2n Grau Ed.

infantil Grup I /Desembre 2010 / Seminari: Araceli Cucala

Autores: Marta Delgado,Zaida Díaz , Laura Morales, Marta Riera, Silvia Sala, Anna Taberner
 Projecte Velociraptor

ÍNDEX Pàg.

Introducció.................................................................................... 2

Projecte Velociraptor.................................................................... 3

Valoracions personals ................................................................ 14

Conclusió .................................................................................... 17
 Projecte Velociraptor
Introducció

En aquesta activitat, es pretén vivenciar una activitat matemàtica de qualitat, una primera
aproximació al descobriment i a l’ús de la mida.

A partir d’una pràctica cultural com és la mesura, treballem el desenvolupament de coneixements

matemàtic i generem comportaments intencionals que donen significat a l’acció de mesurar.
Aquestes pràctiques doncs, ajuden a comprendre els atributs mesurables dels objectes, les
unitats, sistemes i processos de mesura que els permetran aplicar tècniques, instruments i
fórmules apropiats per obtenir mesures.

Quan els nens es familiaritzen amb l’ús d’unitats convencionals ho fan a partir de la pràctica
cultural, el valor de fer les coses com ho fan els adults.

Per tan doncs, la intenció és que l’infant arribi a comprendre què allò que està observant té uns
atributs mesurables i per tan ha de familiaritzar-se amb els processos de presa de mesures. A
partir de l’experiència els nens han de desenvolupar habilitats en l’ús d’instruments , tècniques i
fórmules per a poder mesurar en situacions diverses que els ajudaran a poder aplicar-ho en
diferents moments de la vida quotidiana.

És lògic doncs que poder formar part en un procés tan important del desenvolupament dels
infants en un futur professional, ens feia encara més necessària i motivadora la pràctica que
expliquem a continuació.
 Projecte Velociraptor

PROJECTE VELOCIRAPTOR

Comença l’activitat i hem de partir el grup en 2, unes

faran el rol de mestres i les altres d’alumnes. La
Zaida, la Marta Delgado i La Marta Riera faran
d’infants i la Sílvia, la Laura i l’Anna faran
d’educadores.

Ens donen un paper i veiem que es tracta d’una breu

explicació del velciraptor i decidim dibuixar-lo a mida
real.

El que més ens crida l’atenció és el fet de que les

dimensions del dinosaure siguin 1,80 x 1 m,
considerem que són molt més petits del què
imaginàvem o del què havíem vist a les pel·lícules.

El primer dubte que va sorgir entre el grup de les

educadores va ser el fet de plantejar-se si calia o no
introduir el tema als nens, fer preguntes sobre els
dinosaures i les possibles experiències que havien
tingut en relació a aquest món (pel·lícules, museus,
parcs d’atraccions...). De seguida van veure però que
els infants s’havien posat mans a la obra i que no
calia fer-ne referència (degut a la diferència entre un
alumnat real i un d’entre 20 i 30 anys)
 Projecte Velociraptor

Els alumes van determinar de seguida que el primer

que calia fer era estipular quines eren l’alçada i la
llargada per poder treballar a partir d’aquí.

La Zaida comenta que ella fa gairebé 1,80 m

d’alçada igual que la longitud del velociraptor. El
grup decideix doncs, utilitzar la Zaida com a
instrument de mesura no convencional per
determinar els límits longitudinals del dinosaure.

Abans de continuar però els alumnes decideixen

tornar a mesurar els límits que han pres amb
l’alçada de la Zaida mitjançant un estri de mesura
convencional: el metre.
 Projecte Velociraptor

Després d’un llarg debat per determinar la

diferència entre la longitud i l’alçada,
prossegueixen a marcar l’alçada. En aquest
cas utilitzen un metre de costurer.

La professora els avisa de que estan mirant

les mides amb polzades (cosa que no hauria
d’haver fet).

Finalment ja tenen l’alçada!

L’altra mesura que apareix en el full

informatiu, és la mida del cap 15,5 cm i
decideixen dibuixar-lo a la l’ínia extrema de
l’alçada perquè creuen que si no el dibuix no
guardaria les proporcions correctes.

La Marta Riera vol veure si el seu cap

coincideix amb el del velociraptor i es posa
damunt del dibuix. Finalment ho mesuren
amb un metre i veuen que el seu cap i el del
velociraptor coincideixen en amplada però
no en llargada.
 Projecte Velociraptor
Dibuixen en llapis el contorn del cap. La reacció general és la de
comentar que aquest dinosaure té el cap molt petit en comparació
amb la resta del cos.

