GEOGRAFIA 3ESO

UD 8 La indústria i els espais industrials

Índex de continguts
1 Les primeres matèries................................................................................3
1.1. EL SECTOR SECUNDARI.........................................................................3
1.2. LES PRIMERES MATÈRIES NATURALS.........................................................3
Primeres matèries d'origen animal................................................................3
Primeres matèries d'origen vegetal...............................................................3
Primeres matèries d'origen mineral...............................................................3
1.3. LA MINERIA.......................................................................................4
1.4. DISTRIBUCIÓ i CONSUM DE LES PRIMERES MATÈRIES MINERALS.........................4
2 Les fonts d'energia tradicional......................................................................5
2.1. CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS D'ENERGIA...................................................5
Fonts d'energia renovables i no renovables......................................................6
Fonts d'energia tradicionals i alternatives.......................................................6
2.2. LES FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS.......................................................6
El carbó.................................................................................................7
El petroli...............................................................................................7
Gas natural............................................................................................7
Energia hidràulica....................................................................................8
Energia nuclear.......................................................................................8
3 Les fonts d'energia alternatives.....................................................................9
3.1. QUÈ SÓN LES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES...........................................9
3.2. L'ENERGIA SOLAR................................................................................9
3.3. L'ENERGIA EÒLICA...............................................................................9
3.4. ALTRES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES.................................................10
Energia mareomotriu...............................................................................10
Energia geotèrmica.................................................................................10
Energia de la biomassa.............................................................................10
4 La indústria............................................................................................11
4.1. QUÈ ÉS LA INDÚSTRIA.........................................................................11
4.2. LA INDÚSTRIA: UNA MICA D'HISTÒRIA......................................................11
La feina artesana....................................................................................11
Els inicis de la industrialització...................................................................11

1
GEOGRAFIA 3ESO

La indústria actual..................................................................................12
5 Classificació de les indústries. L'empresa industrial...........................................13
5.1. TlPUS D'INDÚSTRIES...........................................................................13
Indústries de béns de producció..................................................................13
Indústries de béns d'ús i de consum.............................................................14
5.2. LES INDÚSTRIES PUNTA.......................................................................14
5.3. LA CLASSIFICACIÓ DE L'EMPRESA INDUSTRIAL............................................14
Classificació segons les dimensions..............................................................14
Classificació segons l'organització...............................................................14
Classificació segons la procedència del capital................................................14
5.4. LA CONCENTRACIÓ DE L'EMPRESA INDUSTRIAL...........................................15
6 El procés i el treball industrials...................................................................16
6.1. ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL........................................................16
6.2. LA DIVISIÓ TÈCNICA I SOCIAL DEL TREBALL...............................................17
7 Localització de la indústria al món...............................................................18
7.1. FACTORS DE LOCALITZACIÓ.................................................................18
Localització de la indústria actual...............................................................18
7.2. REGIONS INDUSTRIALS........................................................................18

2
GEOGRAFIA 3ESO

1 Les primeres matèries

1.1. EL SECTOR SECUNDARI

FI sector secundari inclou les activitats econòmiques en les quals el producte desti‐
nat al consum s'obté després d'un procés de transformació de les primeres matèries,
que procedeixen directament de la natura.

L'activitat més important del sector secundari és la indústria, però també s'hi inclo‐
uen la mineria, la producció d'energia i la construcció.

1.2. LES PRIMERES MATÈRIES NATURALS

Per elaborar un producte industrial calen les primeres matèries naturals. Aquestes
primeres matèries es troben a la natura i, transformades adequadament a les indús‐
tries, es converteixen en productes utilitzables.

Així, per exemple, el mineral de ferro constitueix la primera matèria natural neces‐
sària per a l'obtenció del ferro, amb el qual es fabricarà l'acer dels rails ferroviaris.

Les primeres matèries naturals es poden classificar en tres grans grups: matèries d'o‐
rigen animal, vegetal i mineral.

