Tema 3:  
       Integració 
       Teoremes d’integració 
       Sumes de Riemann 
       Aplicació de la integral 
       Integrals impròpies   

 
  

3. INTEEGRACIÓ 
 
3.1 Immediates. 
En totss els mètodes arribarem a una d’aqueestes integraals així que convé saber‐lles de memò
òria: 
 

 
op 1:   ∫ λf ( x )dx = λ ∫ f ( x )dx
Pro d Prop 2:  ∫ (f ( x ) + g ( x ))dx = ∫ f ( x )dx + ∫ g ( x )dx   
 
 
1) ∫ du = u + C       ∫
12)   sec2 (u)du = tan(u) + C  
n +1
u
∫ u du = n + 1 + C per n ≠ ‐1  ∫
13)   csc2 (u)du = − cott(u) + C  
n
2)

du
3) ∫u = ln u + C
    ∫ u)tan(u)du = sec(u) + C  
14)   sec(u
TAULA DE PRIMITIVES IMMEDIATES 

eu
∫ e du = +C ∫ u)cot(u)du = − csc(u) + C  
au
4) 15)   csc(u
a    
⎛u⎞
u
a du
u
5) ∫ a du = +C ∫ = arcsin ⎜ ⎟ + C  
u
16)  
n(a)
ln     a −u 2 2
⎝a⎠
du
u 1 ⎛u⎞
6) ∫ sin(u)du = − cos(u) + C   17)   ∫ 2 = arctaan⎜ ⎟ + C  
a +u a
2
⎝a⎠
d
du 1 ⎛u⎞
7) ∫ cos(u)duu = sin(u) + C   18)   ∫ = arrc sec ⎜ ⎟ + C  
u u2 − a 2 a ⎝a⎠
8) ∫ tan(u)duu = − ln cos(u) + C  
19)   ∫
u ±a
du
2
u
2 (
= ln u + u2 ± a2 + C   )
du
u 1 a+u
9) ∫ cot(u)duu = ln sin(u) + C   20)   ∫ 2 = ln +C  
a − u 2a a − u
2

du 1 ⎛ a + a2 ± u2 ⎞
10) ∫ sec(u)duu = ln sec(u) + tan(u) + C 21) ∫ = − ln ⎜ ⎟+C  
    u a2 ± u2 a ⎜⎝ u ⎟
⎠

 
11) ∫ csc(u)du = − ln csc(uu) + cot(u) + C  
 
Per transformar less integrals en
n immediatees normalment utilitzarem
m els mètodes d’integraccó 
explicaats a continuació  però en
n alguns caso ent podrem vveure que éss immediata fent: 
os directame
 
TÈCNIC CA  EXEMPLE 
Desenvvolupar el nu
umerador:  (1 + e ) x 2
= 1 + 2e x + e2 x  
1+ x 1 x
Separaar el numerad
dor:  = +  
1 + x 1 + x 1 + x2
2 2

1 1
Compleetar el quadrat perfecte::  =  
2xx − x 1 − ( x − 1)
2 2

x2 1
Dividir la funció raccional:  =1−  
1+ x 2
1 + x2
2x 2x + 2 − 2 2x + 2 2
Sumar i restar term
mes en el num
merador:  = 2 = 2 −  
x + 2x + 1 x + 2x + 1 x + 2x + 1 (x + 1)2
2

Integració                                                                                                                                  pàgina 1 
 3.2 Canvi de variab
ble 
Donades una integral haurem d
de buscar un
na funció g(x)
x) i la seva deerivada g’(x) per expressaar: 
 
∫ f ( g(x)).g '(x)dx  coom  ∫ f (t)dt  
Canvi 

 
Caldrà canviar tres coses: 
  ‐ La variable: t=g(x)    o     s(t)=x. 
  ‐ El diferencial:  dt=g’(xx)dx    o   s’(t))dt=dx. 
  ‐ Els margees d’integraciió (si és defin nida): 
   si xx=a  ⇒  t=g(aa) i trobem el marge inferrior. 
    si xx=b  ⇒  t=g(bb) i trobem eel marge supe erior. 
 
