LA COMÈDIA

LLATINA.
Origen de la Comèdia Llatina.

-Clara influència de la Comèdia Nova grega (Menandre).

-Temes d’embolics i confusions.
-Final feliç amb retrobament entre pares i fills gràcies a una
marca o un objecte (elements màgics).
-Solen haver conflictes amorosos .
-Els personatges són arquetípics. Els més habituals són:
*Vell del mal geni.
*El seu astut esclau.
*La parella d’enamorats.
*El militar i la prostituta.

Parella d’enamorats.
-Encara que els autors romans partien d’un origen grec, no es
limitaven a traduir-lo, sinó que el tractaven amb més llibertat
(contaminatio):
*mesclaven personatges d’altres comèdies, escorçaven els
monòlegs, etc.
-També s’incloïa música i parts recitades en les
representacions llatines, a diferència de la Comèdia
Nova.
-Els personatges tenen noms grecs i la
ciutat on succeeix l’acció sempre és
grega i porten vestits típics grecs.
-Els dos màxims exponents de la
Comèdia llatina són Plaute i Terenci.

Vestits típics de la Comèdia Nova.

 TITUS MACCIUS
PLAUTUS. “Plaute”.
 VIDA I CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA.

-Va viure entre els segles III i II a.C.

-Fou un autor de gran èxit entre el públic, ja que les seves obres
estan dirigides al poble.

-Les característiques del seu llenguatge són:

*Utilització del llenguatge col·loquial.
*Llenguatge vigorós i expressiu, ple d’obscenitats i insults.

-No té cap intenció moral, i el seu objectiu és únicament

divertir.
OBRA.

-S’han conservat 21 obres de Plaute, les més destacades són:

-Aulularia “La Comèdia de l’Olla.” Resum: Un vell anomenat Euclió troba una olla
plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva
filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest
anomenat Licònides.

-Amphitruo “Amfitrió”. És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat

en un mite.
Resum: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa,
anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau
d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena,
en el qual neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l'altre,
d'Amfitrió.

Aulularia Amfitrió
Bacchides. “Les Baquis”. Resum: Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones
anomenades Baquis. Crísal, l'esclau d'un d'ells, Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo
Nicòbul diners per salvar una de les Baquis d'un soldat que l'ha comprada.

Miles gloriosus. “El soldat fanfarró”. Resum: El jove Pleusicles està enamorat i la seva estimada
Filocomasia li correspon. No obstant això, el destí els és cambiat i la jove és lliurada en
matrimoni per la seva anciana mare a Pirgopolínices, un soldat del més baix llinatge .
Mesos més tard l'esclau de Pleusicles, Palestrión, és raptat per uns pirates i venut casualment
al mateix soldat. En arribar, troba a l'antiga núvia del seu amo i després de convertir-se
ràpidament gràcies a la seva habilitat i intel ligència en el favorit del militar, decideix tramar
un estudiat pla per tornar a unir els dos amants. Per això fa arribar a Efes al seu antic amo i
amb l'ajuda d'un vell i pintoresc veí tractaran d'enganyar el militar.

Menaechmi. “Els Bessons”. Resum: Menecme i Sòsicles són dos germans bessons que van ser
separats quant eren nens en ser portats a Sòsicles de viatge pel seu pare. Menecme es perd i és
adoptat per una família benestant d’ Epidamne. El seu pare després de la pèrdua mor. Llavors
el seu avi en descobrir la seva desaparició, canvia el nom a Sòsicles pel de Menecme.

La comèdia comença quan Sòsicles, ja adult, que porta molt de temps fora de Siracusa, on està
establert, buscant el seu germà perdut, arriba a Epidamne. Llavors, desesperat i gairebé
arruïnat, tenen lloc una sèrie d'esdeveniments i confusions, degudes a la extraordinària
semblança entre els germans, que acaba amb el retrobament dels bessons.
PERSONATGES ARQUETÍPICS DE PLAUTE.

-El jove enamorat que depèn dels esclaus per solucionar els seus problemes.

-El vell sever, avar i colèric, és contínuament, enganyat pel seu esclau.

-L’esclau és el protagonista de la comèdia. N’hi ha de dos tipus, l’astut i l’assenyat.

-La donzella enamorada del jove.

-La cortesana. N’hi ha de dos tipus, la que és fidel al seu marit i la que és cobdiciosa.

-L’esposa, amb caràcter dominant i mal geni.

-El paràsit. Fa que el que sigui per alimentar la seva fam.

Personatge arquetípic.
PUBLIO TERENCIO
AFRICANO.
“Terenci”.
VIDA I CARACTERÍSTICAS DE LA SEVA OBRA:

-El seu origen és nord-africà.

-Va viure en el segle II a.C.

-Va ser esclau d’un senador. I va morir entre els 25 i els 30 anys de vida degut a un
naufragi quan viatjava a Grècia.

-Autor més allunyat del poble i més proper a la noblesa, per això no va tenir tant d’èxit.

-Llenguatge culte i gran preocupació moral.

-Diferències entre Plaute i Terenci:

- Plaute, personatges més caricaturescos.
- Terenci buscava més els somriure que la gran riallada.
- Influència grega més accentuada en Terenci.
OBRA.

-Va escriure sis comèdies.

-Adelphoi. “Els germans”. Resum: Un pare amb dos fills cedeix un d’ells en adopció a
un germà que no té fills. Aquest l’educa amb gran llibertat a diferència de la forma en
què ho fa el pare amb l’altre fill. Es demostra que una educació liberal és millor que
una estricta.

-Andria. “La noia d’Andros”. Resum: Un jove de família benestant està enamorat
d’una noia pobra sense família procedent d’Andros. El seu pare vol casar-lo amb la
filla d’una família rica. Finalment es descobreix que la noia pobra sense família també
procedeix de la família rica.

-Eunuchus. “l’Eunuc”. Resum: Un jove es fa passar per un eunuc per entrar a casa de la
seva estimada, una jove que és l’esclava d’un militar. Després es descobreix que
aquesta esclava prové d’una família noble i finalment es casen.

-Hecyra. “La sogra”. Una noia recentment casada, el marit de la qual està ausent, se’n
va a casa de la seva mare. El seu sogre i el seu marit creuen que ho ha fet perquè no
pot aguantar a la seva sogra, aquesta com que és tant bona decideix deixar la casa per
tal que visquin tranquils el seu fill i la seva nora.
- Heautontimorumenos .“El qui es tortura a ell mateix”. Resum: Un pare es castiga a
sí mateix amb durs treballs al camp per haver provocat la fugida del seu fill el qual
estava enamorat d’una noia pobra i sense dots. Finalment el fill torna i es
reconcilien. A més a més es descobreix que la noia també és rica .

- Phormio “Formió”. Resum: Dos joves cosins, en absència dels seus pares
s’enamoren d’una òrfena pobra i d’una esclava citarista. El paràsit Formió
aconsegueix amb les seves malifetes, que el primer dels cosins es cassi amb la òrfena
i el segon aconsegueixi diners per comprar a la citarista.

Formió, de Terenci.