“Blanca o Història d’una gelosia”

Sergio Sancho Fabuel

1.
Situació inicial: Línia 1-5
Desenvolupament de l’acció: Línia 6-68
El desenllaç: Línia 69- 75

2.
El text parla de un amor entre el personatge principal i el seu cotxe. El personatge li
posa el nom de “Blanca” al seu cotxe. El text comença descrivint un dia normal del
personatge, fin al moment que baixa de la seua casa i veu un cotxe. Es queda enamorat
del cotxe i la descriu com a una muller. El personatge passava tot el seu temps amb
Blanca, el seu cotxe, anant d’un lloc a un altre. Però el seu cotxe es mostra mòlt
capritxosa, com a les dones. Moltes vegades no volia arrancar perque es posava gel·losa
o quan putxava amb els sabates brutes.
Un matí es va alçar confiat de que arribara al seu treball en deu minuts, però Blanca,
el seu cotxe no volia arrancar i per aixó moltes vegades arribava tard. L’ encarregat
finalment el tira del treball per aquest motiu. La seua mare es posa a treballar per a
poder mantindre’l. Uns quants dies, Blanca es porta bé, però després d’uns quants dies
quan ja no tenía sentiments de culpa, es va portar com abans, mateix de capritxosa. Per
culpa de Blanca, els veïns criden a la policia perque els molestava, però ells no sabien
que el personatge era mantingut com a presoner en el cotxe i feia sonar el clàxon. La
seua mare es posa mala i ell es sent culpable. Per aquesta raó, es va mudar al cotxe, on
va passar dies sense anar de volta a la seua casa. El personatge es posa mal també
perque el cotxe no li pot satisfer totes les seues necessitats. Es va quedar sense diners i
anava a les portes de les esglesies per a demanar alguna caritat de la gent més sensible.
Arriba un moment en el que el personatge pèrd la noció del temps i no sap si ha passat
anys, dies o messos dins del seu cotxe.
Després d’un temps es va despertar en un hospital i es va preguntar espantar on esta el
seu cotxe i que han fet amb ell.
 3.
El tema del text es l’amor entre un home i un cotxe.

4.
El personatge esta caracteritzat indirectament, per el seu comportament. Es mostra
inquiet, vergonyós, enamorat, capaç de passar per qualsevol obstacle per a obtindre el
que vol aconseguir. Totes aquestes coses es poden veure en la relació amb el cotxe,
desde el primer moment que la veu.
El cotxe esta caracteritzat directament, ultilitzant paraules com per a descriure una
dona: “capritxosa”, “gelosa”, “freda”, “poc comunicativa”, “amable” “amorosa” etc.
Cada paraula, utilitzada en positiu o negatiu es posa depenent del seu estat d’anim.

5.
El narrador es intern, ja que ell es el que relata tot que li passa amb el cotxe. Aquest fet
es pot veure degut als pronoms personals “jo”, “em”, “aturar-me” i altres verbs en
primera persona.

6.
Podem suposar que l’acció ha transcurit en uns quants messos perque l’avisen en el
treball que no arribarà més tard, va passar molt temps en el cotxe, varies jornades e nel
calabos fins a que es va despertar en el hospital.

7.
El primer lloc, el text es un text narratiu perque narra una història d’amor d’un
personatge amb el seu cotxe, on podem trobar un narrador intèrn, una acció
cronològicament narrada i hi ha personatges principals y secundaris.
En segon lloc, es un text descriptiu perque descriu els sentiments del cotxe, del
personatge i de la mare del personatge. També hi ha un número molt gran d’adjectius.

8.
turmentòs: situació tensa i problemàtica
freudiana: psicoanàlisis que interpreta el somni
camallades: passos grandes
llindar: un son molt baix
glopada: colp molt fort
batec: el moviment del cor
idil·li: perfecte, agradable
empiulava: unir un objecte amb un altre
rampellades: putjades i baixades d’ànim
obstinació: mantindre una opinió encara si els arguments dels altres són raonables
altruista: persona que fa els coses sense alguna obligació
benaurat: feliç
relliscada: donar-se un golp amb el peu contra un objecte
eixuta: seca
menyspreadora: tractar a una persona malament
esquiu: desdenyós, fred
despòtica: tractat a algú amb superioritat

9.
Em sent culpable per tota la desgàcia que està passant el meu amo. Tinc que fer alguna
cosa per a ajudar-lo a eixir d’aquesta situació i que estiga feliç com abans. Una vesprada
anant a l’església a per almoina, vaig vore un cartell on parlaven d’una competició de
cotxes. Li vaig preguntar si esta d’accord amb la meua idea de participar per a eixir de
la pobresa. Ell va dir que si, però que no tenim ni un mecànic ni una escuderia per a
reparar-me si tenim algú accident. Ell em digue que té un amic mecànic i que pot
ajudar-nos a estar en plena forma per a la competició. En la carrera, abans de començar,
ell em va dir que está molt nerviós i que no sabia si podia competir. Jo li vaig dir que
estiga tranquil que vaig a correr jo i que ell no tenia que fer res. Jo, amb una velocitat
impressionant, vaig guanyar el primer premi, una quantitat gran de diners. El meu amo
estava molt content i va tornar a casa i li va contar tot a la seua mare.

Alin Dan Costea