Llei del Règim Econòmic i Fiscal de la Nació Catalana (En contínua revisió)

Preàmbul

Tenint en compte el contingut del cinquè article dels fonaments de dret que emparen la
Constitució de la Nació Catalana, el Règim Econòmic i Fiscal de l’Estat Català haurà de fer
possible el desenvolupament econòmic dintre d’un marc de llibertats igualitàries, un
desenvolupament sostenible i el benestar per a tots els ciutadans i els seus descendents, així
com fer plenament efectius els principis democràtics per a governar-nos amb transparència,
eficiència i justícia social. Per aconseguir aquests objectius, s’estableixen els següents principis
fonamentals:

Art. 1.- Totes les persones que viuen i treballen a Catalunya estan subjectes a les obligacions,
drets i deures que la fiscalitat catalana els imposa. A cada nounat i a cada nou ciutadà català,
en ésser empadronat i inscrit en el Registre Civil, li serà adjudicat un document d’identificació
que contindrà els codis personals que l’identificaran com a persona amb capacitat de generar
fiscalitat al llarg de la seva vida.

Art. 2.- Tota l’activitat econòmica que es genera dintre del marc territorial català es
considerarà com un tot que obliga fiscalment i per igual a tots els ciutadans, en tant que
proveïdors, productors o consumidors de bens i serveis. La llei detallarà amb amplitud les
categories fiscals i impositives que afectaran als diferents col·lectius, productes i serveis.

Art. 3.- Aquesta llei estableix que tota la circulació de l’equivalent al concepte moneda,
digitalment definit, producte d’operacions comercials i financeres, en gran i en petita escala,
es farà mitjançant la utilització de d’eines basades en la telemàtica i la digitalització, de manera
que es pugui establir una plena i absoluta traçabilitat de tota l’operativa comercial i financera,
amb l’objectiu de donar plena transparència a tot el sistema financer de Catalunya sense la
utilització del paper moneda tradicional –generador d’opacitat- com a referent necessari per a
la realització de cobraments o pagaments.

Art. 4.- Cada persona empadronada a Catalunya, visitant i cada estranger aquí domiciliat que
generi algun tipus d’activitat econòmica, en possessió del seu document d’identitat o altre eina
d’identificació que l’acredita com a ciutadà o com a resident, l’haurà d’utilitzar en el moment
que realitzi la dita activitat, la qual serà generadora de fiscalitat immediata dintre del territori
català. Aquesta consideració abraça tant a persones físiques com a persones jurídiques i els
seus representants familiars o empresarials.
Les lleis definiran i establiran quins seran els mecanismes informàtics que s’hauran
d’instrumentalitzar (software i hardware) de la telemàtica i la digitalització per a fer possible el
control de la totalitat de l’operativa comercial i financera. El Sistema Judicial català en serà el
garant, amb la finalitat d’abolir les pràctiques fraudulentes de l’economia submergida,
generadora d’injustícia social.

Art. 5.- La consideració d’activitat econòmica, fiscalment considerada com a generadora

d’impost, abraçarà:

1. La compra, cessió o transferència de tot tipus de productes físics i energètics o de

recursos tècnics, intel·lectuals o d’assessorament necessaris per a la preparació, instal·lació i
realització de totes les activitats productives dels sectors primari, secundari i terciari.

2. La transmissió o venda directa al consumidor de productes bàsics o els transformats i

comercialitzats de qualsevol forma i manera, així com les successives transaccions a tercers
fins arribar al consumidor final.

3. El pagament i cobrament de salaris, incentius de tota mena, comissions i qualsevol altre

forma de contraprestació per la generació d’alguna activitat per compte d’altri que pugui ésser
considerada concordant i necessària per el manteniment efectiu del sistema sanitari obligatori,
de la seguretat social, de les contraprestacions per atur, del sistema general de pensions i de
totes aquelles prestacions socials als ciutadans que puguin establir les lleis. La fiscalitat
d’aquest concepte impositiu podrà redefinir-se a la baixa fins la seva completa desaparició si la
fiscalitat adreçada al consum aconsegueix les finalitats impositives necessàries per la generació
suficient de diner públic.

4. La generació de diferencials econòmics per operacions de cessió o compra-venda de

capitals, per l’obtenció de beneficis empresarials en tots els camps de l’economia i pel
cobrament de rèdits procedents d’operacions per compte corrent o per rendiments
accionarials o de compra-venda borsària, així com tota la operativa en matèria d’assegurances
i reassegurances de qualsevol tipologia present i futura.

5. L’activitat econòmica procedent de la prestació de serveis intel·lectuals, de lleure, la

d’atenció a tercers i la generada per activitats de recerca, creació de noves tecnologies,
desenvolupament de sistemes i eines innovadores i la seva patent i introducció al mercat.

