Anàlisi de la Política R.S.C.

aplicada en
empreses i els seus efectes envers els països
del Tercer Món.

GRUP EUSKADI
Ignasi Alastuey Guixé
Carla Peraferrer Hereu
Marc Pallarès Andreu
René De Haro Vioque
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. OBJECTIUS
3. EMPRESA
4. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS O EN VIES DE
DESENVOLUPAMENT
5. GOVERNS I ENTITATS INTERGOVERNAMENTALS
6. ENTITATS INTERMEDIÀRIES
7. EL PAPER DEL CONSUMIDOR EN VERS LA RSC
8. CONCLUSIONS

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 2

1.-INTRODUCCIÓ
 Finals anys 50: Estats Units, apareix un moviment ideològic popular on es germina la idea de la
Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
 Fins dècada dels 80: L’empresa es entesa com un ent dual (sols hi ha interacció empresari-
treballador)
 Finals anys 80: L’empresari comença a considerar la repercusió dels efectes de l’empresa en
l’entorn (RSC). S’estableix “un nou model de gestió que integra la presa de decisions, els impactes
econòmics, ambientals i socials, ampliant-ne els grups d’interès als quals es dirigeix l’empresa” [1]

Figura 1.: Relació Empresa – Societat abans i avui en dia [1]

 1999. Pacte Mundial que estableix els 10 principis de la RSC.

[1]: http://www.observatoriorsc.org/

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 3

2.-OBJECTIUS
 OBJECTIU PRINCIPAL:
 Aprofundir en el coneixement de les polítiques basades en la
Responsabilitat Social Corporativa i determinar com poden arribar a
repercutir en els països subdesenvolupats.

 OBJECTIU PARCIALS:
 Determinar el grau d’implicació de les empreses en la consecució de la
Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
 Determinar el posicionament dels organismes públics (UE, Espanya,
etc.) en relació a la RSC
 Determinar el paper del consumidor en la RSC
 Determinar els avantatges i inconvenients de les polítiques RSC pels
països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 4

3.-EMPRESA
 Actualment, no hi ha llibertat total de comerç.
 Els països desenvolupats no poden negociar tarifes ni condicions de compravenda.
 Empreses multinacionals controlen el mercat.
 Les multinacionals utilitzen la RSC de manera obscura als països desenvolupats jugant a favor
dels seus interessos.
 La RSC, una etiqueta fictícia.
 Les pràctiques dutes a terme en aquests països poden donar lloc a la desestabilització del país,
donant lloc a conflictes bèl.lics i destrossant els Drets Humans.
 La pressió que imposen les multinacionals sobre les empreses proveïdores fa que aquest
aspecte repercuteixi molt negativament en la vida dels treballadors.
 Actualment existeix una certa reticència per part d’algunes empreses per a aplicar la RSC, ja
que creuen que minva els seus beneficis.
 Els països en vies de desenvolupament no sempre apliquen d’una forma eficient els beneficis
de la RSC en les seves empreses, de forma que mai milloren les condicions de vida ni laborals
de la població.
 Tot això indueix a pensar en uns alts nivells de CORRUPCIÓ
 Generalment es percep l’economia de mercat com a perniciosa, ja que només busca
maximitzar els seus beneficis i interessos, encara que comporti pràctiques il.legítimes i perills
socials.
 Imposició i manament de l’economia capitalista.

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 5

4.-PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS O EN
VIES DE DESENVOLUPAMENT
 Baixa adopció de polítiques de RSC en empreses dels països subdesenvolupats. Hi ha un
nombre significatiu d’empreses amb un risc alt d’afectar a la societat en qüestió de Drets
Humans:

FIG.1: PERFIL DEL GRAU DE RISC DE COMPAN YIES ESTUDIADES

Grau d'exposició al risc d'empreses

40
35
30
25 Alt
20 Mig
15 Baix
10
5
0
t s s t
als àt
ic ta an tre alu iva cia
ien
t
im ersi u m is i s ect èn
l in t dir u
b ic div H m eta nq
iam anv Bi
o
re
ts
su
b
ur nt
a eli
ed C D e g Ju D
m ad Se
ns n
ts io de
üe Ca
Q
Tipologia de RSC Font: Taula A.1

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 6

4.-PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS O EN
VIES DE DESENVOLUPAMENT
 Baix interès de les empreses dels països subdesenvolupats per considerar el principi dels Drets
Humans.
 Polítiques de RSC
FIG. C.1: DRETS H U MANS PER EMPRESES
d’empreses multinacionals
en països subdesenvolupats: 9
8
-Beneficis: inversió, creació Avançat
7

Nombre d'empreses
llocs de treball, etc. 6 Bo
-Inconvenients: conductes 5 Intermig
no ètiques, evadir impostos, 4 Limitat
3 No es mostra evidència
accions irresponsables, 2 Baix risc (no analitzat)
corrupció,etc 1
0
s a t al t ica
or er alu tri en
id anc e s us
am lòg
m d d o
su fin in ist
r cn
on in te
d ec ub
m
s
de
Tipus d'empreses
Font: Taula C.2

