RESUM TEMA 1 –“ INTRODUCCIÓN AL EMPRENDIMIENTO”

Ser emprenedor és un acte de confiança en les idees d’un mateix. És un acte de fe. Tanmateix
no pot ser una quimera. Només aquells que poden tenir una idea, tenir fe en ella, i ser prou
bona, aplicable, raonable, rendible per portar-la a terme amb èxit, aquest és un dels pocs que
té “idees de negoci” i no pas “idees de bombero”.

El capítol número 1 del llibre ens explica com tota gran empresa ( èxit empresarial ) ha
començat essent una petita idea embrionària; dèbil, inestable i de futur incert. ( cas Google )
després, si la idea és bona i el treball que hi ha al darrera és l’adequat; es poden arribar a fer
meravelles.

Ens parla de les Pimes ( que són el resultat de quasi la majoria de totes les idees de negoci).
Ens parla de la importància de les pimes en la societat ja que formen el major teixit
empresarial d’un país. A més, creen una oferta molt heterogènia de productes i serveis, i són
font de recerca i desenvolupament industrial. ( ens comenta que el percentatge de patents a
les Pimes és molt superior al de les grans empreses ).

A la UE dels 25: hi ha 23 milions de Pimes i donen feina a unes 75 milions de persones, i

representen el 99% del total d’empreses.

La Pime és bàsica i un estadi necessari per la maduració d’un país amb un teixit econòmic
heterogeni, de bona competència econòmica, i de prestació de serveis ( més del 50% de les
Pimes a Espanya són del sector serveis . Això és un indicatiu del nivell de benestar d’un país )

La flexibilitat és una característica bàsica de la Pime. Les Pimes són adaptables i s’ajusten amb
rapidesa a les demandes de mercat. (això les fa innovadores i permet que donin un servei més
personalitzat. )

Ens parla del GEM ( Global Entrepreneurship Monitor ): xarxa internacional d’investigació en
l’entorn de la creació d’empreses.

Classifica com: Empresas Nacientes= aquelles que tenen menys de 3 mesos d’activitat. Un 11%
del total d’empreses actives a Espanya el 2007 varen començar la seva activitat durant el 2007.

Ens parla de l’Esperit empresarial i de la importància que la UE dóna a aquesta manera

d’enfocar el treball i el progrés de les persones. Aquest esperit es dóna en més mesura en les
societats més avançades on es satisfan les denominades “ Necessitats Superiors” ( Piràmide de
Maslow). Aquestes necessitats més avançades són d’un valor afegit superior i de més
productivitat.

Sobre les actituds i valors emprenedors és important destacar que tenen un ampli suport per
part de la població( ja que les consideren actituds i valors profitosos i productius i una bon
enfoc de la vida). Tanmateix, l’aversió al risc, la incapacitat i la desconeixença del procediment
són un llast molt important de cara a aquesta activitat.

Ens parla de tipus d’empresa: la franquícia, l’empresa familiar, l’empresa social i els projectes
emprenedors en empreses ja establertes. Totes són manifestacions a alguna idea en concret
de negoci. Segons el tipus d’idea a desenvolupar, el negoci pot establir-se d’una o altra
manera.

El Procés emprenedor: integra totes les funcions, activitats i accions associades amb la
identificació i l’explotació d’oportunitats.

De cada 100 idees de negoci que es presenten a inversors en forma de pla d’empresa, només 4
es posen en marxa.

És important tenir una idea acurada de quins són els recursos disponibles i els recursos
necessaris a l’hora de tirar endavant una empresa. I és important que l’empresari i/o l’equip
fundador compleixi una sèrie de requisits bàsics en afrontar un procediment de creació d’una
empresa: autoconfiança, perseverança i determinació, energia, ingeni, creativitat, iniciativa,
previsió, lideratge, habilitats socials, capacitat d’anàlisi i observació, optimisme ( entre
d’altres).

Per acabar. Ens parla de la importància de la planificació. Ja que és bàsica per controlar i
preveure com funcionarà tot el procés productiu i així poder anticipar i resoldre les possibles
mancances i erros del procés. De la mateixa manera, una bona planificació ens farà optimitzar
els recursos.

Amb la planificació es delimiten objectius, es busca informació rellevant per a l’empresa,

s’avaluen alternatives, es materialitza el pla d’empresa i es programa en el temps.
RESUM TEMA 3 – “INTRODUCCIÓN AL EMPRENDIMIENTO”-El paper de la creativitat i
l’emprenedoria

Tema clau: diferenciar-se de la competència ( així ho feia Charles Chaplin o ho fa en l’actualitat

Apple ).

La creativitat és una decisió personal. La persona creativa pensa d’una manera diferent
respecte allò típic i comú. Saps sortir dels rols i convencions socials del pensament i acte i
albira un nou llenguatge creat per ell i per a ell.

