els articles 76, 87, 104, i 134, 145, 152 i 153 de la Constitució,
l’Alt Canceller de Justícia pot iniciar el procediment de suspensió o restitució de la
responsabilitat criminal als membres del Parlament, al President de la Generalitat, als
membres del Govern de la República, al President del Banc de Catalunya, al Síndic de
Comptes, al Síndic de Greuges i al President i als membres del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya.

Art. 136.- Nomenament. l’Alt Canceller de Justícia és nomenat pel Parlament, per un
període de set anys, a proposta del President de la Generalitat, prèvia elecció d’una
terna feta pels membres del Tribunal Superior de Justícia, entre els components més
rellevants de la Judicatura. El seu nomenament haurà d’obtenir una majoria de tres
cinquenes parts dels parlamentaris.

L’Alt Canceller de Justícia només podrà ésser separat del seu càrrec per sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en finalitzar el seu mandat o en cas de
decés.

Art. 137.- Drets i deures del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia, en l’exercici del seu
càrrec, gaudirà dels mateixos drets i deures que la llei preveu pels Consellers del
Govern.

L’Alt Canceller de Justícia podrà participar amb veu i vot en les sessions del Govern de
la Generalitat i fer ús de la paraula i proposar accions legislatives en les sessions
plenàries del Parlament.

La llei estipularà l’estatut legal del càrrec d’Alt Canceller de Justícia i de la seva
Cancelleria.

Art. 138.- Dret de contraproposta. En cas que l’Alt Canceller de Justícia reconegués
alguna contradicció entre la doctrina constitucional o legislativa en alguna disposició
jurídica dels poders legislatiu o executiu o dels ens locals i comarcals de
l’administració, proposarà o demanarà les esmenes pertinents per tal que, en un
termini màxim de vint dies, s’adaptin a la Constitució o les lleis.
L’esmena serà confirmada, en un termini de vuit dies, pels membres del Tribunal
Constitucional. En cas d’ésser novament rebutjada, l’Alt Canceller de Justícia sol·licitarà
al Tribunal Superior de Justícia la nul·litat de la dita disposició.

Art. 139.- Informe anyal del Canceller. L’Alt Canceller de Justícia presentarà anyalment
un informe al Parlament sobre la concordança de les disposicions dels poders legislatiu
i executiu i dels organismes dels ens locals i comarcals amb la Constitució i les lleis.

Art. 140.- Responsabilitats. La responsabilitat criminal de l’Alt Canceller de Justícia

serà exigible a proposta del President del Tribunal Suprem al President de la
Generalitat i amb l’aprovació de la majoria absoluta del Parlament.

Capítol XIII – El Síndic de Greuges

Art. 141.- Missió del Síndic. El Síndic De Greuges de Catalunya té com a missió
principal la de protegir i defensar els drets i les llibertats dels ciutadans catalans en
relació als abusos o mala administració que puguin cometre els ens de les institucions
públiques l’Estat Català i en tots aquells que tinguin concordança jurídica amb els
provinents de la Unió Europea, amb exclusió expressa dels Tribunals de Justícia, en
totes les seves instàncies.

Igualment, tindrà la missió de supervisar l’activitat de l’Administració de la Generalitat,

la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses
privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o
activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb
un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les altres entitats
públiques. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels
organismes públics o privats vinculats que igualment en depenen.

Art. 142.- Nomenament. El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament per majoria
qualificada, previ acord dels grups parlamentaris, per un període de set anys.

Art. 143.- Altres funcions del Síndic. La llei especificarà altres funcions del Síndic:

1. El Síndic de Greuges i l’Alt canceller de Justícia col·laboren en l’exercici de les

seves funcions.
2. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors
locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic o
privat.
3. S’ha de regular per llei l’estatut personal del Síndic de Greuges, les
incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la
institució. El Síndic de Greuges gaudirà d’autonomia reglamentària,
organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis.

Art. 144.- Informe anyal del Síndic. El Síndic de Greuges presentarà anyalment al
parlament un informe detallat sobre totes les activitats realitzades pel seu
departament, amb la documentalitat suficient que faci possible l’esmena de les
activitats i/o conductes irregulars en relació als continguts estipulats en l’Art. 138.
Art. 145.- La responsabilitat penal del Síndic de Greuges només serà exigible a
instàncies de l’Alt Canceller de Justícia i amb l’aprovació de la majoria absoluta del
Parlament.

Capítol XIV – Del Poder Judicial a Catalunya

Art. 146.- Administració de la Justícia. La justícia serà administrada pels Tribunals. Els
Tribunals son independents en l’administració de la justícia, d’acord i en concordança
amb l’article 4 de la Constitució i les lleis de desenvolupament Constitucional
aprovades pel Parlament de Catalunya.

