Metodologia;

Tema 1:

1.Educació física: L'educació física és el cultiu metòdic d'exercicis adequats

que tenen per objectiu desenvolupar i enfortir el cos humà, fent més àgils i
eficaços els seus moviments, millorant la funcionalitat del sistema
cardioresporatori, de l'aparell locomotor, equilibrant el sistema nerviós i
proporcionant molts beneficis per a la nostra salut.

2.Procés ensenyament-aprenentatge:
En aquest procés hi ha un put de cohesió entre alumne-professor:

- Professor
- Ensenyament
- Alumne nivell inicial
- Aprenentatge
- Alumne nivell final

*S’ha de tenir sempre en compte el nivell inicial;

2.1.El model bàsic d’ensenyament-aprenentatge:

- Dissenyar un programa (adequat)

- Avaluació inicial* (conèixer alumne)
- Selecció mètodes i estratègies (selecció de punts)
- Selecció medis, sessions i tasques (Materials)
- Avaluació formativa (Observar, “Feedback”)
- Avaluació final (Posar nota)

*Avaluació inicial:
- Aprendre a aprendre: Posar condicions adequades per que l’alumne assoleixi
els seus objectius.

1
3.Principis didàctics del procés ensenyament-aprenentatge en E.F:

- Principi d’integració: Totes les persones tenen dret a beneficiar-se de la

tasca educativa.
- Principi d’èxit: Si l’alumne assoleix l’èxit en les tasques realitzades,
estarà més motivat.
- Principi de millora de coneixement de si mateix: L’alumne a de conèixer
tres dimensions:
o Físico-corporal
o Socio-afectiva
o Cognitiva
- Principi d’autonomia: Per mitjà sessions alumne capaç ser autònoms.
- Principi específic: Aprenentatge lúdic i vivencial, llenguatge verbal i
corporal, didàctica més propera a l’alumne.

3.1.Característiques i tipologia del professor:

- Connecta, anima i motiva els alumnes: El professor és afectiu i establir

complicitat. Utilitzar estratègies per motivar. Fer que alumne adopti un
control del seu propi cos. (Afectiu, cognitiu, emocional).
- S’adapta i exigeix alumnes en funció a la realitat. Grup divers, conèixer
nivell cadascú i millorar el nivell inicial.
- S’implica en el centre.
- Transmet comprensió, il·lusió en la tasca d’ensenyar.
- Gestiona, condueix i dirigeix el grup.
- Exigeix i s’exigeix.
- Educa activitats i valors.
- Avalua amb criteri.
- Coneix als alumnes.
- Aconsegueix resultats dels alumnes.
- Utilitza repertori recursos.
- Crea bon clima classe.
- Orienta alumnes segons possibilitats esportives.

2
 - Imparteix coneixements teòrics.
- Informa sobre l’entorn.
- Sap tenir cura del seu cos..
- Té cura material i instal·lacions.
- Domina tècnica esportiva.
- Actua manera exemplar i modèlica.

3.2.Característiques i tipologia alumnes:

- Cada alumne és únic.

- Classe E.F és fàcil veure com són.
- L’avaluació inicial farà que l’aprenentatge sigui efectiu.
- Àrees bàsiques en E.F:
o Nivell desenvolupament motriu.
o Nivell de condició física.
- Motivació i grau d’interès.
- Grup classe: Relacions e influències.

Decàleg: 10 normes de com creiem que han de ser les relacions professor
alumne.

1. Respecte mutu entre professor i alumne.

2. Intentar establir una harmonia al grup.
3. Transmetre coneixements als alumnes i que ells els assimilin.
4. Mantenir una motivació constant entre professor – alumne.
5. Valorar les diferències entre el grup i explicar que ells són únics.
6. Que no hi hagi discriminació per part de professor ni alumnes.
7. Fer que assoleixin objectius de manera lúdica i responsable.
8. Actuar de manera exemplar davant alumnes i ells prenguin exemple.
9. Mostrar respecte per els companys i el material.
10. Transmetre valors positius, evitant un excés de competitivitat i fer que
vegin l’esport des de el put de vista d’auto – realització personal.

3
Tema 2:

1.Història E.F:

Des de els orígens, l’home ha practicat E.F i esports amb diferents finalitats:

- Prehistòria (sobre viure)

- Civilitzacions Hel·lenístiques (defensar-se)
- Època clàssica Grecoromana (Defensa, promoció social, embelliment...)
- Edat Mitjana (desapareix motiu religió)
- Renaixement (cos torna a ser important)
- Finals segle XVIII.

