CISTITIS
PATOGÈNIA & ETIOLOGIA
3 possibles mecanismes:
- Ascens des del meat urinari +++
- Via hematògena
- Via limfàtica
COLONITZACIÓ =
ENTRADA, ADHESIÓ i PROLIFERACIÓ.
Majoria de les infeccions de la comunitat
causades per enterobacteris G-.
E. coli (85%) i en menor proporció:
Proteus, Klebsiella, Serratia o
Pseudomonas.
Entre els G+ destaca Staphylococcus
saprophyticus (dones de 15-25 anys).
Proteus spp., Corynebacterium
urealyticum i Ureaplasma
urealyticum produeixen UREASA
ALCALINITZACIÓ
Disminueix la solubilitat dels fosfats
càlcic i magnèsic  cristal·lització 
càlculs de fosfat càlcic (apatita) i fosfat
amonic-magnèsic (estruvita).
En les infeccions nosocomials, els
gèrmens G- continuen sent els més
freqüents!
Però, la freqüència de E. coli disminueix i
adquireixen + importància Proteus,
Klebsiella, Pseudomonas, Enterbacter i
Serratia. La resta estan causades per
grampositius com estreptococs i
estafilocos.
Els pacients amb anomalies anatòmiques
o funcionals de la via urinària, portadors
de sonda vesical o en què s’ha practicat
alguna instrumentació uretral, tenen
major incidència d’infecció per BGN
CLÍNICA
• síndrome miccional (cistític): disúria,
polaquiúria i urgència
• dolor suprapúbic que pot incrementar
amb la micció (estrangúria)
• hematúria, orina tèrbola, possible olor
fètid
FEBRE i ALTRES MANIFESTACIONS
SISTÈMIQUES són rares i ens han de fer
pensar en l’existència de pielonefritis o
prostatitis!
 Una hematúria macroscòpica (cistitis
hemorràgica) no té perquè indicar
infecció complicada!
- neutropènia greu
- obstrucció ureteral completa
- infecció d’un quist
DIAGNÒSTIC
CLÍNIC
Podem confirmar el diagnòstic per
l’existència de leucocitúria:
- tires reactives que detecten esterasa
leucocitària (S&E del 90%)
- recompte al laboratori > cambra
comptaglòbuls o examen del sediment
urinari
+ de 10 leucòcits per camp 
patològic!
La presència de cilindres leucocitaris
indica infecció localitzada al parènquima
renal!
LA LEUCOCITÚRIA NO ÉS ESPECÍFICA
DE ITU!!!!
ex. N intersticials, urolitiasis, tumors
d’uroteli, poliquistosis, TBC renal o
contaminació amb un exsudat (vaginitis
o balanitis.)
L’absència de leucocitúria fa molt
improbable el dx de ITU, però no
l’exclou en cas de:
L’urocultiu permet identificar el
microorganisme i realitzar un
antibiograma.
+ 105 UFC/mL = recompte significatiu;
però hi ha excepcions:
104 : bacteris G+ / homes (vellets amb
sonda)
103: pacients amb síndrome miccional i
leucocitúria (incloses les dones)
102: mostres de cateterismes nets o
qualsevol recompte si es recull amb
1
TRACTAMENT
fosfomicina en dosis de 2-3 grams cada
48-72 h o
fluoroquinolona (ciprofloxacino) 5-7
dies o
cefalosporina de 3a G (cefibuteno,
cefixima) o
cotrimoxazol o
nitrofurantoïna
 PROTEUS ÉS INTRÍNSECAMENT
RESISTENT a les NITROFURANTOÏNES, ja
que aquest grup d’antibiòtics només és
útil en MEDI ÀCID.
La producció d’UREASA per part de
Proteus ALCALINITZA L’ORINA!
En formes no complicades: tx durant 3-5-
7 dies
En formes complicades: 7-10 dies
Si l’evolució és , la simptomatologia
desapareix abans del 3r dia de
tractament. Si no és així  leucocitúria?
L’absència de leucocitúria suggereix
VAGINITIS o IRRITACIÓ URETRAL com a
causa de la disúria!
Presència de leucocitúria  urocultiu 
+ tinció Gram, cultiu en medis especials i
proves de detecció d’Ag de
C.trachomatis.
diferents de E.coli, cepes punció-aspiració suprapúbica (nens)
d’enterobacteries productores de beta- + 3 UFC en fongs
lactamases d’espectre ampliat (BLEA) i
Enteroccoccus faecalis. NO CAL FER UN UROCULTIU davant d’un
episodi aïllat de cistitis aguda, en una
Candida albicans pot afectar pacients dona jove no embarassada (ITU no
immunodeprimits, diabètics, amb sonda complicada).
vesical o què han rebut un tractament L’urocultiu es reserva per casos de clínica
antibiòtic perllongat. persistent, infecció recurrent o
potencialment complicada (dona
embarassada o pacient amb anomalia
urològica o que ha rebut AB l’últim mes).
En cas d’infeccions urinàries
RECURRENTS, especialment en l’home,
s’han de realitzar exploracions
radiològiques amb contrast (urografia
descendent i cistografia retrògrada) per a
descartar anomalies anatòmiques o
funcionals!
En cas de persistència de disúria i piúria
amb urocultiu negatiu, hem de pensar en
TBC!
QUAN TRACTEM UNA BACTERIÚRIA
ASIMPTOMÀTICA?
menors de 5 anys, tinguin o no
patologia urològica associada
embaràs
immunoD
profilaxis prèvia a cirurgia
urològica / exploració endoscòpica de
VU / litotrícia extracorpòria
bacteriúria per Proteus

