CARTA AL PRESIDENT OBAMA

Traducció al Català de l'original anglès de la súbdita nord-americana establerta a Catalunya,

Susan M. di Giacomo

Benvolgut President Obama:

Em dirigeixo a vostè no només en la seva qualitat de president dels Estats

Units, sinó també en la seva qualitat d'antic professor de dret

constitucional. M 'impressiona molt la seva visió d'aquest document,

expressada en el seu llibre The Audacity of Hope, que contempla la

democràcia nord-americana, no com una casa a construir, sinó com una

conversa a mantenir. La constitució nord-americana, en paraules seves,

organitza la manera com debatem el nostre futur, i implícit en la seva

estructura s ' hi troba un rebuig a la veritat absoluta, la infal·libilitat de

qualsevol idea o ideologia o teologia que obligaria a futures generacions a

seguir una única i inalterable via.

Em dirigeixo a vostè, doncs, perquè en el país on jo visc i treballo s ' ha

produït exactament aquest tipus d ' intent de tancar la conversa al·legant que

la casa ja està constitucionalment construïda i parlar-ne més no és ni

necessari ni fins i tot legítim. En un estat europeu formalment democràtic,

un tribunal constitucional totalment polititzat, quatre membres del qual

tenen els mandats caducats inclosa la presidenta, ha trigat quatre anys en

emetre una sentència utilitzant la constitució espanyola per esclafar les

legítimes aspiracions nacionals d'un poble i tancar, d ' una vegada per sempre

més, el desplegament del procés d 'autogovern que marca el seu estatut

d 'autonomia aprovat tres cops : pel seu Parlament, pel parlament de l 'estat, i

l poble en referèndum, apel·lant a la indissoluble unitat de l 'estat.

Un atropellament de la democràcia. L 'estat en qüestió és l 'Estat espanyol.

El poble en qüestió i el país on visc i treballo és Catalunya.

Als Estats Units, quan la voluntat del poble no ha quedat reflectida en la constitució,

la constitució s 'ha modificat: 27 esmenes des de l'any 1791.

El que ha fet el Tribunal Constitucional espanyol és exactament el contrari.

Consideren que la constitució espanyola és intocable, i n'han fet una lectura

tan restrictiva que la democràticament expressada voluntat del poble català no

hi té cabuda. Aquí no hi ha ni debat ni conversa, sinó una involució democràtica.

Què és Catalunya? Vostè ja se 'n va fer alguna idea fa molts anys quan va

passar per Barcelona. Catalunya és una antiga nació europea, amb una

tradició de govern representatiu igual d 'antic. El Parlament català i el

document sobre el qual es basa són d 'abans de la Magna Carta anglesa. Només

Islàndia té un parlament més antic. A l 'Edat mitjana Catalunya era una

entitat política independent, i més endavant, la Confederació

Catalano-Aragonesa tenia un imperi mediterrani que arribava fins a Grècia.

Durant el segle XV, el matrimoni de Ferran d ' Aragó i Isabel de Castella va

integrar Catalunya a les Espanyes, però Catalunya no va perdre les seves

institucions polítiques fins l ' any 1714, per força de les armes. No les va

recuperar fins més de 200 anys més tard, amb l ' arribada de la II República

espanyola, i les va tornar a perdre al final de la Guerra Civil espanyola de

1936-39. Tot i aquesta història, Catalunya no ha perdut mai el seu caràcter

lingüísticament, culturalment, socialment, i econòmicament diferenciat de la

resta de l ' Estat espanyol. Amb la mort del General Franco i la seva

dictadura l ' any 1975, Catalunya va començar a recuperar les pròpies

institucions polítiques i competències d ' autogovern derogades pels feixistes

victoriosos després de la Guerra Civil , i a refer la seva narrativa nacional

en llengua pròpia.

I per què m ' ha d ' afectar la sentència del Tribunal Constitucional, si

malgrat viure i treballar aquí conservo la nacionalitat nord-americana ?

Perquè conec aquest país des que hi vaig arribar per primer cop a les

acaballes de la dictadura, i vaig viure com a antropòloga el procés de

resistència cultural, sindical i política i l ' inici del procés de

reconstrucció nacional catalana durant la transició a la democràcia. Perquè

amb el pas del temps m ' he convertit en professora d ' una universitat catalana

on imparteixo les meves classes i escric articles en català. I per tant,

aquí tinc coses en joc. Moltes coses, començant per la llengua en la qual

ensenyo i escric, reconeguda en l ' Estatut català com a preferent i vehicular

d ' aprenentatge en l ' ensenyament, i ara amenaçada per la sentència del

Tribunal Constitucional.

El dia 10 de juliol, més d ' un milió de catalans (segons la Guàrdia Urbana ,

1.100.000, i segons els organitzadors de la manifestació un milió i mig; la

població total és de 7 milions i escaig) vam omplir els carrers més cèntrics

de Barcelona, la nostra capital, per rebutjar aquesta sentència

antidemocràtica i fer sentir la nostra veu: "¡¡ Som una nació. Nosaltres

decidim !!". A la manifestació va quedar palès que cada vegada més catalans

optarien per la plena sobirania, un procés pacífic i negociat de separació

de l ' estat espanyol i establiment d ' un nou estat català dins del marc de la

Unió Europea. La història de Kosovo és diferent de la de Catalunya, però en

el dret internacional no hi ha res que prohibeixi que els representants

democràticament elegits d ' un poble declarin la independència de forma

unilateral.

No fa gaire, l ' expresident Jimmy Carter va venir a Barcelona per acceptar

de mans del president de la Generalitat el Premi Internacional Catalunya, en

reconeixement de la seva defensa de la pau, la democràcia i els drets

humans. La seva visita va coincidir de prop amb la sentència del Tribunal

Constitucional, que el president Carter va qualificar d ' error, i va oferir

d ' enviar observadors internacionals del Carter Center en cas d ' un referèndum

sobre la independència de Catalunya. Més de mig milió de catalans ja han

votat a favor de la independència en consultes municipals no vinculants

arreu del país. D ' aquestes consultes se ' n faran més.

No li demano que intervingui en aquest procés. Només demano que se

n ' informi, que s ' interessi pel que està passant aquí, que en parli amb els

seus assessors i que comenci a establir contactes amb el govern català que

surti de les eleccions de la tardor. Si en això li puc servir, només m ' ho ha

de demanar. Catalunya necessita interlocutors i visibilitat internacional.

Respectuosament,

Susan M. Di Giacomo