Primeres matèries d'origen animal

Les primeres matèries d'origen animal, com la llana o les pells, procedeixen de la ra‐
maderia i s'utilitzen en la indústria tèxtil per confeccionar, per exemple, peces de
vestir. També la pesca és una primera matèria, que serveix per fabricar olis i farines
de peix.

Primeres matèries d'origen vegetal

Les primeres matèries vegetals poden ser productes agrícoles, com el cotó, que s'uti‐
litza per fer teixits, o productes forestals, com la fusta, que es fa servir en la fabri‐
cació de mobles, o el cautxú, que serveix per elaborar pneumàtics.

Primeres matèries d'origen mineral

Les primeres matèries d'origen mineral s'extreuen del subsòl. 1‐3 majoria d'aquests
minerals no es poden utilitzar directament en la fabricació d'un producte, sinó que
necessiten ser sotmesos a una transformació o procés industrial fins a obtenir‐ne un
material adequat per fabricar un producte determinat.

3
GEOGRAFIA 3ESO

A la Terra hi ha molts minerals diferents que es poden classificar en tres grans grups:
metàl·lics, no metàl·lics i energètics.

• Els minerals metàl·lics són aquells minerals dels quals s'extreuen els metalls,
com, per exemple, l'hematites (de la qual s'extreu el ferro), la blenda (de la
qual s'extreu el zinc) o la bauxita (de la qual s'extreu l'alumini). Aquests mine‐
rals són molt importants perquè són la base de la indústria siderúrgica (indús‐
tria del ferro) i de la metal·lúrgica.

També són minerals metàl·lics els metalls preciosos, com ara l'or, la plata i el
platí.

• Són minerals no metàl·lics aquells que no s'utilitzen per extreure'n metalls,

com la sal, el sofre o les roques industrials (granit, pissarra, marbre), que es
fan servir, sobretot, en la construcció.

• El carbó, el gas natural, l'urani i el petroli són minerals energètics, perquè

proporcionen l'energia necessària per al funcionament de les indústries.

1.3. LA MINERIA

La majoria dels minerals es troben al subsòl, i la mineria és el conjunt de processos

que permet extreure'ls.

Les explotacions mineres, també anomenades mines, poden ser de dos tipus: a cel
obert o subterrànies. A les mines subterrànies l'extracció del mineral és més compli‐
cada, costosa i perillosa pels treballadors que en els jaciments a cel obert, a causa
de la necessitat d'excavar pous, túnels o galeries, drenar l'aigua acumulada, etc.

1.4. DISTRIBUCIÓ i CONSUM DE LES PRIMERES MATÈRIES MINERALS

Una de les característiques de la producció de primeres matèries minerals és la seva

concentració geogràfica en uns quants països, que acostumen a controlar els jaci‐
ments d'un mineral.

4
GEOGRAFIA 3ESO

Llevat d'alguns països amb recursos molt variats, com per exemple els Estats Units, la
majoria dels països industrialitzats han d'importar primeres matèries minerals per‐
què les pròpies són insuficients per cobrir les seves necessitats o bé estan exhauri‐
des. En canvi, els països subdesenvolupats, menys in‐
dustrialitzats, són exportadors importants.

Aquesta distribució desigual de les primeres matèries

a la Terra ha generat un intens comerç en l'àmbit
mundial.

2 Les fonts d'energia tradicional

2.1. CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS D'ENERGIA

Les fonts d'energia són recursos naturals a partir dels

quals, per mitjà d'un procés de transformació, és
possible obtenir alguna forma d'energia necessària
per al funcionament de les indústries, els transports i
per a l'ús domèstic.

Són fonts d'energia el carbó, el petroli, el gas natu‐

ral, el combustible nuclear (urani), l'aigua embassada
(energia hidràulica), el Sol (energia solar), el vent
(energia eòlica), etc.

