‫ُدرـوس الثقافة العرـبية‬

Josep Gregori
IES La Serreta de Rubí.
Curs, 2005-2006.
serretajosepgregori@gmail.com
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫لاــعـرـبـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
 ‫ُدرـوس الثقافة العرـبية‬
• No volem la guerra, volem la pau
• http://www.telenoticies.com/especials/iraq/
‫لاــعـربـية ‪El món àrab‬‬ ‫لاــعـلاــمـ‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة لاــعـربـية‬
‫ُدرـوـس لث‬
Índex‫رس‬
‫فــ‬
‫هـ‬
1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui
2.Varietats d’origen socioeducatiu
3.La funció dels difunts TAE o aules acollida en l’adquisició de la
llengua bàsica de l’ensenyament.
4. La literatura àrab. Grans trets
5. L’Islam. Els 5 pilars.
6. Textos alcorànics controvertits per comentar.
1. Bibliografia i enllaços a la xarxa. Novetats.
• Imatges.
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫لاــعـرـبـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
Curs de cultura àrab
el Marroc
‫غـرب‬
ُ ‫لاــَم‬
Curs de cultura àrab
‫لاــعـرـبـية‬ •
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui.‫لاــضـاد‬ ‫غـة‬
‫لـــ‬
L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu- que, en
els nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el món. Va ser
codificada pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el califat d’Othman, un
dels 4 successors del profeta Muhàmmad. El text més antic que es coneix en llengua
àrab és, precisament, l’Alcorà, que en àrab vol dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més
prim encara, podem dir que el model de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans
pren la base del dialecte quraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o
versions fetes de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de
Rússia i editada a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel
rei Fuad d’Egipte i publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua catalana,
dissortadament, s’han perdut les dues versions o edicions medievals fetes durant el
regnat de Pere II de Catalunya-Aragó, l’una per Francesc Saciota l’any 1382, i l’altra
apareguda, possiblement, a Perpinyà el 1384. Cal que deixem ben clar, tanmateix, que
l’àrab clàssic, fusha o literari mai no ha estat una llengua materna o vernacla, sinó més
aviat una llengua de cultura o koiné , emprada en els àmbits d’ús administratiu,
comercial, literari i dels mitjans de comunicació actuals moderns. En altres mots, un
marroquí àrab i un iraquià parlen dialectes àrabs- si són arabòfons, és clar!- ; però poden
arribar a no entendre’s si fan servir els seus respectius dialectes nadius. Per això, doncs,
l’ús de l’àrab estàndard modern els permet, sense gires dificultats, de comunicar-se
quotidianament. El que podem extreure de tot plegat és que el grau d’alfabetització és
fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint l’àrab, ja que el berber ha restat en un
segon grau- i la coneixença d’altres llengües occidentals com és el cas del francès.
Curs de cultura àrab
‫لاــعـربـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència
regional o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees
geogràfiques ben diferenciades, amb característiques identificables, a causa
de les distintes i successives etapes polítiques en l’expansió de l’Islam, o de la
convivència de la llengua àrab amb les llengües autòctones no àrabs- com és
el cas del berber i dels seus dialectes al nord de l’Àfrica- i amb els diversos
dialectes nacionals, o per la influència de la llengua de la potència colonial del
moment, o el desenvolupament econòmic i social de la zona. A resultes de tot
això, tenim les zones dialectals següents:

• 1.L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats Àrabs Units, el

Iemen i l’Iraq.
• 2.El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.
• 3.Egipte, Sudan i Líbia.
• 4.El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫لاــعـربـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
Curs de cultura àrab
‫لاــعـربـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 2.Varietats d’origen socioeducatiu.
• No ens podem estar de deixar ben palès el fet que el nivell cultural i
l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns països és, avui, bastant
deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual cosa fa que el dialecte
local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per exemple, a Algèria, on
s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre, gairebé, l’àrab; una bona
política d’ensenyament- malgrat la clara repressió que pateix la llengua
berber- pot “esmenar”, amb pocs anys, el problema lingüístic de la pèrdua
de les llengües pròpies del país. Altres varietats d’aquest tipus serien les
determinades per les característiques del nucli familiar en el qual es viu:
tothom sap que no s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de
promoció laboral a una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com
ocorre a Algèria, fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest
país no emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• Funcions del tutor o tutora d’acollida
• El tutor o tutora d’acollida tindrà les funcions següents:
• 1. Coordinar-se amb el servei d’interpretació/orientació i mediar entre el
centre i la
• família.
• 2. Realitzar avaluacions inicials i col·laborar en l’elaboració
d’adaptacions curriculars.
• 3. Gestionar l’aula d’acollida.
• 4. Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i d’inclusió
social.
• 5. Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de
referència.
• 6. Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació
intercultural al procés
• educatiu.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
La coordinació del tutor o tutora d’acollida amb la resta de
professorat,
• especialment amb el coordinador lingüístic o la coordinadora lingüística i els tutors o
tutores dels grups de
• referència on s’ha adscrit l’alumnat i amb els professionals especialistes –EAP,
psicopedagog/a i mestre/a de pedagogia terapèutica-, en el marc de la comissió
d’atenció a la diversitat, haurà de ser l’element clau de les decisions avaluatives,
organitzatives i curriculars que es prenguin per afavorir la seva integració escolar.
• Els centres amb alumnat que assisteix a un TAE10 o a cursos específics per a
• l’aprenentatge de la llengua externs al centre han de garantir la coordinació de les
• actuacions i organitzar el seus recursos perquè aquest alumnat pugui seguir un
• currículum adaptat a les seves necessitats durant les hores d’estada en el centre,
• procurant sempre afavorir la seva relació amb el grup-classe al qual està adscrit.
 Curs de cultura àrab
Què és l’aula d’acollida?