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 7

5.-GOVERNS I ENTITATS
INTERGOVERNAMENTALS
 A NIVELL MUNDIAL
 Fòrum Mundial de Davos de la ONU. 1999: S’estableixen els 10 principis bàsics fonamentats
en Declaracions i Convencions Universals:
 Altres Organismes internacionals que hi participen activament: OCDE, ISO, …

 A NIVELL EUROPEU
 Cimera de Lisboa. 2000: S’estableix que la Responsabilitat Social passa a ser una prioritat
política per a la UE.
 Publicació del Llibre Verd de la RSC. 2002 Realitzat per la Comissió de Comunitats Europees.
 Publicació del “Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu”.2005. Defineix les mesures
necessàries per a fer més fiable i transparent la mesura de la RSE

 A NIVELL ESPANYOL
 2003. Creació de “Comissión Técnica de Expertos sobre RSE del MTAS)”.
 2004. Es crea la “Subcomisión Parlamentaria de RS del Congreso de los Diputados y el Foro
de Expertos en RSE del MTAS”
 2006. Publicació del “Libro Blanco de la Responsabilidad Social de las Empresas en
Espanya”

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 8

 6.-ENTITATS INTERMEDIÀRIES
 Les entitats intermediàries (ONG i sindicats) s’oposen al discurs de les entitats
intergovernamentals i les organitzacions empresarials en tres nivells:
1. Rebutgen la idea bàsica de que el creixement econòmic redueix la pobresa, donat que les propostes
d’aquest sector per reduir la pobresa passen per la modificació del paradigma econòmic actual.
2. Entenen que la mera presència empresarial no serveix per reduir la pobresa.
3. Perquè la RSC sigui eficaç com instrument de reducció de la pobresa ha de complir amb algunes
condicions que no es donen a l’actualitat .
 Aquests organismes més escèptics, en torn a l’existència d’una relació causa efecte entre
RSC y reducció de la pobresa, argumenten la seva discussió orientant-se a dues qüestions
essencials:
1. La reflexió sobre el concepte RSC o la RSC com una disciplina
2. La reflexió sobre la forma d’implantar la RSC.
 Opinen que el disseny i l’execució de programes RSC són deficients
 El fet de que la RSC estigui impulsada per stakeholders del nord, les preocupacions dels quals
no sempre coincideixen amb les prioritàries del Sud, és una de les crítiques que rep
actualment.
 Entenen necessària, l’adaptació del discurs y la pràctica de la RSC, posant èmfasi als
processos de diàleg, a les característiques locals del Sud.
 Existeix la necessitant d’introduir el debat ideològic en la RSC.
 Es planteja l’oportunitat d’introduir el Sud en el incentius econòmics per la RSC que es
generen al Nord, una forma seria a través
07/12/21 deEUSKADI
- GRUP la inversió
- socialment responsable (ISR). 9
7.- EL PAPER DEL CONSUMIDOR
ENVERS LA RSC
 El paper que juga el consumidor particular envers la RSC, tot i que encara té poca
importància, augmenta any rere any.
 Es demostra que la RSC no s’implementarà d’una forma efectiva si els consumidors no posen
el seu granet de sorra, ja que no depèn exclusivament de les empreses ni les Administracions
Públiques.
 El cosumidor particular, a l’hora de fer la seva compra o escollir productes o serveis, té en
compte factors de la RSC com ara el compromís social, la cura del Medi Ambient, els Drets
Humans, seguretat en el treball...
 Així mateix, el consumidor té en compte aspectes com pràctiques fraudulentes, explotació
infantil, corrupció... A l’hora de participar en la RSC .
 Un alt percentatge de la població encara creu que les pràctiques de la RSC són només
“maquillatge”i no es creu que s’estiguin assolint millores reals.
 En qualsevol cas, remarcar que el consumidor cada cop està més motivat i més conscienciat en
aquest aspecte, això es tradueix en un progressiu augment any rere any de la inversió del
consumidor en productes de Comerc Just:

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 10

8.- CONCLUSIONS
 Beneplàcit a l’hora de promocionar la RSC.
 Creença en una major implicació per part de governs i institucions.
 És necessària una regulació més exhaustiva, ja que no es controla prou les
repercussions.
 Poc interès per part dels països del Tercer Món en l’aplicació de les
polítiques RSC, encara que no tenen una altra alternativa.
 L’espectador juga un paper important davant la RSC, ja que es deixa influir
per aquestes polítiques.
 La política RSC és un bon sistema per a les empreses, i a llarg termini i
amb una bona regulació per part dels estats, és possible la consecució d’un
sistema socioeconòmic més just.

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 11

9.- QÜESTIONS
1. Consideres que els organismes internacionals duen a terme prous esforços
per fomentar i controlar que les empreses duguin a terme aquestes
polítiques de forma adequada?
2. Consideres que la imatge que rebem de les empreses que adopten
polítiques RSC s’ajusta amb el que realment duen a terme?
3. Et sembla que els països subdesenevolupats tenen un paper important en
l’establiment d’aquestes polítiques RSC?

http://www.slideshare.net/EUSKADI/euskadi-pac4-2729032

07/12/21 - GRUP EUSKADI - 12