CRITERIS PSICOPEDAGÒGICS PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Onrubia, Fillat, Martínez i Udina (1995) proposen un seguit de criteris psicopedagògics per
a l’atenció a la diversitat a l’aula que responen als diferents aspectes que ha de tenir en
compte el professorat a l’hora d’elaborar les programacions d’aula:

Criteris en relació al “què ensenyar”:

Incloure de manera equilibrada els diferents tipus de continguts (conceptuals,
procedimentals i actitudinals) en les Unitats Didàctiques de la Programació d’aula.

Programar i desenvolupar activitats i seqüències d’activitats que tinguin continguts
conceptuals, procedimentals i actitudinals com a eix organitzador.

Identificar els aspectes més rellevants del contingut des del punt de vista dels objectius
educatius de les àrees i del conjunt de l’etapa, i assegurar-ne, en la mesura de les
possibilitats, l’aprenentatge per part de tots els alumnes.

Introduir les modificacions o ajustaments pertinents en els continguts a treballar en les
Unitats Didàctiques en funció de la informació sobre els coneixements previs dels
alumnes que s’hagi obtingut mitjançant activitats, més o menys específiques, d’avaluació
inicial.

Criteris en relació al “quan ensenyar”:

Emprar formes de presentació dels continguts “en espiral”, és a dir, reprenent els
diferents aspectes tractats diverses vegades i amb diferents nivells de profunditat.

Contemplar de manera sistemàtica en la seqüenciació i distribució dels continguts dins
les Unitats Didàctiques, moments de resum i recapitulació del que es va treballant.

Contemplar de manera sistemàtica en la seqüència i distribució dels continguts dins les
unitats Didàctiques moments de posta en relació i síntesi amb els continguts d’altres
Unitats Didàctiques prèviament treballades.

Criteris en relació al “com ensenyar”:

Pel que fa a la selecció i disseny d’activitats i tasques:

Diversificar els tipus d’activitats d’ensenyament i aprenentatge que es fan servir a l’aula
de manera habitual.

Plantejar tasques que puguin tenir diferents nivells de resolució.

Incloure en la programació de les àrees activitats de reforç i ampliació que puguin ser
utilitzades en moments i contextos diversos.

Programar seqüències d’activitats que suposin modificacions en el grau d’autonomia
dels alumnes en la resolució de les tasques.

Pel que fa a les formes d’intervenció i seguiment més immediates per part del professor:

Diversificar, de manera sistemàtica i planificada, els tipus i graus d’ajuda als alumnes en
el transcurs d’una determinada activitat o tasca.

Diversificar els llenguatges de suport per a la presentació d’informació nova als alumnes.

monica@alabart.cat

Realitzar un seguiment i valoració sistemàtics, amb criteris els més explícits possible, del
desenvolupament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge.

Pel que fa a la dinàmica i funcionament del grup-classe:

Construir un clima relacional a l’aula que es basi en l’acceptació, la seguretat i la
confiança mútues entre professor i alumnes.

Proposar tasques que puguin ser planificades, desenvolupades i avaluades de manera
relativament autònoma pels alumnes.

Oferir als alumnes la possibilitat de participar en el procés d’elecció/selecció de les
activitats a desenvolupar.

Emprar de manera sistemàtica estructures de treball cooperatiu a l’aula.

Pel que a l’organització i estructura del grup-classe, i l’ús de l’espai i el temps.

Estructurar situacions i formes de treball que possibilitin la confluencia simultània de
diferents tasques i ritmes de treball en un mateix moment.

Diversificar les formes d’organització i agrupament dels alumnes.

Diversificar les formes d’estructuració i els usos de l’espai i del temps en les situacions
d’ensenyament i aprenentatge.

monica@alabart.cat
Les adaptacions que tot professor posa en marxa a l’aula es poden situar en un continuum,
de les menys a les més significatives. Aquest continuum de menys a més es pot descriure
de la següent manera (MEC, 1992):

Adaptacions d’accés al currículum: són adaptacions dirigides a compensar les dificultats

d’alguns alumnes per accedir al currículum. Són modificacions o provisió de recursos
formals (temps i espai), materials, personals o de comunicació. Serien exemples d’aquest
tipus d’adaptacions totes aquelles que facin referència als espais, mobiliari, recursos
didàctics, textos, materials manipulatius, recursos tecnològics, sistemes i codis diferents o
complementaris al llenguatge oral...

Adaptacions curriculars: adaptacions que requereixen canvis en els objectius, continguts,

mètodes pedagògics i/o criteris d’avaluació; és a dir, serien adaptacions realitzades en els
elements curriculars que es deriven dels interrogants “què, com i quan ensenyar i avaluar”.
Exemples d’aquest tipus d’adaptacions serien: adequacions dels mètodes, tècniques i
estratègies d’ensenyament i /o avaluació, modificació del temps per assolir objectius, donar
prioritat a alguns d’aquests objectius...
Podem distingir entre adaptacions poc significatives i adaptacions molt significatives:

Adaptacions poc significatives del currículum: són aquelles adequacions que no

modifiquen substancialment la proposta comú, i intenten aconseguir els mateixos
objectius, treballant els mateixos continguts que seran avaluats amb els mateixos
criteris, però mitjançant estratègies metodològiques, seqüències o durades diferents.

Adaptacions significatives del currículum: són adaptacions que requereixen una

eliminació priorització o substitució, en vàries àrees curriculars, de continguts, objectius i
criteris d’avaluació referents a aprenentatges que poden considerar-se bàsics, proposant
uns altres de manera més o menys transitòria. Les adaptacions significatives del
currículum es poden concretar de diferents maneres. Una d’aquestes és l’Adaptació
Curricular Individualitzada (ACI), que s’ha comentat amb anterioritat al parlar dels
diferents nivells de concreció de les adaptacions. Un cas particular d’ACI són els
Programes de Diversificació Curricular. Aquests estan pensats per alumnes de més de
setze anys que es troben a Segon Cicle de l’ESO, que ja han repetit algun curs i es
preveu que necessiten d’aquesta adaptació per aconseguir els objectius mínims de
l’etapa.
Les adaptacions significatives del currículum han d’estar presidides per dos principis
generals: aconseguir la màxima normalització, i aconseguir una resposta el més
individualitzada possible a les necessitats dels alumnes per a que es produeixi el
desenvolupament d’aquests.

monica@alabart.cat