LLENGUA VALENCIANA – 6é. PRIMÀRIA – UNITAT 4

Vocabulari – Els peixos

valencià CASTELLÀ

GAROPA, MERO,
anfós, mero, rei, nero
CHERNIA MARRÓN

LISA, MÚJOL, LIZA,

llissa, llíssera
CAPITÓN

daurada, orada DORADA

llobarro, llobina, llop, LUBINA, LOBINA,

llop de mar, mollet RÓBALO

tauró TIBURÓN

tenca TENCA

SALMONETE,
moll
BARBO DE MAR

ESCORPENA,
escórpora ESCORPINA,
ESCORPIÓN, ROCOTE

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 El port
valencià DEFINICIÓ CASTELLÀ
Obra construïda a la vora del mar que serveix per
moll a facilitar l’embarcament i el desembarcament i per MUELLE
a resguardar-se les embarcacions.
Obra feta amb pedres grosses que sobreïxen de la
escullera mar i tanquen un port.
ESCOLLERA
AMARRE,
amarrador Lloc on amarren les embarcacions. NORAY,
BOLARDO
Màquina que serveix per a alçar coses molt
grua pesades i canviar-les de lloc.
GRÚA
bocana Boca del port. BOCANA
Aparell d’on brolla el combustible per a fer
assortidor funcionar els vaixells.
SURTIDOR
Torre situada a la riba de la mar, amb un llum que
far serveix per a guiar els navegants de nit.
FARO
Embarcació de grans dimensions que s’utilitza per
vaixell a navegar al mar, als llacs i als rius.
BARCO

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Tipus de ports
valencià CARACTERÍSTIQUES CASTELLÀ
Port on hi embarquen i desembarquen PUERTO COMERCIAL
port comercial
productes de tota mena.
port esportiu Port per embarcacions recreatives. PUERTO DEPORTIVO
base naval Port militar. BASE NAVAL
Pràcticament han desaparegut, perquè
port de refugi els ports actuals són més segurs que PUERTO DE REFUGIO
abans.
Port que es dedica bàsicament a la PUERTO PESQUERO
port pesquer
pesca.

Ortografia
Accentuació de les paraules esdrúixoles
Les paraules que tenen l’antepenúltima síl·laba tònica són esdrúixoles. Totes
les paraules esdrúixoles porten accent gràfic:
cà-me-ra, fo-to-grà-fi-ca, mà-qui-na, fan-tàs-ti-ca, tór-to-ra, clàs-si-ca, tóm-bo-la,
es-drúi-xo-la, ò-pe-ra, pel-lí-cu-la, màs-ca-ra, gim-nàs-ti-ca, Va-lèn-ci-a,
pe-rí-o-de, và-lu-a, I-tà-li-a, con-tí-nu-a, fa-mí-li-a, Mà-ri-us, sò-li-da, Múr-ci-a,
me-tàl-li-ca, am-bu-làn-ci-a, pi-rà-mi-de, llà-gri-ma, pèr-du-a, gòn-do-la,
à-gui-la...

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Gramàtica – Diftongs i hiats
Un diftong és la unió, dins de la mateixa síl·laba d’una vocal qualsevol (a, e, i,
o, u) amb una i o una u:
ai-re, plou, mai, boi-ra, qua-ran-ta, cui-ner, dau-rat, beu-re, qua-dre, ai-xe-ta,
tau-la, viu-re, au-to-bús, An-dreu, ciu-tat, qua-tre, teu-les, frui-ta, e-du-ca-ció...

Quan dues vocals juntes pertanyen a síl·labes diferents, hi ha un hiat:

Is-ma-el, pa-e-lla, pro-e-sa, Jo-an, Va-lèn-ci-a, Múr-ci-a, con-se-lle-ri-a, po-al,
gra-e-lla, ca-os, llo-a, ro-ent, co-ent...

Expressió oral – Els mitjans de comunicació

La ràdio és la transmissió d’informació (música, notícies, entrevistes, etc.)
mitjançant ones electromagnètiques. Això és detectat i transformat en so pels
aparells de ràdio.

La premsa és el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa

periodicitat (diària, setmanal, mensual, anual) destinades, bàsicament, a
difondre informació. Aquesta pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa
a un àmbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (còmics o passatemps).
Podem distingir l'anomenada premsa diària, impresa en paper econòmic i
sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes que tenen, normalment,
periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i
amb fotografies en color de bona qualitat. Existeix des de l'aparició de la
impremta, sent el primer mitjà de comunicació de masses i el vehicle original
del periodisme.

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



La televisió, abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i
per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també
ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. L'aparell
usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits
electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal.

Internet és una xarxa telemàtica, pública i global, d’ordinadors interconnectats

per a transmetre dades. Internet és la unió de milions de subxarxes
domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals. És per això que a
vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Sobre aquesta xarxa hi corren un
conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món,
mitjançant un dispositiu electrònic com per exemple un ordinador, una PDA o
un telèfon mòbil.

El telèfon és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i

rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la
conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o
més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. Inicialment
transmetien el so mitjançant un senyal d’àudio que es codificava en un senyal
elèctric analògic, a través de cables de coure. Hui dia han evolucionat fins als
telèfons mòbils que duen el senyal en forma d’ones electromagnètiques (el
mateix que la ràdio), i codificant el senyal d'àudio en forma de senyal digital,
que permet major compressió, correcció d'errors, etc.

El cinema o cinematografia és l’art de realitzar films cinematogràfics. El seu

procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció
d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a
una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment
es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la
retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824. El
cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el
1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes
les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es
troben a Hollywood (Estats Units d’Amèrica) i Bollywood (India).

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Expressió escrita – La narració d’aventures
Les narracions d’aventures donen molta importancia als viatges, al misteri i
al risc. Aquests múltiples escenaris o subgèneres són sinònims de les
preferències del lector, que el jove tendeix a identificar-se amb l'heroi, que així
àmplia la categoria conceptual de descobrir el misteri o la recreació del futur i el
risc calculat. El lideratge del personatge principal i així mateix el suspens pel
control de l'aventura.

El protagonista d’aquest tipus de narracions sol viure situacions i experiencies

plenes d’acció. L'acció està present fins dominar els escenaris i és bàsica per
al desenvolupament de la trama.

La ciència ficció també va ser coneguda en el seu origen com a literatura

d'anticipació, és la denominació popular amb què es coneix a un dels gèneres
derivats de la literatura de ficció (juntament amb la novel·la fantàstica i la
novel·la de terror). Va començar pròpiament a finals del segle XIX amb les
novel·les científiques de Jules Verne (1828-1905), la ciència es centrava més
aviat en invencions, així com amb les novel·les de crítica social amb orientació
científica de H. G. Wells (1866-1946).

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com