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL CISTITIS

Si el pacient presenta urgència miccional, disúria i polaquiúria és molt probable que tingui una CISTITIS.
El problema principal està quan el símptoma principal o únic és la DISÚRIA.

Home  DD amb uretritis i prostatitis.

URETRITIS = presència de secreció uretral.
PROSTATITIS = febre, absència de puny-percussió lumbar +, augment del PSA
Dona  DD amb uretritis/cervicitis (gonocòcica, Chlamydia o herpesvirus) i vulvovaginitis (Candida o Tricomonas).
URETRITIS/CERVICITIS = pacient jove amb disúria d’aparició solapada o de duració > 1 setmana / canvi recent de parella sexual o parella
amb uretritis recent.
VAGINITIS = flux, disparenuria, coïssor als llavis i no solen tenir piúria.
Confirmació  examen ginecològic.

L’existència de DISÚRIA AMB PIÚRIA i UROCULTIU NEGATIU (síndrome disúria-piúria) pot ser deguda a:
a) cistitis amb recomptes baixos de bacteris (102-103 UFC/mL) per poc temps de permanència de l’orina a la bufeta (elevada freqüència
miccional).

2
b) uretritis per Chlamydia trachomatis, N. gonorrhoeae, Ureaplasma urealyticum o VHS.
c) cistitis tuberculosa
d) cistitis no bacteriana: cistitis intersticial; cistitis secundària a RDT, litiasis, cos estrany, carcinoma vesical o abscés pèlvic adjacent a la
paret vesical.

Recordem que...
L’absència de leucocitúria fa molt improbable el dx de ITU, però no l’exclou en cas de:
- neutropènia greu
- obstrucció ureteral completa
- infecció d’un quist

CISTITIS INTERSTICIAL  entitat inflamatòria vesical d’origen desconegut: teoria autoimmune i teoria sobre dèficit de GAGs a nivell de la
superfície urotelial.
CLÍNICA
Suele presentarse en mujeres entre 30 y 70 años, como un cuadro cistítico crónico en el que destacan disuria, frecuencia, nicturia y dolor
suprapúbico, acompañados en ocasiones de hematuria (20-30%).

DIAGNÒSTIC
El diagnóstico es básicamente por exclusión de otra patología que pueda ocasionar un cuadro similar apoyado en los hallazgos cistoscópicos:
1) petequias submucosas, principalmente trigonales, que aparecen al distender la vejiga (glomerulaciones)
2) úlceras de Hunner
La biopsia vesical, además de descartar la presencia de carcinoma in situ u otra patología, revela en algunos casos un infiltrado intersticial de
mastocitos

TRACTAMENT
Aunque esta enfermedad raramente supone una amenaza para la vida de la paciente, su morbilidad es elevada.
Desgraciadamente, as diversas alternativas de tratamiento sólo pueden encaminarse a una mejoría sintomática, en la mayoría de los casos
con resultados discretos.
1) distensión hidráulica vesical
2) amitriptilina oral
3) instilación con dimetilsulfóxido (DMSO)
4) corticoides tópicos o sistémicos
5) denervación vesical
6) cistoplastias de aumento
7) cistectomía

