18 | TRIBUNAmaresme
ENTREVISTA AL PERIODISTA I ESCRIPTOR ALBERT LLADÓ,
CULTURA DE PINEDA DE MAR, QUE ACABA DE PUBLICAR LA NOVEL·LA LA PUERTA
“A Barcelona, en plena crisi, gent jove,
preparada, està lluitant per oferir catàlegs
editorials de moltíssima qualitat”
Després de dos llibres de contes i un d’en-
MERITXELL GUTIÉRREZ
trevistes, s’atreveix amb La puerta, la seva
primera novel·la. Aquest és el gènere en el
qual es troba més bé o continuarà canvi-
ant de registres?
La veritat és que mai em plantejo mas-
sa què faré. No tinc una idea de “carrera
literària” i per tant escric una mica el
que em ve de gust en cada moment, sen-
se pensar massa en els motius ni les con-
seqüències. Per a mi, escriure novel·la ha
sigut un repte, però també ho va ser es-
criure relats, o ho és treballar com a pe-
riodista. Ara mateix, per exemple, estic
immers en el gènere dels aforismes i per
Nadal publicaré un llibre que es dirà La
realidad es otra. Aforismos, greguerías y
otras emergencias. Per tant, suposo que
el que m’agrada és experimentar i provar
noves formes d’escriptura. Jugar, vaja.
Quins són els eixos que determinen l’acció
de La puerta?
A mi m’agradaria pensar que La puerta
té diversos nivells de lectura, i que cada
lector pot trobar una història diferent. És
Albert Lladó (Barcelona, 1980), vinculat a Pineda de Mar, ha desenvolupat a la una novel·la d’aprenentatge, d’iniciació
comarca una intensa tasca a través del mitjà digital Diari Maresme. Ha publicat en tots els sentits. Per tant, és una histò-
també els llibres de contes Podemos estar contentos i Cronopios propios, l’assaig ria d’amor, a una noia i a una ciutat, i el
Encuentros fortuitos i el llibre d’entrevistes Paraules. Actualment, és editor de Re- descobriment de la passió amb tots els
seus matisos. Però també és una novel-
vista de Letras i redactor de LaVanguardia.es. Amb motiu de l’aparició de la seva
la d’idees, en el sentit que es confronten
primera novel·la, La puerta, parlem de la seva obra i de la literatura de creació en dues formes de coneixement: el racio-
els temps més actuals. D’altra banda, els lectors trobaran en La puerta una histò- nal i l’instintiu. També hi ha una tercera
ria d’aprenentatge i descobriment del món més proper, una Barcelona atempo- lectura, on es pot cercar els símbols que
ral que ens recorda, però, la que tenim al costat, en ple segle XXI, a través de les determinen com són els personatges i
figures –una de real i una altra d’imaginària– de Jesús Lizano i Julio Cortázar. Barcelona.
En el pròleg es defineix la seva novel·la
com una obra d’aprenentatge en el sentit
que els personatges creixen i es desenvo-
lupen davant del lector. Què hi ha de cert
en aquesta afirmació?
Hi estic del tot d’acord. És el pas de l’ado-
lescència a l’edat madura a través de la
presència de la mort. És obrir portes i tan-
car-ne. I és, a la vegada, una novel·la d’un
protagonista que viu intensament els des-
cobriments: l’art, la filosofia, el modernis-
me, el jazz... Tant, que li arriba l’angoixa.
Té molt de component autobiogràfic, s’in-
terrelacionen realitat i ficció?
Diria que és “autoficció”. Al ser una
primera novel·la, el que em preocupava,
principalment, era “garantir” un alt grau
de versemblança. Per tant, el protagonis-
ta es diu com jo, estudia el mateix que jo,
va als mateixos bars que jo... però, evi-
dentment, no sóc jo. O sigui, utilitzo ele-
ments de la realitat per, llavors, deixar-
me anar i construir una història de ficció.
La llibertat creativa necessita, també,
d’unes regles de joc.
Els escriptors Jesús Lizano i Julio Cortázar
són les brúixoles dels protagonistes. Per
què? Són les seves, potser?
No necessàriament. Lizano m’interes-
sava més per aquesta concepció “oberta”
de la poesia, del comunisme poètic, en
contraposició al dogmatisme que pot en-
vair la Raó. Cortázar sí que m’ha obsessi-
onat durant molt de temps. I hi torno so-
vint. Potser va ser l’escriptor que em va

“arrossegar” a la literatura. I quan estava
escrivint La puerta estava immers en una
tesina sobre “la maga” de Rayuela. De fet,
vaig tenir la sort de conèixer Edith Aron,
la dona en qui es va inspirar l’escriptor
argentí. Hi ha molt d’aquest personatge
en la Blanca de la meva novel·la.
La seva feina de periodista i a la xarxa han
determinat en el seu estil com a narrador,
de frases curtes i diàlegs ràpids, o és ja
una elecció personal prèvia?