Art. 147.- Descripció i nomenament. El càrrec de Jutge és vitalici. La forma de

nomenament i ordre de separació del seu càrrec als Jutges serà estipulada per la Llei
del Poder Judicial de Catalunya.

Els Jutges només podran ésser separats del seu càrrec per sentència judicial que
dictarà El Tribunal Superior de Justícia a instàncies de la Fiscalia de Justícia de
Catalunya.

Els Jutges no podran exercir cap altre càrrec, ja sigui d’elecció o de nomenament,
excepció feta d’alguns suposats, els quals seran prevists per llei.

Les garanties d’independència dels Jutges i el seu estatut jurídic serà estipulada per les
lleis.

Art. 148.- Sistema Judicial. El sistema judicial de la República de Catalunya es composa

de:

1. Els jutges de pau locals o comarcals, els membres de la fiscalia i els jutges dels
tribunals urbans o de municipi, els comarcals i administratius.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també actuarà, si s’escau,
com a Tribunal Constitucional de Catalunya mitjantçant una sala especialitzada.

La llei regula la creació de Tribunals especials per l’examen de certes categories

jurídiques específiques.

A Catalunya queden prohibits els Tribunals d’Excepció.

Art. 149.- Organització judicial. Els Tribunals urbans locals, comarcals i administratius
son tribunals de primera instància.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la màxima instància judicial de l’Estat

Català i examinarà les possibilitats d’ús de recurs de cassació de les sentències
judicials.

Una llei del Parlament estipularà el sistema d’organització, atribucions, composició,

funcionament, oposicions i concursos del personal judicial, mitjans personals i
materials, oficines judicials, institucions i serveis de suport i procediments de mediació
i conciliació, així com la delimitació de les demarcacions, les capitalitats judicials i la
justícia de pau i de proximitat.

Art. 150.- Nomenaments. El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

serà nomenat pel Parlament, a proposta del President de la Generalitat, en la persona
que els membres del Tribunal Superior de Justícia hagin elegit entre ells, per un
període de cinc anys no prorrogables.

El membre de la Judicatura que hagi d’ocupar el càrrec d’Alt Canceller de Justícia, serà
proposat pel President de la Generalitat al Parlament, a proposta dels membres del
Tribunal Superior de Justícia.

Art. 151.- Llei de procediment. La llei estableix l’ordre de representació, defensa,

acusació estatal i vigilància de la legalitat dels procediments judicials.

Art. 152.- Emissió de sentències. Un Tribunal, al dictar sentència en una causa judicial,
no es basarà en cap llei o acte legal que estigui en contradicció amb la Constitució.

El Tribunal Superior de Justícia, a instàncies de l’Alt Canceller de Justícia, declararà la

nul·litat d’aquelles lleis o actes legals que estiguin en contradicció amb la Constitució.

Art. 153.- Responsabilitats. La responsabilitat criminal d’un Jutge o Magistrat en actiu

serà exigible només per iniciativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La responsabilitat criminal del President i dels membres del Tribunal Suprem només
serà exigible amb l’aprovació de la majoria absoluta del Parlament, a instàncies de l’Alt
Canceller de Justícia.

Capítol XV – Els Ens Locals d’Administració

Art. 154.- Acords i funcionament. Els ens locals i comarcals d’administració prendran
els acords i decisions relacionats amb els problemes locals i comarcals i la seva
organització i, dintre dels marges de la llei, actuaran de manera autònoma, sobre la
base del principi de subsidiarietat.

Els poders estatals podran assignar deures i funcions als organismes locals
d’administració o per acord amb els mateixos ens. Les despeses relacionades amb el
compliment de les obligacions de l’Estat encomanades als ens locals i comarcals
d’administració, es cobriran amb càrrec al Pressupost de l’Estat Català.

Art. 155.- Competències. Les cèl·lules bàsiques dels ens locals i comarcals de
l’administració son els municipis, les ciutats i les comarques.

Les comarques actuaran de circumscripció electoral quan es convoquin eleccions al

Parlament de Catalunya.

Serà possible conformar altres demarcacions territorials supracomarcals sobre les

bases estipulades per llei, tot i que, en donar-se aquesta circumstància, la conformació
s’haurà de consensuar i afectarà tot el territori català, a fi d’equilibrar l’establiment
dels serveis que els nous ens hauran de prestar als ciutadans. En cap cas aquesta
circumstància afectarà la circumscripció electoral abans definida.

Serà facultat del Parlament de Catalunya aprovar-ne la constitució, delimitació i la

resta de competències que podran assumir.

Art. 156.- Elecció dels Consells Comarcals. Els Consells Comarcals son l’Assemblea
representativa dels Ens Comarcals de l’Administració que substituirà en tots els casos a
les corporacions metropolitanes fins ara existents, de les quals n’assumiran les
competències i els mitjans humans i materials.

