Abans de començar la conferència, va remarcar els temes que anava

a tractar al llarg del temps que ens estigues parlant, aquest tema era
el treball com artista, i el llenguatge dels materials, especialment ella
volia parlar i introduir-nos al franc.

Isabel va començar a treballar amb el fang amb 17 anys. Va passar al

cap de poc temps a treballar amb un torn a l’escola la Massana, i va
anar a aprendre a afornaçar.
Al principi feia un tipus de peces molt exactes i precises,a continuació
ens va ensenyar algunes de les seves obres fetes amb un fons
vermell per tal d’evitar la distorsió de l’obra, dues peces mentre
treballava al seu propi estudi, i un experiment embolicant globus que
va fer amb esmalt. Al cap del temps va perdent força l’esmalt, i
guanya més força la forma.
D’aquest experiment del globus surten moltes formes diferents, i
úniques. Va poder veure que el fang es reduïa.

Tot seguit, va fer una serie de suplencias a escoles, on li van dir que
calia reciclar-se, i per tant fer coses diferents, i per tant es decideix a
començar uns estudis d’escultura (belles arts) , i comença a fer obres
tot agafant peces del desguàs ferro, ceràmica.
El que buscava amb aquestes obres era volum per tal de poder-lo
girar i no avorrir-se , és a dir tenir varietat.
Amb aquest mètode crea blocs de fang massissos, peces d’un tamany
estàndard.
Li agrada , a Isabel que la matèria s’expressi com a tal . En aquest
moment li donen una beca , el ministeri, i comença a treballar
diferents materials per obtenir la resposta de la matèria.
Fa esquerdes a les obres, picant o pressionant-les, un cop fetes ja que
vol saber com reacciona aquesta. Sempre li havia interessat el fang fi,
però depenent del treball segons va dir convé un fang o un altre.
Aleshores ens va ensenyar tot un seguit de obres creades per ella.
- Peça de porcellana i gúes. Són peces les quals un cop tallades
han saltat trossos de porcellana o s’han escardat . (Relaciona
aquestes obres amb la vida de les persones, ja que les
esquerdes són coses que marquen la vida).

Desprès d’aquestes obres ens ensenya d’altres que va crear un cop

havia anat a una fundició d’alumini, on porta diferents materials i
aquests agafen formes variades.
Aquí observa que l’alumini més pobre es trenca més.
En aquest moment vol treballar amb ciment, però necessitava
refractar-se per tal de poder-lo esquerdar o es desfeia,
A més, investiga la fusta, quan pressiona no es belluga, però quan
perd la humitat sí.
Fa un estudi sobre la pedra. Al cap d’un temps acaba la Facultat i
comença a treballar a l’estudi amb noves eines, les quals omple per
donar força (anomena obres no útils, ja que les coses pesants no són
tan útils com les lleugeres).
 - Ens va explicar que al Japó utilitzen la laca per fer les obres.
- I ella comença a treballar durant les següents obres amb òxid
de ferro. Al forn de gas treballava amb càntirs negres per tant
quan hi introduïa una peça sortia de diferent color.
- Paral·lelament, continua treballant amb fang, creant volum i
buidant la figura perquè fos útil.
- Un cop té la peça feta, com que és massa perfecte, la pressiona
per tal de que s’esquerdi i creï les imperfeccions. A vegades la
figura es desmunta, però .
- En aquest moment crea una peça (de la prehistòria) per una
exposició.
Ella fa una olla amb mànecs, i a partir d’aquí crea diferents
peces amb mànecs o nanses.
- Treballa amb fang d’alta temperatura, si talla es trenca, si baixa
la temperatura sembla brut o trencat.
- Fa diferents peces de vidre.
- Fa unes figures trencadisses a partir del model Gaudí.
- Com que el torn li trencava la simetria de les coses fa algunes
obres amb la RODA, és a dir de Porcellana.

Finalment ens fa diferents propostes per treballar, com ara el color

del fang , fi, mitjà, gruixut i la xamota.