A la persona creativa se li atribueixen una sèrie d e característiques: tolerància a la ambigüitat,

propensió a la cerca activa d’alternatives, a la reflexió i la curiositat.

Els creatius van: més enllà del què és obvi, són enginyosos, són minuciosos, tenen una gamma
molt àmplia d’interessos, són sensibles a ells mateixos i amb els altres, són persistents, són
compromesos, expressen la dualitat de la naturalesa, són bromistes.

La creativitat és: la generació de noves idees o conceptes, o de noves associacions entre idees i
conceptes coneguts, que habitualment produeixen solucions originals.

És important ressaltar la capacitat associativa. Aquells que saben connectar mons diferents,
associen idees de diferents àmbits, juguen i tergiversen les possibilitats lògiques, aquests es
mouen pel sender del deliri, allà on hi ha les idees genials.

El pensament lateral: és el conjunt de mètodes de pensament que permet modificar conceptes

i percepcions, així com augmentar la creativitat. Així doncs, per resoldre problemes aplica
mètodes no ortodoxes i aparentment il·lògics.

Amb caràcter general, el procés intel·lectual i afectiu que inclou els tipus de pensament
racional i imaginatiu, es desenvolupa a través de 5 etapes:

1 Immersió (cerca d’informació)

2 Incubació ( anàlisi de la informació)

3 Il·luminació ( Plantejament d’una alternativa creativa)

4 Verificació ( comprovació de la validesa de la idea )

5 Difusió ( socialització de la solució adoptada ).

És important tenir en compte les barreres a la creativitat. Aquestes són un bloqueig per al
procés creatiu i que sorgeixen a causa de l’anticipació de problemes. N’hi ha de 2 tipus:
d’origen intern ( traves mentals, por al risc, inèrcia de processos lògics ) i d’origen extern
( empreses, entorn familiar, societat ).
El llibre fa referència a:

1 “la tècnica del murciélago” ( Club de los poetes muertos ), on s’explica la importància de
canviar el punt de vista per veure les coses diferents. ( es pot aplicar també la frase: “si vols
resultats diferents, fes coses diferents”.

2 Mapes mentals

3 Pluja d’idees ( brainstorming ): tècnica grupal per potenciar la creativitat. Se segueixen 4

regles fonamentals ( 1.tota crítica està prohibida; 2.tota idea és benvinguda; 3.buscar moltes
idees; 4.el desenvolupament i associació de diferents idees és desitjable. )

La innovació: es defineix com l’aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis,

processos i pràctiques amb la intenció de ser útils per l’increment de la productivitat.

La idea essencial d’una innovació acostuma a ser simple. És per això, que quan la veiem
realitzada acostumem a pensar: Com és que no se m’havia ocorregut a mi?

Una bona font d’innovació és pot produir a causa d’una percepció acurada de la direcció de la
societat. Per exemple: les societats tenen tendència a l’envelliment de la població Fem
geriàtrics. Una anticipació a les futures necessitats de la societats ens permetrà posicionar-nos
abans que els altres.

Quines són les fonts de les idees de Negoci?

1.La invitació ( les idees surten del no res, per generació espontània, i pots crear una nova
oferta que crearà una nova demanda ).

2.L’experiència laboral ( ens fa experts en un sector, ens fa conèixer les mancances que té ).

3.El Mercat actual (anàlisi del funcionament del teixit empresarial i la cerca de possibles
nínxols de negoci ).

4.L’adquisició de drets ( adquisició de patents per desenvolupar idees de negoci)

5.Les aficions i hobbies

6.La lectura

7.Les relacions humanes

Un cop tenim una idea s’ha d’avaluar com desenvolupar-la. Les variants són múltiples i cada
cas serà diferent.

L’oportunitat de negoci: és una idea atractiva, duradora i adequada per un moment concret
del temps, que adopta la forma de producte o servei el qual crea o afegeix valor al comprador
o consumidor final.
Finalment, l’avaluació de l’oportunitat de negoci ens permetrà decidir si s’ha de tirar endavant
amb la idea. Aquesta avaluació té en compte:

1.La necessitat ( quin necessitat cobreix i amb quin grau).

2.El client ( quin i com és el seu potencial client – per definir el nínxol econòmic ).

3.La innovació ( quin grau d’innovació comporta).

4.EL valor afegit ( a més VA, més possibilitat d’èxit).

5.La vida del producte/ servei.

6.El creixement de mercat (és important saber discernir en quina part del cicle econòmic es
troba una societat: recessió, estancament, eufòria econòmica ( bombolles ), creixement
sostingut, inestabilitat política, etc.. )

7.Els marges comercials.

8.El lideratge del mercat.

9.Els costos (òbviament, ens ha de costar menys d’allò que el consumidor està disposat a pagar
).

10.El plaç de recuperació de la inversió. ( es prefereix, òbviament, curt ).