• Annex 4. Aula d’acollida

• L’aula d’acollida és un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre
educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i
que ajuda el professorat davant els nous reptes educatius.
• Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures
curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc., que garanteixen
l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a
l’aula ordinària.
• A l’ensenyament secundari pot ser un espai físic, però en altres nivells es pot
considerar com el conjunt d’estratègies del centre en relació amb:
• a El nomenament d’un tutor o tutora d’acollida, preferentment amb destinació
• definitiva al centre.
• b La gestió del temps curricular de l’alumnat, tenint en compte una dedicació
aproximada de 12 hores per a l’aprenentatge intensiu de la llengua. Caldrà
• vetllar que no interfereixi en aquelles matèries que faciliten el procés de socialització
de l’alumne/a.
• c La creació d’un fons documental que reculli els materials didàctics a utilitzar i
propostes metodològiques per optimitzar-ne l’ús
Curs de cultura àrab
Què és l’aula d’acollida
• Les pautes per al professorat de les diferents àrees que permetin reforçar el procés
d’enriquiment lingüístic i cultural: estructures lingüístiques, vocabulari
• bàsic, competència comunicativa, coneixement de l’entorn...
• e L’avaluació inicial per permetre el disseny de programacions adaptades.
• f El seguiment dels alumnes i l’acció tutorial que garanteix la coordinació amb
• l’equip docent i la incorporació progressiva de l’alumne a l’aula ordinària.
• g La comunicació amb la família per establir lligams de col·laboració.
• h La coordinació amb els serveis externs al centre.
• i La coordinació de tots els docents implicats.
• El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no obstant, no
hem
• d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que
s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una
“responsabilitat” del tutor o tutora d’acollida, sinó de tota la comunitat educativa.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA
ÀRAB:
• Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura. Ministerio de
cultura. Madrid, 1980.
• Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed.
Cátedra,1988.
• Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en
preparació).
• Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel intermdio.
Ed. CantArabia. Madrid, octubre 1991.
• Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores.
Madrid 2003.( Inclou cinta de cassette) .
• Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe ( Inclou
cinta). Grup Arab. València 1997.
• www.islamicat.com ( per aprendre cal·ligrafia àrab)
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• http://www.aldadis.info/teclado.htm ( teclat virtual per escriure en àrab)
• www.edu365.com/catala_arab/index.htm
• http://www.aldadis.info/inicio.htm
• ( portal de cultura àrab on trobareu tota mena d’enllaços).
• http://www.bib.ub.es/www8/monarab.html
• http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor/ ( la meva pàgina personal)
• www.eurotalk.co.uk ( CD per l’aprenentatge interactiu de llengües). També hi ha un
CD d’aprenentatge del català des de diverses llengües.
• ( àrab, xinès, rus, urdu,...) És un material magnífic per introduir el català.

• BIBLIOTEQUES I MÚSICA:
• www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona)
• www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música)
• http://www.alsaherfans.com/index.php . Novetat.
• http://www.mybiznas.com/fayrouz/
• http://www.elissalb.com/
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
‫اـإلسالم ‪• Islam‬‬
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫أرـكان اـإلسالم‪els preceptes de l’Islam‬‬

‫•‬
‫‪http://amwaj.org.il/ramadan/pillars.html‬‬
‫‪• http://dalil-alhaj.com/photos.htm‬‬
‫أرـكان اإلسالـم •‬
‫‪•  ‬‬
‫شــهــداـة أنالـ لإـهـ إـال لاــلـهـ وـأن مـحمــا ًدـ رســول لاــلـهـ‪• 1-‬‬
‫وإقــاـم لاـصــالة‪• 2-‬‬
‫لزكاــاـة‪• 3-‬‬ ‫وإيـتـءاـ‬
‫وـصـوـم رـمـضـان‪• 4-‬‬
‫ال‪• 5-‬‬
‫عـ ليإـهـ سـبي ً‬ ‫من استاـطـ‬ ‫وـحج لاـبيت لـ‬

‫•‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• ELS MESOS DE L’ANY. CALENDARI DE L’HÈGIRA I DE LES
PRINCIPALS FESTES RELIGIOSES.
• L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es
divideix en 12 mesos de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència de 10
o 11 dies respecte del calendari solar de l’era cristiana. Aquest
cicle lunar, doncs, fa que les estacions de l’any no coincideixin
sempre amb els mateixos mesos. El primer any del calendari
musulmà coincideix amb l'inici de la peregrinació del profeta
Muhàmmad de la Meca a Medina ( l’hègira), l’any 622 de la
nostra era cristiana.
• Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
Curs de cultura àrab
‫لاــحجـ‬ La peregrinació
• http://www.tohajj.com/
 Festes del Marroc

