L’ autisme infantil

www.autismeurl.blogspot.com
http://www.scribd.com/doc/41465370

Judit Garcia
Laura Céspedes
1r curs del Grau d’Educació Infantil
 Autisme

Què és?

Caract. És Falta d’afecte i

Evolució Té cura? Causes Símptomes
visuals hereditari? dif. conductes

Curs del El Noció del

primer any llenguatge temps Personalitat

Curs del
Diagnòstic
segon any

Bibliografia
 Què és?

L'autisme és un trastorn del desenvolupament que presenta

greus alteracions de la sociabilitat, de la comunicació i del
patró del comportament.
 Evolució
• Primera etapa (de 3 a 8 mesos):

o Nadons particularment tranquils.

o No sol·liciten res de ningú

o Es manifesten poc i semblen feliços quan estan sols.

o Són indiferents a la presencia d’un adult.

o No mostren agitació, no somriuen i no mostren cap

mena d’ angoixa davant de lo estrany.
• Segona etapa (dels 13 als 72 mesos):

o L’ autisme ja és evident.
o No hi ha contacte amb l’entorn.
o La mirada està buida.
o Refusa el contacte físic i només l’ interessa una part de l’
adult.
o L’ utilitza com els objectes, amb manipulacions repetitives i
estereotipades.
o El nen pot vincular-se a un objecte on desencadenen la seva
agressivitat.
o No hi ha relacions amb els altres nens.
o És purament indiferent al joc.
 Característiques visuals
• Mirada que no mira, però traspassa.
• Balboteig monòton i tardà del so.
• Manca de contacte amb el seu entorn.
• Absència de llengua de signes.
• Sembla no preocupar-se de la gent.
• No li importa ni el menjar ni el contacte.
• Rígid sense manifestar signes ni imitació de l'adult.
• No segueix a la mare i es pot entretenir molt amb un sol
objecte.
• No atribueix un significat al món real que l'envolta.
• En l'etapa preescolar es mostra estrany i no parla.

• Li costa assumir el jo i identificar als altres.

• No mostra contacte.

• Pot presentar conductes agressives, fins i tot a si mateix.

• No mostra contacte físic, oral ni visual.

• Si als cinc anys parlen, utilitzen un llenguatge molt diferent

dels altres nens.

• Respostes sensorials anormals.

• En l'adolescència un terç dels autistes solen patir atacs
epilèptics.

• Actuacions de caràcter sexual.

• Persisteix el dèficit de comunicació i el manteniment de la

fixació d' idees.

• En els homes amb una freqüència 4 o 5 vegades més que en

les dones. Les dones autistes són més propenses a presentar
un retràs mental més greu que els homes.
 Trastorns en el llenguatge
• No apareix fins els 4-5 anys amb el descobriment de les persones.

• Només parla qui l’ interessa.

• Aquest retràs afecta a la parla i a la comprensió.

• A partir de la seva lectura, consoliden el seu llenguatge.

• Per a una evolució cal una reeducació conjunta d’ una

psicoteràpia.

• Fan ús dels pronoms i de les formes verbals.

 Té cura?
• No té cura pero hi ha diferents mesures per fer-lo front:

o L’ educació especial: adequada a les modalitats cognitives del

nen.

o Tractament farmacològic: sempre supervisat per un

especialista.

o Suport familiar: Donar suport al nen pensant que l’ autisme

no és un trastorn afectiu de criança.
 És hereditari?

• L’ estudi dels bessons monozigòtics constituiria la prova

decisiva per determinar el caràcter innat de l’autisme infantil
(B. Rimland).

• B. Bettelheim: Encara que només hi hagués un cas de bessons

en que un fos autista i l’ altre no, seria suficient per dubtar de
la teoria de l’ origen innat, i donar suport a la hipòtesi de
l’ entorn.
 Causa de l’ autisme

• B. Rimland: Aquests nens són inaccessibles als estímuls externs.

L’ origen de l’ autisme pot ser degut a l’ hipòxia ( intoxicació per
oxigen).