 
3.3 Inttegració per parts 
Amb aquest mètod de canviarem posadament  més fàcil. Peer fer‐ho ide
m la integral  per una sup entificarem 
dues fuuncions (u i d dv) i enviarem
m una a integrar (dv) i l’aaltre a derivaar (u). La fórm
mula diu: 
 
Parts 

∫ udv = uv − ∫ vdu . 
 
S’aplicaa en els caso
os següents: 
• polinòmiqu ∫
mètriques:  x n sin( x)dxx  o x n cos( x)dx  
ues*trigonom ∫
A d olinomi  → u = x  
derivar: el po n

ntegrar: la trrigonomèticaa  → dv = sin(
A in s x)dx o cos(x)dx
 
 

• exponenciaals*polinòmiques:  x n e ax dx    ∫
A d olinomi  → u = x n  
derivar: el po
ntegrar: l’exponencial  → dv = e ax dx
A in d
 
 

• ∫
mètriques:  e ax sin( x)dxx o  e ax cos( x)dx  
exponenciaals*trigonom
  ∫
dependentment de qui s’’envia a integgrar i a derivvar cal aplicar la fórmula 2 cops per 
Ind
tro
obar la integrral inicial. Aq
quest tipus d’’integral és ccíclica. 
 
• polinòmiqu miques:  x n ln(
ues*logarítm l x)dx   ∫
derivar: el loggaritme  → u = ln( x)  
A d
ntegrar: el polinomi  → dv = x ndx
A in
 

• ∫ ∫
inverses:  arcsin(x)dxx , arccos(xx)dx o arcttan( x )dx  
  ∫
derivar: la funció inversa → u = arccsin( x) o arrccos(x) o arctan( x)  
A d
ntegrar: el diferencial  → dv = dx
A in
 

Integració                                                                                                                                  pàgina 2 
 3.4 Inttegrals racionals 

p( x )
Es tracta d’integrals de la formaa  ∫ q( x ) dx ; per resoldree‐les es procedeix de la ssegüent mannera: 
 
Racionals 

1. Descomposaar factorialmment el polinoomi q(x) (es ttroben les arrrels de la funció q(x)) 
2. Descomposaar la fracció  p(x)/q(x) en suma de fraccions simplles 
3. Integrar els ssumants quee en resulten
n. 
 
Ara  béé,  al  resoldre  la  equació obar  resultats  diferents  segons  les  arrels  del 
ó  q(x)=0  és  possible  tro
denomminador. Aquests es podeen classificar en tres caso os que estudiarem per seeparat: 
C
CAS A) obten nció d’arrels simples (cap p arrel està reepetida) 
C
CAS B) obten nció d’arrels múltiples (all menys hi haa una arrel reepetida) 
C
CAS C) obten nció d’arrels imaginàries simples (nom mbres complexes) 
 
CAS A)) Si s’obtenen n arrels realss simples tind
drem una fraacció per a ccada arrel: 
p( x ) ⎛ A1 A2 An ⎞ A1 A2 An
∫ q( x ) dx = ∫ ⎜⎜ x − x +
x − x2
+ ... +
x − xn
⎟⎟dx = ∫
x − x1
dx + ∫
x − x2
dx + ... + ∫
x − xn
dx  
⎝ 1 ⎠
 

An són consttants a deterrminar i x1...xxn són les arrrels. Les integgrals resultants són immediates. 
A1...A
 
 
CAS B) Si s’obtenenn arrels realss múltiples tindrem una ffracció per aa cada multip plicitat: 
p( x ) ⎛ A p( x )A2 A3 An ⎞
dx = ∫ ⎜⎜ 1 +
∫ q( x )dx = ∫ ( x − a) + + ... + ⎟dx  
⎝ x − a (x − a )
n 2
(x − a )3
(x − a )n ⎟⎠
Ai
A1, A
A2,..., An són constants a determinar. Les integralss de forma
(x − a )i
dx  ssón immedia ates.  ∫
 
 
CAS C) Si s’ obtenen arrels imag
ginàries simp
ples haurem de separar lla integral en
n 2 parts: 
      (1) Un logaritme   (2) Un arctg 
Axx + B
Per rresoldre les iintegrals d’aquest tipus ssempre haurrem d’expresssar la fracció
ó com: . 
( x − α )2 + β 2
 