        Festes nacionals 

                    1 de gener  any nou                        
11 de gener aniversari del Manifest de la Independència                        
1 de maig Festa de Treball.                       
  30 de juliol Festa de l’entronament del rei.
14 de agost aniversari de la Recuperació de la Província de Oued Eddahab
                        
20 de agosto Festa de la Revolució del Rei i del poble.                 
    21 agost Festa de la Joventut                       
  6 de novembre Festa de la Marxa verda.                       
18 de novembre  Festa de la Independència     
    Festes religioses segons el calendari àrab                       
Aniversari del naixement del Profeta Mahoma.
Festa El Aid Srii
Festa del Fatih Mouharam
Festa del Aid Kabir
http://www.maec.gov.ma/madrid/PagesHtml/FiestaMar.htm
Enllaç a l’ambaixada del Marroc a Madrid .
Les festes religioses Curs de cultura
àrab
‫افة‬
• ‫اــقـ‬
‫ثم‬
‫ ُم ّ َحرلـ‬
‫س‬Muharram.
‫ُدرـوـ‬ Festes: Rasu-l sannati l-higriyya (Cap d'any);
Axura ‫( عاشورـة‬mort de Hussain, nét del Profeta )‫ صفَر‬Safar‫ِبرـيع ا َ َوألـل‬
َ ّ ُ َ
Rabiu l-awwal. Festes: Maulidu l- nabí( dia 12). Naixement
Muhammad. Mort del Profeta: 13 d'aquest mes a Medina.‫يع الثّا ِني‬ ُ ‫َ ِبرـ‬
Rabiu l-thani‫مادى ا ّ َوألـل‬ َ ‫ ُج‬Gumada l-ula.‫مادى الثّا ِنيّة‬
َ ‫ ُج‬Gumada at-
Thàniyya‫ َ رـ َجب‬Rajab. Laylatul-migrag(27). Ascensió o Isrà de
Muhammad.‫ َش ْعبان‬Xaaban‫ َ ر َـمضان‬Ramadà .Laylatu al-Qadr ‫ليْل َ َُة‬
‫(القدر‬Veg. sura 97). Mes del dejuni musulmà!‫الصوـم الكبير‬ ّ ‫شهر‬‫َّشوـال‬
Xawwal. Id al-fitr‫يد ال ِف ْطر‬ ُ ‫ ( ِع‬Festa de trencament del dejuni)‫ُذ و القَ َْع ِدـة‬
Du al-Qàdah‫ج ِة‬ ِ ‫ ُذ و‬Du al-Higgah. Festes: Idu al-Adha( dia 10).‫يد‬
َ ّ ‫الح‬ ُ ‫ِع‬
‫حى‬َ ‫ ا َألـ ْض‬.És el final del pelegrinatge o Hagg a la Meca ,a l'Aràbia
Saudita. S’hi sacrifica un xai a prop de la ciutat de Mina. És la festa
gran del món musulmà.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ ُدرـوـس لث‬El bressol
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 2.Període dels muhadramun o dels contemporanis
del profeta Muhàmmad i dels quatre primers califes.
• És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan Ibn
Thàbit, predilecte del profeta.

• 3.El període omeia ( 661-750).

