FITXA DE COMENTARI LITERARI D’UN TEXT TEATRAL

En un comentari literari s’ha de precisar el contingut del text i s’ha

de comentar la manera formal que l’autor utilitza per presentar-nos el
tema.
Cal tenir una visió global de tots els elements que intervenen per tal
de fer un bon anàlisi del text teatral.

Objectius:
- Valorar el procés que segueix l’autor a l’hora d’expressar les seves
idees.
- Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l’autor del text.
- Determinar quina és la idea principal.
- Valorar els arguments utilitzats per l’autor.
- Expressar la pròpia opinió sobre el tema del text.

Consells per fer el comentari:

- No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres
paraules, s’ha de procurar resumir el contingut del text, però sense
oblidar els aspectes fonamentals.
- Un comentari de text no és el mateix que una ressenya.

Aspectes a tenir en compte:

a) En relació amb el text:

- Llegir atentament el text.
- Consultar en el diccionari tots els mots que no s’entenen.
- Text principal: construcció literària; és original o una adaptació. El
text se sol dividir en actes (unitats de temps) corresponents a
l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç. Els actes al seu torn
es poden dividir en escenes (representació temporal i d’acció dins d’un
acte per marcar l’entrada i sortida de personatges). Una altra unitat és
un quadre (divisió temàtica que descriu espais diferents que formen un
tot unitari).
- Text acotat: el text amb aclariments sobre la caracterització de
personatges, l’espai escènic, el moviment,...

1
b) En relació amb l’actor-personatge i la seva forma de comunicar-
se:
- Diàleg: cal tenir present la situació dels interlocutors (igualtat,
inferioritat, jerarquia...), la forma d’actuar i l’acció o moviment (si hi ha
indicacions al respecte).
- Soliloqui: discurs d’un personatge que manté amb ell mateix com
exterioritzant un pensament o una preocupació.
- Monòleg: discurs no adreçat directament a un interlocutor perquè el
respongui. És un diàleg interioritzat, en què un mateix és alhora
emissor i receptor.
- Apart: discurs del personatge adreçat a sí mateix o al públic, sense
aïllar-lo, això implica un joc de complicitats o d’equívocs.

CONTINGUT DEL COMENTARI D’UN TEXT TEATRAL

1 Situar el text:
(a) Establir i fer referència a l’obra d’on procedeix el text, si és un
fragment, o situar-lo dins de la producció total de l’autor, si és una obra
completa.
(b) Fer referència a l’autor.
(c) Fer referència a l’època, corrent estètic al qual pertany l’obra i l’autor.
(d) Fer referència al gènere, precisar si és una tragèdia, drama (romàntic,
litúrgic, líric, èpic, de costums...), comèdia (alta, comèdia de costums,
comedia dell’arte...), melodrama, tragicomèdia, acte sacramental,
farsa, entremés, sketch, sarsuela, opereta, vodevil...
(e) Descobrir el procediment amb què és presentat: diàleg, monòleg....
(f) Descobrir el to: humorístic, irònic, seriós...
(g) Dir si el text és en prosa o en vers.

2 Definir el tema
(a) Idea principal, subtemes, aquests aspectes s’han d’explicar de manera
resumida.
(b) Tema temporal o atemporal.

3 Definir l’estructura
(a) Apartats del text
(b) Presentació, nus, desenllaç.

2
 En aquest apartat és important que es faci una interpretació del
contingut del text tenint present les característiques de l’autor i de la seva
obra. S’ha d’explicar el que diu el text amb les pròpies paraules, sense
parafrasejar el que diu l’autor. Encara que sí que és interessant i
recomanable posar algun exemple extret del text per il·lustrar l’explicació.
En aquest cas s’ha de situar en quin lloc del text trobar-ho i quin
personatge ho diu.

4 Analitzar l’estil
(a) Citar els recursos utilitzats per l’autor com ara anècdotes, exageracions,
jocs de paraules...
(b) Ús que fa l’autor de determinat vocabulari, predomini d’una
determinada categoria verbal...

5 Conclusions:

És la part final del comentari, és a dir, la informació que s’ha detallat i

desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals:
quines són les principals aportacions del text, quina és la moralitat
subjacent, establir relacions entre l’autor i la seva època, etc. El que no
s’ha de fer és introduir valoracions i opinions del tipus m’agrada o no
m’agrada, perquè un comentari no és el mateix que una crítica teatral. En
resum, la conclusió ha de ser una mena de síntesi de totes les reflexions
practicades en l’anàlisi previ de cadascuna de les parts del text tant pel
que fa a l’aspecte formal (lèxic, presentació del text, recursos estilístics...)
com al contingut.