Matí- novembre 2010

prova
grau mitjà
mati

Nom
1 r cognom
2n cognom
NIF/NIE

Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valencià
Areade comprensió
-lija el text següenti marquela respostamés adequadaper a cadaenunciat.

La meteorolog¡a
La meteorologia, com a ciéncia,és relativament jove, si la comparemamb les matemátiques
o l'astronomia.Ara bé. l'observaciódels fenómens atmosféricsi la transmissiód'esta
informacióés molt antiga.Ja el poble sumeri,a Mesopotámia,va deixar registresde ies
seues observacionsdel cel i de l'atmosfera.Es buscavencicles o repetrcionsque es
poguerenaprofitaren la previsiódels fenómensatmosférics.Els egipcisassociavenles
crescudesdel Nil amb els movimentsestel'lars,de la mateixa manera que els xinesos
preveienI'arribadad'estacionsamb I'observació estel'lari elaborarencalendarisagrícoles
basatsen les dadesobtingudes.
Peró,tot i que el terme meteorologiaja apareixl'any 340 aC com a títol d'una obra d'Aristótil.
I'eracientíficad'estadisciplinano es va iniciarfins a les primeresmesuresquantitatives de
variablesmeteorológiques: les primeresmesuresdetemperaturade Galileuen 1597,amb el
seu termoscopi,iles mesuresde la pressióatmosféricaen 1643 amb el barómetrede
Molt més endavant,es va fer un pas decisiuamb el llangament
Torrrcelli. en 1960del primer
satél.litmeteorológicque va iniciarel seguimentde les condicionsatmosfériques des de
I'espai.
La informaciómeteorológicasempre ha estat present en els mitjans de comunicacié.
Evidentment,amb I'arribadade la televisióels espais sobre la prediccióde I'oratgevan
formar part de les emissionsdiáriesdes del primer moment.Va ser la BBC, la televisió
pública británica,la que va emetre el primer mapa del temps (mapa de distribucióde
p r e s s i o n ist e m p s a s s o c i a tl)' 1 1d e n o v e m b r ed e 1 9 3 6 ,s e n s ep r e s e n t a d oi ar m b u n a v e u e n
off.Als EstatsUnits,el formatescollitper a difondrela informaciómeteorológica van ser els
dibuixosanimats:el 14 d'octubrede 1941 la WNBT (desprésNBC) va donar la primera
informaciódel temps utilitzantuna ovella peluda de dibuixos animats (Woolly Lamb).
Posteriorment evolucionarencap a dos formes diferents:una amb presentadorsmilitai's
uniformats, i I'altra,amb tendénciacap a un espectaclehumorístic, amb xiquesdel temps.
La BBC des d'un primermomentoptá pel caráctermés seriósi rigorós.A partirde l'11 de
gener de 1954 apareixel primerpresentadordel temps. ITVE va decidircopiarel model
anglés:el 30 d'octubrede 1956hi va aparéixerel primermapadel temps.El presentador
del
programaera Mariano Medina, de qui en un principinomés es veia el brag. Després
comengaren a traure'lde cos sencer.Es el primerhomedel tempsespanyol.
En estos moments totes les televisionstenen el seu espai del temps, amb algunes
característiques diferentsen cada una. Trobem variacionsen la durada,que oscil'lendes
d'uns pocs segons fins a 10 minuts; variacionsen el tipus de presentador,des de
meteorólegsi periodistesfins a presentadors virtuals;variacionsen la simbologia,des de
sÍmbolsen tres dimensions fins a símbolssimples; i variacionsen I'estéticai els decorats,
decoratsreals amb molt d'espai i pantalles
táctils alternen amb decoratsvirtuals,amb les
últimestecnologiesen gráfics en tres dimensions, que apareixendarrere o davant del
presentador. I els programes s'acompanyen d'informacions complementáries sobrel'estatde
les pistes d'esquí, el nivell de radiacióultraviolada,els nivells de pol'len presentsen
I'atmosfera,els nivellsdels embassaments,etc. A més, en els últimsanys la informació
meteorológica s'aprofitade diversesmanerescom a finestrad'avís per a despertarla nostra
atenciósobreel que passaal mediambient.
Recordemque la meteorologia és un tema que creuatransversalment diferentsaspectesde
la nostravida quotidianai que la informaciósobreI'oratgeafectaactivitatscom, per exemple,
la navegacióaéria,marítimao per carretera;condictonala gestióde la distribució comercial
de productes,l'organització d'activitatslúdiqueso, fins i tot, les previsionsde les urgéncies
sanitáries.
fr>A
:47