Els membres dels Consells Comarcals seran elegits quan es convoquin eleccions
municipals, per un període de quatre anys i les seves funcions seran determinades per
llei. El règim de les votacions seguiran el mateix patró que les de les eleccions generals.

Art. 157.- Pressupost i finançament. Els ens locals i comarcals de l’administració tenen
pressupost propi i les seves bases i sistema de finançament s’establirà per llei.

Els ens locals o comarcals de l’administració estan autoritzats per llei a proposar,
establir i recol·lectar impostos i aranzels.

Art. 158.- Límits territorials. Els límits de demarcació dels ens locals i comarcals de
l’administració no es podran modificar unilateralment sense consulta prèvia als ens
locals afectats.

Els ens locals i comarcals de l’administració tenen dret a establir entre ells unions o
institucions conjuntes amb la finalitat de rendibilitzar millor els recursos dels que
disposen.

Art 159.- Gestió i organització. La llei establirà la forma organitzativa dels ens locals i
comarcals de l’administració i el control de la seva gestió.

Capítol XVI – Modificacions de la Constitució

Art. 160.- Dret d’iniciativa. La Constitució pot ésser modificada total o parcialment.
Tindran dret a iniciar un procés de modificació de la Constitució no menys d’una quinta
part dels membres del Parlament i el President de la Generalitat de Catalunya.

En cas d’estat d’excepció o de guerra no serà possible iniciar o fer modificacions a la

Constitució.

Art. 161.- Limitacions. Els capítols I, “Disposicions Generals” i el capítol XV,

“Modificacions de la Constitució”, només podran ésser esmenats mitjançant
referèndum.

Art. 162.- Forma de modificació. La Constitució pot ésser modificada mitjançant llei
adoptada:

1. Per referèndum vinculant a proposta del propi Parlament o mitjançant una

Iniciativa Legislativa Popular.
 2. Per dues legislatures consecutives del Parlament.
3. Pel Parlament, en cas de concórrer un caràcter d’extrema d’urgència.

El projecte de llei de modificació de la Constitució serà discutit al Parlament durant

tres lectures consecutives. Entre la primera i la segona lectura hauran de transcórrer
almenys dos mesos i entre la segona lectura i la tercera no menys d’un mes. Després
de la tercera lectura es decidirà la forma d’implementació de la modificació.

Art. 163.- Quòrum i referèndum. Per que un projecte de llei de modificació de la

Constitució sigui sotmès a referèndum, caldrà l’aprovació de tres cinquenes parts dels
membres del Parlament. El referèndum es portarà a terme no abans d’haver
transcorregut tres mesos a partir del dia en que el Parlament va aprovar la resolució.

Art. 164.- Aprovació de la modificació. A fi de que la Constitució pugui ésser aprovada

per dues legislatures consecutives del Parlament, el projecte de llei de modificació
haurà de rebre el suport de la majoria dels membres del Parlament.

La llei de modificació de la Constitució es considerarà aprovada en la següent

legislatura del Parlament, quan, al fer la primera lectura, el projecte de modificació
que ja havia estat aprovat per la majoria de membres de l’anterior legislatura resultés
aprovat per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.

Art. 165.- Urgència de l’aprovació. La decisió de considerar el projecte de llei de

modificació de la Constitució com de caràcter urgent haurà d’ésser aprovat almenys
per quatre setenes parts dels membres del Parlament. La llei serà adoptada quan sigui
aprovada per una majoria de tres cinquenes parts dels membres del Parlament.

Art. 166.- Promulgació i vigència. La llei de modificació de la Constitució serà

promulgada pel Parlament de Catalunya i entrarà en vigència en el termini que la
mateixa llei estipuli, però mai abans de tres mesos de la seva promulgació.

No serà possible iniciar noves modificacions de la Constitució per una mateixa causa
durant un any, una vegada s’hagi produït un vot en contra del corresponent projecte
de llei, mitjançant referèndum o en el Parlament.

Capítol XVI – Disposicions transitòries i Finals

Primera.- En el moment de la publicació d’aquesta Constitució al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, quedaran automàticament derogades, dintre del territori de
Catalunya, la Constitució del Regne d’Espanya de 1978 i totes les lleis de
desenvolupament d’aquella Constitució, excepte la llei orgànica 6/2006, de 19 de
juliol, de reforma de l'Estatut de Catalunya i el desenvolupament legislatiu que s’hagi
fet al Parlament de Catalunya des de la seva aprovació, el qual adquireix interinament
rang de llei pròpia de l’Estat Català.

Segona.- Queden formalment confirmades totes aquelles lleis i disposicions

transitòries promulgades interinament pel Parlament de Catalunya a partir de
l’endemà del Referèndum realitzat a Catalunya el dia... de..... del 201.., a partir del qual
es va començar el procés de dissociació formal entre l’administració catalana i
l’espanyola.

