número 6 - tardor·hivern 2010

,
Any nou, vida nova? - Marta Domenech - Rosa Sensat i Vila
,

La sexualitat en les diferents etapes de la dona-...

 mots ANYNOU, VIDANOVA?
1 la bústia 4-6 en dansa
editorial 2-3 un cafè
amb... 7 El nou any és l’excusa que tothom posa per co- La publicitat deixarà d’utilitzar la dona com a
mençar a plantejar-se les coses d’una altra ma- reclam sexual.
nera: deixar de fumar i optar per una vida més Cap dona no perdrà la vida en mans de la seva

8-9
saludable, posar ordre a tot plegat i ser més
te dona parella.

d’homes n’adones 12-13 salut

constants amb la feina, oblidar-se dels excessos
de les festes i apostar per una dieta equilibrada,
etc.
Totes les dones seran lliures per decidir lliure-
ment sobre el seu cos.

i dones 10-11 mirades

14-15 Tot són qüestions a nivell individual. Qüestions
que amb força de voluntat poden esdevenir una
No s’assignarà cap rol social determinat a do-
nes i a homes, ni s’esperarà que el seu com-
portament hi vagi en consonància.
realitat. Però, podem obviar l’individualisme i
plantejar-nos reptes que englobin totes les per- No es discriminarà ningú pel seu sexe, gène-
sones? Podem com a comunitat formular-nos re o tendència sexual. Tothom tindrà els ma-
ves quina
cosa!
17 18-19 20 propòsits que ens serveixin per viure més jus-
tament i equitativa? De la mateixa manera que
diem a partir del dia 1 de gener, deixaré de fu-
teixos drets reals.
Les dones deixaran de ser invisibilitzades per-
tot menú la què s’eliminarà la visió de la societat patriar-

16
mar, podem proposar-nos també que a partir cal.
distreu del dia bafarada del dia 1 de gener...:
...
La lluita per la igualtat de gènere serà impor-
I és que la llista de bons propòsits pot ser molt
tant tant per a homes com per a dones.
llarga! Esperem que algun dia pugui ser una rea-
EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf Les dones cobraran el mateix sou que els ho- litat. Serà aquest 2011? Tot és qüestió de plante-
EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons i Roser Pont
CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACIÓ: Xavi Miret mes per la mateixa feina. jar-s’ho...
DISTRIBUCIÓ: Centre Ocupacional l’Espígol de Cervera
La igualtat de gènere serà una prioritat per a les
La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.
persones responsables dels governs dels països.

1
 l@ bústi@
B
and Tokades som un grup de percussió
femení que va néixer a Cervera l’any
2003 amb la il·lusió d’oferir percussió,
espectacle i “bon rotllo”.
Vetllant sempre per la cultura cerverina, hem
participat, sempre que ens ha estat possible, en
tots aquells actes organitzats pel poble i per les
diferents entitats cerverines. Formem part tam-
bé de l’agrupació d’entitats de Seny Major, la
qual cosa ens ha permès participar activament
en la Festa Major de Cervera d’aquest 2010.
Podríem destacar molts moments inoblidables
per Band Tokades al llarg d’aquests anys: per
exemple, quan, l’any 2007, el grup va rebre ac-
tuacions rellevants, com l’obertura de la Semana
Grande de Bilbao o el Festival de les Arts al Carrer
de Gandia, la participació a la Fira de Músics de
Carrer de Vila-Seca, on vam estrenar espectacle
de carrer (Band de Faula), o la 1a Fira de Músics de
Carrer de Vila-real. També, l’any 2008, quan cele-
brem el nostre 5è aniversari, omplint els carrers
de Cervera de percussió, amb la col·laboració de
moltes entitats cerverines i grups de la comar-
ca i de comarques veïnes. Encara ara, recordar
2 3
aquella festa fa que a totes se’ns posi la pell de
gallina pensant en tota la gent que va assistir-hi
i col·laborar-hi! Vam aprofitar aquella celebració
per felicitar una entitat amiga que es mereix tot
el nostre respecte per la tasca feta: l’Associació
de Dones Progressites de La Segarra celebrava
el seu 10è aniversari.
Un altre aspecte molt important per al nostre
grup, que ens serveix de gran incentiu, és el tre-
ball de consolidació del Divendres d’Aquelarre.
Partim d’un Divendres d’Aquelarre del 2005, en
què vam incorporar la figura de la Cabrona per
donar un valor afegit al divendres i a l’Aquelarre,
perquè fos el dia del culte femení davant el culte
al Mascle Cabró del dissabte. A partir de llavors,
l’espectacle anual que hem anat oferint cada Di-
vendres d’Aquelarre ha tendit a millorar aquesta
aportació, que va començar com un joc, i que,
amb la Celi Garcia com a directora artística, ha fet
que el Divendres d’Aquelarre ja no sigui tan sols el
dia previ al Dissabte d’Aquelarre, sinó que sigui ja
un dia amb entitat pròpia i amb espectacle propi,
que es dóna a conèixer arreu, a més de l’actuació
dels Diables de Cervera Carranquers. D’això, Band
Tokades ens en sentim molt orgulloses.
Així que, enguany, hem començat el nou curs
amb un grup integrat per divuit noies, la qual
cosa ens permet plantejar-nos un nou repte:
esforçar-nos i treballar de valent amb l’objectiu
d’ampliar les dosis de percussió i d’alegria per-
què tothom en pugui gaudir.
Salut i ritme!
Band Tokades
Dona i ciència
L’
Observatori de la Igualtat de la Univer-
sitat Rovira i Virgili (URV) ha proclamat
aquest 2010 com l’any de les Dones i
les Ciències. Així, ha elaborat, entre al-
tres activitats de difusió, un calendari amb totes
aquelles dones que han contribuït especialment
en l’avenç de la química.
• I així, tantes altres...
De ben segur que ara ens vindrà al cap, única-
ment, Madame Curie. Deu ser per això que l’any Ester Taló
2011, que encara falta una mica per encetar, s’ha
declarat l’Any Internacional de la Química, ja
que es commemoren cent anys del Premi Nobel
atorgat a Madame Marie Curie, per les seves con-
tribucions al descobriment dels principals ele-
ments radioactius.
En l’enllaç http://www.urv.cat/any_dones_ciencies/index.html
podeu veure totes les activitats que s’han dut a
terme i aquelles en les quals encara podeu par-
ticipar, però, si més no, descobrireu un munt de
noms femenins que han contribuït en diferents
camps de les ciències:
• Maria la Jueva: sense ella potser el bany maria
no existiria.
• Gertrude Elion: gràcies a la Segona Guerra Mun-
dial va poder desenvolupar medicaments per
millorar els transplantaments d’òrgans.
• Rosalind Franklin: sense la qual Watson i Crick
no podrien atribuir-se el descobriment de la
molècula d’ADN.
 “El paper de la societat ha de ser el de millorar el
coneixement vers les malalties mentals, per poder tractar
les persones que les pateixen amb respecte i dignitat, i
evitar la por i la llàstima, que les fereixen profundament. “