3
 PIELONEFRITIS
PATOGÈNIA & ETIOLOGIA
El Dx de pielonefritis aguda és clínic i
correspon a la síndrome que acompanya
la resposta inflamatòria davant una
invasió bacteriana ràpida del parènquima
renal.
La pielonefritis crònica és una causa
rara de malaltia tubulointersticial
secundària a infeccions de repetició per
reflux o litiasis.
El Dx és bàsicament per imatge: cicatrius
renals i canvis destructius del sistema
calicial.
Via d’arribada del microorganisme:
1) Hematògena
2) Ascendent ++++++
3) Limfàtica des de l’intestí al tracte
urinari
E. Coli és responsable de + del 75%!
En les infeccions adquirides a l’hospital,
E.Coli continua sent el + freq! Però també
hi ha presència de BLEA (enterobacteris
portadors de beta-lactamases d’espectre
ampliat) R a cefalosporines de 3a G i
quinolones.
CLÍNICA
AGUDA
• febre, calfreds, sensació de malaltia
greu
• dolor lumbar  pressió angle costo-
vertebral o manual provoquen dolor!
• nàusees i vòmits, a vegades diarrea
 Poden coexistir símptomes de vies
urinàries baixes (síndrome miccional),
però la presència de febre és un dels
millors indicis d’afectació renal!
 El dolor es pot irradiar a epigastri o
abdomen inferior.
Si s’irradia a la ingle, suggereix
obstrucció uretral!
 La progressió a pielonefritis és ràpida:
molts pacients consulten a les poques h
de l’inici.
Les manifestacions clíniques poden durar
de 48-72h (tot i tx correcte); en individus
amb quadres greus la febre es pot
allargar, però en general la prolongació
de la simptomatologia ens ha de fer
sospitar: necrosis papil·lar, litiasis,
obstrucció o abscés.
CRÒNICA
Els pacients es detecten per anomalies
analítiques aïllades i simptomatologia de
IRC / HTA.
IRC 2ª a pielonefritis es caracteritza per
afectació tubulointersticial, poliúria
resistent a ADH, pèrdua de sodi i
tendència a hiperK per
hipoaldosteronisme hiporreninèmic.
DIAGNÒSTIC
AGUDA
- piúria
- urocultiu +
- +/- hematúria
- possible proteïnúria moderada per
afectació glomerular
El diagnòstic és per combinació CLÍNICA +
ANÀLISIS D’ORINA (piúria i bacteriúria).
Les proves d’imatge es reserven per a
presentacions atípiques o quan no existeix
resposta a la teràpia convencional.
Anàlisis d’orina
Absència de piúria  va en contra,
exceptuant infeccions sense comunicació
amb la via.
Els CILINDRES LEUCOCITARIS són
PATOGNOMÒNICS D’INFLAMACIÓ
INTRARRENAL, però NO ESPECÍFICS
D’INFECCIÓ!
Estudis d’imatge
- Dones amb PN complicada
- Homes
RX simple d’abdomen? Presència de
litiasis radioopaques.
TAC + sensible que l’ecografia per
detectar anomalies renals i determinar
extensió, però en les fases inicials podem
usar ECO per descartar litiasis o altres
causes que puguin donar lloc a PN
complicada.
CRÒNICA
TAC  retracció segmentària, contorn
renal irregular i deformitats calicials.
4
TRACTAMENT
AGUDA
Pacients que presenten un quadre tòxic:
INGRÈS + AB PARENTERALS!
BetaL (ampicil·lina) + aminoglucòsid
(gentamicina)
L’AB s’ha de seleccionar sobre el cultiu i
l’antibiograma; quan s’inicia de forma
empírica, hem de tenir en compte factors
orientadors:
Pseudomones: diabètics i malalts UVI
Estafilococs: ADVP
Proteus: litiasis renal, sondes, catèters,
etc.
Pacients OK: tractament ambulatori amb
AB ORALS.
 cotrimoxazol (en desús al nostre
medi per R) o
 fluoroquinolones (ciprofloxacino)
La duració del tractament global sol
ser de 14 dies, però en casos greus
pot allargar-se fins a 21.
En les formes complicades hem de
resoldre problemes metabòlics,
anatòmics o funcionals.
CRÒNICA
Mesures per controlar la progressió a
IRC:
dieta
control HTA
AB profilàctics
 DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL PIELONEFRITIS
AGUDA CRÒNICA
malalties que produeixen dolor tant per sobre com per DD amb qualsevol malaltia que produeixi IR.
sota el diafragma: pneumònia, TEP, IAM, hepatitis, colecistitis,
apendicitis, pancreatitis, isquèmica mesentèrica, infart esplènic,
viscera perforada, dissecció aòrtica
malaltia inflamatòria pèlvica aguda
síndrome VZ en dermatoma apropiat
algunes malalties renals: GN aguda, infart, trombosis
venosa, uropatia obstructiva...