Possiblement. M’és difícil veure-ho. De
totes formes, m’agrada la sensació de rit-
me de la frase curta. En mi i, sobretot, en
altres escriptors. La prosa és, essencial-
ment, ritme.
La literatura en format de llibre és vigent en
el temps de la digitalitat o haurà de mutar?
El llibre és una tecnologia. Sembla
que ens haguem oblidat d’això. I ara es
venen més llibres que mai. És cert que
estem dins d’una revolució digital i hem
de participar-hi sense pors, veient tot el
que té de positiu, però tampoc obsessio-
nant-nos-hi. Els temps dirà. De moment,
els editors a Espanya van molt perduts.
Si ofereixen la versió digital del llibre al
mateix preu que la versió en paper, és
que no han entès res.
Gràcies a la xarxa tothom pot escriure i
expressar-se, però no tothom ofereix un
producte cultural de qualitat. Calen pla-
taformes que ens garanteixin una certa
qualitat de les ofertes? Les editorials alter-
natives tenen més futur que mai?
En una societat com la nostra, de la
sobre-informació, no del coneixement
necessàriament, la figura del “prescrip-
tor” té més sentit que mai. I qui pot ser
prescriptor? Un llibreter de proximitat,
una revista especialitzada, un
columnista, el catàleg d’una
editorial, etcètera.
Per una altra banda, això
explicaria l’autèntic “boom”
d’editorials independents,
amb estructures mínimes,
que estan sorgint. Ara,
per falta de perspectiva,
no som capaços de valo-
rar el que està passant a
Barcelona a nivell edi-
torial, però és molt en-
grescador. En plena crisi
econòmica, gent jove,
preparada, està llui-
tant per oferir catàlegs
de moltíssima qualitat.
Recorda, amb totes les diferències del
context, aquells anys en què es creaven
projectes com Anagrama.
L’escriptor i el ciberescriptor són la matei-
xa cosa?
Hauríem de diferenciar entre literatura
digitalitzada i literatura digital. Si tu ets
escriptor i utilitzes les eines que la xarxa
t’ofereix per publicar i difondre la teva
obra, estàs fent el mateix que sempre però
amb més efectivitat. Un exemple propi:
www.lanovela.es. Però si tu el que fas és
intentar crear des d’una nova narrativitat,
que combini diversos formats, com text,
àudio i vídeo, o que utilitzi hipertext, i
que la teva obra no es pugui “transportar”
al format paper, llavors sí
que és una propos-
ta diferent a la de
l’escriptor en sentit
tradicional. Un altre
exemple propi: www.
diccionarioprescindi-
ble.com. Aquesta nova
escriptura jo la situo
més propera a la poesia
i l’art multimèdia. Aquí,
la barrera no és tan
clara entre literatura i
art. Per això, experts en
aquest camp, com Laura
Borràs, utilitzen el terme
“liter[art]ure”, que inclou
totes dues disciplines.
Com a promotor de Diari Maresme vostè
sap més que ningú el que és la premsa lo-
cal. Té més sentit que mai?
Té més sentit que mai. En un món
globalitzat, la importància del zoom in-
formatiu és fonamental. Si no ho fem
nosaltres, qui ho farà? Un diari nacional?
Diari Maresme es va fundar, l’octubre de
TRIBUNAmaresme | 19
2006, amb tres compromisos: rigor, im-
mediatesa i proximitat. Si, amb els nos-
tres recursos, podem garantir al lector
l’estabilitat entre les tres branques, es-
tem fent les coses bé. A més, poder oferir
un projecte de premsa local o comarcal
és molt estimulant perquè tens la possi-
bilitat d’escoltar, de prop, el teu lector.
Des de Revista de Letras quins objectius es
plantegen?
Revista de Letras va néixer com tots els
nostres projectes: per intentar fer el mitjà
que nosaltres, com a lectors, ens agradaria
llegir i no trobàvem. És una revista digital
que, tot i que estem atents a l’actualitat
editorial, no està “sotmesa” a la immedia-
tesa. Tenim més de 50 firmes que escriuen
articles en profunditat i crítica literària
i, des del febrer passat, i tot i mantenir la
nostra independència, som el canal oficial
de llibres de LaVanguardia.es.
Aquest tipus de “complicitats” són molt
positives pels lectors. Si volen seguir l’ac-
tualitat, poden consultar la secció de Cul-
tura de LaVanguardia.es i, si volen tenir
una informació més elaborada, poden ac-
cedir a la nostra capçalera, enllaçada des
del diari digital del Grup Godó. Un exem-
ple: el lector s’assabenta que Vargas Llosa
ha guanyat el Nobel gràcies a LaVanguar-
dia.es i, si vol llegir les crítiques dels seus
llibres, o una biografia a fons, ho pot fer a
través de Revista de Letras.
Albert Calls