N
18tr L'astrologia i la meteorolog¡avan n¿ixer com a ciéncies d'una manera
paral.lelai inseparable.

2
| fJ |_!J En la televisiósemprehi hagutespaisdiarisdedicatsa I'oratge.

3 Etr TVE va comengar les emissions sobre informació meteorológíca amb

la veu en offde Mariano Medina com a presentador.

4 Ja en I'antiguitat...
a) els sumerisobservavenel cel amb uns instruments anomenatsregistres.
b) els egtpcisrelacionavenels movimentsde les estrelesamb el cabaloue duia el Nil.
c) els xinesosfeien observacionsmeteorológiquesbasadesen calendarisagrícoles.

5 A qui cal atribuir I'inici de la meteorologiacom a disciplina científica?

a) A Aristótilen primerlloc,seguit per Galileui Torricelli.
b) A Torricelli,que en 1643va crearel barómetre.
c) A Galileui Torricelli,per les seues aportacionsa la mesurade la temperaturai
de la pressió
atmosférica.

6 En els inicis dels espais sobre I'oratge en la televisió...

a) als EstatsUnits s'implantáun model de programamés informalque el que adoptaren
els
británics.
b) la BBC optá per un presentadorsense suportgráfic.
c) als Estats Units es tendí cap a un espectacle humorístic,amb dibuixos animats i
militars
uniformatscom a presentadors.

7 Els programes televisius actuals sobre I'oratge...

a) també s'usen per a conscienciarla societatsobre el medi ambíent.
b) tenen característiquesdiferents,tot i que els presentadorssempre són professionals
de la
meteorologia.
c) presenten mapes meteorológicsque incorporen les últimes novetats
tecnológiquesi es
mostrenalfons de l'escenari,amb un presentador en primerpla.
B Quina de les activitats següents no está relacionada amb cap de les activitats
_
especialment afectades per I'oratge que se citen en l'últim parágraf deítext?
a) Els concertsde músicaa l'aire lliure.
b) La produccióde les centralshidroeléctriques.
c) Els hospitalsiels centresde salut.
 El substantiu predicció ("...e|s espais sobre la predicció de l'oratge van formar part de...")
deriva del verb...
a) preveure
b) predictar
c) predir

10 Quin resum sintetitzamillor el contingut del text?

a) Tant els sumeriscom els anticsegipcisi xinesosja observavenels fenómensmeteorologics