• La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió
islàmica a fora d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i
fructífer amb la cultura persa i mesopotàmica. El
llenguatge adquireix una exuberància i encarcarament.
Com a exemples en tenim: Al-Ahtal,Garir i Farazdaq.
Curs de cultura àrab
‫لاــعـربـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• LA POESIA I LA LITERATURA ÀRAB.
• ‫بي‬
ّ ‫األدب العرـ‬
• La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es corresponen,
aproximadament, amb els de la història política.
• 1.El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ ignorància”,
• Comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En realitat, la primera
obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la poesia, cap dels versos coneguts no és
anterior a l’hègira en 150 anys, però la seva absoluta perfecció els mostra com el fruit
d’una tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta poesia són les regions del
Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La llengua de la poesia preislàmica
és una koiné de dialectes de les esmentades regions. La forma estròfica s’anomena la
qassida. El poeta, Xàïr, “ qui sent” era considerat en aquesta societat com a posseïdor
d’un carisma o tarannà sobrenatural i acomplia una funció social importantíssima. Per
això, doncs, es diu que la poesia és el divan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica
va ser transmesa per memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven són
els muaal·laqat “ els penjats” .Es diu que eren poemes d’or penjats a les parets de la
Meca. Exemples: Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr, Labib,...
Curs de cultura àrab
‫لاــعـربـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 4.El primer període abbàssida ( 750- 1000)
• La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen un
munt de traduccions a la cultura àrab d’obres de les cultures
gregues, siriana i persa. Els poetes d’aquesta època abandonen
o bandegen la qassida clàssica i tripartida. Conreen la poesia
amorosa i bàquica “ del vi”. Apareix- segons els crítics- l’estil
modernista. El fundador d’aquest moviment modernista és
Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre d’altres. També cal que
destaquem Abu Firàs al-Hamdani. Ple que fa a la prosa, es
desenvolupa extraordinàriament. Ibn al-Muqaffa ( mort el 759)
inaugura el cicle de narracions de caire oriental amb el seu
famós llibre Kalila wa Dinma. El gran Ramon Llull ( escriptor
mallorquí), de segur que el va conèixer per tal d’escriure El llibre
de les bèsties. També hi tenim, en aquest període, el gran al –
Jàhiz ( veg. contes tradicionals àrabs). La mística, doncs,
excel·leix amb Algatzell ( mort el 1111).
Curs de cultura àrab
‫لاــعـرـبـية‬ ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• El místic més cèlebre o important, sens dubte, és al-Hallag
( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la figura del
gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure la destrucció
del califat de Còrdova, les guerres civils l’anarquia. Malgrat
això, va escriure el 1022 El collar de la coloma, Tauaq Al-
Hamama, a la ciutat de Xàtiva. És, no hi ha cap mena de
dubte, el tracta d’amor més bell mai escrit ( Veg. la traducció
d’Emilio García Gómez. Ed. Alianza Editorial, amb un pròleg
de José Ortega y Gasset).
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 5 El segon període abbassída ( 1058- 1258)
• La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària i
cultural.Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri. Ibn al-
Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions místiques. Sovint
no es coneix la influència que els místics àrabs han tingut en els
místics castellans o els trobadors de l’amor cortès. En teologia,
destaquem al-Gazzali o Algatzell, el qual exercir una influència a
l’occident amb el literat mallorquí Ramon Llull. Hi cal esmentar
historiadors de totes les branques com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn
Batuta,etc. Per acabar, sorgiren les anomenades novel·les de
cavalleria: sirat antar; hitorietes i col·leccions de contes com Les mil i
una nits( veg. traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins,
quan els regnes de taifes havien provocat una crisi profunda,
aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja d’Alzira, Ibn
Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València, ...
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• 6.La Nahda o el renaixement‫لاـنهضـة‬
• Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou. Les
causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura
occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte i al
Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any 1988, amb
la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci Nagib Mahfuz ‫نـجيب‬
)1922( ‫ محفـوظ‬. Principi i fi, El carreró dels miracles, El cafè de
Quxtumar, etc. Aquest escriptor, encara viu, conrea una novel·la
social i compromesa que li va provocar un atac terrorista. Amb
aquest guardó a Nagib Mahfuz, doncs, es reconeixia per part
d’Occident la importància d’una generació d’escriptor i d’escriptores,
nascuts poc abans de la guerra europea, i que van renovar i
modernitzar la llengua àrab i la tradició literària clàssica de la
cassida.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• Autors destacats com l’egipci Taha Hussain, introductor
de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al-Ayyam(1921)
Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl Nuaymna, etc. La
majoria dels literats àrabs actius avui dia són, però, els
que pertanyen a la generació posterior de la creació de
l’Estat d’Israel ( 1948). Gairebé tots ells, entren en
discussió o dialèctica amb la tradició religiosa o
alcorànica que ja no els dóna resposta per entendre els
nous reptes de la nova situació mundial.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• Llavors, neix l’anomenat “ vers lliure”, on cal destacar