La boca la te bastant en forma de bec... realment eren així els

dinosaures?

Les alumnes senten curiositat per veure si la seva mà fa el mateix

que el cap del velociraptor. Comença una cursa de mesures i
comparacions que són d’allò més interessants. Quan fa un pam? A
tots ens mesura el mateix? Podem fer servir un pam per a
mesurar?
 Projecte Velociraptor

La Zaida amb l’ajuda del regle determina que la membre del grup
amb el palmell de la mà més ampla és la Marta Riera, que guanya
amb uns 17, 5 cm. L’altra Marta li comenta que si haguessin
d’utilitzar la seva mà per dibuixar el cap, l’hauria de tancar una mica
perquè si no el cap quedaria gran.

El pròxim pas és doncs dibuixar la silueta del dinosaure, però tenen

un problema... s’han acabat les mides al full informatiu i hauran de
decidir entre totes com s’han de guardar les proporcions del
velociraptor. La Marta Riera diu que si li fessin la cua cargolada
alterarien la longitud del dinosaure.

Apareix per un moment un professor i li diuen que fer un dinosaure

només disposant de tres mesures resultava bastant complicat.
 Projecte Velociraptor

El projecte continua doncs amb la necessitat de dibuixar els

contorns del dinosaure el màxim de semblants al dibuix que
ens han proporcionat en el full informatiu.

Es reparteixen les tasques, una s’encarrega de les potes, les

altres de la cua.

Durant quest procés on observen i dibuixen el dinosaure, van

coneixent-lo més i el van fent més seu. D’aquesta manera
van desenvolupant una millor comprensió de la mesura i dels
estris que utilitzen. Per dur a terme aquest procés han hagut
de recordar altres moments de la seva vida quotidiana en què
han hagut d’utilitzar la mesura. És per això que es mostren
tan destres a l’hora de dibuixar, perquè ja tenen una gran
experiència en realitzar aquest procés

En aquesta imatge podem veure els infants comentant el

resultat obtingut en el dibuix de les potes, comenten que els
hi ha sortit força robustes i que això és degut a la gran
quantitat d’exercici que feien aquests animals.
 Projecte Velociraptor

Un cop dibuixat el contorn del cos de l’animal es posen

d’acord per a donar-li expressió al rostre de dinosaure...
comenten la diferència entre fer-li pestanyes o no
(diferència de gènere) i si li fan la boca oberta o tancada
(símbol de més o menys agressivitat segons els infants).

A la Zaida però li ha quedat el dubte de si ella realment fa

gairebé 1,80 m i davant la curiositat pren la iniciativa de
mesurar la seva alçada amb un metre però sembla que
tota sola no se’n surt...
 Projecte Velociraptor

Les companyes al rescat! Ajuden la Zaida a realitzar la

seva investigació. Entre la Marta Riera i la Marta Delgado
aconsegueixen mantenir recte el metre i comproven que
la Zaida havia encertat amb la seva alçada, feia 1 metre
78 centímetres.

Amb els dubtes resolts tornen a la feina. Ara és hora de

repassar els contorns amb rodolador. Agafen el color verd
perquè l’identifiquen més amb els dinosaures.

Les potes han d’arribar fins abaix de tot perquè si no el

velociraptor no compliria amb la seva alçada. Fer les
urpes dels peus resulta complicat...

.
 Projecte Velociraptor
Les últimes línees del contorn es realitzen a la zona de la
cara on es donen els últims retocs a l’expressió del
dinosaure. Apareixen preguntes com ara:

La boca li pintem verda o vermella? Si té la boca oberta,

cal doncs que li dibuixem dents?

Finalment els ulls hi farem pestanyes? Perquè volem que

sigui un mascle o una femella?

La Marta Delgado respon: amb aquesta panxa només pot

tractar-se d’una femella, es veu clarament que el
dinosaure està embarassat.

I així va esdevenint l’activitat, personalitzant cada vegada

més el seu propi velociraptor, creant-li una història i un
futur. Aquests trets faran que el seu aprenentatge sigui
més significatiu i més important. Els infants, a mesura que
desplacen el retolador, són més amos de les seves
mesures i més conscients dels coneixements que estan
adquirint.

Per fer-lo encara més nostre, ens manca només una

cosa... com es dirà el velociraptor?

- Hulk!! respon la Marta Delgado. I totes hi van

estar d’acord
 Projecte Velociraptor

L’últim pas és engalanar el velociraptor. Decidir les

sanefes que lluirà a la pell recau en mans de la Marta
Delgado que de seguida es posa a treballar per donar la
màxima veracitat al dibuix del dinosaure.