per a fer hipótesisque poguerenaplicar a la vida diária.Així per exemple,els egipcis
arribarena pronosticarles riuadesdel Nil i els xinesosja coneixienels calendarisagrícoles.
Ara bé, la meteorologiano es pot dir que aparegueracom a ciéncia fins que no es
prenguerenles primeresmesuresde variablesquantitatives de manerafiableamb el primer
satéllit meteorológic.
La informaciómeteorológicaés un espai presenten tots els mitjansde comunicació,ja estiga
presentadarigorosament(la BBC. per exemple)o d'una manera més graciosai divedida
(l'NBC).Els programessobreel tempsde la televisiópresentenactualmentmoltesvariacions
pel que fa al format, i els contingutss'han vist enriquitsmoltes vegades amb altres
informacions complementáries d'interésper als ciutadans,entre les quals cal destacarles
referidesal medi ambient.Perqué,cal recordar-ho, la meteorologiaés un assumpteque ens
afectaa tots directamento indirectamenti en qualsevolaspectede la nostravida quotidiana.
b) Els fenómensatmosféricssempre han atret els pobles, i una bona mostra d'aixó la trobem
entreels civilitzacions antiguesde Sumer,Egiptei la Xina. No obstantaixó, les bases per a
considerar la meteorologia com una área científicaes van establiramb les aportacionsde
G a l i l e ui T o r r i c e l l i .
La BBC i I'NBC, televisionsque inicienal mateix temps les emissionsmeteorológiques,
adopten formats diferents en els seus programes sobre I'oratge:seriós en la primera i
humoristicen la segona.on inclúshan usatels dibuixosanimatsi els militarsper a presentar-
los. Pero el fet cert és que actualmenttots els mitjansde comunicaciótenen un espai
meteorológicque es caracteritzaper la seua credibilitat,així com pels contingutsr formats
rigorososi molt semblants.
La informaciósobre l'oratgedespertaI'interésde tota la societat,perquéafecta prácticament
totes les seues activitats.
c) Tot i que I'observaciódels fenómens meteorológicses remunta a les civilitzacionsmés
antigues(com ara la suméria,I'egípciai la xinesa),no és fins al final del segle xvt i principi
del xvll que s'ha de situarI'inicide la consideració
científicade la meteorologia, momenten
qud es realitzenles primeresmesuresquantitativesde variablesmeteorológiques.
Els mitjansde comunicaciósemprehan oferitinformaciósobreel temps,i la televisióho va
fer des del seu inici.Els primersespaisen este mitjádiferiennotablement:mentresque la
BBC sempre presentavaesta informacióde manera seriosa,I'NBCva optar per formatsmés
informals.Actualmentels formatsdels programestelevisiussobre I'oratgeoferixenuna gran
diversitat i incorporen les últimes novetats tecnológiques i diverses informacions
complementáries. Cal no oblidarque la meteorologia té una gran repercussióen la nostra
vida diáriai condicionamoltesactivitats
de oran transcendénciaen el món actual.
t>4
'w

N Aread'estructures
lingüístiques
Marqueen cadagüestióI'opciómésadequada
pera completarla fraseo pera conte,
preguntaen un registreformal.
L é x i ci s e m á n t i c a
1 1. L'últim ha preocupat
de I'alcaldia els ciutadans
a) ba
b) ban
c) band
4a
t¿ La fiscaliaha demanatI'extradició
de I'acusat a Colómbia
a) apressat
b) empresonat
c) encarcelat

la paraula"acomiadar-se"?
Quésignifica
a) Satisfer excessivament
la fam.
b) Col'locar-se en unaposiciócómoda.
c ) D i ra d é u .

Quésignifica "plourea botsí barrals"?

l'expressió
a) Donarimportánciaa un fet.
b) Caureun granruixatd'aigua.
c) Exagerar
lescoses.

La cantáacompanyada
de música
a ) soprano/ d'orgue
b ) soprá/ d'orgue
n \ soprano / d'órgan
''t¡
Quinaparaulaté un significat
diferentde lesaltresdos?
a) rendible
b) beneficiós
c) rentable

La rematadadeldavanter
rebotáen el de la porteria.
a) travessany
b) llarguer
c) travesser

la paraula"arrissat"?
Quésignifica
a) Quese li ha donatformade caragol.
b) Queriuambfacilitat.
c) Queestásempredistret.
't¡
El panoués un producte
de
,:) pastisseria
,: fruiteria
.:¡ carnisseria

Fls agentsde tránsitm'handenunciat

per haverfet un perillós
a) avangament
b) adelantament
c) passe
 6>4
q

Aread'estructures
lingüístiques N
Marqueen cadaqüestiól'opciómésadequada
pera completarla fraseo pera contestarla
preguntaen un registreformal.

21. Se ii trencáel pedal i caiguéal fonsd,unbarranc.

a) del'embrague
b) de l'embragatge
c) del bragatge

22 Quéés un programari?
a) Conjuntde programesinformátics.
b) Programacióde treball.
c) Programaciósetmanalde la televisió.

