Treball mòdul 1

Cal traspassar a l’altre allò que vols exposar, i saber explicar el per què de la teva tria i
fer implicar a l’oient.
No solament s’ha d’exposar oralment sinó utilitzant les tecnologies. En l’exposició
argumental de cada tema (fonts) han de ser visible i acadèmiques s’han de
manifestar.

COED

Repàs de l’estructura metafòrica del conte: Què significa a partir del viatge en el que
algú es transforma en el sentit d’aprenentatge.
Apart causaven aquest binomi, anècdota- categoria , ja que una comporta l’altre.

L’estructura lingüística(una història que expliquen el fet de narrar no vol dir traslladar
imatges, sinó que també es pot traslladar amb paraules).

Un narrador de contes dóna paraules traslladador d’idees.

La finalitat de traslladar una història es que l’altre se la cregui.
El què no és tan preocupant, sinó el preocupant és el com?
L’autor cal tenir cura amb les paraules en què explica el conte, ja que això pot fer
canviar el sentit de la història.
A vegades en lloc de veure cop està fet, mirem el que es veu des de fora.
Quan diem que un text és ric en paraules no és que tingui massa floridures, sinó
que a cada cosa, cada idea i va una paraula.
El conte es caracteritza per donar a cada cosa el seu nom.
Quan parlem de correcció és en sentit que és un text de providència oral.

Tècniques lingüístiques, cal observar:

Ús de la onomatopeia, ajuda de passar del concepte a la imatge.

Repetició de paraules, té la mateixa finalitat que la onomatopeia.
Allargar les paraules, intensifiquem el sentit.
Enumeracions, és molt present en els contes.
Llenguatge poètic, pot ser un adjectiu col·locat al davant o darrere.
Qui mira fa les coses poèticament.
El nen té una capacitat poètica molt alta, ja que són menys influenciats.
El ll. Poètic, imatges, símbols, metàfores, i comparances, que necessiten.
Nosaltres només hem de donar-los al nen (narrar els contes) sense dir res, i que ell sol
ho reprodueixi, i ho imiti.
Parèmies, frases que tenen sentit propi.( frases fetes) per exemple, refrany,
sentències,,crítiques....
També hi trobem les frases versificades.

En el fons, l’altre s’ha de fer càrrec de tota la càrrega emocional i cognitiva que conté
una història.
Són les mateixes tècniques que pugui fer un escriptor d’una novel·la.
Apart hi trobem les fórmules inicials i les f. Finals tenen rima i funció.
Els jocs de paraules no és només una sima, sinó que fa referència a la relació amb
l’aprenentatge del conte .
En molts contes la felicitat es porta al dinar(l’àpat sempre ha estat centrat en un moment
de felicitat).