COMUNICACIÓ ORAL, ESCRITA, I DIGITAL:

Llegenda i escola la llegenda la relacionem amb una època de l’any, Sant Jordi.
La llegenda és un gènere que podem utilitzar més sovint que no pas només en una època
de l’any.
Què és una llegenda, i el partit que li podem treure.
És cert que va lligada amb una festa, però això és un dels molts motius que ens pot
donar per ser utilitzada. Hi ha tan poca utilització, perquè se’n desconeix.
Un no sap ven bé què és, és a dir, crea una desconfiança que fa que passi això.
Amb el conte podem treballar molt més, però això no vol dir que haguem d’abandonar
la llegenda.

Llegenda: narració oral o escrita(des de molt antic també en trobem d’escrites)

d’aparença mes o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció
d’elements imaginatius.
Ambigüitat(característica de la llegenda), no és un defecte, sinó una
característica.
(ROSARI)El primer que necessitem és el FET HISTÒRIC , entenem una cosa
esdevinguda que ha passat en realitat, que trenqui la quotidianitat(que sigui excepcional,
entenent-ho amb una societat de tipus primitiu, on no cal fer un gran esforç per trencar
amb la societat), i que aquesta excepcionalitat creí memòria al pas del temps.
Per tant el fet narrat ha de tenir una base que és que el fet sigui comú a una població.
Amb la llegenda moltes vegades no veiem el nucli, i per tant no sabem què l’ha originat.
Per tant moltes vegades allò històric està desdibuixat o ocultat.
Exemples: A través del temps aquest fet pot ser susceptible a través de canvis. A
vegades per marcar una cosa, remarquem la versemblança amb la funció de que es
cregui que allò ha succeït.
Això és el que va conformant les llegendes, i aquesta part també és el que forma la
llegenda.
La llegenda s’origina a través de la voluntat, que genera una poètica que l’hem
d’acceptar ja que té un gran valor pel poble o la ciutat.
Fa molt de temps que estem creant llegenda, però no les podem reconèixer ja que
perquè sigui una llegenda cal que passi molt de temps.
L’home sempre es dóna resposta, que molt sovint aquestes respostes també han originat
llegendes.
La relació que existeix entre la llegenda i el topos(territori), ja que no hi ha lloc que no
tingui llegenda. El turisme ho explota molt, ja que una llegenda pot genera interès.
(exemple. El balcó de Romeu i Julieta)
Hi ha moltes llegendes, però creiem que no en sabem. Aprendrem a cercar-les ja que
podem necessitar-les, pot portar molts interessos.

Classificacions de les llegendes segons Joan Amades:

- Llegendes de la terra: Aquelles que fan referències a grans muntanyes o

cadenes muntanyoses, sims d’alçades, formes...(ex. Torruella de Montgri, el
Pedraforca, Montserrat, Penya Golosa, El Canigó, El pallars sobirà, El
Montseny...)
- Llegenda de les roques: Roques amb formes, petjades, llocs destacats,
penyasegats, pous, precipicis( exemple. Roca pujant al teide, Montserrat hi
ha moltes roques, les illes medas)
- Llegendes de les coves, les posa apart perquè les coves eren llocs de molt
interès ja que es feies servir per a emmagatzemar aliments, sempre propietat
dels reies, senyors, amus dels territoris...per tant, tot un lloc prohibit genera
intriga i interès. No hi ha cova important que no tingiu una llegenda darrere.
(exemple. Les coves del Montserrat, les coves danes, massis de sant llorenç,
coves de xoroi.)
- Llegendes megalitiques( gran pedra): runes i restes del passat, monuments,
castells antics.(exemple. el pont del diable, el pont trencat, castell de
montgrí, castell dels moros.)
- Llegendes d’estanys i de fonts, es refereix a llocs d’aigua dolça. (exemple,
Les fonts del Montseny, Fonts del ferro, cascades d’aigua al Pirineu)
- Llegendes Marineres, es refereix a l’aigua salada.
- Llegendes de figures històriques, són aquelles que giren entorn d’algun fet o
personatge històric.
- Llegendes de Sants.(hi ha de molts variades)
- Llegendes de la mare de Déu.(totes les mare de Déu trobades tenen
llegendes).
- Llegendes de masies, cases...
- Llegenda de llinatges(cognom) i topònims.