23 He compratun per a traureel caféa taula.

a) salvatovalles
b) sitiet
c) rodet

2 4 . Q u éé s u n ap r u n a ?
a) Unapedrapreciosa.
b) Unamalaltiainfecciosa.
c) Unafruitacomestible.

2 5 . A q u ie s b u r l a , (refrany).
a ) e l d i m o nei l f u r g a
b ) d é ul i ' nd ó n a
c) déu li dónafaves

Morfologia
isintaxi
2 6 . M ' a g r a d a rqi au ee l sm a n u a l ds , i n s t r u c c i o n s
tesmeuesnecessitats
d'informació.
a) satisfacen
b) satisferen
c) satisfagen

27. Si , no massatard
a) voleuvisitar-li/vingueu
b) voleuvisitar-lo/ veniu
c) el voleuvisitar/ vingueu

ló suspés
toteslesassignatures
i s ' h ai m m u t a t .
a) Li han/ ni tansols
b) L'han/ ni tantsols
c ) L i h a n/ n i t a n ts o l s

29. El TribunalSuperior
de Justíciaha ratificat
la senténcia es va recórrer
a) contrala qual
b) contrala que
c) contraqué
 Aread'estructures
lingüístiques
en
I_1Tr". cadaqüestiót,opciómésadequadaper a completarla frase o per
preguntaen un registreformal. a contestarfa

30. Ta mareestácontenta
Juguesambels teuscosins
a) que
b) deque
c) de qué

31. El diplomátic
va perdrela maletaen t,aeroport
de Londres,
a) i vaaparéixer
b) apareguent
c) apareixent

32. La premsainterpel,lava
president expilcara
a) al I pera qué elspressupostos
nous.
b) el / pera qué
c) et/ perqué

33. Nofacesel trebatl

t'eixirá
a) corrent/ malament
b) corrents/ malament
c) corrent/ mal

3 4 . He deciditanara veure,l,
a) doncs
b) perqué
c) 1aque

35. El president
no té a causade les preocupacions.
a) resd'ánim
b) capd'ánim
c) gensd'ánim

36. M'agrada
queet pa quanel mossegues.
a) cruisca
b) cruixa
c) cruixisca

37. A lesamigues, diré la veritatperque,d,embolics,

no vullcap
a ) e t s/ h i
b) ets/ en
c) les/ en

38 Coms'escriuamb lletres"Z4.652entrades,,?
a) vint-i,quatre
mil sis_centes
cinquanta-dos
b) vint-i-quatre
mil six_centes
c) vint-i-quatre
mil siscentes "lnq'ráni"-du".
cinquanta-oos

té horaris i nopotvindre
ambnosattres
si_ffi;:tpany atcreuer
la próxima
a) fixes
b) fixos
c) fixs
 6>a
':ñ
hN\

Aread'estructures
lingüístiques N
Marqueen cada qüestiól'opciómés adequadaper a completarla frase o per a contestarla
preguntaen un registreformal.

40. El meugermáara es relaciona

ambla famítia,peróabansno relacronava.
a) lise
b) se'n
c) s'hi

41 Estasetmana, s'encarregaran
de
a) un i I'altreI pararla taula
b) I'uni I'altre/ parartaula
c) l'uni I'altreI pararla taula

42 moltagenten el carrerquanhan el lladre.

dJ Hi havia/ detingut
b ) Hi havia/ detés
N'hihavia/ detinqut

43. És ques'amplie de régiminternperqué

el reglament no cobrixles
novesnecessitats.
a) precís/ ell
b) precís/ O
c) necessari/ este

44. Ja he vistel resultat

de l'examen
i
a) no hi vullsaber-neresmés
b) no vullsaberresmésdel mateix
c) no vullsaber-neresmés

45. Es no entenc v o ld i r
a ) lo de sempre/ el que
b ) la de sempre/ qué
c) la mateixade sempre/ lo q u e

4 6 . J o a né s u n o r a n de la música;admira,sobretot,
els artistes
i precogos
a) entusiaste
/ precoces
b) entusiasta
/ precogos
c) entusiasta