l’obra dels iraquians Badr Xàker al-Sayyab i Abd el-
Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran. Destaquen-
presentment- els poetes sirians Nizar Qabbani, el
palestí Mahmud Darwix (veg. Menys roses. Estat de
setge.( darrer poemari), Samih al- Qàssim; els egipcis
Muhàmmad al-Faytur, el marroquí Muhàmmad Xukri
( veg. El pa de cada dia. Ed Bromera). Pel que fa al
teatre, també fou un altre gènere introduït a causa de la
influència occidental. L’únic dramaturg que assolí una
certa importància fou Tawfiq al-Hakim (1903).
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST:
Us recomano,pel que fa a literatura, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com
-L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M. Perujo), Barcelona,
Proa,2001.
-Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001.
Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997.
-Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García gómez. Ed. Alianza Editorial.
-Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemes árabes en sucontexto. Selecció, presentació,traducció i
notes. Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998.
-Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión ,1980.
-Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión
Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión.
- Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión.
16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. Traducció de Josep R Gregori i
Josep Piera. Desembre de 2002.
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i Anna Gil. Servei de
Publicacions de la UAB, maig de 2002.
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra, 2002
La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana . Edició d'Abdulhahdi Ssadoun i
Josep Ramon Gregori. Edicions Llibres de l'índex, gener 2005.
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• "12 robaiyat d’Ibn al-Zaqqaq de València" / amb Josep-Ramon Gregori.
[Text dels poemes en àrab i català.] Reduccions: revista de poesia. Vic.
Núm. 81 (des. 2004), p. 78-87.
• De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat, esplendor del cuarteto
oriental / edición; traducción con Anne-Hélène Suárez (poemas chinos) y
Josep Ramon Gregori. (poemas árabes). [Ed. trilingüe chino-español y
árabe-español.] Barcelona: Azul, 2004 (La otra palabra. Serie asiática).
• http://www.iraqipapers.com/josep_poems.htm
• http://www.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ramon
%20Gregori ( Vocabulari àrab_català per matèries bàsic )
• Viatges Ibn Battuta. Ed. Proa i traduïts per Manuel Forcano i Margarida
Castells. Barcelona, 2005. Novetat!!!
• http://www.ub.es/arab/
• ( departament de filologia àrab de Barcelona).
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• WEBS D’INTERÈS:
• www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi
trobareu de tot!)
• www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc)
• www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid)
• www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar)
• www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica)
• www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya).
• 16 poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. Traducció de
Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002.
• Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i
Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002.
• Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,2002
Curs de cultura àrab
La religió ‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
 Curs de cultura àrab
‫الدـيـن‬
Textos alcorànics per
comentar
‫تفسير نُصوـص قُرـآنية‬
Textos alcorànics per comentar
Textos alcorànics per comentar
• Capítol de la Perfecció (112. Sura al-Ikhlâç: mequina, 4
versicles)
• 1. bi-smi-L·lah ir-rahmân ir-rahîm qul huwa Al·lahu ahad [En nom de
Déu, abundantment, permanentment compassiu, digues: Ell és Déu,
u] 2. Il·lahu ç-çamad [Déu, l'etern]
3. lam ialid wa lam iulad [No ha engendrat ni ha estat engendrat]
4. wa lam iakun l·lahu kufu`an ahad [No hi ha res que a Ell
s'assemble]
Textos alcorànics per comentar
‫قـآنيـة‬
‫رـ‬ ‫صـص‬
‫نـو‬ ‫فسريـ‬
‫تــ‬EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA
“ En el nom de déu Únic, el Compassiu per excel·lència , el molt misericordiós!
Lloat sigui Déu , el senyor de tot i de tots,
Senyor de l’univers sencer, visible i invisible,
El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós ,
L’Amo i Senyor del dia del judici final,
Dia de la religió vertadera
Dia del judici de la història.
A tu sols servim.
A tu sols preguem.
En tu sols confiem.
Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns , mostra’ns el camí segur,
El camí dels qui vols ajudar generosament,
No dels qui i t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen”
‫‪Textos alcorànics per comentar‬‬
‫قـآنيـة‬
‫صـص رـ‬
‫فسريـ نـو‬
‫تــ‬
‫اهلل الرـحمن الرـحيم‬
‫خل ََق‬ ‫اس ِم َ ِ ّبرـ َكال َّ ِذي َ‬ ‫ْ‬
‫ا َقْرأـ ِب ْ‬
‫ان ِم ْن َعل ٍَق‬ ‫نس َ‬ ‫خل ََق الْإِ َ‬ ‫َ‬
‫ا َقْرأ ْـ َو ّبُرـ َك ال ْأ َ َ ْكر ُـم‬
‫عل َّ َم ِبالْقَل َ ِم‬ ‫ال َّ ِذي َ‬
‫ان َما ل َْم يَ ْعل َْم‬ ‫نس َ‬ ‫َعل َّ َم الْإِ َ‬
‫ان ل ََيط ْ َغى‬ ‫نس َ‬ ‫َكلَّا إِ َّن الْإِ َ‬
‫استَ ْغنَى‬ ‫َ‬
‫أن َّ آُرـهـ ْ‬
‫إِ َّن إِل َى َ ِ ّبرـ َك ُّالرـ ْج َعى‬
‫تال َّ ِذي يَن ْ َهى‬ ‫َأَرأ َـيْ َ‬
‫َع ًبْادـ ِإذَا َصلَّى‬
‫عل َى ال ُْه َدى‬ ‫ان َ‬ ‫ت ِإن َك َ‬ ‫َأَرأ َـيْ َ‬
‫أ َ ْو َ َأـم َر ِبالتَّ َقْوـى‬
‫ب َ تَوـ َولَّى‬ ‫تإِن َك َّذ َ‬ ‫َأَرأ َـيْ َ‬
‫أَل َْم يَ ْعل َْم ِبأ َ َّن الل َّ َه َيَرـى‬
‫َاص َي ِة‬
‫َكلَّا لَئِن ل َّ ْم يَنتَ ِه لَن َ ْسفَ ًعا ِبالن ّ ِ‬
‫اطئَ ٍة‬ ‫خ ِ‬ ‫ن َ ِاـص َي ٍة َكا ِذ َب ٍة َ‬
‫ع نَا ِديَه‬ ‫َفل ْ َْيدـ ُ‬
‫ع ّال ََبزـا ِن َي َة‬ ‫َس ْنَدـ ُ‬
‫ب‬‫اس ُج ْد َ اوـقْتَ ِر ْ‬ ‫َكلَّا ل َا تُ ِط ْع ُه َ وـ ْ‬
Textos alcorànics per comentar
‫قـآنيـة‬
‫صـص رـ‬
‫فسريـ نـو‬
‫تــ‬
• Sura 96

