Esmenes al Manifest Electoral de Solidaritat Catalana

Els elements subratllats i en cursiva representen propostes de modificació entre cada element
anterior i posterior amb el qual enllacen amb el text original a partir de la pàgina i línia que
s’expressa:

Pàg. 2, línia 10: ...una part important de la societat catalana ja ha expressat

inequívocament....(dir “una majoria crec que no és correcte ni cert)

Pàg. 2, línia 15, fins al final: ... garantir el benestar de tota la ciutadania de Catalunya, davant
d’una Espanya centralista i uniformitzadora que no té en compte les peculiaritats de caràcter
nacional que el nostre primer Estatut d’Autonomia ens va atorgat i que l’aprovat l’any 1996 va
ampliar i fixar novament. Tampoc es pot contemplar com a viable ni possible actualment cap
expectativa de federalització a l’estil d’algunes democràcies consolidades, ni l’assoliment d’un
concert econòmic, donada la quasi impossible possibilitat de reforma de la Constitució, fantasia
irrealitzable que depèn d’una voluntat molt majoritària del conjunt dels espanyols. Sols la
declaració unilateral d’independència és viable, ja que en la seva manifestació sols cal comptar
amb la voluntat majoritària del poble català. (parlar de ciutadania ja exclou l’expressa menció de gènere. La
resta és un nou redactat menys populista i “mitinero”)

Pàg. 2, línia 30, des del principi: Malgrat aquestes circumstàncies, que donen visibilitat a un
desig que ja comença estar amplament consensuat entre la ciutadania, totes les forces
polítiques amb representació parlamentària han continuat mostrant la seva impotència per a
liderar cap projecte que no sigui el de continuar essent dependents de l’Estat Espanyol, fidels a
una Constitució que ens nega l’Estat propi. (Crec que així queden més ben “retratats” els partits unionistes)

L’única reacció...

Pàg. 2, línia 38: ... que ens ha portat a la pèrdua de capacitat de gestió en matèria lingüística,
judicial, econòmica, d’infraestructures i a una evident consideració que no estem en situació
d’igualtat respecte de la resta de ciutadans, constitucionalment parlant. (per substituir “naufragi”)

Pàg. 2, línia 40: Ha arribat el moment en que la demanda ciutadana d’independència entri amb
força... (Denota punt de partença i substitueix “massiva” encaminant el pensament del lector cap el 10J)

Pàg. 2, línia 45, fins el final: ... per la Independència, capaç de conformar un programa de
govern que ens condueixi cap a l’assoliment d’un Estat propi, mitjançant una Declaració
Unilateral d’Independència de Catalunya respecte de l’Estat espanyol i la construcció d’un
l’Estat Català que es pugui associar d’igual a igual amb els altres membres de la Unió Europea,
participar com a membre de ple dret a les Nacions Unides i en totes les altres instàncies
internacionals. (Crec pobre presentar-se a unes eleccions obcecats només amb la declaració unilateral, ja que com voldré
introduir més endavant, cal gestionar amb propostes de govern el període en que no serem ni carn ni peix)

Pàg. 3, línia 3, tot el paràgraf: El poble català es troba en una cruïlla històrica, en la qual ha de
decidir si vol situar-se al mateix nivell dels països més avançats del món i, avançant en aquesta
línia, proclamar que Catalunya ha de disposar d’un Estat propi en el marc de la Unió Europea, o
bé es resigna a continuar formant part d’un sistema autonòmic que ens aboca a marxes
forçades a una situació de total supeditació respecte de l’Estat espanyol, que inexorablement ja
fa temps que ens porta a la desnacionalització, l’empobriment i la desindustrialització. (Nova
redacció més explícita, conservant algunes parts del text original)

Pàg. 3, línia 8, tot el paràgraf: Catalunya, si disposés d’Estat propi, gaudiria de tots els
avantatges que permet el progrés humà en tots els aspectes material i social i podria superar
els handicaps que actualment la condicionen. Podria ésser un dels Estats de la Unió Europea
amb els índex de benestar més alt i la possibilitat de gestionar les polítiques d’equilibri
mediambiental més adequades. Amb un Estat propi la llengua i la cultura catalanes podrien
afrontar la globalització amb més possibilitats de sobreviure i garantir-ne el seu futur. (Barrejo el
present i el condicional ampliant la contextualització)

Pàg. 3, línia 13: Catalunya no pot afrontar aquests reptes globals amb els limitats poders que la
Constitució Espanyola del 1978 li atorga com a comunitat autònoma. L’actual Estatut
d’Autonomia, retallat primer al Parlament de Catalunya, desprès al Congrés dels Diputats a
Madrid i finalment ara fa poc pel Tribunal Constitucional espanyol, no ens pot garantir la
nostra supervivència... (Enllaço amb el paràgraf anterior i soc més contundent en l’afirmació)

Pàg. 3, línia 27, tot el paràgraf: Cap modificació aprovada pel poble català mitjançant
referèndum pot adquirir rang de llei ni ho pot aconseguir cap altre mesura només aprovada a
Catalunya sense la aquiescència espanyola. Només tenim dues alternatives:

a) Conformar-nos amb l’actual situació fent un acte de submissió als continguts de la

sentència i les altres limitacions estatuàries, o
b) Acollir-nos a les possibilitats que ens atorga la legalitat internacional per proclamar
unilateralment la independència. (Crec que queda més entenedor, explícit i li dona fermesa)