47 estáformant-se noutreball
a ) Sobretot/ amb vistaal
b ) Sobretot / en vistadel
c) Sobretot/ ambvistaal

48 unaprovade la seuaculpabilitat,
Eljutgenecessitava peroI'acusació argunes
més.
a) li n'aportá
b) li hi aportá
c) li les aportá
52.
'.*7

\\
Aread'estructures
lingüístiques
Marqueen cada qüestióI'opciómés adequadaper a completarla fraseo per a contestarla
preguntaen un registreformal.

4g lescincquanacabárem
de dinar
a) Devíende ser
b) Devienser
c) lgualeren

50. Dónael gelatals menuts,peró quanhagenacabatde berenar

a) dóna'ls-el
b) dóna'ls-lo
c) dóna-los-el
ql
! Q u ej a s ' h aa d o r m iet l i a i o .
a) Callar
b) Calleu-vos
c) Calleu

52. Estavegada-- inesperadament.

a) potserque actuen
b) pot ser actuaran
c) potseractuen

5 3 . D u r a net l j u í ,v a d e c l a r a r vegadestot el quesabia, el va beneficiar.

a) diverses / la qualcosa
b) váries/ el qual
c) diferents/ el que

Aquelldia I'abricposatperque moltde fred

a) duia/ feia
b ) d u i a/ f e i a
c) duia/ feía

55. Hemvistla casanovade Maria.

a) Quinacasamésbonicaqueté!
b) Quecasamésbonicaqueté!
c) Québonicaés la casaque tél

Normativa
ortográfica
56. Ja no es veu del cartel
a) la esse/ del hospital
b) la esse/ de I'hospital
c) I'esse/ de l'hospital

57. Quanva escoltarla interpretació

de la . va fer un d'aprovació.
a) sinfonia
/ somriure
b) simfonia/ sonriure
c) simfonia/ somriure

10
 ?í
lingüístiques
.a d'estructures ttl
en cada qüestióI'opciómés adequadaper a completarla frase o per a contestarIa
;-";QU€
,;íeEuntaen un registreformal.

58. vaigveureen directeun partitde la _ de futbol.

a) Despús-ahir / sel lecció
b) Desoúsahir/ selecció
c ) D e s p ú s - a h/ isr e l e c c i ó

59. L'actnu _ perquéja no sap_ la realitat

de la ficció
a ) s ' e n u t j/ad i s t r n g i r
b ) s ' e n u j /ad i s t i n g u i r
c ) s ' e n u t ¡/ad i s t i n g u i r

60. Quinaés la fraseoueestábenescrita?

a) La cafelnaés un estimulant
cerebrali cardíac.
b) La cafeinaés un estimulant
cerebrali cardiac.
c) La cafeTnaes un estimulant
cerebrali cardiac.

61. Al llargde l'estiuféremunesquantestorradesde carna la

a) brassa
b) brasa
c) braga

62. La de la comarcade la Safor

és una ooblació
a) Fontde'nCarros
b) fontd'enCarrós
c) Fontd'enCarrós

63. Quinade lestresparaules sil lábicament?

estábenseparada
a) cu/o/ta
b) delsailgular
c) ab / sén/ cia
'-!
Quinaés la frasequeestábenescrita?
a) L'hábitat
de I'espécie finsa Andalusia.
s'estenia
b) L'habitat
de I'espécie finsa Andalusia.
s'extenia
c) L'hábitat
de I'espécie finsa Andalussia.
s'estenia

3 5 . E s t á_ d a v a ndt e l a _ q u eh a d e p r e n d r e .
/ decissió
a) acovardida
b) acobardida
/ decisió
c) acovardida
i decisió

. 3. Ha posatun _ pera anunciarla vendade la casa.

a) retol
b) rótul
c) rétul

67. el jaciment
Hanautoritzatuna calaper a analitzar
a) prerrománic
b) pre-románic
c) prerománic
'11
6>4
,w
N lingüístiques
Aread'estructures
pera completarla fraseo pera contestarla
Marqueen cada qüestióI'opciómésadequada
preguntaen un registreformal.