1 Paas. Es suma i es resta al numerador Aα i es descom mposa en less dues integrrales següents: 
Ax + B Ax + B + Aα − Aα A( x − α ) Aα + B
  ∫ (x − α ) 2 + β 2 dx = ∫ ( x − α ) 2 + β 2 dx = ∫ ( x − α ) 2 + β 2 dx (1) + ∫ ( x − α ) 2 + β 2 dxx (2)  

dre (1):  Al seer  [(x − α ) ]
 

= 2(x − α )  fem:  
'
+β
2
2 Paas. Per resold
A( x − α ) 2( x − α )
dx = ln(( x − α ) 2 + β 2 ) + C1  
A A
∫ (x − α ) 2
+β2
dx = ∫
2 ( x − α )2 + β 2 2
 

3 Paas. Per resold dre (2):  Ho faarem a partir de l’arctg(tt): 
B + Aα dx (B + Aα ) d
dx (B + A α ) ⎛ (x − α ) ⎞
∫ ( x − α ) 2 + β 2 dxx = (B + Aα )∫ ⎛ (x − α )2 ⎞ = β 2 ∫ ⎛ = arctg ⎜⎜
β ⎟⎠
⎟ + C2
( ) β
2
x − α ⎞ ⎝
β ⎜⎜1 +
2
⎟ 1 + ⎜⎜ ⎟⎟
⎝ β 2 ⎟⎠ ⎝ β ⎠
 

4 Paas. Per concluuir i ajuntantt les dues inttegrals (1) i (2):  
B + Aα ⎛ x −α ⎞
d = ln[(x − α )2 + β 2 ] +
Ax + B A
∫ dx arctg⎜⎜ ⎟⎟ + C  on C1+C2=C 
(x − α ) + β
2 2
2 β ⎝ β ⎠
 

Integració                                                                                                                                  pàgina 3 
 
3.5 Inttegrals trigon
nomètriquess 
Depenent de la forrma que tinguin les funcions a integraar farem els següents can nvis: 
 
• Fuuncions amb sinus i cosin
nus: 
Si hi ha exponents senars i positius  →  Cal fer el caanvi:  sin 2 ( x ) + cos 2 ( x ) = 1  

∫( )
k
∫ ∫
2 k +1 n
d = sin
i)  sin (x)cos (x)dx


2k
(
n(x)dx = 1 − cos2 (x) cosn (x) sin
x) cosn (x)sin   (x)

dx
 
canvi a cos(( x )

  
du =−
− sin( x )dx
 
anvi u =cos( x )
dessenvolupar i fer el ca

∫ (
1 − sin (x)) sin (x) cos
k
∫ ∫
2 k +1 n
d = cos
ii)  cos (x)sin (x)dx
2k
(
os(x)dx =
x)sinn (x)co 2
s( 
x)

dx   n
    
canvi a coss( x )
   
 du =cos( x )dx
deesenvolupar i fer el canvi
c u =sin( x )

 
⎧sin 2 ( x ) = 1 2 − cos( 2 x ) 2
Si tots els expo parells i posittius  →  Cal ffer el canvi:  ⎨
onents són p  
⎩cos ( x ) = 1 2 + cos( 2 x ) 2
2

n m
⎛ 1 − cos((2 x) ⎞ ⎛ 1 + cos(2
c x) ⎞
∫ sin (x)ccos (x)dx = ∫ ⎜⎝ 2 ⎟⎠ ⎜⎝ 2 ⎟⎠ dx  
2n 2m

desenvvolupar i tornar a ferr el canvi

 
 
• Fu uncions amb secants i tanngents: 
empre:  sec (x) = 1 + tan
2
El canvvi trigonomèttric en aquesst tipus d’inttegral serà se n2 (x)  
 
Si l’exponent d
de la secant és parell:  
(x)tann (x)dx = ∫ ( seec2 (x) ) taann (x)sec2 (x)dx = ∫ (1 + tan2 (x) ) tan
k −1 k −1
∫ sec t n (x)sec
2k 2
s (x)

dx
 

    
   
nvolupar i fer el canvvi u = tan( x ) du =se
2
ec ( x )dx
sec2 ( x )=1+ tan2 ( x ) desen
 
