Professional Documents
Culture Documents
Com Parlar Be en Public
Com Parlar Be en Public
- L’efecte melic: Em de pensar que el públic no ens veu tant nerviosos com nosaltres
estem acostumats a veure’ns.
- L’adrenalina: És normal estar nerviós i patir una certa angoixa davant d’una
presentació oral. L’orador no ha de procurar no estar nerviós, ha d’acceptar que està
nerviós i mantenir els nervis sota control. L’adrenalina fa que ens posem nerviosos i
que pensem rés ràpid, per tant hem de ser capaços de controlar els nervis, i
l’adrenalina farà que la nostra ment sigui més àgil.
- Una bona preparació: Si l’orador està convençut dels coneixements i de la qualitat del
que compartirà amb el públic, és molt més fàcil estar tranquil.
- Experiència i pràctica: Amb la pràctica i l’autocrítica millorarem.
- Alguns trucs pràctics: Fer unes passes, beure aigua, respirar profundament i
lentament, somriure, parlar a poc a poc.. Però sobretot el que va molt bé per trencar el
gel es dominar molt bé el principi i el final.
- I si em quedo en blanc? No passa res, el millor que podem fer es reconèixer-ho i
repetir el darrer que s’ha dit. Si això no funciona podem fer-li una pregunta al públic, o
fer un petit resum del que s’ha tracta fins el moment. Si això no funciona com a última
possibilitat podem saltar-nos aquesta part del discurs.
Hi ha quatre preguntes bàsiques per qualsevol persona que vulgui parlar en públic
- Per què? (Objectiu): L’orador ha de tenir ben clar que és el que vol aconseguir del
públic.
- A qui? (Públic): L’orador ha de tenir molt clar que no es pot fer una bona presentació
sense el públic.
2
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
- Què? (Guió): L’orador ha de tenir molt clar quina és la informació que compartirà amb
l’auditori.
- Com? (Mitjans utilitzats): Un cop fet el guió, cal decidir com es farà l’exposició, i per
tant, quins mitjans utilitzarem. Els mitjans bàsics són: la veu i el llenguatge corporal, els
recursos lingüístics i els mitjans audiovisuals.
3
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
El guió i la memòria: L’orador ha de memoritzar la carcassa del discurs i tenir les idees molt
clares per poder dir-ho amb el màxim convenciment i naturalitat.
- La intensitat o volum: L’orador ha de parlar amb un bon volum de veu per captar
l’atenció de l’auditori. Modificar el volum en diferents parts del discurs és un bon
sistema per fer més variat el discurs, de cridar l’atenció i de posar èmfasi.
- La velocitat: És important trobar una bona velocitat de creuer per a la xerrada. No és
convenient entretenir-se ni ser lent, tampoc s’ha d’anar ràpid fins al punt de ser
confús.
- La Vocalització i l’ articulació: És molt important una pronuncia eficient dels fonemes,
del contrari el missatge perd claredat i això l’auditori ho valora molt.
- L’actitud: Cal adequar el discurs al context i la situació què es pronuncia. L’actitud, el
tractament, el registre del llenguatge, la manera de fer al·lusions personals, les
anècdotes o l’ humor depenen del context.
L’entonació: És la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules. Hem de tenir
una correcte entonació perquè el nostre missatge arribi al públic de la manera que nosaltres
desitgem. És molt important entendre el que es diu per entonar bé. També és molt
aconsellable utilitzar frases exclamatives i interrogatives perquè el text no sigui tan monòton.
Quant un concepte ens interessi especialment l’hem de remarcar amb la nostra entonació.
La respiració: El control de la respiració es essencial per a un bon orador. Les dos Claus per
respirar millor són les pauses i la respiració diafragmàtica.
4
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Les pauses: És molt important fer pauses marcades i nombroses per tal de respirar bé i estar
relaxat. Construir fases curtes és molt important en aquest aspecte.
La respiració diafragmàtica:
Normalment respirem d’una manera que és diu costal superior i que consisteix en agafar aire
per la boca o pel nas i portar-lo als pulmons. És un sistema útil però hi ha un altre tipus de
respiració més completa: la diafragmàtica, consisteix inspirar l’aire i introduir-lo fins l’estómac.
D’aquesta manera la respiració és més profunda i evitem forçar la gola i ofegar-nos, fent així
la veu més atractiva.
El silenci: És una arma molt útil que té grans virtuts, ens ajuda a no estar nerviosos, ens
permet respirar millor, separa parts del text, recupera l’atenció.. No em de tenir por al silenci,
és imprescindible en un discurs, i moltes vegades el necessitem.