• EL COÀGUL DE SANG
• En el nom de Déu Únic,
• El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
• Llegeix! Recita
• En el nom del teu Senyor, que t’ha creat!
• Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang.
• Llegeix! Recita
• El teu Senyor és el més Noble, el més Generós!
• Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure.
• Ensenyà a l’home el que ignorava! (...)
• ( Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les
coincidències amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació
del missatge diví, i Muhàmmad, el segell dels missatgers; és a dir, després
d’ell, ja no n’hi ha cap! )
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• LA LLUM
• L'Alcorà aconsella les dones perquè es cobreixin els pit però no pas els cabells ni la
• cara: “” "digues a les creients … que
• cobreixin el seu escot amb el mocador…" (Alcorà 24,31).
• (...) Digues als qui són bons creients , bons musulmans,
• que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa
• i controlin molt bé els apetits sexuals.
• És millor i és més pur!
• Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu!
• Digues també a les creients que abaixen la vista,
• Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals;
• Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç ,
• Llevat dels que són més externs;
• Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit;
• Que només mostrin els seus adorns
• Als seus marits,
• Als seus sogres,
• Als fills i fillastres,
• Als seus germans,
• Als nebots (...) ( versicles 30-32)
‫ألنكاح‬
‫تفسير نصوـص قرـآنية‬
ِ ْ ‫َات َحتَّى ي ُْؤـ ِم َّن َو َألـ َم ٌة ُّمْؤـ ِمن َ ٌة َخيْ ٌر ِ ّمن ُّم‬
• ‫شرـك َ ٍة َول َْو‬
El casament ِ ‫شرـك‬ ِ ْ ‫حوـا ْ ال ُْم‬ ُ ‫َوال َ تَن ِك‬
‫ين َحتَّى يُْؤـ ِمنُوـا ْ َول ََعبْدٌ ُّمْؤـ ِم ٌن َخيْ ٌر ِ ّمن‬ َ ‫شرـ ِك‬ ِ ِ ‫حوـا ْ ال ُْم‬ ُ ‫جبَتْك ُْم َوال َ تُن ِك‬ َ ‫ع‬ ْ ‫َأـ‬
‫ع َو ِإل َى ال َْجن َّ ِة‬ ُ ‫ون ِإل َى الن َّ ِار َوـالل ّ ُه يَ ْد‬
َ ‫ع‬ ُ ‫جبَك ُْم أ ُ ْول َـ ِئ َك ي َ ْد‬ ْ ‫ُّم ْش ِر ٍك َول َْو َأـ‬
َ ‫ع‬
َ ‫اس ََعل َّ ُه ْم يَتَ َذـك َُّرـ‬
‫ون‬ ‫َوـال َْم ْغ ِ َفرـ ِة ِب ِإ ْذ ِن ِه َويُبَ ِيّ ُن آيَا ِت ِه لِلن َّ ِ ل‬
“No us caseu amb associadors d’aquesta mena, fins que no creguin en el Déu Únic! Un
esclau creient és molt millor que un associador , malgrat que aquest us agradi. Aquests
us criden i inviten a anar al foc, a anar a l’infern . Déu invita a anar al paradís, als bells
jardins! Ell també invita al perdó, que Ell concedeix! Ell mostra a al gent amb claredat els
seus miracles, cada versicle del Seu missatge, del llibres sant. Perquè així es deixin
convèncer pels qui recorden l’acció de Déu! ”(...) v. 221
Curs de cultura àrab
El menjar
Pel que fa als animals que es poden consumir, esdevenen prohibits si no has estat morts
d’acord amb un ritual determinat. Aquest ritual, que requereix pronunciar el nom de Déu en el
moment del sacrifici, posar el peu sobre la víctima orientada cap a la Meca (Aràbia Saudita) i
degollar-la deixant escolar tota la sang, queda exclòs en la pesca ( Alcorà,5, 96-97). Es
recomana també que alguns productes com la ceba, l’all o el porro no es mengin abans
d’acudir a l’oració col·lectiva a la mesquita, perquè la tradició conta o explica que no eren del
gust del Profeta. “ Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots
vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no matats
ritualment al davant nostre, la sang i la carn de porc altres porcins, i tampoc si s’ha
ofert a altres deïtats,,,” Al-Bàqara 173.
‫عل َيْك ُ ُم ال َْميْ َت َة َ و ّـَالد َـم َول َْح َم ال ِْخن ِزي ِر َ َوـما ُ أِـه َّل ِب ِه ل ِ َغيْ ِر الل ّ ِه‬
َ ‫ِإن َّ َما ّ َحر َـم‬
‫يم‬ٌ ‫ور َّ رـ ِح‬
ٌ ُ ‫غف‬ َ ‫عل َيْ ِه إِ َّن الل ّ َه‬ َ ‫عا ٍد فَال ِإث َْم‬ َ َ ‫غيْ َر َباٍـغ َوال‬ َ ‫ف ََم ِن ْاـضط ُ َّر‬
El menjar‫اـألكـل‬
Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots
vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no
matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de porc altres porcins,
i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-Bàqara 173.
‫ير َوـ َما ُأـ ِه ّ َل ِب ِه لِ َغيْ ِر الل ّ ِه َف َم ِن ا ْـض ُط ّ َر‬ ِ ‫عل َيْك ُُم ال َْميْتَ َة َوـال َّدـ َم َول َْح َم ال ِْخ‬
ِ ‫نز‬ َ ‫ِإن ّ ََما َح ّ َرـ َم‬
ٌ‫ور ّ َرـ ِحيم‬
ٌ ‫غ ُف‬ َ ‫عل َيْ ِه ِإ َّن الل ّ َه‬
َ ‫عا ٍد َفال ِإث ْ َم‬ َ َ ‫غي ْ َر بَا ٍـغ َوال‬
َ
‫اب َ وـاأل َ ْز َالُـم ِ رـ ْج ٌس ِّم ْن‬
ُ َ ‫نص‬ َ ‫األ‬
‫ـ‬ ‫و‬ ‫ر‬ ‫س‬ ِ ‫ي‬‫ْم‬
َ ُ ْ َ َ ُ ْ ‫ل‬
‫ـ‬‫و‬‫ا‬ ‫ر‬ ‫م‬‫ْخ‬
َ ‫ل‬‫ا‬ ‫ا‬ ‫م‬
َ َ ّ ‫ن‬‫إ‬
ِ ْ
‫ـ‬
‫و‬ ‫ا‬ُ ‫ن‬‫م‬‫ـ‬
‫آ‬
َ ‫ين‬
َ ‫ذ‬ِ َ ّ ‫ل‬ ‫ا‬ ‫ا‬ ‫ه‬ َ