Tercera.- Adquireix rang de llei provisional, dintre de l’àmbit territorial català, la llei
orgànica 6/2006, de 19 de Juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya, tenint en
compte que qualsevol referència a Espanya, Estat Espanyol, Regne d’Espanya o
assimilades queden substituïdes per Catalunya, Estat Català o Nació Catalana.
Quedaran derogats tots els articles que suposin una clara supeditació i dependència de
l’Estat Espanyol i estiguin en contradicció amb la lletra i esperit d’aquesta Constitució
de l’Estat Català.

Quarta.- Una vegada els membres del Parlament de Catalunya donin per acabada la
Legislatura Constituent i tinguin plena vigència les lleis de desenvolupament
constitucional que esmenta l’Art. 67, aparats 1 a 17, quedarà formalment derogada la
dita llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut de Catalunya i totes les lleis
promulgades pel Parlament i decrets del Govern de la Generalitat durant el període
d’interinitat.

Cinquena.- Aquesta Constitució tindrà vigència formal l’endemà d’esser ratificada

mitjançant Referèndum i obtinguda l’aprovació de la majoria dels ciutadans de
Catalunya i conegut el seu resultat al Parlament de Catalunya.

Sisena.- D’acord amb les previsions de l’Art 68, el President del Parlament, l’endemà
de la proclamació dels resultats del Referèndum Popular que validarà aquesta
Constitució, convocarà als membres del Parlament a sessió extraordinària de ratificació
d’aquesta Constitució, la qual tindrà plena validesa oficial l’endemà, data en que es
publicarà al DOGC.

Setena.- El President de la Generalitat , el primer dia hàbil després de la publicació de

la ratificació parlamentària de la Constitució al DOGC, prendrà la decisió de convocar a
eleccions generals extraordinàries, en la forma i manera que es descriu en l’Art. 80.3
de la Constitució recentment aprovada, a fi d’elegir els diputats al Parlament de
Catalunya que hauran de confegir el primer desplegament legislatiu de la Nació
Catalana, d’acord amb les especificacions que conté l’Art. 62 de la Constitució.

Capítol XVII – Disposicions Complementàries

Única.- El Parlament de Catalunya, si es donen les condicions favorables, podrà establir un
ordenament jurídic que faci possible la constitució d’una Federació de Països Catalans.

Cada futur membre de la Federació haurà de gaudir d’un desplegament constitucional

similar i concordant amb el realitzat a Catalunya, amb la finalitat que hi pugui accedir
en condicions d’igualtat en tots els ordres de jurisdicció i constitucionalitat.

Amb la denominació de Països Catalans s’entenen anomenats tots aquells territoris en

els quals existeix una presència de la llengua catalana, estigui legalment considerada
en el seu ordenament jurídic o per simple presència i utilització generalitzada per part
de les persones que viuen en aquells territoris.
Dintre de l’ordenament constitucional de l’Estat Català, son considerats com a Països
Catalans:

1.- La Comunitat Valenciana, dita també Regne de València o País Valencià.

2.- La Franja de Ponent, dintre de la Comunitat Aragonesa.

3.- La República d’Andorra.

4.- Els Departaments francesos del Pirineus Orientals, dita Catalunya Nord.

5.- La Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Totes les persones residents en aquests territoris, d’acord amb l’Art. 8, paràgraf quart,
podran demanar la nacionalitat catalana si es veuen en la necessitat o l’avinentesa
d’empadronar-se a Catalunya i compleixen amb els requisits que estableix la llei per
adquirir-la.

Llei complementària a la Constitució de la República de Catalunya

Promulgada pel President de la Generalitat i de la República de Catalunya el ...
de............. del 2011, mitjançant de decret Núm......., publicat al DOGC amb data ...
de........ del 2011.

Els ciutadans i poble de Catalunya, d’acord amb l’article 153 d’aquesta Constitució, va
aprovar el .... de ......... del 2011 mitjançant referèndum la següent llei
complementària de la Constitució:

Art. 1.- Catalunya, sobre la base dels principis bàsics de la Constitució de l’Estat Català,
pot convertir-se en membre de ple dret de la Unió Europea, hi demanarà el seu ingrés i
també com a membre de ple dret en la Organització de les Nacions Unides

Art. 2.- Catalunya, al convertir-se en membre de ple dret de la Unió Europea, adaptarà
aquesta Constitució tenint en compte els drets i les obligacions contrets mitjançant el
Tractat d’Adhesió en cas que no existeixi concordança legislativa amb l’actual redactat.

Art. 3.- La present llei només podrà ésser modificada mitjançant referèndum.

Art. 4.- La present llei entrarà en vigència l’endemà de la seva promulgació.

JMPQ/FVC. Constitució de Catalunya (v.009)19.09.2010