5
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
El llenguatge oral ha d’expressar-se sempre amb naturalitat, les característiques bàsiques del
llenguatge oral són:
La claredat: El nostre discurs s’ha d’entendre bé, i a la primera. Per aquest motiu hem de ser
el més clars possibles. Per ser clars hi ha tres factors bàsics: fer frases curtes, estalviar paraules
i evitar el llenguatge abstracte.
La precisió: És un element clau per a la credibilitat d’un discurs. Cal donar un volum de dades
molt gran, com més dades donem, més creïble serà el nostre discurs.
La brevetat: El públic agraeix que es vagi al gra. Només vol que l’orador s’expressi
sintèticament i que plegui el més aviat possible.
Els exemples: La gent entén millor una idea si s’exposa mitjançant una imatge o un exemple
concret. El que és concret es recorda fàcilment en canvi les coses extractes són més fàcils
d’oblidar. Per exemplificar acostumem a utilitzar diferents figures retòriques com:
- La paradoxa: Es tracta de construir una frase amb una contradicció aparent, sota la
qual hi ha una veritat profunda.
- L’eufemisme: No dir clarament allò que volem dir, s'usa en comptes d'una altra
paraula considerada tabú, malsonant o amb una connotació negativa per al públic.
- L’antítesi: Es tracta de definir una cosa per oposició a un altre.
6
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
- L’ ironia: Es quan diem una cosa quan en realitat en volem dir-ne un altre, sabent que
el públic interpretarà l’altre.
- L’ onomatopeia: Reproduir sons de la realitat.
- L’Asíndeton: Suprimir sons de la realitat d’una oració per donar-li mes força.
- La pregunta retòrica: Es quan formulem una pregunta al públic i no esperem cap
resposta.
- El clímax: Es quan fem ascendir una determinada idea per donar-li força.
- El circumloqui: Abans de tractar un tema temptegem el territori.
- L’ Hipèrbole: Exageració, la hem d’utilitzar amb mesura.
- La minimització: Es quant trèiem importància a una cosa.
- La personificació o antropomorfisme o prosopopeia: Es tracta de donar vida a un
objecte inanimat.
- La sinècdoque: És quan identifiquem el tot per la part.
- El retardament o suspens: Provocar l’ interès del públic evitant donar una informació
esperada.
- L’anticipació o flashforward: Avançar al públic el que direm.
- El recordatori o flashback: Recapitular el que s’ha dit.
- L’explicació: Explicitació d’un concepte o cosa.
- La repetició: Figura que consisteix a insistir sobre una paraula o frase important.
7
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos:
amb la mirada, amb les mans, amb la postura del cos, amb la distància que guardem entre les
persones del públic, amb l’aparença i fins i tot en la manera de vestir. És un factor molt
important, ja que el 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal.
La posició: És l’expressió de l’autoritat i la seguretat de l’orador. Hi han posicions dels cos que
transmeten seguretat i altres que no. La millor posició és estar dret repartint el pes del cos
amb equilibri. Tot i això hi han recomanacions com per exemple: ensenyar el cos sencer,
moure’s de tant en tant, evitar els moviments repetitius o amb objectes i no creuar mai els
braços.
El conductisme: La teoria conductista diu que si es modifica una conducta, es pot modificar la
causa d’aquella conducta. D’aquesta manera si estem nerviosos davant del públic, cal controlar
el cos per deixar d’estar-ho.
8
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Els mitjans audiovisuals són un suport molt eficaç a la paraula i al gest, però n’ hem de tenir
molta cura perquè no s’ha d’abusar mai d’aquests mitjans. Hem de tenir sempre present que
són per a l’orador un suport, si aquest no transmet convenciment i seguretat, no servirà de res
tot el muntatge audiovisual. Els mitjans audiovisuals mai li han de prendre protagonisme a
l’orador. L’ ús d’aquests mitjans té dos avantatges: permeten destacar fàcilment paraules o
conceptes i ens ajuden molt quan hem de mostrar estadístiques al públic.
- El gràfic de barres
- El gràfic lineal
- El gràfic circular
Els esquemes: Es fan servir per representar informació no estadística de forma gràfica.
Organitzen la informació i són fàcils d’entendre. És important explicar-los bé i donar temps per
entendre’ls.
9
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
El guió d’un discurs és el conjunt d’idees que es volen transmetre al públic, és la guia que
seguirà el l’orador. És un conjunt d’idees perquè l’orador se centri en el tema i improvisi. Dins
d’aquest conjunt d’idees hi ha de dos tipus: les principals (idees clau), i les secundàries (la
resta d’idees). Les idees han d’estar posades en ordre segons la lògica o l’ interès de l’orador.