Les sanefes les van dibuixar des del cap fins a la cua.

Ja gairebé tenen el seu velociraptor acabat.

Un cop traçada l’última sanefa, les creadores del

velociraptor se’l miren orgulloses, ja tenen ganes de que
el vegin els altres.

I fins aquí l’aventura del velociraptor, ha estat una gran

experiència que de segur totes recordarem amb
tendresa. L‘oportunitat de viure per primer cop, una
activitat matemàtica de qualitat no té preu.
 Projecte Velociraptor

. Com que el nostre veloci témolta panxa i

Com que té panxa deu estar embarassat…
El pengem i decideixen posar-hi els seus noms
dibuixem un ou!
VALORACIONS PERSONALS Projecte Velociraptor

Marta Delgado
Al començament, portar-nos com a nens ens semblava una mica absurd amb 20 anys que tenim ja; però al final
vàrem poder endinsar-nos en l’esperit d’un nen i vam acabar parlant i deduint com ells “
“Durant el transcurs de l’activitat , extrèiem conclusions i mesures tal com els infants del llibre “sabata i metre” ho
vivenciaven, però a mesura que l’activitat avançava vam utilitzar raonaments propis per a sortir-nos de la
problemàtica.”
“Ha estat molt gratificant treballar amb les mesures no convencionals i extreure’n un fruit tan artístic com ha estat
el nostre “hulk”.”

Zaida Díaz
Segons el meu punt de vista, l’activitat ha estat molt engrescadora i interessant.
M’ho he passat molt bé fent de nena i interaccionant amb les meves companyes. A l’hora de fer el velociraptor,
vam fer servir les mides que ens donava el paper on ens informava de com havia de ser l’activitat, i les vam
plasmar en el mural. Les mides eren 1.80m de llargada i 15cm, el cap. Per fer la llargada del velociraptor, vam
utilitzar el meu cos ja que gairebé faig 1.80m. Quan em vaig estirar a la taula, ja que teníem el paper per dibuixar
allà a sobre, em va fer vergonya però mentre m’anaven fent les fotos i agafant les mides, vaig pensar que si això
li hagués passat a un/a nen/a a classe s’hagués sentit el/la protagonista d’aquell moment, i hauria sigut molt feliç.
Llavors vaig gaudir d’aquell moment com ho hagués fet un infant. Per fer la mida del cap, vam utilitzar el cap de la
Marta Riera, i després vam comparar el cap de la Marta amb les nostres mans. Però cal dir, que després vam
corroborar els 15cm amb la cinta mètrica.
Les que fèiem de nenes realitzàvem comentaris que un nen d’infantil també faria. Per altra banda, les que feien
de mestres també van fer un gran paper, tot i que a algunes se’ls hi escapava algun comentari, però penso que
es normal, no érem infants i veien que fèiem accions errònies, que eren evidents, des del punt de vista adult.
En definitiva, va ser una activitat molt apassionant i divertida. I cadascuna es va centrar molt en el seu rol.
 Projecte Velociraptor

Laura Morales
L'activitat que vam realitzar a seminari relacionada al Velociraptor em va semblar molt enriquidora ja que, per la
meva part, vaig poder posar-me al lloc d'aquells educadors que treballen a partir dels interessos dels infants.
Vaig poder viure l'experiència d'observar com poc a poc, i al ritme dels propis infants (encara que en aquest cas,
no eren infants) aquests van construint el seu propi coneixement a partir de la interacció entre els membres del
grup.
Aquest tipus d'aprenentatge és molt valuós, ja que permet que aprenguin els uns dels altres amb el que això
implica: que els que saben més ajudin als altres, que cada un té un punt fort i amb la compenetració tots junts
arriben a la solució del problema, etc.
El meu paper era d'observadora, de tant en tant oferia alguna ajuda però no vaig intervenir en el procés que van
realitzar. La qual cosa no em va costar gaire ja que crec molt en aquesta metodologia, que fomenta moltes coses
com ara l'autonomia dels infants, el respecte, l'ajuda mútua, la confiança, valorar les aportacions dels demés,
adquirir nous punts de vista, etc.
Per això considero que la pràctica d'aquesta activitat ha sigut interessant, perquè ens ha fet vivenciar tot allò que
estem veient d'una forma més teòrica.
Marta Riera
Personalment, l’experiència la vaig trobar força útil i interessant, perquè em va ajudar a ser conscient, de la
dificultat de l’activitat que pot resultar als nens i nenes, al interpretar el paper d’alumna.
El principi de l’activitat, conceptes que dónes per evidents com: la longitud i l’alçada, em van provocar una petita
confusió alhora de determinar les mides.
Per altra banda, la falta de mides d’altres parts del cos com, el coll i de la resta del cos, ens va fer dubtar sobre
com dibuixar-ho exactament, ja que el nostre dibuix es basava en copiar a ull respectant solament les tres mides
de les quals desponíem: la llargada, l’alçada i el cap.
Així doncs, activitat que abans de realitzar considerava senzilla i òbvia  de fer, em vaig trobar que ens va dur més
temps a realitzar-la entre alguns dubtes que ens vam qüestionar i, a sentir encara més admiració pels nens i
nenes, al sorprendre’m així, com se les arriben a enginyar (tot i la seva curta edat) per acabar sempre amb uns
bons resultats sobre qualsevol problema o activitat.
 Projecte Velociraptor