Les fonts d'energia es poden classificar en dos grups:

• Segons la possibilitat que s'exhaureixin, les

fonts d'energia poden ser renovables i no reno‐
vables.

• En funció de la seva importància econòmica,

les fonts d'energia es classifiquen en tradicio‐
nals i alternatives.

Fonts d'energia renovables i no renovables

Les fonts d'energia renovables són les que, per la

seva naturalesa, són pràcticament inexhauribles,
com, per exemple, el Sol, l'aigua o el vent.

5
GEOGRAFIA 3ESO

Les fonts d'energia no renovables són aquelles que existeixen en unes quantitats li‐
mitades, de manera que amb el temps poden arribar a exhaurir‐se, com és el cas del
carbó, del petroli, del gas natural o de l'urani.

Fonts d'energia tradicionals i alternatives

Les fonts d'energia tradicionals són les que s'utilitzen més i serveixen per subvenir a
la majoria de les necessitats d'un país. Són fonts d'energia tradicionals el carbó, el
petroli, el gas natural, l'urani i l'energia hidràulica.

Les fonts d'energia alternatives s'utilitzen poc perquè encara estan en fase d investi‐
gació i desenvolupament i per la seva difícil explotació. Les més importants són l'e‐
nergia solar, l'eòlica, la geotèrmica i la mareomotriu.

2.2. LES FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS

El carbó
El carbó és un mineral combustible fòssil que s'ori‐
gina a partir de la descomposició de vegetals acu‐
mulats i sepultats durant milions d'anys.
El carbó va ser la font d'energia més important des
de la Revolució Industrial fins a la segona meitat
del segle XX, perquè era indispensable per a la in‐
dústria siderúrgica, la tèxtil o per a les locomoto‐
res del ferrocarril.

Actualment el carbó es fa servir principalment com

a combustible per a la producció d'energia tèrmica.
Malgrat la seva importància, el carbó va sent
superat per unes altres fonts d'energia, com el pe‐
troli i el gas natural.

El petroli
El petroli és un líquid oliós, espès i de color fosc que
procedeix de la descomposició de restes de vegetals
i d'animals sepultats durant milions d'anys; per això
també s'anomena combustible fòssil.
Tant per la seva producció com pel seu valor econò‐
mic és el producte més important en el comerç
mundial i la font d'energia més utilitzada, perquè té
un gran poder calorífic i és fàcil d'extreure i de
transportar.

6
GEOGRAFIA 3ESO

El petroli s'utilitza per a la producció d'electricitat i també és una primera matèria

per a la indústria química, ja que serveix per fabricar plàstics, pintures, colorants,
detergents, fibres sintètiques, insecticides, etc.

Gas natural
El gas natural té un origen i
una formació semblants als
del petroli i per això se sol
trobar juntament amb
aquest als jaciments.
El gas natural es fa servir
com a combustible (en les
calefaccions i en la produc‐
ció d'electricitat) o com a
primera matèria a la indús‐
tria química. El seu consum
és cada vegada més gran, ja
que és menys contaminant
que no pas el petroli o el
carbó.

Energia hidràulica
L'energia hidràulica és l'e‐
nergia de l'aigua acumulada
als pantans, que s'utilitza
per obtenir electricitat.
L'electricitat es produeix a
les centrals hidroelèctri‐
ques, que han d'estar situa‐
des en zones amb un relleu
determinat (valls) per on
flueixen rius amb un cabal
abundant i regular durant
tot l'any.
L'energia hidràulica és reno‐
vable i no contaminant,
però la construcció de pan‐
tans pot provocar greus im‐
pactes mediambientals.

7
GEOGRAFIA 3ESO

Energia nuclear
Els combustibles nuclears, com l'urani, són una font d'energia. A Ics centrals nuclears
un reactor s'encarrega de generar la calor necessària per obtenir electricitat.
El problema més gran que planteja la utilització de combustibles nuclears és el dels
residus radioactius.