Els pacients amb DM poden manifestar PN només per MAL

CONTROL GLUCÈMIC i hem d’estar atents a la PN emfisematosa!

PROSTATITIS
Segons la forma de presentació clínica i etiologia del procés:
a) Prostatitis aguda
b) Prostatitis crònica bacteriana
c) Prostatitis crònica no bacteriana = síndrome del dolor pèlvic crònic (90% dels casos)
d) Prostatitis asimptomàtica
PATOGÈNIA & ETIOLOGIA CLÍNICA DIAGNÒSTIC TRACTAMENT
Prostatitis bacteriana (aguda o Prostatitis aguda bacteriana Prostatitis aguda bacteriana Prostatitis aguda bacteriana
crònica) • febre elevada (inici súbdit), calfreds i S’ha de considerar davant de tota Durant la inflamació aguda, els AB
E.coli seguida per altres enterobacteris afectació de l’estat general INFECCIÓ URINÀRIA FEBRIL en l’home. penetren adequadament, però un cop
(Klebsiella, Proteus) i P. aeruginosa, • es pot acompanyar de síndrome PP renal negativa  prostatitis molt cedeix  entrada + pobre!
Enterococcus i S.aureus. miccional: disúria, polaquiúria i probable! Hem de fer tx perllongats (1 mes) per
Excepcionalment: N. gonorrhoeae, T. urgència evitar la persistència de focus!
vaginalis, C. trachomatis, M. tuberculosis • símptomes d’obstrucció uretral Donen suport: tacte rectal, augment PSA. Les FLUOROQUINOLONES són les que
o paràsits (esquistosomes). Eventualment eco o gammagrafia difonen millor al teixit prostàtic.
• molèsties a la regió perineal
prostàtica per confirmar.
Arribada a la pròstata per reflux a partir • tacte rectal: + tamany i DOLOR! També podem considerar un tx diferent
de les VU (++++), via hematògena o S’ha d’evitar el massatge prostàtic per
Prostatitis crònica bacteriana segons edat:
propagació de la flora fecal a través risc bacterièmia!
Sospita > home de mitjana edat amb IU < 35 anys: ceftriaxona + doxiciclina
de la mucosa rectal o els lym. de repetició sense altra anomalia > 35 anys: ciprofloxacino
Prostatitis crònica bacteriana
justificant.
Síndrome del dolor pèlvic crònic ?¿?¿ Infeccions recurrents de la VU produïdes CAUSA + FREQ. D’INFECCIÓ Prostatitis crònica bacteriana
autoimmune pel mateix microorganisme.
URINÀRIA RECIDIVANT EN L’HOME Escollim AB segons la sensibilitat del bixu
reacció I per reflux intraprostàtic d’àcid Entre els episodis d’IU: bacteriúria A, ADULT! aïllat a l’urocultiu i capacitat de difusió al
úric disúria o molèsties pelvis-perineals.
teixit prostàtic.