َ ّ ‫يَا أ‬
ُ ‫ي‬
‫ون‬َ ‫ان َفاـ ْجتَنِ ُبوُـه ل ََعلَّك ُ ْم تُفْلِ ُح‬ ِ َ ‫الشيْط‬
َّ ‫ل‬ ِ ‫ع َم‬
َ
• Pel que fa al vi, l’Alcorà ofereix una sèrie de consideracions o consells
que van des de l’aprovació fins a judicis més severs, però mai no en fa
una prohibició taxativa o radical. Vegeu els exemples següents:
• Dels fruits de les palmeres i de les vinyes n’obteniu una beguda
embriagadora i un bell aliment. En veritat, en això hi ha un signe per a
la gent que raona ( Alcorà,16,67-69).
• Et pregunten sobre el vi i els jocs d’atzar. Respon: ambdós contenen
un gran pecat i un gran avantatge per als homes, però és més gran el
seu pecat que la seva utilitat ( Alcorà, 2, 216-219).
• Creients! No us acosteu a l’oració en estat d’embriaguesa; espereu fins
que sapigueu el que us dieu. (Alcorà, 4, 43-46)
• Creients! Amb certesa el vi, el joc, els ídols i les fletxes endevinatòries
no són més que una abominació de Satanàs. Eviteu-los! (Alcorà, 5, 90-
92).
‫يل‬
ٍ ‫عا ِ ِبرـي َس ِب‬ َ َّ ‫ُون َوال َ ُجنُبًا إِال‬ َ ‫الص َالَـة َ أوَـنتُ ْم ُسك َ َارـى َحتَّ َى تَ ْعل َُما ْوـ َما تَقُول‬ َ ‫يَا أَيُّ َها ال َّ ِذ‬
َّ ‫ين َآـمن ُا ْوـال َ تَ َقْ ُبرـا ْوـ‬
‫عل َى َسفَ ٍر أ َ ْو َجاء َأـ َح ٌد ِّمنكُم ِّمن ال َْغآئِ ِط أ َ ْو َالـَم ْستُ ُم النِ ّ َساء َفل َْم‬ َ ‫َحتَّ َى تَ ْغتَ ِسل ُا ْوـ َو ِإن ُكنتُم ْ َّمرَـضى أ َ ْو‬
‫غفُ ًوراـ‬
َ ‫ع ّ ًفُاوـ‬
َ ‫ان‬ َ ‫تَجِ ُدا ْوـ َماء َفتَيَ َّم ُما ْوـ َص ِع ًيادـ طَيِّبًا َف ْاـم َس ُحا ْوـ ُ ِبوـ ُجو ِـهك ُ ْم َ أوَـيْ ِديك ُ ْم إِ َّن الل ّ َه َك‬
• Sembla que el califa Omar decidí sobre la diferència entre el vi pròpiament
dit i altres begudes fermentades; i va arribar a la decisió que les begudes
fermentades no eren “pecat”, i sí que ho eren les begudes alcohòliques. A
hores d’ara, el fet de beure alcohol i mercadejar-lo està considerat, en
general, com una falta greu; sobretot en públic. En resum, la prohibició del
vi i del porc és la característica més important dels hàbits alimentaris dels
musulmans. Per acabar,però, alguns musulmans s’emparen en el fragment
següent:
• “ Els que creuen i fan el bé no cometen cap falta en el seu menjar quan
tenen por de Déu; creuen i obren bé, temem Déu i fan el bé, perquè Déu
estima els qui fan el bé” ( Alcorà,5, 93-94).
• També és important de conèixer que,malgrat el que sembla, hi ha una rica
poesia bàquica o del vi en tota la literatura àrab antiga i contemporània.
Exemples: Abu Nuwàs, Ibn Khafaja, Ibn Az-Zaqqaq, Omar Khayyam,
Mahmud Darwix, Nizar Qabbani, etc.
Curs de cultura àrab
ِّ ‫ل‬
El dejuni‫اــص َيا ُـم‬
“ Se us ha posat com a precepte en les llibres ants el dejuni, per a vosaltres igual
er als qui us han precedit. És perquè amb això serviu millor Déu. Són uns dies
comptats i ben determinats. Però si algú de vosaltres està malalt o té obligació de
fer un viatge , deixarà per a més tard el dejuni d’aquests dies, en u n nombre igual
de dies de dejuni...” al-Bàqara . V.v. 182.
• ‫ين ِمن‬ َ ‫عل َى ال َّ ِذ‬ َ‫ب‬ ِ
‫ت‬ ُ ‫ك‬ ‫ا‬‫َم‬ ‫ك‬ ‫م‬ُ ‫ـ‬
‫ا‬ ‫ي‬‫الص‬
ّ ِ ‫ُم‬ ‫ك‬‫َي‬
ُ ْ َ ‫ل‬ ‫ع‬
َ ‫ب‬ ‫ت‬ِ ُ ‫ك‬ ْ ‫ا‬
‫ـ‬
‫و‬ ُ ‫ن‬‫ـم‬ ‫آ‬ ‫ين‬
َ ِ
‫ذ‬ َ ّ ‫ل‬‫ا‬ ‫ا‬‫ه‬ َ ُ َ
ّ ‫يَا أ‬
‫ي‬
َ َ َ َ
‫ون‬َ ‫َقبْلِك ُْم ل ََعلَّك ُْم تَتَّ ُق‬
• ‫عل َى َس َف ٍر َف ِع َّدـ ٌة ِ ّم ْن أَيَّاـ ٍم‬ َ ‫يضا أ َ ْو‬ ً ‫َان ِمنك ُم َّم ِر‬
َ ‫ات َف َمن ك‬ ٍ ‫أَيَّاـ ًما َّم ْع ُدو َدـ‬
‫ين َف َمن تَ َط َّو َع َخ ًيْرـا َف ُه َو‬ ٍ ‫ين يُ ِطي ُقوـن َ ُه ِف ْديَ ٌة َط َعاـ ُم ِم ْس ِك‬ َ ‫عل َى ال َّ ِذ‬ َ َ َ ‫ـ‬
‫و‬ ‫ر‬‫خ‬َ ‫ـ‬
‫أ‬ُ
‫ون‬ َ ‫َخيْ ٌر ل َّ ُه َوـأَن تَ ُصو ُـموـا ْ َخيْ ٌر لَّك ُْم ِإن ك ُنتُ ْم تَ ْعل َُم‬
 ‫أ ّلَصـلَ َوات‬
Les oracions
“ Compliu amb cura l’horari de les oracions obligatòries, les salauat,
especialment la del mig o potser a de l’aurora o de la tard- Inicieu l’oració ,
posats to drets,amb devoció, davant de Déu. V. 238.
Al-bàqara .
َ ‫الص َالـ ِة ال ُْو ْس َطى َوـ ُقو ُـموـا ْ لِل ّ ِه َقا ِن ِت‬
‫ين‬ َّ ‫ات وـ‬ ِ ‫الصل ََوـ‬
َّ َ ْ ‫َحا ِف ُظوـا‬
‫عل َى‬
َ ‫إن ِخ ْفتُ ْم َِفرـ َجاال ً أ َ ْو ُرـك ْبَانًا َف ِإ َذا َأـ ِمنتُ ْم َفا ْذك ُ ُرـوـا ْ الل ّ َه ك ََما‬
ْ ‫عل َّ َمك ُم ّ َما ل َْم تَكُوـنُوـا‬ ْ ‫َف‬
‫ون‬َ ‫تَ ْعل َُم‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
L’Alcorà ‫آن لاـكريم‬
‫اـ‬
‫رلقـ‬
• Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc
estudis alcorànics ( És la 1a traducció directa de l’àrab al
català.) Excel·lent!
• Per Míkel de Epalza,
• Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració de
Josep Forcadell i Joan M Perucho,
• De la Universitat d’Alacant
• Ed Proa, març del 2001
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬

