1.

Reflexiona sobre les següents qüestions:

• Què és la fractura digital?

La fractura digital fa referència a la diferència socioeconòmica entre aquelles comunitats

que tenen accessibilitat a internet i aquelles que no, no obstant, aquestes desigualtats, també
es poden referir a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com el
computador digital, telefonia mòbil i altres dispositius. Com a tal, la fractura digital es basa
en diferències prèvies a l'accés a les noves tecnologies.

Per tant, la fractura digital és l'exclusió, ja sigui personal, d'un país o d'una regió, de les
avantatges i oportunitats associades a l'ús de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) en la societat contemporània.

• Fractura digital i la societat de la informació?

En les grans agendes internacionals s'emfatitzen els grans beneficis que les Noves
Tecnologies poden tenir per els països del Sur, el que fins aleshores s'identifica com la
Societat de la Informació, es mostra com una intervenció de les necessitats de la
globalització, vista com un fenomen neoliberal; un desenvolupament que no té en compte
les necessitats del Sur, que es troba en la part equivocada de l'escletxa digital.

• Quines són les possibles causes?

Les possibles causes produïdes per l'escletxa digital són; l'accelerat avanç de les TIC i de la
desigualtat global en la productivitat i la distribució de la riquesa. Va aparèixer l'escletxa
digital, i amb ella, la figura del migrant tecnològic, que és el nom que reben les persones que
han de fer un o més processos de reaprenentatge al llarg de la seva vida per adaptar-se a les
característiques i al funcionament de tecnologies que reemplacen de manera irreversible a
les ja conegudes. També, un altre causa seria el descontent de la població escolar, ja que
existeix una marcada diferència de recursos entre els establiments de caràcter públic i
privat, ja que aquests darrers tenen millor disposició econòmica per satisfer els requisits
educacionals per part de la població escolar. D'aquesta manera, aquells que rebin una millor
formació en temes de la informació digital, tenen una millor desenvoltura en àrees socials i
laborals, degut a que estaran més capacitats per realitzar segons quins tipus de labors
referents a l'ús d'aquests tipus de tecnologies i més capacitats per resoldre problemes, a més
de tenir, una millor inserció laboral.

• A qui efecte i per què?

Les persones més afectades per l'escletxa digital són les persones majors, ja que aquests, són
un grup que es troben 30 anys enrere (tecnològicament parlant).

Per alguns de nosaltres, es totalment natural navegar per Internet, però per les persones
majors que conviuen amb nosaltres, navegar per Internet no suposa res, mostren un
desinterès enorme cap a les noves tecnologies, concretament cap a l'ordinador.

L'analfabetisme digital afecte a molts dels nostres majors, a immigrants i a persones

discapacitades. Precisament, aquestes persones són les que podrien treure un major profit de
les noves tecnologies.
• Quins són els elements que la caracteritzen?

Els elements que caracteritzen l'escletxa digital són:

- Apareix en diferents àmbits de la societat i geogràfics. Les diferències d'accés a les

TIC's poden aparèixer entre ciutadans d'una mateixa població, entre regions d'un país o
entre les economies de diferents països.

- Està associada amb un poder adquisitiu baix, i amb la falta de desenvolupament

econòmic. S'han fet nombrosos estudis amb la finalitat d'identificar els factors
generadors de la bretxa. Els resultats són variats però hi ha certa unanimitat a catalogar
la renda per càpita i l'educació com a elements principals. Menzie D. Chinn i Robert W.
Fairlie realitzen una anàlisi comparativa entre països i regions. A partir d'estimacions
economètriques destaquen que un altre factor a tenir molt en compte és el marc
regulador en el qual es va a desenvolupar el sector.

- Es retroalimenta de les altres formes de segregació territorial i social. És a dir que a

més de generar la segregació també és producte d'ella. Per exemple: una sota nivell de
renda pot impedir l'accés a Internet mentre que alhora que aquesta manca va a reduir les
possibilitats de progrés individual. Això provoca que la grandària de la bretxa (o les
diferències entre els quals tenen accés a les Tics i els que no) sigui cada vegada major.

- No és possible mesurar amb precisió la grandària de la bretxa digital. Els indicadors

més habituals són les ràtios de penetració de la tecnologia estudiada com a telèfon,
ordinador persona, Internet o uns altres. No obstant la bretxa digital és un concepte de
caràcter qualitatiu i per tant no és suficient amb analitzar les xifres de penetració de les
Tics. Cal tenir en compte el profit que cada subjecte pot treure d'elles. Els beneficis
intangibles són difícils d'avaluar i això fa que no es pugui realitzar una estimació
completa de l'abast de la bretxa.

• I què podem fer dins el camp de l'educació social?

En la meva opinió, la tecnologia no és un medi natural per aconseguir els nostres

fins/objectius, sinó una realitat social que constitueix el nostre context.

Convit a les persones a que reflexionin més profundament sobre com aquest nou entorn que
defineix Internet canviarà els mètodes i propòsits de l'educació.

Així doncs, dins els camp de l'educació social, el que es pot fer es rellevar la importància
dels llibres i del mètode tradicional, no obstant, sense deixar de banda les noves tecnologies,
ja que irrevocablement, seran les protagonistes en un futur molt pròxim, d'aquesta manera,
es podrien fer taller de informàtica per a persones majors, per a immigrants i per a totes
aquelles persones que no tenguin a l'abast un ordinador per carències econòmiques o
personals, i d'aquesta manera, intentar conviure amb llibres i ordinadors, sense donar més
importància a un o a l'altre.