La preparació del guió del discurs es transcendental. És impossible parlar amb coherència
sense una bona preparació.
El mètode per preparar un guió: La manera de preparar un guió es molt personal. Hem de
reflexionar sobre quatre coses:
- El públic.
- Els objectius del discurs.
- Les idees principals
- Els mitjans.
Tenint en compte aquests quatre factors podem preparar qualsevol tipus de xerrada.
Tècniques per a buscar idees: El primer que li cal a un orador per preparar un discurs és
dominar el tema del què vol parlar, però no només ha de saber d’aquest tema, ha de saber
com explicar-ho de forma clara i ordenada. Per això tenim dos tipus de tècniques per a la
recerca d’idees:
10
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
- Anàlisi FDOA: Serveix per analitzar una situació. Tracta les parts següents:
FPunts forts DPunts dèbils O Oportunitats A Amenaces
Aquest anàlisi ajuda ha tenir una part més imparcial del problema.
- Brainstorming o pluja d’idees: Es tracta de llançar moltes idees i molt variades, tot i
que semblin absurdes o sense importància. Desprès seleccionem les idees trobades
per crear una estructura coherent.
- La recerca analògica: Es tracta d’analitzar un problema en funció d’un altre anàleg al
primer. Aquest procediment te dues etapes: Cercar l’analogia i descodificar-la.
- L’atzar: L’atzar dona informació, hem d’escoltar-lo. Una tècnica creativa amb l’atzar és
donat un problema, buscar una paraula al diccionari aleatòriament.
Tècniques per a estructurar: Amb les tècniques per restructurar idees la informació es recull
en brut. Aquesta informació obtinguda l’haurem d’estructurar, per això utilitzarem dos
sistemes:
- El mapa conceptual: Consisteix a posar el tema principal al centre i a partir d’allí crear
arbres que es ramifiquen en totes direccions. El mapa conceptual de vegades pot
substituir un brainstorming.
- L’esquema lineal: És la forma clàssica d’estructurar. Es basa en treballar en diferents
nivells verticalment (aquest treball).
Tècniques per a valorar i sintetitzar: Un cop hem buscat les idees i les hem ordenat cal decidir
què és el més important i resumir-ho al màxim. La capacitat de síntesi es un dels elements clau
de la comunicació. Hi ha tres nivells de síntesi:
11
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Un altre punt fort a l’hora de preparar un discurs és la de saber escoltar. Saber escoltar en dos
sentits:
- Literal: Mentre dura el discurs s’han de conèixer les reaccions del públic.
- Figurat: El guió s’ha de preparar en funció del que el públic vol, no en funció de
l’orador.
Saber escoltar afalaga i trenca barreres, d’aquesta manera ens permet obtenir informació dels
altres. La manera d’actuar de qui sap escoltar es la següent:
- Estar atent.
- Escoltar
- Jutjar
- Respondre
És essencial donar un to positiu al guió de manera que doni una imatge positiva del tema i de
l’orador. Hem de pensar que una persona positiva sempre és més agradable i convincent que
una de negativa. Hem d’evitar donar missatges negatius i si ho hem de fer, hem de submergir-
los en missatges positius.
12
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Un bon discurs és aquell en que l’orador navega pel tema en totes direccions i sempre troba
terra, el bon discurs ha de ser exhaustiu.
L’estructura del discurs està perfectament definida, es basa en la diversió tripartita exordi-
desenvolupament-epíleg, i la seva proporció del temps ha de ser de la següent manera:
- Introducció (5%-10%)
- Desenvolupament (80%-90%)
- Conclusions (5%-10%)
La introducció resum:
És un dels elements clau. Si amb les primeres frases obtenim l’atenció i la simpatia del públic
és difícil perdre-la desprès, en canvi si les primeres frases són dolentes serà molt difícil
recuperar l’atenció del públic. La introducció ha de ser la darrera part del guió que es prepara,
la hem de fer quan hem desenvolupat tot el tema. Una bona introducció ha de dos condicions
bàsiques:
La paraula comunicació ve del llatí communis, és a dir, comú. Per tant l’essència de la
comunicació consisteix en crear un àrea comú entre dos o més persones.
- La sorpresa: Sol ser fulminant, però s’ha d’utilitzar amb mesura i amb molta convicció.
- Demanar atenció al públic: És una tècnica arriscada perquè es demana una reacció del
públic. Es aconsellable tenir preparada una contrarèplica per si el públic falla.
- Titulars periodístics: Esmentar un titular que faci referència a la xerrada.
