La lengua de las mariposas

12/11/1011
Seminari-Berta Aznar
Raul Bermúdez Ventura
Se Seminari - Raúl Bermúdez Ventura

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

La lengua de las mariposas és una pel·lícula basada en un conte que

pertany al llibre RIVAS, M; Que me quieres amor? Madrid: Alfaguara,
1998. Aquest es un llibre de relats, en el qual sobresurt el conte La
llengua de les papallones, Manuel Rivas va guanyar el Premi Nacional
de Narrativa de 1996 amb aquest llibre. Més tard, al 1999, el
director de cinema José Luis Cuerda va estrenar amb gran èxit de
públic i crítica la seva adaptació cinematogràfica.

FITXA TÈCNICA

Títol: La lengua de las mariposas.

Producció: Pepe Picazo per a Escorpión. Espanya, 1999.

Muntatge: Nacho Ruiz Capillas.

Música: Alejandro Amenábar

Fotografia: Javier Salmones

Guió: Rafael Azcona

Director: José Luis Cuerda.

FITXA ARTÍSTICA

Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio); Manuel Lozano (Moncho); Uxía Blanco (Rosa);
Gonzalo Uriarte (Ramón); Alexis de los Santos (Andrés); Jesús Castejón (D. Avelino); Gruillermo
Toledo (O’lis); Elena Fernández (Carmiña); Tamar Novas (Roque); Tatán (Roque Padre); Celso
Parada (Macías); Tucho Lagares (Alcalde).
Se Seminari - Raúl Bermúdez Ventura

CONTEXT HISTÒRIC

La pel·lícula La lengua de las mariposas es determinada clarament per els fets històrics de
l’època, així com els seus personatges son clarament influenciats per aquesta etapa a Espanya.
Durant tota la pel·lícula podem percebre l’enyorança dels anys de la segona república i de les
millores socials que aquesta va comportar, així com el rebuig dels qui la van malmetre.

Al 1936 Espanya va patir un cop d’estat finançat per els terratinents i l’alta burgesia. Aquests
van abandonar la via diplomàtica per imposar els desitjos del Front popular, un estat sotmès a
la dictadura. A aquesta imposició s’hi van oposar gran part de la mitjana, poderosos síndicats i
partits polítics que estaven a favor d’una Espanya democràtica. El dia 18 de juliol de 1936, el
general Franco va viatjar cap al Marroc per comandar l’exèrcit insurrecte. A la península, el
general Mola va declarar l’estat de guerra i va ocupar Pamplona. Al mateix temps, Queipo de
Llano va ocupar Sevilla i ampliava la rebel·lió per Andalusia. Desprès els sediciosos es van
apoderar de Castella-Lleó, Aragó i Galícia, d’aquesta manera els feixistes prenien el poder i
reprimien els republicans. A Madrid i a Barcelona ho van intentar també, però entre els obrers
i els partits i sindicats van reduir la insurrecció. Espanya va quedar dividida en dos parts i
ideologies totalment diferents: la república i el franquisme. La república comprenia el territori
de Catalunya fins a Màlaga, Madrid, Castella-La Manxa, i parts d’ Extremadura, d’Andalusia,
d’Euskadi i d’ Astúries, en l’època eren les zones més industrialitzades. Per altre part el
franquisme comptava amb la resta de la península, Canàries, les illes Balears i el Marroc
espanyol, és a dir, amb les terres cerealístiques, i gran part de l’agricultura i la mineria.
Aquests fets van esdevenir una guerra civil que va durar des de 1936 a 1939 i que va acabar
amb el triomf dels feixistes. D’aquesta manera Espanya s’endinsà en una dictadura que duraria
molts anys.
Se Seminari - Raúl Bermúdez Ventura

RESUM

La pel·lícula La lengua de las mariposas està ambientada en un poble de Galicia, en els

moments precedents a la guerra civil espanyola, concretament els temps de la segona
república.