Si l’exponent d
de la tangentt és senar: 
(x)tan2 k +1 (x)dx = ∫ sec m−1 (x) ( tan2 (x) ) sec(x)tan( x)dx = ∫ secm−1 (x) ( sec2 (x) − 1) sec(
k k
∫ sec
m
) x)tan (x)
dx
 
  

  
du =sec( x )tan
n( x )dx
tan2 ( x )=sec2 ( x )−1 desenvolupar i ffer el canvi u =sec( x )
 

Si NO apareix la secant i laa tangent té eexponent paarell aplicar rrepetidament: 

∫ taan (x)dx = ∫ ( tan(x)) tan2 (x)dx = ∫ ( tan(x)) ( sec2 (x) − 1) dx

n n −2 n −2

   
 
par i repetir el procéss
desenvolup
 

Si NO apareix la tangent i la secant és senar i positiva aplicar parts. 
 
Si NO és cap ddels casos anteriors substtituir per sinus i cosinus ii provar amb
b les tècnique
es de 
l’aapartat anterrior. 
 
 
• Fu uncions amb sinus i cosinnus d’angles diferents: 
El canvvi trigonomèttric que apliccarem serà u
un dels 3 seggüents: 
1
sin(mxx)cos(nx) = ⎡⎣sin( (m − n)x ) + sin( (m + n)x ) ⎤⎦  
2
1
sin(mxx)sin(nx) = ⎡⎣cos ( (m − n)x ) − cos ( (m + n)x ) ⎤⎦  
2
1
cos(mxx)cos(nx) = ⎡⎣cos ( (m − n)x ) + cos ( (m + n)x ) ⎤⎦  
2

Integració                                                                                                                                  pàgina 4 
 
3.6 Inttegrals amb canvis trigon
nomètrics 
Depenent de la forrma que aparreixi en la funció a integrrar farem elss següents caanvis trigono
omètrics: 
 
• uncions que contenen la forma:  a2 − u2  
Fu
⎧u = a sin(t )
El canvi serrà:     ⎨  
⎩du = a coos(t )dt
De maneraa que:    mb  t ∈ [ − π 2 , π 2 ]   
a2 − u2 = a cos(t )  am
 
 
• uncions que contenen la forma:  a2 + u2  
Fu
⎧u = a tan(t )
El canvi serrà:     ⎨  
⎩du = a sec 2
(t )dt
De maneraa que:    mb  t ∈ [ − π 2 , π 2 ]   
a2 + u2 = a sec(t )  am
 
 
• uncions que contenen la forma:  u2 − a2  
Fu
⎧u = a sec((t )
El canvi serrà:     ⎨  
⎩du = a sec(t )tan(t )dtt
⎧ u2 − a2 = a tan(t ) si u > a amb t ∈[ 0, π 2 )
⎪
De maneraa que:    ⎨ 2 2   
⎪⎩ u − a = −a tan(t ) si u < −a amb t ∈ ( 2 ,π ]
π

 
 
 

Integració                                                                                                                                  pàgina 5 
 
             
1. Teorrema del vallor mig de laa integral (TV
VM). 
 
Sigui f contínua en [a,b] i g conttínua o contíínua a trosso
os en [a,b] po
odem afirmaar: 
 
b
    ∫ a
f (x)dx = f (c).(b − a) a
amb c ∈ (a, b)  
     
 
 
 
2. Teorremes de de
erivació de laa funció integgral. 
Hi ha tres tipus de funcions perr derivar depenent de quiines siguin le
es variables i on estiguin situades:

Fórmula de Leibnitzz: Si els intervals d’integració tenen funcions

f que
e depenen de
e x:
g2 ( x ) g2 ( x )

∫ f (t )dt alleshores Dx ∫ f (t )dt = f ( g2 (x) ) g2 '(

' x) − f ( g1 (x) ) g1 '(x)
g1 ( x ) g1 ( x )

Fórmula de la funció subintegra

al: Si la funció subintegra
al depèn de x:
x
b b b

∫ f (x ,t)dt alesh
hores Dx ∫ f (x , t )dt = ∫ Dx ( f (x , t )dt )
a a a
En aqu
uest mètode és importantt seguir el se
egüent ordre:
1) Derivarr.
2) Avaluaar.
3) Integra
ar.