3 Les fonts d'energia alternatives

3.1. QUÈ SÓN LES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES
La demanda d'energia, tant per a l'ús domèstic i industrial com per als transports,
augmenta any rere any. No obstant això, l'exhauriment de les energies tradicionals
no renovables i la contaminació que generen fan desitjable la seva substitució per
unes altres fonts d'energia.
Per això, actualment hi ha un gran interès per desenvolupar fonts d'energia alterna‐
tives. Les fonts d'energia alternatives són, en general, renovables i poc contami‐
nants. Les més destacades són l'energia solar i l'energia eòlica.

3.2. L'ENERGIA SOLAR

El Sol emet una gran quantitat de radiació que és aprofitada per obtenir energia
elèctrica i energia tèrmica.
L'energia solar té a favor seu que és abundant, inexhaurible i que no contamina,
però té en contra el fet que la intensitat de la radiació solar no és igual a totes les
zones de la Terra, i que es produeixen unes grans variacions al llarg del dia i durant
les estacions de l'any. A més, l'energia que se n'obté és difícil d'emmagatzemar.
L'energia solar es pot utilitzar tant en la indústria com en usos domèstics. Es fa servir
sobretot per obtenir aigua calenta i com a combustible de calefacció.
Els plafons solars fan possible convertir l'energia solar en energia elèctrica. Aquests
plafons estan construïts amb un material especial perquè quan rebin la llum del sol
generin electricitat.

3.3. L'ENERGIA EÒLICA

L'energia eòlica s'obté a partir de l'aprofitament de la forca del vent per produir
energia elèctrica.
Aquest tipus d'energia és renovable i no contamina, malgrat que té com a inconve‐
nients el fet d'estar molt localitzada i no ser regular, perquè la força del vent no és
constant.
Per això els molins de vent, que transformen la forca del vent en electricitat, neces‐
siten estar situats en espais amplis i oberts on el vent sigui constant.

8
GEOGRAFIA 3ESO

3.4. ALTRES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES

Unes altres fonts d'energia alternatives
no tan importants com la solar i l'eòlica
son l'energia mareomotriu, l'energia ge‐
otèrmica i l'energia de la biomassa.

Energia mareomotriu
L'energia mareomotriu es basa en l'apro‐
fitament del moviment de l'aigua del
mar que es produeix amb les marees
(pujades i baixades del nivell de l'aigua)
i amb les onades. També s'aprofita la di‐
ferència de temperatura entre la super‐
fície de l'aigua (més càlida) i la de les ca‐
pes més profundes (més freda).

Energia geotèrmica
L'energia geotèrmica aprofita la calor
que hi ha a l'interior de la Terra, especi‐
alment en aquelles zones o regions que
tenen una activitat volcànica intensa,
per produir electricitat i calefacció.

Energia de la biomassa
L'energia de la biomassa o bioenergia
s'obté a partir de la degradació i fermen‐
tació de matèria orgànica. De la trans‐
formació de la biomassa, mitjançant
nombrosos processos tècnics, s'obté un
combustible que es pot aprofitar per
produir electricitat.

9
GEOGRAFIA 3ESO

4 La indústria
4.1. QUÈ ÉS LA INDÚSTRIA
La indústria comprèn el conjunt d'activitats neces‐
sàries per transformar les primeres matèries en
productes per al consum.
Així, les activitats industrials transformen les pri‐
meres matèries en productes elaborats, que es po‐
den utilitzar o consumir directament (una cadira,
el pa). Però hi ha productes que es fabriquen per
ser part de l'elaboració d'altres productes industri‐
als (productes semielaborats), com, per exemple,
les barres de ferro que proporciona la indústria si‐
derúrgica o el cautxú que s'obté a les indústries
químiques i que es fan servir per a la fabricació
d'un automòbil (indústria automobilística).