Les lleis, orientades a la consecució d’una major qualitat de vida i justícia social per part dels
ciutadans, establiran, en funció de la peculiaritat específica del tipus d’activitat i del servei a la
ciutadania que pot prestar, els casos en els quals algunes activitats quedaran lliures de generar
fiscalitat.

Art. 6.- Cada actuació econòmica fiscalment generadora d’impost s’haurà de concloure, de
manera forçosa i única, mitjançant un sol document comptable digitalment validat i registrat
telemàticament a fi de donar-li traçabilitat, en el qual quedarà registrat el nom i dades
personals, fiscals i bancàries del venedor i les del comprador, el qual serà qui satisfaci el valor
afegit en concepte d’impost i autoritzi la detracció del valor final del seu compte bancari per
fer efectiu el pagament a la part venedora.

Simultàniament, l’entitat bancària o de qualsevol altra naturalesa fiscal, que serveixi

d’intermediari financer, comptabilitzarà els tres moviments, carregant el valor de la
transmissió al compte d’estalvi o de crèdit del comprador, abonant al venedor el valor facturat
i abonant a la Hisenda Pública la part d’impost generada en la forma i termini que la llei
estableixi.

Art. 7.- La Hisenda Pública de l’Estat Català i en el seu lloc la seva màxima autoritat econòmica,
el Banc de Catalunya, assumeixen la potestat d’intervenció i exerceixen d’ intermediari
financer necessari en totes les operacions econòmiques i financeres que es realitzin dintre del
territori català i tindrà la facultat de fiscalitzar-les.

Art. 8.- Els diferents nivells impositius de l’impost d’activitat econòmica (IAE) es fixaran tenint
en compte la seva repercussió social i els diferents poders adquisitius de la societat, en la línia
d’afavorir l’adquisició dels productes i serveis de primera necessitat per part dels col·lectius
amb nivells de renda més baixos o que precisin una especial protecció social.

També gaudiran d’una especial protecció i diferenciació fiscal les activitats relacionades amb el
sector primari i algunes del sector terciari, d’acord amb una llei específica.

Art. 9.- La consideració de persona física generadora de fiscalitat, en l’àmbit familiar, la

ostentaran aquells membres que per llei representin als menors encara incapacitats per fer
transaccions per qüestions edat o d’aquells altres membres de la unitat familiar que no
estiguin en disposició de fer-ho per qüestions d’incapacitat o altres que les lleis descriguin. En
el cas de persones integrades o acollides dins d’un altre estatus, ja sigui particular o estatal, ho
serà el seu representant legal, ja sigui persona física o entitat col·laboradora social o estatal.

Art. 10.- La consideració de persona jurídica s’estendrà a totes les empreses, entitats,
associacions, etc., ja siguin unipersonals, cooperatives o mercantils de qualsevol ordre, dels
sector agrari, industrial, sanitari, assistencial, ramader, de la pesca, productores o
distribuïdores de bens i de serveis, entitats bancàries, intermediaris financers, importadores o
exportadores d’equipaments, energia o tecnologia, que tinguin o realitzin les seves activitats
dintre de territori català.

Totes elles gaudiran de l’estatus protector de les lleis, al mateix temps que estaran sota el
control de les autoritats fiscals i subjectes a responsabilitat judicial.

Art. 11.- El Sistema Judicial de la Nació Catalana, com a poder desvinculat del Legislatiu i de
l’Executiu i que no té un comanament directe sobre les activitats professionals i privades de les
persones físiques i jurídiques, actuarà com a garant i custodi –al mateix temps que ja ho fan
cadascuna de les entitats bancàries col·laboradores- de totes les operacions econòmiques
realitzades dintre de l’àmbit de l’Estat Català.

Art. 12.- El sistema judicial i les entitats bancàries vetllaran pel secret privat i professional de
les transaccions realitzades i per la intimitat a la que tenen dret totes les persones que les
realitzen, d’acord amb drets i excepcions especificats a l’art. 26 de la Constitució. El secret
privat només podrà ésser desvelat en cas d’autorització expressa de les parts i en cas
d’instrucció d’alguna causa o per sentència d’un Tribunal.

Els sistemes informàtics de la Hisenda Pública i les institucions estatals tindran la facultat de
creuar totes les dades transaccionals del sistema monetari de pagaments i detracció
d’impostos, tot i que l’accés estarà constitucionalment limitat a les dades globals que s’hagin
d’utilitzar per fornir conceptes de tipus analític-estadístic.

Art. 13.- D’acord amb les previsions constitucionals (Art.104.18) es crearà una Policia Judicial i
de Delictes Monetaris que vetllarà pel compliment d’aquesta llei i l’establiment dels
mecanismes necessaris per a perseguir i inculpar als infractors, els quals passaran a disposició
judicial juntament amb les proves aportades per la pròpia xarxa informàtica i telemàtica.