Fórmula generalitzada de Leibn

nitz: Si la fun
nció i els intervals depene
en de x:
g2 ( x ) g2 ( x ) g2 ( x )

∫ f (x , t )dt aleshores
a Dx ∫ d = f ( x , g2 (x)) g2 '(x) − f ( x , g1 (x) ) g1 '(x) +
f (x ,t )dt ∫ Dx f (x ,t )dt
g1 ( x ) g1 ( x ) g1 ( x )

 
 
 
 
 
 
 
 
 

na 1 
Teoremes d’integgració                                                                                                                            pàgin
             

3. SUM
MES DE RIEM
MANN 
 
En aqu
uest tipus d’eexercicis enss demanaran
n que calcule
em la Suma ssuperior o in
nferior de Rie
emman en 
una reggió D en R deefinida per:  
 

x ∈ ⎡⎣ x 0 , x f ⎤⎦     d’o
on deduirem els valors:  Lx = x f − x0
 
 
 
Per ferr‐ho seguirem m el mètode següent: 
 
1) Definir  x :  Lx
Escollirr la posició reelativa p= {i ‐‐ 1, i} segonss demanin: 
Si és suma superior Æ MÀX de f(x)
Si és suma inferior Æ M MIN de f(x) 
 

L
x = x0 + p x
N 
  x
  P=i
2) Definir l’altura i la base de laa columna:  P = i-1

Lx
base = a
altura = f (x )
N  
 
 
3) Definir els sumattoris i calculaar:   
 

N
⎛ N
Lx ⎞
∑ ( basee∙altura ) = ∑ ⎜
i =1 i =1 ⎝ N
∙f (x )⎟
⎠ 
 

Treurre fora del Σ de j el que N
NO depèn dee i. 
Calcu
ular utilitzantt: 
 

N ( N + 1) 3
+ 3N 2 + N
∑(i ) =
N N N
2N
i =1
∑ (1 ) = N i =1
∑(i ) = i =1 2
2

6  
     
 
 
 
4) Si vo
olem calcularr el valor exaacte de la inttegral hem de fer el límit (infinites paarticions):   
 

xf N
⎛L ⎞
∫ d = lím ∑ ⎜ x ∙ f ( x ) ⎟
f (x)dx
i =1 ⎝ N ⎠
N →∞
x0
 

 
 
 
 
 
 

Su mann                                                                                                                            pàginaa 1 
umes de Riem
              
1. Càlcul d’àrees. 
 
donen l’exprressió explíctta de la funciió:  y = f ( x )
Si ens d
xf
• ns positives:  y = f ( x ) > 0   A =
Per funcion ∫ x0
f (x)dx  
xf
• ns negatives:  y = f ( x ) < 0 A = −
Per funcion ∫ x0
f (x )dx  

⎧ f (x) > 0 sii x < xi xi xf

• ns amb canvis de signe:  ⎨
Per funcion A = ∫ f (x)dx − ∫ f (x)dx  
⎩ f (x) < 0 sii x > xi x0 xi

 
donen l’exprressió implíctta de la funció:  f ( x , y ) = k  
Si ens d
En aqu
uest cas haurrem de trobaar la definició e ‘y’ aïllant‐laa de l’equació  f ( x , y ) = k  
ó explícita de
Tambéé haurem de trobar els puunts de tall (xi) amb l’eix OX imposan nt ‘y=0’.  
xi
• Si tots els eexponents dee ‘y’ i de ‘x’ ssón parells:  AT = 4 A1 = 4 ∫0
y(x)dx  
x2
• parells:  AT = 2 A1 = 2
Si només eels exponentss de ‘y’ són p ∫
x1
y(x)dx  
 
 
2. Volu
ums de revollució. 
La ideaa general del càlcul de vo olums de revvolució sempre és fer “eel sumatori”  del volum q que genera 
cada punt al revolu ucionar‐se en ntorn d’un eiix. 
Aquestt volum es caalcula com un cilindre deefinit per: 
Gruix = dx (si l’eix de reevolució és p paral∙lel al OYY) i dy (si l’eixx de revoluciió és paral∙le
el al OX). 
Radi = distàància de la fuunció a l’eix de revolució ó. 
Volum =  π ∙(Radi )2 ∙Gru uix
  