Sílvia Sala
Aquesta activitat va ser molt interessant des del paper de mestra, ja que veia les reaccions de les meves
companyes intentant mesurar i dibuixar el velociraptor a escala.
A mesura que anava passant el temps, les meves companyes anaven trobant noves estratègies per poder
mesurar.
La més gran complicació va ser mesurar el cap de l’animal, una tasca molt divertida, perquè no sabien quines
mesures tenia, com de gran o petit l’havien de dibuixar, i per fer-ho, van provar com a instrument, els seus caps i
el palmell de les mans, encara que des de la perspectiva de mestra vaig estar a punt d’intervenir per aportar
noves solucions, me’n vaig estar dins del possible per deixar sortir l’ingeni, tempteig i experimentació de qui feia
l’activitat, de la mateixa manera nosaltres hem de deixar aquesta oportunitat als infants per a que treguin de dins
els seus recursos. Aquesta forma d’aprendre per ells mateixos és mes profitosa i la interioritzen millor, ja que no
s’oblida mai, que no pas la imposada per la mestra, a part els nens gaudeixen aprenent.
En definitiva, ha estat una activitat molt enriquidora, tant per veure la reacció d’uns que feien de nens com els de
mestres, les mesures i les estratègies que van sorgint cada vegada que sorgeix un problema
Anna Taberner

L’experiència ens ha permès a totes l’oportunitat de veure el desenvolupament d’una activitat matemàtica de
qualitat, veient sorgir els dubtes que com a educadors poden sortir. En el meu cas en particular m’ha costat saber
diferenciar-ne les parts del procés, i avaluar si era necessari saltar passos segons la zona de desenvolupament
proper dels alumnes que tenia davant (em refereixo a discernir entre fer o no fer presentació del tema o bé oferir
o no ajuda)

Crec que ha esta una gran idea fer-nos fer aquest treball, perquè viure des de dins una experiència com la que
hem pogut veure teòricament a les classes, ha estat de gran profit pel nostre futur professional.
 Projecte Velociraptor
CONCLUSIONS

Creiem que aquesta activitat és una experiència matemàtica de gran qualitat. La vida diària
requereix cada cop més coneixements matemàtics i tecnològics i les matemàtiques formen part
de la nostra cultura: ens ajuden a augmentar el nostre nivell de coneixements que tot ciutadà
intel·ligent necessita. Aquest coneixements matemàtiques ajudaran a aquests infants en un futur
més o menys pròxim, a resoldre problemes i a millorar la seva capacitat de pensament i de
reflexió. Aquesta activitat els permetrà comprendre millor el món que els envolta i això els
ajudarà a determinar el seu futur. A més durant el procés del velociraptor hem pogut copsar com
l’activitat complia amb els principis de qualitat: es tenia altes expectatives i s‘oferia recolzament
per a tots els alumnes, l’activitat estava centrada en matemàtiques importants com és la mesura,
perquè els alumnes aprenien matemàtiques comprenent-les i construïen nous coneixements a
partir de l’experiència i els coneixements previs. Per tant doncs, poder veure una experiència
matemàtica de tan a prop, ens ha servit per obrir els ulls davant la realitat matemàtica que
teníem arrelada de la nostra experiència a l’escola on les activitats matemàtiques es produïen en
el marc d’un llapis i un paper per a cadascú.

La facilitat en que veiem com es desenvolupaven les experiències de qualitat que anàvem
treballant a l’assignatura de coneixement i activitat matemàtica, com per exemple la que parlava
de la balena o bé la de la tortuga, es veien com a espectadores, molt més fàcils de realitzar que
no pas a l’hora de posar-ho nosaltres a la pràctica.

Agraïm doncs l’oportunitat que se’ns ha donat de treballar la pràctica d’aquesta activitat
matemàtica
Projecte Velociraptor