68. EI noés cap

a ) fariseisme
/ virtud
b ) fariseisme
/ virtut
n \ fariseisme
/ virtud

69 que
! Afanyeu-vos, a tempsa l'avió!
d'arribar
a ) Hala/ em
b ) Ala / hem
H a l a/ h e m

70. Esunproblema a m bu n as o l u c i ó
a) absurd/ complexa
b) absurd/ compleixa
c) absurt/ complexa

t¿
Aread'expressió
escrita

Trie una de les dos propostes següents:

a) lmagine'sque hi ha unacrisigreud'unafontd'energia
en el món.Escrigaun texten qué exposecom seria
(mínimde 200 paraules).
la vidaen eixescondicions
b) Escrigaun articled'opinroen qué exposei argumente
el seu puntde vistasobreles diferentsactivitats
que
es podenfer en un gimnás(mínimde 200 paraules).

IJ
• PROVA DE GRAU MITJÁ-MATí 20/11 /2010 •
ÁREA DE COMPRENSIÓ ÁREA D'ESTRUCTURES LlNGüíSTlQUES

Comprensió lectora
Lex ic M orfol ogia Normativa
i seme ntica i sintaxi ortografica
v F A B e
IZl IKI 11 [J 1Rl 1E] 26 [J lE] 56 [J 1Kl 1E]
2 1!lI[] 12 [J ¡¡¡¡¡ lE] 27 [J I[! IKI I[! lE] 57 [J I[! IKI
3 ~[] 13 [J I[!~ 28 ~ I[! [J I[! ¡¡¡¡¡ 58 IEI I[! !KI
14 [J ¡g¡ 1E] 29 ~ I[! [J I[! ¡¡¡¡¡ 59 \&1 I[!IE]
A B e 15 IKI I[! lE] I[! [J \&I lE] 60 IKI I[!@]
4 1EI¡g] 1E] 16 [J I[! ¡g¡ [J I[! Ii'(I 61 [J !iI @]
5 [J1[! ¡g] 17 [JI[! 1Kl 32 Ji'(! I[! lE] 62 [J I[! !KI
6 185 1[! lE] 18 IKI I[! lE] 33 lRl I[! lE] 63 ~ I[! @]
7 ~ I[! IE] 19 JKI I[! lE] 34 [J I[! [J tkI lE] 64 g¡ I[!@]
8 [J ~IE] 20 ¡¡a l[! lE] [J I[! ~ I[! lE] 65 [J I[! !KI
9 [JI[! !KI 21 [J¡¡(] lE] [J(j{I ¡¡¡¡¡ 66 g¡ I[!@]
[J1[! 1li!I 22
.~ I[!IE] IEI [J I[! Jja 67 1EI1[! ~

23 [J (j{I 1E] 185 IKI I[!IE] 68 [J IKI@]

24 [J I[! ¡g¡ [J [J ¡g¡ lE] 69 IEI I[! I&I
25 (j{I I[! IE] [J 1Xl I[!IE] 70 [81 [[]@]

Per a superar I'examen cal obtind re un mlnlm del 60%

sobre la puntuació tota l. La prova esta dividida en quatre
arees , i cada una té caracter eliminatori . En les arees de
camprensió, estructures lingüístiques i expressió escrita,
s'exigix una puntuació mínima del 40% en dos arees
qualssevol i del 30% en I'altra. En I'area d'expressió
interacció oral la puntuació mínima és del 60%.

Les respostes errónies descompten de les encertades.

Cada resposta correcta es valora amb un punt. En les
preguntes amb tres opcions de res posta (a, b, c) , cada
error descompta 0,3 punts i, en el cas de les preguntes
amb només dos opcions (V/F) , cada error descom pta 0,6
punts. Les preguntes no contestades no descompten.

• •