El paper de l’antiheroi, fa aquest paper que vol posar-se al lloc de l’heroi sense que li toqui.
Recuperem el nom de VIATGE, passant a la 3a estructura.
ESTRUCTURA METAFÒRICA O SIGNIFICATIVA:
1.El primer concepte és el del viatge com a metàfora, no pas físicament.
L’altre dia dèiem que perquè fos un viatge calia tornar també, i normalment aquest retorn el fem amb poques paraules( ex. Es van casar i van ser feliços). Si fem un viatge es rodona, l’inici i el final es toca. Si ho fem amb un viatge de vida, la vida i la mort es toca. Sempre un viatge serveix per aprendre una cosa. Quan tornem d’aquest viatge sempre interioritzem una cosa nova un no és el mateix del que ha sortit. Això es concreta més si els extrems es toquen. Si un viatge comporta aprenentatge, es parla d’un viatge iniciàtic, per tant en traiem un ensenyament, un aprenentatge. 2.Del viatge iniciàtic sempre se’n deriva el concepte de transformació, ja que traslladant-la anunciem qui l’escolta. Tothom que és capaç d’un acte d’interpretació és subjecte d’un acte d’interpretació. (exemple. Llegir també pot equivaldre a un procés iniciàtic, ja que aprens mentre llegeixes.) El concepte de viatge es pot entendre de moltes maneres, pot ser que vulguis viatjar però no ho facis viatge portador d’un aprenentatge. 3. Anècdota- Categoria: L’anècdota equival al record d’una experiència, per tant equivalent a una història. La categoria sempre és la mateixa en tots els contes que volguéssim explicar. (per ex. Tenim un amic en un conflicte que lluita per a aconseguir una cosa, i ho aconsegueix categoria de qualsevol conte que volem explicar) . Allò que interessa al nen és l’anècdota, la categoria és el que canvia( ex. Si portem un esquelet i l’anem canviant de roba, l’esquelet és l’anècdota, la categoria són els diferents tipus de roba que li fiquem.) Anècdota i categoria és un binomi. Quan expliquem un conte al nen només li interessa l’anècdota, però com es un binomi s’empassa la categoria. La càrrega positiva està a la categoria. Els mals usos en l’educació està perquè molts mestres desconeixen que hi ha una categoria darrere, i per tant deixen de fer-ho. El nen NO n’ha de fer RES de tot això que estem explicant, ells només han de saber l’anècdota, i han de tenir com una pluja de categories= anècdotes L’educador ha de saber què utilitza. Explicar contes vol dir donar unes pastilletes(eines) al nen a llarg termini, que són per a tota la vida, potser no actuarà ara, però a llarg termini faran un bon ús d’ells. La història d’un conte és el que menys importa, sinó que el que importa és el discurs. NO ÉS una cosa per a passar l’estona. Una lectura no porta un ensenyament, els contes porten una multiplicitat d’aprenentatges, molts i diferents. No se’ls ha de reduir la moral als nens, ja que són potser més intel·ligents que nosaltres, tenen les neurones més joves. Tot viatge porta un guany. Per el qui escolta la història, com per a qui la diu.
ESTRUCTURA
El que és important és la capacitat imaginativa, no la veritat.
La paraula la donem perquè s’imagina, perquè es tradueixi. El primer aprenentatge bàsic és la imaginació. La necessitem constantment perquè està dins la personalitat creativa. No pertany només als artistes, sinó que TOTS som artistes tots necessitem aquesta capacitat per ensortir-nos. La imaginació està darrere les persones que aconsegueixen arribar on volen. Com més fantasiosa és una cosa, més hem d’imaginar. Imaginar vol dir rebre un so i traduir-lo en imatges. S’imagina el que NO és veu, el que es veu es veu no es pot imaginar perquè ja ho veus. Quan ensenyem estem fent servir un altre llenguatge. A vegades quan un nen li agrada una situació, li agrada allò que està fent. El procés de narrar contes no suposa que tothom ho entengui igual, sinó que els arribi sons. Quan tu imagines, associes coses. EL NEN HA DE SENTIR AMB COERÈNCIA AMB SIGNIFICAT Els nens no ho pregunten tot el que no entenen. Només pregunten quan no poden continuar amb la teva explicació.
1. PRIMER APRENENTATGEIMAGINAR.(sincrònic i diacrònic, serveix per
ara i per al futur.) 2. IMAGINEM A PARTIR DE LA PARAULA. 3. CADASCÚ DE NOSALTRES ÉS LLIURE, JA QUE TOTHOM TÉ UNA IMAGINACIÓ ÚNICA.
El mestre no és ningú per impedir al nen sentir paraules.
Com més paraules cultes i noves li donis, el nen en sabrà més. El nen pot aprendre la paraula amb el text. Per tant el conte ve originat per les paraules que donem quan narrem. Per a tot necessitem les paraules.