4.2. LA INDÚSTRIA: UNA MICA D'HISTÒRIA

La feina artesana
Abans que existís la indústria els artesans produïen
als seus tallers teles, calcat, bótes, cordes i tot allò
que la població necessitava. El procés d'elaboració
d'aquests productes era bàsicament manual, tot i
que els artesans s'ajudaven amb les eines i els es‐
tris propis del seu ofici.
HI mestre artesà era l'amo del taller i de les eines i
era el qui coneixia millor l'ofici. Per a ell treballa‐
ven gratuïtament els aprenents, que s'iniciaven en
l'ofici, els quals, si l'aprenien bé, passaven a ser
oficials, moment en el qual cobraven un petit sala‐
ri.
L'artesà acostumava a elaborar el producte des del
principi fins al final, i per això l'article resultava
car. Cada producte era únic, de manera que no hi
havia dos parells de sabates iguals, ni dues gorres
idèntiques.

Els inicis de la industrialització

El pas de la producció artesana a la producció industrial es va iniciar a mitjan segle
XVIII, moment en què la feina manual i les eines van ser substituïdes lentament i pro ‐
gressivament per la màquina eina.

10
GEOGRAFIA 3ESO

La maquinària industrial funcionava moguda per l'energia procedent d'un motor. Pri‐
mer es va fer servir energia hidràulica i posteriorment la del carbó (màquina de va‐
por).
Les màquines alliberaren la utilització de la feina dels treballadors en algunes opera‐
cions i van afegir rapidesa al procés de producció, amb la qual cosa la productivitat
va augmentar. Fabricar molts productes iguals d'una manera ràpida va les possible
oferir‐los a un preu més baix, cosa que va fer que molts tallers artesans s'arruïnes‐
sin.
Les màquines s'instal·laren en fàbriques o factories, on treballaven els obrers a canvi
d'un salari.

La indústria actual
La indústria actual es caracteritza per l'automatització i la sofisticació dels seus pro‐
cessos, als quals s'han incorporat la informàtica o la robòtica, per la reducció de mà
d'obra (es necessita menys mà d'obra però en canvi s'exigeix una qualificació dels
treballadors més gran) i per la fabricació de productes cada vegada més complexos,
que gràcies al desenvolupament dels transports poden ser exportats a qualsevol part
del món.

11
GEOGRAFIA 3ESO

5 Classificació de les indústries. L'empresa industrial

5.1. TlPUS D'INDÚSTRIES
Les indústries presenten característiques molt diverses i admeten nombroses classifi‐
cacions.
Un criteri de divisió és classificar‐les segons la destinació dels productes fabricats.
Segons això, se'n poden distingir dos tipus:
‐ Indústries de béns de producció.
‐ Indústries de béns d'ús i de consum.

Indústries de béns de producció

Les indústries de béns de producció elaboren productes que no es consumeixen di‐
rectament, sinó que són productes semielaborats que serveixen com a primera matè‐
ria d'altres indústries.

Fer exemple, la indústria extractiva del ferro proveeix mineral a la indústria siderúr‐
gica per produir barres, làmines o cables de ferro o d'acer; materials que, per la seva
banda, serveixen de primera matèria a moltes indústries mecàniques que fabriquen
peces per a altres indústries.
Aquest tipus d'indústria també s'acostuma a anomenar indústria pesant, perquè ma‐
neja enormes quantitats de producte. La indústria pesant necessita unes instal·laci‐
ons de grans dimensions, molta mà d'obra i també necessita la inversió de molt capi‐
tal.
Exemples d'indústria pesant són la siderúrgia i la fabricació de ciment.

12
GEOGRAFIA 3ESO

Indústries de béns d'ús i de consum

Les indústries de béns d'ús i de consum són aquelles que produeixen articles que van
destinats directament al mercat i als consumidors, com, per exemple, les indústries
del calçat.
Aquestes indústries se solen anomenar també indústries lleugeres, perquè les seves
instal·lacions són, molt sovint, de menys dimensions i necessiten menys mà d'obra
que les indústries pesants i perquè els béns que produeixen normalment tenen poc
volum.