Pàg. 3, línia 32, des de començament de paràgraf: Aquesta segona possibilitat adquireix
consistència si tenim en compte que la disparitat de criteris entre les opinions... (Enllaça millor amb
el punt b anterior)

Pàg. 4, línia 19: ...la formació professional de base i també la continuada en tots els sectors
empresarials, la recerca o les infraestructures de tot tipus que ens permetin cobrir les
necessitats del propi territori en primer terme i les que ens permetin enllaçar adequadament
amb la comunitat europea i la resta del mon, així com l’activitat... (Més complert)

Pàg. 6, línia 9: Les formacions polítiques catalanes han estat incapaces de pactar una llei
electoral pròpia i han mantingut el model espanyol de partits polítics, dintre dels quals la seva
cúpula dirigent, sovint en forma de lobby o “pinyol” acumulen entre pocs tota la capacitat de
decisió interna, que els permet elaborar les llistes electorals des de la seva posició dominant, en
la mateixa línia del sistema espanyol que només permet...(línia 12) (per contes de “les forces”... i per
adaptar-ho al context següent)

Pàg. 6, línia 14: ...siguin reclutats sovint entre les persones... (no és tant taxatiu, quasi insultant)

Pàg. 6, línia 22: ...regeneració democràtica i pretén liderar, com en tots els processos
democràtics cap a la independència... (crec que agafa força i concreció)

Pàg. 6, línia 39: ...i professional. Amb Estat propi, Catalunya acabarà... (crec falta l’adjectiu)
Pàg. 7, línia 4: Cada any Espanya ens detreu l’equivalent d’un Pla... (si el verb és correcte)

Pàg. 7, línia 36: ...de 234 diputats? Ningú es pot creure aquesta fal·làcia! (...”el pèl” sembla un terme
laportista)

Pàg. 8, línia 12: ...les condicions internacionals que permeten albirar que Catalunya pugui
esdevenir un Estat independent. Les... (potser queda més literari: “per a que” és un localisme)

Pàg. 8, línies 26 i 27: ...pel seu alt nivell d’endeutament. (Aquí no dono cap alternativa, només vull comentar
que l’Estat espanyol entrarà en fallida si es concreta la successió en els termes del Tractat de Viena, a no ser que es pacti una
política de sostenibilitat global europea)

Pàg. 10, línia 27: ...es compromet a no defallir en la lluita per la independència. (una nota d’estil)

Pàg. 10, línia 30: ...Però amaguen que la Generalitat... (és un “que” sense accent)

Pàg. 10, línia 45, adició d’un nou paràgraf: ... tot seran excuses. Amb tot, Solidaritat Catalana
per la Independència no vol defugir el parlar de programa electoral, tota vegada que en el camí
de transició vers la independència caldrà prendre decisions transcendentals per evitar des del
primer dia la sagnia de l’espoli econòmic i altres que es concreten en el capítol següent. (En la línia
d’un comentari anterior, ja que crec que existeixen elements que poden reforçar la nostra posició de campanya)

Pàg. 11, línia 15:...l’Estat espanyol, ho farà la comunitat internacional... (més taxatiu i decidit)

Pàg. 11, línia 35: ...amb altres formacions polítiques, és l’expressat en la... (per terminologia
contextual)

Pàg. 11, línia 51: ... d’Estat propi, que sí que hi seran... (més taxatiu altre vegada)

Pàg. 12, línia 37: Al Parlament de Catalunya, Solidaritat Catalana... (al lloc concret i la cometa darrere...)

Pàg. 12, línia 52: ...com a nació si seguim depenent de les desavantatges de l’autonomisme.
Sent constitucionalment impossible la via del referèndum, tornarem... (aclareix els conceptes i facilita la
comprensió)

Pàg. 14, línia 2: ...electorals reduïts, ja siguin de tipus comarcal o de districte urbà en cas de les
grans i mitjanes ciutats que permeti els electors votar persones del seu àmbit territorial o
veïnal en el seu cas. Alhora, la llei hauria de garantir la representació que pertoca a... (tenint en
compte la població a les diferents comarques és relativament fàcil l’assignació de diputats per districtes i repartir les restes de vots
sobrers a fi d’aconseguir una representativitat que pugui acontentar a tothom)

Pàg. 14, línia 34: a) Obrir a cada comarca almenys una oficina d’atenció als ciutadans i
assignar-hi un diputat dels electes en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el qual
podrà rebre les peticions... (crec que simplifica el redactat)

Pàg.15, línia 3: ... de manera triomfalista, En pocs mesos s’ha demostrat que es va negociar a la
baixa i la realitat dels ingressos ha desmentit aquell inicial triomfalisme, fins el punt que
l’endeutament de la Generalitat s’ha disparat... (no podem dir que han caigut els ingressos degut a la crisi
econòmica, la qual cosa voldria dir que sense crisi ara tindríem la caixa plena. Quedem-nos en “el mal negociat”)

Pàg. 20, línia 2: ... ens prenguin més el que és nostre i que guanyem amb els nostres esforços!
(con l’anterior)
Josep M. Pons i Queraltó

Alcover (Alt Camp)

Tel. 607 987796

Correus electrònics: masdelafe@hotmail.com i josepmpons@josoc.cat