• J.P. Glavin, l’ autisme pot ser degut al canvi ràpid de la pressió

d’ oxigen que pateix l’ infant a la sortida de la incubadora.
 Com diagnosticar-ho
• S' han desenvolupat una sèrie d'instruments de detecció:

o STAT (Screening Tool for Autism in Two-Year-Olds ) eina de

detecció de l'autisme en nens de dos anys.

o SCQ (Social Communication Questionnaire) qüestionari de

comunicació social per a nens de més de quatre anys.

o Algunes es basen en les respostes dels pares a un qüestionari.

• Altres fan una combinació d’ informes i observacions.

• És possible que alguns no identifiquin a nens amb TEA (trastorn

d’ aspecte autista) lleu, com els que pateixen autisme d'alt
funcionament o síndrome d’ Asperger.

• S’ han dissenyat uns detectors per a TEA greu que es centren en

el deteriorament social i conductual.
 Símptomes

• Retard mental.
• Alteracions del desenvolupament de les habilitats
cognoscitives.
• El nivell de comprensió del llenguatge  és inferior a la del
llenguatge expressiu.
• Símptomes comportamentals.
• Respostes extravagants als estímuls sensorials.
• Irregularitats en la ingestió alimentària.
• Absència depor en  resposta a perills reals i un temor excessiu
en resposta a objectes no reals.
• Comportaments autolessius.
En els nens petits:
• Incapacitat per abraçar i absència del contacte ocular.

• Indiferència o cap a les manifestacions d’afecte o de contacte

físic.

• Respostes facials o somriures dirigides socialment.

• Incapacitat per respondre a la veu dels pares.

• Tracten als adults com a ésser intercanviables o s’aferren

especificament a persones concretes.

• Excel·lent memòria a llarg termini, però la informació en

qüestió tendeix a repetir-se una i altra vegada.
• Li costa reconèixer l'existència i els sentiments dels altres.
• No busca consol en moments d'aflicció.
• És incapaç d'imitar o establir activitats imaginatives.
• Presenta una marcada anormalitat en la comunicació no
verbal.
• Realitza moviments corporals estereotipats.
• Mostra una preocupació persistent per part d'objectes.
• Intensa aflicció per canvis en aspectes insignificants de
l'entorn.
• Insisteix a seguir rutines.
• Limitació marcada d'interessos, concentrat en un interès
particular.
 Falta d’ afecte i diferents conductes

• Segons B. Bettelheim, només mira el que té sentit per a ell i

ignorara els estímuls sense importància.

• Altres autros diuen que existeix una incapacitat congènita per

establir contacte amb les persones i una falta de protecció
contra els estímuls. No tenen relació amb el “jo”.
 Desenvolupament de la personalitat
• Els caracteritza un grau extrem d’ aïllament i solitud.

• No responen als gestos previsors normals.

• No s'adapten de cap manera als cossos dels que els sostenen.

• L’ afirmació, quan l’ expressa , consisteix en la repetició del

que algú ha dit en lloc de dir la paraula “si”.
• La conducta podria classificar-se en dues categories:
la d’ autosestimulació i la de producció vocal:

o L’ autoestimulació afecta del 70 al 95% de les hores en que el

nen està despert.

o Les conductes vocals del 10 al 35%.

o El 75% dels nens mostren una conducta violenta.

 Bibliografia
• J. de Ajuriaguerra; D. Marcelli (1982) Psicopatología del niño.
Barcelona. Toray-masson, S.A.

• 1995. DSM-IV. Manual de diagnóstico y estadístico de los

trastornos mentales. Masson, S.A. Barcelona.

• J. de Ajuriaguerra. (Juny 1983)Manual de Psiquiatría infantil.

Barcelona. Masson, S.A.

• Paul Henry Maussen; John Janeway Conger; Jerome Kagan.

(1979) Desarrollo de las personalidades en el niño.México.
Trillas México.
• Cuidado Infantil, 2008. <http:// www.cuidadoinfantil.com>

• María Teresa Muñoz Quezada, Psicologa, PUC. Talca.

Chile.Monografiashttp
://www.monografias.com/trabajos15/autismo-infantil.shtml

• Patricia Menezes Baptista. Educación y Autismo: La

importancia del estímulo visual. nº 5-6. 2005.
<http://forodeecucaion.com/numeros5_6/005.pdf>