5.2. LES INDÚSTRIES PUNTA

Una altra manera de classificar les indústries és segons el nivell tècnic. S'anomenen
indústries punta aquelles que utilitzen les tecnologies més avançades i recents, com
les microelectròniques o les de telecomunicacions.
Les indústries punta necessiten un personal molt preparat i especialitzat i dediquen
molts recursos a la investigació.

5.3. LA CLASSIFICACIÓ DE L'EMPRESA INDUSTRIAL

La unitat bàsica de l'activitat industrial és l'empresa. Les empreses poden ser classi‐
ficades de diverses maneres:

Classificació segons les dimensions

Segons les dimensions, es classifiquen així:
• Petites empreses, quan hi treballen fins a 50 treballadors.
• Mitjanes empreses, quan hi treballen fins a 250 treballadors.
• Grans empreses, si apleguen més de 250 empleats.

Classificació segons l'organització

Segons l'organització, les empreses poden ser:
• Societats limitades (S.L.), quan pertanyen a un propietari o a uns quants.
• Societats anònimes (S.A.), quan la propietat està dividida en accions.

Classificació segons la procedència del capital

Segons la procedència del capital, les empreses són:
• Públiques, quan el capital l'ha aportat i el gestiona un Estat.
• Privades, quan el capital i la gestió estan en mans d'un particular.

13
GEOGRAFIA 3ESO

5.4. LA CONCENTRACIÓ DE L'EMPRESA INDUSTRIAL

A mesura que les feines industrials es fan cada vegada més complexes augmenta la
necessitat de divisió i especialització de la producció industrial i moltes empreses es
dediquen només a una part del procés.
Aquesta especialització comporta la necessitat de concentració de les empreses amb
la finalitat de ser més competitives.
La concentració de l'empresa industrial pot ser horitzontal o vertical.
• Concentració horitzontal. En la concentració horitzontal s'uneixen unes
quantes empreses d'un mateix sector, com, per exemple, l'agrupació d'empre‐
ses que exploten el carbó o el petroli.
• Concentració vertical. En la concentració vertical s'agrupen empreses que
fabriquen diversos productes d'un mateix sector. Per exemple, en el sector
tèxtil s'agrupen empreses de filatures, teixits, confecció i comercialització.
Tant la concentració horitzontal com la vertical poden donar com a resultat grans
complexos industrials en els quals es concentra la producció amb la finalitat de re‐
duir les despeses, com les de transport; o per repartir certs costos fixos entre una
producció més gran, com poden ser despeses de manteniment o de publicitat.

14
GEOGRAFIA 3ESO

6 El procés i el treball industrials

6.1. ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL
El procés industrial necessita i combina una sèrie d'elements la finalitat dels quals és
obtenir un producte industrial. Els elements principals del procés són:
• Les primeres matèries i les fonts d'energia. Els recursos que s'obtenen de la
natura o d'alguns productes semielaborats constitueixen les primeres matèri‐
es, que amb l'aportació d'energia es transformen en productes industrials.
• La força de treball. Es l'activitat de
les persones que fa possible que hi
hagi producció. Homes i dones reben
un salari a canvi de la feina que hi fan.
• El capital. L'activitat industrial ne‐
cessita invertir diners en les seves ins‐
tal·lacions i per fabricar els productes.
Aquests productes s'han de vendre a
un preu que compensi el cost del pro‐
ducte final.
• La tecnologia. Es el conjunt de ma‐
quinària, tècniques i materials impres‐
cindibles per a la producció, com tam‐
bé el nivell de coneixements necessa‐
ris per manipular‐los.
• L'organització de l'empresa. Per as‐
segurar la producció industrial és indis‐
pensable una organització i una gestió
que combinin, amb eficiència, tots els
elements a fi d'obtenir productes in‐
dustrials de qualitat amb el preu mí‐
nim.
A partir d'aquests elements l'empresa indus‐
trial obté un producte que s'ha de vendre al
mercat, on ha de competir en qualitat i preu
amb els productes fabricats per altres empre‐
ses.