1.2.Concepte actual cos i E.F:

És un àrea del currículum que serveix per aconseguir l’educació integral de la
persona.

Etapes:
- Prehistòria: Activitat física utilitzada com a mètode de supervivència,
danses màgiques. Exercicis naturals utilitaris.
- Edat antiga:
o Egipte: Existia docents ensenyaven als fills dels nobles lluita,
natació i equitació.
o China: Arts Marcials, prevenir malalties.
o Pèrsia: Entrenament físic-militar.
o India: Ioga i exercicis mentals, trobar equilibri entre cos-sentis-
ment.
Grècia:
- Comença tenir concepte més ampli sobre tractament cos.
- Gimnàstica molta importància.
- Atenes; institució educativa, buscava millor formació física.

4
 - Poc a poc guanya força part intel·lecte i pèrdua física.
- Aparició Jocs Olímpics. Agost, 5 dies. Caràcter global.
Roma:
- E.F: Entén com preparació per soldat, no educació.
- Mantenen Jocs Olímpics, participació atletes romans (lluites de
gladiadors, curses de carros...)
Edat Mitjana:
- Aparició cristianisme, E.F, no formar part educació escoles, jocs i danses
van prohibir. Educació va ser espiritual i intel·lectual, l’església s’oposa a
E.F. (Jocs origen pagà, cos relacionat coses dolentes...)
- Activitats físiques formació cavallers.
Renaixement:
- Esport torna ser activitat educativa, seguint models civilitzacions
clàssiques, home és tot integral, ànima tant important com bellesa física.
- Destaquen pedagogs defensaven gimnàstica.
Il·lustració:
- Medicina diu esport = millora salut.
- E.F: Important pedagogia, considerava que educar = tornar a la natura i
que activitat física bon mitjà per permetre contacte amb ella (Rosseau)
- Basedow: Act.Físic = part essencial pla educatiu.
- Pestalozzi: Ex.Físic = important intel·lectual.
Actualitat:
- Últims anys augmentat preocupació millora qualitat vida. Això ha fet
actualment hagi doble interès en la concepció E.F escolar.
- Educació per la salut: Va fomentar  hàbits higiènics, cura cos.
- Educació oci: S’ensenya alumne ocupar racionalment temps.

 Tradicionalment les activitats físiques àmbit educatiu es treballaven només

“Procediments” i no sobre “Conceptes”, no eren considerats importants.
Formació professorat no va arribar a especialitzar-se fins el 1985, per ESO i
fins 1990 a Educació Primària. A partir de la LOGSE quan es planteja la
importància de E.F per el desenvolupament integral de l’individu i par tant ha de
formar part de l’Educació del currículum.

5
Tema 3:

1.Exercici físic:
Conjunt moviments estructurats amb unes finalitats.

1.1.Tècnica: Obtenir resultats òptims. La tècnica es basa en palanques,

concertació muscular, velocitat de moviments, control de moviments,
coordinació...

Existeixen dos tècniques:

- Moviments regulats: Generats per contraccions musculars en direcció
del moviment que es controlen des de el principi fins el final del seu
recorregut.
- Moviments d’impuls: Moviments no controlats que porten inèrcia per que
van a favor de la gravetat.

(Tipus de palanca).

2.Elements kinesiològics: (estudi moviments del cos):

- Funcions musculars segons la seva acció:
o Agonistes: actuen a favor del moviment.
o Antagonistes: s’oposen moviment.
o Fixadors: fixen l’articulació en la que es produeix el moviment.
o Sinergistes: anul·len les accions col·laterals indesitjables pels
músculs actius.
- Tipus de contracció muscular:
o Isomètrica: La longitud del múscul és invariable en la contracció.
o Anisomètriques: La longitud del múscul varia en la concentració.
o Isotòniques: La força de contracció és invariable.
o Anisotòniques: Força contracció variable.

6
 o Isocèntriques: Velocitat de contracció variable.
o Heterocinètiques: Velocitat contracció variables.
- Tipus de moviment segons la força que intervé:
o Passiu: El moviment és provocat per una força externa al
subjecte.
o Actiu: Moviment provocat força interna subjecte.
o Actiu-assistit: Col·laboració entre el subjecte i força externa.
o Reflexe: Involuntari.
Tema 4:
Sistemes naturals en E.F:
4.1. Sistema Francès:
Les fonts d’inspiració e influències venen dels pobles primitius, en oposició al
mètode analític.