 
Casos: 
 
y funció entorn de l’eix OX
y = f(x)
f  
radi:  f(x) 
gruix:  dx 
b
r
V = π ∫ f 2 (x)dx  
a
a b x  
 
 
 
y funció entorn d’un eix paraal∙lel a l’eix O
OX (y=y0) 
y = f(x)
f  
radi:  f(x) – y0 
r gruix:  dx 
( f (x) − y0 )
b
V =π ∫
y0 2
dxx  
a
a b x

na 1 
Apliicació de la integral                                                                                                                            pàgin
 
 
funció entorn de l’eix OY 
 
y y = f(x) radi:  f‐1(x)
d
r
gruix:  dy 
(f (y) ) dy  
d 2
V =π ∫ −1
c c
 
x
 
 
 
funció entorn d’un eix parll∙lel l’eix OY ((x=x0) 
y y = f(x)  
d
r radi:  f‐1(x) –– x0 
gruix:  dy 
(f (y) − x0 ) dy
d 2
V =π ∫ −1
c
d  
c
 
x0 x
 
 
 
y y = f(x)
Volum generaat per l’espaii entre funcio
V ons entorn d
de l’eix Ox (x=x0) 
 
y = g(x)
V = Vf − Vg = π ⎡ ∫ f 2 ( x)dx − ∫ g 2 ( x)dx ⎤  
b b

⎢⎣ a a ⎥⎦
 
a b x  
 
 
3. Longgitud d’una ccorba. 
 
y  
y = f(x)
f Per caalcular la lon
ngitud de la ccorba entre les abscises ‘‘x=a’ i ‘x=b’ fem: 
 
1 + ( f '(x) ) dxx  
b
L=∫
2
a
 
a b x  
 
 

na 2 
Apliicació de la integral                                                                                                                            pàgin
             
5. INTEEGRALS IMPRÒPIES 
 
5.1 Deffinició i tipuss 
 
Una inttegral  ∫a f (x )dx
b
d  es denom
mina integrall impròpia si: 
1. Algun delss límits d’inteegració és infinit   (1ª esp
pècie). 
2. L’integran
nt f(x) no estàà acotat en [a,b]    (2ª esppècie). 
3. Si passa 1)) i passa 2)  ((3ª espècie).
 
• Prrimera espèccie 
ble en  [a, t ] am
mb  t 〉a  si  ∃ lim ∫a f (x )dx  aleshores l’in
t
Siggui f una fun
nció integrab ntegral és co
onvergent i 
t →∞

vaal:  ∫a f (x )dx = lim ∫af (x )dx . És a dir, serà convergen

∞ t
nt si la integral (el límit) d
dóna un núm
mero. 
t →∞

ntegral ∫−∞ f (x )dx ⇒   ∫−∞ f (x )dx = lim ∫ f (x )dx  

b b b
Ob
bs 1: Igualmeent per a l’in
t →−∞ t

bs 2: Per l’integral  ∫−∞ f (x )dx  fem  ∫−∞ f (x )dx = ∫−∞ f (x )dx + ∫c f (x )dx  

∞ ∞ c +∞
Ob

   Si una de laas dos integrrals és diverggent  ⇒   ∫−∞ f (x )dx   Diverrgeix 

+∞

  Si las dos in del tipus (∞ ‐‐ ∞)  ⇒  Inde

ntegrals són divergents d eterminant 
  onvergents sserà  ⇒  Convergent 
Només en el cas que lees dues integgrals siguin co
 
 
• Se
egona espècie 
ble en  [a, b − ε ]   ∀ε > 0 i disc en x=b, si  ∃ lim ∫a f (x )dx  aleshores:  
b −ε
Siggui f una fun
nció integrab
ε →0

onvergent i vval:  ∫a f (x )dx = lim f (x )dx  

b b −ε
l’integral és co ∫
ε →0 + a

ntegral ∫a f (x )dx
d amb disc en x=a  ⇒   ∫a +ε f (x )dx = lim f (x )dx
b b b
bs 1: Igualmeent per a l’in
Ob ∫
ε →0 + a +ε
x 

bs 2: Per l’integral  ∫a f (x )dx
d  amb discc en x=c fem  ∫ f (x )dx = ∫ f (x )dx + ∫ f (x )dx  
b b c −ε b
Ob a a c +ε