La diferència entre els costos i el preu del

producte pot produir beneficis, que són rein‐
vertits en l'empresa per tal de mantenir el
procés de producció, modernitzar la tecnolo‐
gia o introduir‐hi altres millores.

15
GEOGRAFIA 3ESO

6.2. LA DIVISIÓ TÈCNICA I SOCIAL DEL TREBALL

La indústria necessita treballadors, i cada un fa un tipus de feina indispensable per
obtenir el producte final.
Però en un procés industrial no
tan sols hi participen els treballa‐
dors que intervenen directament
en la fabricació, sinó també unes
altres persones que fan feines de
manteniment de les màquines,
d'administració, de vendes, de vi‐
gilància, etc.
Aquesta divisió tècnica del tre‐
ball impedeix que el treballador
pugui iniciar i acabar el procés
productiu ell sol. El treball indus‐
trial necessita, doncs, el treball
d'un equip i el seu resultat depèn
de l'acció coordinada de tots els
treballadors, com també de les
màquines que hi intervenen.
La divisió tècnica del treball en
l'empresa industrial comporta al‐
hora una divisió social del treball, perquè s'estableixen unes jerarquies de comanda‐
ment i de decisió dels uns respecte a uns altres. Això és important perquè el sou que
rep cada treballador depèn de la seva posició jeràrquica, de manera que cobra més
un tècnic que un obrer no qualificat.

16
GEOGRAFIA 3ESO

7 Localització de la indústria al món

7.1. FACTORS DE LOCALITZACIÓ
Una empresa, per vendre els seus productes al mercat, ha de ser competitiva respec‐
te a altres empreses que fabriquen productes semblants, perquè, si no, no obtindrà
beneficis.
En conseqüència, ha de millorar constantment la qualitat dels seus productes per
augmentar les vendes i reduir els costos de producció. Una de les decisions més im‐
portants per reduir despeses i augmentar beneficis és elegir la localització més con‐
venient.
Les raons que expliquen la localització industrial varien al llarg del temps. Durant els
segles XVIII i XIX el cost més important era el transport. Fer reduir‐lo, moltes empre‐
ses es localitzaven al costat de les primeres matèries o de les fonts d'energia, com
les indústries siderúrgiques, que s'instal·laven a prop de les mines de carbó o dels ja‐
ciments de ferro.

Localització de la indústria actual

Les indústries es localitzen en els llocs que ofereixen les condicions que els conve‐
nen més:
• Algunes indústries mantenen la seva localització tradicional, perquè dispo‐
sen d'unes bones infraestructures i d'indústries complementàries, a més de
serveis tècnics de tota mena. Aquest és el cas de l'est i del sud‐est dels Estats
Units i de l'eix europeu que des del Regne Unit descriu un arc fins al nord d'I‐
tàlia.
• Les indústries que necessiten molta mà d'obra poc especialitzada, com és el
cas de la confecció, se situen sovint en països amb mà d'obra barata.
• Les indústries que necessiten tecnologia i investigació se situen als països
rics, a prop d'universitats o de parcs tecnològics.

7.2. REGIONS INDUSTRIALS

Les regions industrials més importants se situen a Europa, als Estats Units i al Japó.
També hi ha centres industrials importants a la Xina, Corea del Sud, Mèxic i el Brasil.
Actualment moltes empreses tendeixen a situar les fàbriques en països amb mà d'o‐
bra abundant i barata que no posin dificultats a la contaminació ambiental i que ofe‐
reixin avantatges fiscals amb impostos baixos.

17