Materials diversos a
l’abast
‫أدوـات تعليمية‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• El ministeri d’educació palestí
• ‫وزـارـة التعليم دولة فلسطين‬
• té una pàgina molt interessant sobre el sistema educatiu i diversos llibres de text
editats amb format PDF que són fàcils de baixar. Ací en teniu l’enllaç adient:
• http://www.pna.gov.ps/index.asp
http://www.wikipedia.org
• http://www.pcdc.edu.ps/textbooks/index.htm
• http://st-takla.org/Learn_Languages/01_Learn_Arabic-ta3leem-3araby/Learn-
Arabic_00-index_El-Fehres.html
• http://www.gencat.net/benestar/immigracio/web_ac/Arab/INTERIOR/cap1.html
http://www.xtec.es/lic/
http://www.arabismo.com/
http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ramon
%20Gregori ‘
• http://www.ub.es/arab  
• http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor //
Curs de cultura àrab
Materials
ِAquest enllaç ens permetran de fer servir plantilles per comunicar-nos
amb la família en diversos idiomes com també altres materials didàctics
molt interessants i de baixar imatges que ens seran de molta utilitat en
les activitats a l’aula.

• http://office.microsoft.com/clipart/default.aspx?lc=es-es
• http://office.microsoft.com/ar-sa/templates/default.aspx
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
• Diccionaris i traductors en línia :
http://dictionary.sakhr.com/
http://babelfish.altavista.digital.com/
http://www.urduword.com/Home/index.cgi
http://www.comprendium.es/index_demo_ca.html
http://www.maktoob.com/
 Guia d’espanyol per magribins en dialecte marroquí
‫مغبـرـ‬
‫بــيـة‬
‫لاـ‬ ‫دلـيل اـإلسبانيـة‬
Novetats editorials per alumnes del Marroc i de la Xina

• 1.GUÍA DE ESPAÑOL PARA CHINOS EN CHINO MANDARÍN1

Autor:  ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació: 16/06/2005.
Edició: 1a
Nombre de pàgines: 264.
ISBN: 846701833X. Preu: 4,95 €$.
• 2. GUÍA DE ESPAÑOL PARA MAGREBÍES
Autor:  ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació : 16/06/2005.
Edició: 1a.
Nombre de pàgines : 264.
ISBN: 8467018321.
• Preu 4,95 €
‫‪Butlletí de notes‬‬
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬
Curs de cultura àrab
‫اــقـافة‬
‫ُدرـوـس لث‬