5
 problema funcional
- dolor neurogènic
EPIDIMITIS
PATOGÈNIA & ETIOLOGIA
 patògens de transmissió sexual
 microorganismes que causen
infecció de les vies urinàries (IVU)
HOMES ACTIUS SEXUALMENT < 35
ANYS
Patògens de transmissió sexual: C.
trachomatis i N. gonorrhoeae.
També E. coli entre homes que són
introductors durant la relació anal.
HOMES > 35 ANYS
IVU: bacteris entèrics gramnegatius.
És més freqüent entre els homes que
tenen anomalies anatòmiques i que s’han
sotmès recentment a instrumentacions
del tracte urinari.
Dx etiològic: 2 urocultius (1r amb
mostra del xorro mig i 2n post-massatge
prostàtic).
Majoria de pacients NO tenen
antecedents de prostatitis aguda i LA
PRÒSTATA ÉS NORMAL AL TACTE! Si la densitat bacteriana de la 2a mostra
supera x10 1a, es considera que el bixu
Síndrome del dolor pèlvic crònic ve de la pròstata.
Adults joves amb DOLOR o MOLÈSTIES
a la regió perineal de diversos mesos Síndrome del dolor pèlvic crònic
d’evolució que pot irradiar (sacre, recte, Tenim 2 subcategories:
genitals externs)! inflamació (definida per la presència
Les molèsties poden augmentar amb de leucòcits), però sense història de ITU i
l’ejaculació! urocultius negatius.
Els símptomes són discrets i d’aparició A vegades pot estar causat per: U.
intermitent. urealyticum / M. hominis.
no inflamació (absència de leucòcits)
CLÍNICA DIAGNÒSTIC
L’epididimitis de transmissió Els pacients amb epididimitis de
sexual sovint va amb uretritis transmissió sexual NO
asimptomàtica. complicada NO necessiten valoració
completa per anomalies
L’epididimitis es presenta en forma anatòmiques.
de DOLOR UNILATERAL a nivell
ESCROTAL i HIPERSENSIBILITAT. En pacients amb epididimitis
¡El dolor pot irradiar a la ingle! associada a IVU, està indicada la
valoració de l’anatomia de l’aparell GU.
Són característics:
- hidrocele inflamatori Recomanacions diagnòstiques:
- inflamació palpable de - frotis amb tinció de Gram
l’epidídim - proves diagnòstiques per
gonorrea i clamydia
- tinció de Gram i urocultiu
- serologia per sífilis
6
El tractament ha de ser perllongat 4-
16 setmanes.
Síndrome del dolor pèlvic crònic
AINE
bloq. selectius alfa1 com ALFUZOSINA
o TAMSULOSINA
 Relaxació de la uretra proximal 
evita reflux intraprostàtic d’orina!
també es poden assajar AB
En pacients amb HBP: inhibidors de la
5alfa-reductasa (finasteride).
TRACTAMENT
El tractament ambulatori és adequat per
a la majoria de casos.
HOSPITAL? Dolor greu que suggereixi
altres diagnòstics: torsió, infart o abscés
testicular; pacients febrils; pacient que
no seguirà el tractament mèdic.
ANTIBIÒTICS
Infecció gonocòccia o per clamydia
 CEFTRIAXONA IM en dosis única +
DOXACICLINA VO durant 10 dies; 2 /
dia
o
o Infecció entèrica 
LEVOFLOXACINO VO durant 10 dies 1
cop al dia
 - proves per VIH o
La inflamació i hipersensibilitat que
persisteixen més enllà de la fi del
tractament antimicrobià han de ser
REVALORATS: tumor testicular,
abscés, infart, TBC, epididimitis
fúngica o trastorns col·lagenosos-
vasculars.
o

ORQUITIS > inflamació del teixit testicular de causa bacteriana o viral.

- Quasi sempre es deu a una infecció bacteriana  orquioepidimitis
- Les infeccions virals també poden afectar el testicle  orquitis parotídica (Paramyxoviridae).
L’atròfia testicular és un resultat significatiu i freqüent de l’orquitis viral, però és menys comú en les infeccions bacterianes.

ORQUIOEPIDIMITIS > inflamació simultània de l’epidídim i el testicle, especialment en cas d’infeccions d’etiologia BACTERIANA.

VESICULITIS > Inflamació de les vesícules seminals.

ex. en una infecció genitourinària TBC.
URETRITIS
PATOGÈNIA & ETIOLOGIA CLÍNICA DIAGNÒSTIC TRACTAMENT
La infecció i inflamació de la uretra es Els pacients amb uretritis podenLa uretritis pot ser documentada per: URETRITIS GONOCÒCICA
classifiquen com: presentar secreció uretral i disúria.
- secreció uretral mucopurulenta
1) Causats per N. gonorrhoeae - secrecions uretrals tenyides amb CEFTRIAXONA im
2) Causats per altres URETRITIS GONOCÒCICA G FLUOROQUINOLONES
microorganismes Home  secreció uretral - prova de l’esterasa leucocitària - CIPROFLOXACINO
C. trachomatis és la causa infecciosa no
groguenca (especialment en positiva en la primera micció En cas de R als fàrmacs de primera línia:
gonorreica més comú! llevar-se) ESPECTINOMICINA im
També: Ureaplasma urealyticum, - piúria
Pot evolucionar a epididimitis i
Trichomonas vaginalis i VHS.
prostatitis. La tinció de gram del FROTIS URETRITIS NO GONOCÒCICA
La majoria dels casos s’adquireixen Dona  70% asimptomàtiques i URETRAL és la prova diagnòstica
durant les relacions sexuals. 30% simptomàtiques preferida per documentar uretritis i TETRACICLINES
- disuria valorar infecció per gonorrea! MACRÒLIDS
- flux vaginal intens
Pot evolucionar a malaltia 1) Estudi microscòpic del frotis Les parelles sexuals han de ser referides
inflamatòria pèlvica per afectació de uretral tenyit amb G en busca de per VALORACIÓ i TRACTAMENT!

7
les trompes de Fal·lopi. diplococs G- intracel·lulars
(gonorrea)
URETRITIS NO GONOCÒCICA 2) Cultiu per N. gonorrhoeae en
Menys símptomes i signes que en uretritis agar TAYER-MARTIN
gonocòrica!