Accentuació: process per accentuar com cal.

1. Separar en síl·labes 2. Aguda, plana o esdruíxola? 3. Aplicar regles d’accentuació 4. Obert o tancat

– Diftongs: no se separen! Agudes: la síl·laba tònica és l’última terminacions a  sempre obert  à á

- decreixents: vocal + i/u Planes: la síl·laba tònica és la penúltima que
Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima s’accentuen i,u  sempre tancat  í, ú ì, ù
- creixents: gu + a/e/o qu + a/e/o
- Vocalisme tònic i vocalisme àton
! la i o la u poden funcionar a vegades com consonants: - Vocals tòniques: a e [ε] i o [ ‫ ]כ‬u
e,o  segons la pronunciació....

- quan van a principi de mot (ex: iaio) - Vocals àtones: a e i o u

vocal e,o solen ser...

- entre vocals (ex: feia, meues)

AGUDES vocal + s
- Normes: ! tan la [ε] com la [ ‫ ]כ‬es troben exclusivament en posició -en , -in tancades
tònica. Si fem un derivat i perd la tonicitat aquesta vocal
rr ss sc ix tj tg tz l·l tx tl tll tm tn mm nn
es tancarà. excepcions:
se separen
- mot compost: ben-estar, mil-homes...
- els nexes q porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà... - Divergències de tonicitat. Hi ha paraules que no tenen la AGUDES - açò, allò,
mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià. vocal això, arròs,
NO se separen qu gu ll ny ig vocal + s què,perquè,
PLANES rebò, resò
-en , -in
són agudes acaba en
- Diacrític: per a distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual. alfil elit humit però timpà diftong
avatar fluor interval policro tiquet
! que, què: només s’accentua quan cautxú futbol misantro m xandall
- és interrogatiu i equival a “quina cosa” ciclop handb p quilogr xassís
criquet ol oboé am xiclet
- va darrere de preposició + equival a “qual”
hoquei oceà radar ESDRÚI- majoritàriament
totes obertes si la
Raimon XOLES PLANES
Diacrítics més importants síl·laba de
són planes
amb accent sense accent darrere porta i/u
acne cardía intèrfon omòpla tèxtil
adequa c leucòcit t tòrcer
- bé, béns (possessions, adv. I - be, bens (corders) alvèol càstig magnetò paréixe torticolli
conj.) - deu, deus (numeral, verb amonía conéix fon r véncer ! Doble accentuació:
- déu, déus (divinitat) deure) c er medul·la policíac vertigen Hi ha paraules que admeten una
- dóna, dónes (verb donar) - dona, dones (sexe femení) doble possibilitat d’accentuació majoritàriament
atmosfe córrer meréixer rèptil zodíac
- és (verb ser) - es (pronom reflexiu) en: obertes
ra créixe míssil témer
- féu (verb fer en passsat) - feu (verb fer) austríac r Marràqu termòs
- fóra (verb ser) - fora (adverbi lloc) - els compostos de –edre excepcions:
espàrt eix tat
- mà (part del cos) - ma (possessiu) ac (ex:pentaedre o pentàedre)
- més (quantitatiu) - mes (part de l’any) - algunes paraules com: imbècil - fórmula,
etíop
- mòlt, mòlta (verb moldre) - molt, molta (quantitatiu) o imbecil, xofer o xòfer, pólvora,
són esdrúixoles tómbola,
- món (planeta) - mon (possessiu) dòmino o dominó, càstig o
aurèola èczem Etiòpia olimpía pneumò ESDRÚI- góndola,
- móra, móres (fruit) - mora, mores (dona àrab) castic...
Àtila a Himàlaia da nia XOLES tórtora,
- nét, néta, néts, nétes (d’una - net, neta, nets, netes (adj. de
diòptria elèctr període rubèola església,
família) neteja) Recordar també els adverbis
ode Dénia...
- ós, óssa, óssos, ósses (animal) - os, ossos (part anatòmica) acabats en –ment.
- pèl, pèls (cabell) - pel, pels (per+el, per+els) - s’accentúen solament si - formes
- què (relatiu tònic, interrogatiu) - que (relatiu sense prep. / l’adjectiu femení, sobre el qual esdrúixoles
- sé (verb saber) exclamatiu) es forma l’adverbi, s’accentua dels verbs de
- sí (afirmació) - se (pronom reflexiu) (ex: ràpida -> ràpidament) la 2a
- sóc (verb ser) - si (conjunció) conjugació
- sòl, sòls (terra) - soc (calçat, tros de fusta) (ocórrega...)
- són (verb ser) - sol, sols (astre, nota, verb
- té (verb tenir) soler)
- ús (acció d’usar) - son (acte de dormir)
- véns, vénen (verb venir) - te (planta, infusió, lletra i
- vés (verb anar) pronom)
- us (pronom feble)
- vens, venen (verb vendre)
- ves (reducció de veges)
!! mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també
aquest accent: besnét, adéu....
!! monosíl·labs que no son diacrítics NO PORTEN ACCENT

Dièresi: signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u.

!!! si podem accentuar accentuem. No es pot posar dièresi. Dièresis camuflades: hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u
formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi:
Funcions:
- traïdor
- Marcar la pronunciació de la U en : güe, güi qüe, qüi
- Trencar diftongs decreixents (vocal + i/u) : - continuïtat
- espontaneïtat
o les vocals del “diftong” es pronuncien en emissions de veu diferents: raïm, veïna... - heterogeneïtat / homogeneïtat
o per a indicar que la i/u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola: - suïcidi
conduïa, produïa
- diürètic
NO PORTEN DIÈRESI PORTEN DIÈRESI - ensaïmada
- arruïnar
Verbs de la tercera conjugació (-ir): ex. agrair Verbs de la tercera conjugació (-ir): ex. agrair - agraïment
!! INFINITIU agrair
!!FUTUR agrairé
!! GERUNDI agraint
!!CONDICIONAL agrairia

feia, queia, duia, veia, creia, deia...(per fonètica) IMPERFECTE agraïa

PARTICIPI agraït
PRESENT agraïsc
SUBJUNTIU agraïsa

- Mots acabats en el sufixos (precedits de vocal): - proïsme, lluïsme

-isme egoisme
-ista egoista

- Mots compostos amb el prefixos: !! no es consideren compostos:

- reüll
anti- antiinflamatori - formes del verb reixir : reïsc, reïxes, reïx....
co-
contra- contraindicació
re- reincidència
semi-
auto-
pre- preindustrial

- Paraules que acaben en les terminacions

llatines (precedides de la vocal i):

-us Màrius
-um harmònium, linòleum.....
- Alguns derivats de cultismes que porten
dièresi encara que el mot primitiu tinga
diftong:
o Fluïdesa (fluid), trapezoïdal
(trapezoide), arcaïtzant (arcaic),
europeïtzant (europeu),
heroïcitat (heroi)