- G.Hebert fa una classificació dels exercicis i els agrupa en 10 categories.

De major a menor importància són:
o Desplaçaments simples: Córrer, marxa, salt...
o Complex: Trepa, defensa, equilibri, natació...
o Recreació: Ball, joc, bicicleta, cavall...

Espai de treball:
- Natural: llocs oberts, camp, muntanya, mar...
- Artificials: ciutat, escales, cordes, barres, piscines...

Sessió:
- 20 i 60min.
- Desplaçaments combinats.
- Ordre, intensitat, recuperació.

4.2. Sistema Austríac:

- Exercici físic global.
- Basa gimnàstica moderna de Bode.

7
Classificació exercicis:
- Disminuir debilitats corporals.
- Millora qualitat motriu.
- Millorar capacitat física.
- Bellesa plàstica.
4.3. Sistema Actual:
Adoptat a les necessitats actuals:

- Realitzen: Terra, aigua, aire.

- Necessari utilització noves tecnologies.

Característiques:
- Recerca plaer.
- Lúdic-recreatiu.
- Sense horaris.
- Adaptables usuari.
- Original.
- Aventura.

Valors educatius:
- Motivació especial: Aventura, desconegut, estimulant...
- Participació activa i global.
- Millora autoestima.
- Exigeix autocontrol personal.
- Fomenta la socialització.

Tema 5: Els sistemes analítics en E.F:

5.1. Escola Sueca:
Pedro Enrrique Ling (1800).
- Metge, militar i professor d’esgrima de la Uni de Luna.
- Mètode caracteritzat per una concepció anatòmica i correctiva de la
gimnàstica.
- Gimnàstica té finalitat contribuir a una educació integral del nen des de
el desenvolupament anatòmic – fisiològic: Preparar al soldat per la

8
 guerra i desenvolupar bellesa través fortalesa corporal i correcció
defectes físics.

a) Característiques:
- Moviments divideixen en parts, s’entenen per separat.
- Executar planificació: Posició inicial, intermèdia i final.
- Alternen membres superiors e inferiors, també els grups musculars.
- Progressiu.
- Localitzats.
- Moviments han d’adaptar-se al cos i edat.
- Gimnàstica progressar amb ciència.
- Gimnàstica ha d’assegurar un bon desenvolupament orgànic i correctiu.

b) La sessió:
- Ex. Preparatius: Ordre i escalfament.
- Ex. Fonamentals: Braços, cames i tronc.
- Ex. Derivats: Salts, trepes i destreses
- Aparells.
- Sense.
- Ex. Finals: Tornada a la calma.

c) Tipus gimnàstica segons Ling:

- Pedagògica: Bona salut i desenvolupament harmònic del cos.
- Mèdica: Curar i millorar malalties o deficiències.
- Militar: Pedagogia + exercicis equitació, lluita...
- Estètica: D’expressió.

d) Evolució: A través diferents tendències fins nostres dies:

- Escola neo – sueca.
- Tendència tècnic – pedagògic.
- Ten. Científica.
- Ten. Estètica.

9
Tema 6: Els sistemes rítmics esportiu:
6.1. Escola Alemana:
(Guts Muths, Friederich Lundwing Jahn)

6.1.1. Inici:
- Junta mètode analític i ritme.
- Inspiració món dansa, teatre i música.
- Retroba ritme natural i expressió.
- Jahn, era militar, incorpora jocs competitius de combat.

6.1.2. Característiques gimnàstica:

- Combinació tensió i relaxació
- Acompanyament musical: veu, percussió, melodia, harmonia.
- Treball dinàmic.
- Atenció estètica, expressivitat i coordinació.
- Treball dinàmic.
- Atenció estètica, expressivitat i coordinació.

6.1.3. Tipus d’exercicis:

- Moviments molla.
- Caminar.
- Marxa.
- Córrer.
- Rebots i salts.
- Oscil·lar.
- D’expressió.
- Amb moviments.

6.1.4. Integren alguns Objectius generals:

10
- Dansa – Jazz
- Balls de saló
- Aeròbic...

6.2. Escola Anglesa:

- Thomas Arnold (1795 – 1842)  Màxim representant.
- S’introdueix l’esport a l’escola a partir de jocs, donant molta importància a la
idea de “fair play”.
- Dóna importància a la recreació, regles i competició en exercici.
- Important actitud.
- Apareixen jocs reglamentats que es practiquen a l’escola.
- 1r JJOO moderns 1896 i la divulgació esport a través mitjans comunicació.

11