13
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Les conclusions:
La conclusió o epíleg del discurs es fonamental perquè tingui èxit. La conclusió ha de tenir dos
parts:
- Posita in rebus: És un resum del discurs, aprofitant que l’atenció del públic quan
s’apropa el final es alta.
- Posita in affectibus: Es tracta de dir alguna cosa que commogui o sedueixi el públic.
14
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Tancament i col·loqui:
15
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Capítol 8 : El desenvolupament
És el tipus de presentació en la què volem transmetre una informació sobre un tema al nostre
auditori. En el periodisme la informació s’estructura en el que diem piràmide invertida, té tres
parts essencials:
És el més complex i difícil de dominar. Explicar una cosa és molt més fàcil que convèncer. La
capacitat de persuasió és una virtut que molt poca gent utilitza correctament. La millor
estructura d’argumentació convincent és l’anomenada inductiva, perquè primer dona tots els
arguments i després formula la proposta. Aquesta estructura la designarem com a SAP o
inductiva:
16
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Per desgràcia aquest esquema SAP o inductiu no es sol utilitzar. És més comu l’utilització
d’un altre tipus d’esquema normalment erroni. Aquest esquema és el PAS o deductiu:
- Proposta: Es comença per la proposta sense haver argumentat res ni havent preparat
el terreny. Si la proposta no és acceptada d’entrada difícilment ho serà desprès.
- Argumentació: Expliquem els motius pels quals hem fet la proposta, si la proposta no
es acceptada aquesta argumentació, segurament es tornarà una discussió.
- Situació: Finalment arriba la discussió degut a diferents interpretacions del problema
i/o a diferents prejudicis o pensaments.
Com hem vist l’estructura SAP és la mes correcte, però no és la única estructura inductiva
vàlida. A continuació trobem les més utilitzades:
Estructura de les 4 P:
Estructura SOAP:
Diagnòstic i teràpia:
Estructura SPRI:
17
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
Les notes:
El bon orador sempre utilitzarà notes per a ús personal que li facin de guió en un moment
donat del discurs. Cal que distingim entre dues coses:
- Material per al públic: Dades que compartirem amb l’auditori amb forma d’apunts,
transparències, gràfics o diapositives.
- Notes personals: Són una serie d’apunts que l’orador pot utilitzar com a guió,
ampliació, respostes a possibles preguntes.. No hi ha cap problema en que un orador
consulti les seves notes, això si la consulta ha de ser molt ràpida i no pot tallar el ritme
de la presentació.
La reiteració:
L’orador ha de ser conscient de que no tot el que transmeti el públic o assimilarà. Així que cal
que utilitzi la reiteració perquè el públic assimili les idees que l’orador creu fonamentals. És
molt important anar repetint el missatge principal durant tot el discurs així com les idees
18
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
principals mentre dura el desenvolupament. Per no fer-nos pesats hi ha algunes tècniques que
veurem a continuació:
19
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
A continuació resumirem les diferents situacions comunicatives i els recursos bàsics que s’hi
poden utilitzar:
La conversa de contacte:
La conversa que tenim amb algú quan l’acabem de conèixer. Recomanacions principals:
- Ser positius
- Escoltar
- Buscar temes de conversa
- Obrir i no tancar portes
- Memoritzar noms i cares
L’encàrrec o briefing:
La forma d’evitar problemes al agafar un encàrrec és que estigui ben formulat. Hem de
contestar una sèrie de qüestions i aspectes :
La conversa telefònica:
20
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
És una situació important en la que ens ho juguem tot, que cal fer en aquestes entrevistes:
La compravenda:
En aquesta conversa el venedor ha de tenir molt clar quin és el seu objectiu final i els seus
objectius parcials. Aquestes converses es desenvolupen en cinc fases:
- Establir contacte.
- Esbrinar les necessitats del client.
- Transmetre l’oferta.
- Argumentació del producte.
- Tancar la venda
La negociació:
La negociació persegueix un acord entre dues parts amb interessos contraposats. S’ha de
tenir molt clar quins són els nostres objectius i què s’està disposat a cedir. Hem de tenir en
compte:
21
COED - Com parlar bé en públic Raúl Bermúdez Ventura
La discussió:
- Saludar
- Definir el tema
- Fer preguntes
- Calmar
- Animar
- Resumir
- Acomiadar
- Enfrontar-se al grup.
- Admetre discussions.
- Jutjar.
- Justificar-se.
- Preguntar, no afirmar.
- Aclarir actituds.
- Resumir i sintetitzar.
- Busca punts d’acord.
- Buscar enfocaments nous.
- Estar atent al llenguatge no verbal.
22