Moncho és un nen de sis anys que no ha pogut començar l'escola en el seu moment degut a
una enfermetat crònica que l’impedia sortir de casa. Amb el temps acaba millorant i li és
possible anar a l’escola, però per ell és una amenaça terrible. No hi vol anar perquè té por dels
mestres, pensa que quan hi vagi el pegaran. El seu somni era emigrar a Amèrica per així no
tenir que anar-hi i guanyar-se la vida com a músic d’una orquestra. Però tot i els seus desitjos
de no anar-hi, la mare l’acaba portant. El primer dia se’n porta una mala impressió, però aviat
se n'adona, que el seu mestre, Don Gregorio, és un home bo i que no és tan dolent com
s'havia imaginat, i sobretot que no pega. Don Gregorio és un home sensible i entranyable que
res te a veure amb els mestres de l’època. El seu aprenentatge es basa en l'amor a la natura i a
les coses senzilles, res de materialismes . En Gregori és un professor republicà i liberal que
inicia als seus alumnes en l'aprenentatge de la vida i de la llibertat.
Quan comença el bon temps les classes es traslladen al camp on es pot observar millor la
majestuositat de la Natura. La relació entre Don Gregorio i el pare de Moncho, (el sastre del
poble que també és republicà) és molt bona. I en general gairebé tot el poble vol al venerable
mestre. Després d'aquest primer temps sense gaires conflictes en què regna la llibertat, l'amor,
i la felicitat arriba la part final que es veu marcada pel començament de la Guerra Civil i amb
ella l'arribada del feixisme al poble . Es llavors quan arriben tropes de la capital i ocupen
l’ajuntament. La història termina amb un tràgic final, on la llibertat es veu truncada pel
feixisme. A Don Gregorio i els altres republicans se’ls emporten els nacionals en un
camió per a matar-los, davant la impotència del poble que l'insulta per no acabar com
ell, tot i siguent la majoria republicans. La mare de Moncho l’ incita a cridar, i ell surt
corrents darrere del camió tirant pedres i cridant, acomiadant-se d’una manera irònica
del seu estimat mestre. Aquesta va ser la situació de molta gent durant el règim
franquista, ciutadans acovardits en una situació on l’odi va aconseguir la victòria per
damunt de la llibertat.
Se Seminari - Raúl Bermúdez Ventura

OPINIÓ PERSONAL

Un cop visualitzada La lengua de las mariposas a seminari trobo que és una molt bona
pel·lícula, tant per les característiques històriques com per les pedagògiques. Penso que narra
molt bé com es vivia en aquella època, la pobresa que patien, així com la felicitat que els hi
aportaven les petites coses. Els personatges estan molt ben creats i reflecteixen notablement
les pors de la gent en aquell temps, les seves inquietuds,les seves preocupacions.. Els
personatges són molt realistes i apropiats al territori i l’època.

Per un altre part, un home progressista, que mira al futur, però sense oblidar-se mai de la
natura i del que veritablement val la pena a la vida. Tot i la dificultat que hi havia en aquells
temps per impartir l’ensenyança, troba la manera d’aplicar el seu mètode, un mètode informal
que dona molta més importància als valors que al curriculum. Té un gran mèrit perquè en els
temps que corrien molt pocs eren els que s’atrevien a educar als alumnes amb valors i no
només allò que sortia als llibres, sinó allò que és indispensable per formar persones. Uns valors
tant indispensables com la tolerància i el respecte, aspecte que es van amagar en la foscor
degut a la dictadura.

Per acabar parlaré d’en Moncho, penso que reflecteix molt bé el que vivien els nens en aquella
època, la sensació de no entendre les coses i al mateix temps de no voler-les entendre. Perquè
se’n duen el professor? Que ha fet? Perquè la gent l’insulta? Són respostes que un nen
de la seva edat no podia respondre, però que segur que amb el temps es va poder entendre.
Són moments que un nen mai hauria de viure perquè penso que mai els podrà oblidar. La
pedra que surt de la seva mà no és per al professor, és per l’ impotència i la ignorància que
atorgava la dictadura.