“Parlem del Piano”

Cicle a càrrec de Joan Vives

Centre Cultural de la Fundació “Caixa Fòrum “de Tarragona

Conferència 1” Del naixement del fortepiano a l’ impuls

d’una nova estètica “ varem aprendre a diferenciar
concepte de pianoforte (piano o fluix en italià) i fortepaino
(instrument històric), l’evolució dels canvis de dinàmica ,
La dualitat tímbrica Clavecí i Clavicordi , els primers
constructors de “gravicembals col piano e forte “ com
Mathesson , Silvermann i coneguérem la relació que va
tenir J. S. Bach amb aquest nou instrument (1747) que considerava massa modern i
d’efímera moda , encara per evolucionar , tot i que un dels seus fills , C. P. E. Bach va
fusionar en un doble concert el clave i el fortepiano ( audició 1) , l’escola de Viena
potencia el canvi amb figures com Clementi ( audició 2- tema curiós que Mozart
modifica i el millora) i al final de la seva vida el propi Mozart (audició 3) tot i que la
gran figura és L. V. Beethoven. Es produïren canvis en l’instrument com la incorporació
de la caixa harmònica.

Conferència 2 .La Veu dels nous temps: el piano romàntic ( de

la generació de Beethoven a la de Czerny i Thalberg). L’eix
central fou tractar la figura de Beethoven però des l’entorn ,
pel que s’inicià amb l’Elegia harmònica de Dussek (1r pianista
que empra l’arpa harmònica – audició 4), el punt important
foren les variacions Diabelli (audició 5)que encarregà
modificar d’aquest Walzer popular de pastors del Tirol
(leander) als compositors més i menys famosos que estaven a
Viena ( Liszt, Chopin, el fill de Mozart, Hummel, Brenner...) i com Beethoven es
composà fins a 33 ( audició 6), tractament de la figura de Beethoven de la Sonata
Patètica fins la sonata 29 “Hammerklavier” (audició 7) on entra amb un món de noves
sonoritats , harmonies ,dissonàncies , pedals, estils fugats i trinos – es va quedar sord i
sens dubte modificà el caràcter i la seva producció musical .

Conferència 3: Fréderic Chopin. El pianisme integral .

Varem conèixer el seu origen aristocràtic i afrancesat
familiar , les figures més rellevants de la música polonesa
com Maria Szymanovska ( audició 8 – mussa de Goethe i
música molt intima alhora que brillant) o Dobrzynski ( pianista del època) . Varem
conèixer el seu caràcter patriòtic i independentista de la seva Polònia ocupada. Els
ritmes de Polonesa (audició 9 – opus 1 de Chopin) i Mazurka així com la influència de
Viena amb el vals o Paris amb formes més refinades( Preludis , Nocturns, estudis ). Va
treballar les Variacions en el seu Op 2 ( audició 10) sobre un tema de Mozart , tot i que
va innovar l’estudi concertístic melòdic ( audició 11 i 12 ) mostrant la dificultat tècnica
alhora que donant bellesa a les seves melodies. Coneguérem la introspecció emocional
amb la seva Fantasia Impromptu (audició 13) que no va voler publicar en vida es
considerada com improvisació escrita. Sols va realitzar 40 concerts en vida pel que
vivia de les seves classes. La tuberculosi marcarà el final de la seva producció pianística
, tot i que guardem celebres com “la marxa Funebre” o les Mazurkes op68 n4 en Fa
menor (obres pòstumes) , malgrat les seves penúries físiques també el recordem per
obres brillants com el Nocturn Op9 n2 (audició 14) influenciada pel seu amic Liszt
( també amic de Berlioz , Delacrois , Mendelssohn, Bellini...) on mostra la fascinació per
les àries de Bellini i la gran utilització del tempo Rubato. La seva vida sentimental la
recordem pel idil·li amb George Sand (escriptora francesa ) i el seu hivern a Mallorca.

Conferència 4: Robert Schumann. El pianisme lliure al

servei de la poètica . Músic literari que té gran imaginació
creadora compositiva , l’únic capaç d’inspirar-se amb el
títol de les Papallones – Suite ( audició 16) . Recordarem la
relació amb el professor Wieck després abandonar estudis
a la Universitat de Leipzig i posterior relació amb Clara . La
vocació literària de Robert Schumann creant el col·lectiu
de La confraria de David , creant una revista musical , apareixen títols pianístics
d’homenatge als seus amics com el Carnaval op9 ( Paganini , Chopin,Davids..), on els
retrata musicalment incloent -se ell en els pseudònims de Eusebius i Florestan (audició
17) , descriu com ningú imatges com l’hora del capvespre ( Des abends – audició 18) o
“escenes per a infants” (Reverie- audició 19-) destinat a públic adult)a diferència del
“àlbum per la joventut” per al jovent. Al casar-se amb Clara (Chiarina) aquesta el
motiva a nova creació amb la confecció de música més rendible econòmicament com “
els lieders “( amor de poeta / vida i amors d’una dona – audició 20-) , destaca el
tractament que fa tècnic a la veu i al piano per igual. S’implica moltíssim amb la música
de cambra ( audició 21 – Quintet -) , la música concertística ( Concert per a piano i
orquestra – Audició 22- ) i la Simfònica ( de les 4 destacable l’amor per la Natura de la
3ª – Renana –audició 23-), va comentar el seu trist final al manicomi amb la seva
malaltia degenerativa mental i hereditària . Postludi : Va tractar de veure com
evoluciona el piano romàntic a noves sonoritats , timbres i colors harmònics amb l’
impressionisme de Debussy , trencant la línia melòdica ( audició 24) o el tractament
rítmic sincopat de la música nacionalista folklòrica de Bela Bartok (audició 25) fins la
música més avantguardista de meitat del segle XX de John Cage (audició 26) que
prepara el piano amb tatxes , cargols, claus i altres utensilis per modificar el timbre ,
allunyant al públic del compositor.