   Si una de laas dos integrrals és diverggent  ⇒   ∫a f (x )dx   Diverggeix 

b

  Si las dos in
ntegrals són divergents d ∞‐∞)  ⇒  Inde
del tipus (+∞ eterminant 
  onvergents sserá  ⇒  Convergent 
Només en el cas que lees dues integgrals siguin co
 
 
• ercera espèccie 
Te
Si  tenim una iintegral ambb algun límitt d’integració
ó infinit i am
mb una disco
ontínuïtat enn el domini 
d’integració alleshores es ttracta d’una impròpia dee tercera espècie. Per pod der calcular que val cal 
qu
ue la separemm en dues paarts simplificcant‐la en un
na de primeraa i una de seegona. 
Obbs: Només seerà convergeent si ho sónn les dues per separat. 
 
 
REESUM DE LA
A FUNCIÓ PATTRÓ 
 
Per 1ª espèècie:      Per la 2ª espècie: 
 
+∞
nció patró:  ∫1 1 nció patró:  ∫0 1
a
Fun dx   Fun x 
dx
xp ( x − a )p
Convergent sii p>1    Con
nvergent sii p
p<1 

òpies                                                                                                                             pàginaa 1 
Inttegrals imprò
 
5.2 Critteri de comp paració direccta 
 
ns contínues  amb  f ( x ) ≥ g ( x ) ≥ 0 ∀ x ≥ a : 
Siguin ff  i g funcion
 
∞ ∞
ONVERGEIX      ⇒     ∫a g ( x).
i)   Si  ∫a f ( x ).dx     CO x dx   CONV
VERGEIX 
(Si l’àrea méés gran val un número, la
a petita tamb
bé) 
 
∞ ∞
ii)  Si   ∫a g ( x ).dx   DIVERGEIX.     ⇒       ∫a f ( x ).dx   DIVERG
GEIX. 
(SSi l’àrea petiita és infinita
a, la gran enccara valdrà m
més) 
 
 
 
 
5.3 Fun
ncions Euleriianes 
 
∞
• unció  Γ  d’Eu
Fu m la funció  Γ( p )  com  Γ( p ) = ∫0 x p −1e − x dx  si p>0. 
uler: Definim
Pro
opietats: 
1) Γ(1) = 1 ( 2n − 1)!! 1
6)  Γ(n + 1 2 ) = n
Γ( )  
2
2 Γ( p + 1) = p·Γ( p )
2) 2
⎧ (n − 1)!! π
3 Γ(n + 1) = n!
3) π π ⎪⎪ ( 2 ) si n parell
7)  ∫0 2 sin c n ( x )dx = ⎨ n!!
n n ( x )dx = ∫0 cos  
2
∞
3 Γ( p ) = K p ∫0 x p −1e − kx dx
⎪ (n − 1)!! si n senar
3)
∞ ⎪⎩ n!!
4 Γ( p ) = 2 ∫0 t 2 p −1e − t dx
2
4)
8)  Γ ∈ C ∞ (R + − {0})   D k Γ( x ) = ∫0 (lln k t )t x −1e −t dtt  
∞

5 Γ( 1 ) = π
5)
2 9)  lím Γ = +∞ ,   lím Γ = +∞  
0+ +∞

 
 
1
• unció  β  d’Eu
Fu m la funció  β ( p, q )  com  β ( p, q ) = ∫0 x p −1 (1 − x ) q −1 dxx  si p>0. 
uler: Definim
Pro
opietats: 
Γ( p )·Γ(q ) π
1 β ( p, q ) = β (q, p ) =
1)    4) β ( p,1 − p ) = Γ( p )Γ(1 − p ) =
Γ( p + q ) sin(π p )
π 1
2 β ( p, q ) = 2∫0 (sinα ) 2 p −1 (cos α ) 2q −1 dα  
2)  2
5) β ( p,1) =
p
∞ y p −1 n!
3 β ( p, q ) =
3)  ∫ 0 (1 + y ) p + q
dy   6) β (n + 1, p ) =
( p + n )( p + n − 1)...(
) p + 1)p
 
 
 

òpies                                                                                                                             pàginaa 2 
Inttegrals imprò