En quin moment i amb quin objectiu es crea
l’Associació Salut Mental Ondara–Sió?
L’Associació es crea l’any 2006 i se’n fa la presentació
oficial el dia 27 de maig del mateix any. L’objectiu
principal és el de millorar la qualitat de vida dels
malats mentals i la dels seus familiars.
Quines són les tasques i les activitats que s’hi
duen a terme?
Detectar necessitats, promoure la creació de serveis
socioterapèutics, possibilitar la creació de recursos,
aconseguir interessar a les diferents institucions
en projectes comunitaris i sensibilitzar la població.
Per aconseguir aquests objectius organitzem
una sèrie d’activitats, com projectes d’acollida
social, servei d’atenció psicològica familiar per a
membres de l’Associació, grup d’ajuda mútua, GAM,
activitats formatives: xerrades, conferències, tallers
psicoeducatius, cicles formatius, etc.
Amb quantes persones associades compta en
aquests moments l’Associació?
Actualment, l’Associació compta amb setanta-tres
persones associades.
Ja hem vist que compteu amb una pàgina web
(www.salutmentalondarasio.cat). Compteu també
amb un espai físic per reunir-vos?
Sí, la Paeria de Cervera ens ha cedit un espai a
l’Espàtula, al carrer Victòria, número 18. És un espai
que compartim amb el Centre Obert.

M ARTA Marta Domènech i Puig, cerverina de tota la vida,

resideixo a Cervera, sóc mare de cinc fills, autodi-
dacta i experta en fotografia. He estat presidenta
de Càritas Interparroquial de Cervera i directora de
He participat en associacions, grups cívics i socials.
Actualment, sóc presidenta de l’Associació de Salut
Mental Ondara–Sió, que comprèn les comarques de
la Segarra i l’Urgell .

DOMÈNECH
Càritas Diocesana.
També he estat regidora de Serveis Socials, durant
dos mandats, a la Paeria de Cervera.

4 5
“Crec que en aquest moment encara és la dona la que pren
la responsabilitat en la cura i l’educació de persones amb
dificultats mentals,tot i que sempre hi ha alguna excepció...“
D’on rebeu el finançament per poder
desenvolupar les diferents tasques i activitats
que organitzeu?
De les quotes del socis, de la Paeria de Cervera, de
l’Ajuntament de Tàrrega, del Departament d’Acció
Social i Ciutadania de la Generalitat i de la Diputació
de Lleida.
L’Associació manté relacions de col·laboració
amb altres associacions o entitats de la comarca?
L’Associació treballa de manera coordinada amb la
Xarxa de Salut Mental, amb Atenció Primària i amb
totes les entitats relacionades amb el camp de la
salut mental i, de manera especial, amb l’Associació
Alba, de Tàrrega.
Creu que les persones que pateixen algun tipus de
trastorn mental compten amb els drets bàsics de la
ciutadania: dret a una vida digna, a una atenció de
qualitat, a l’habitatge, a la feina, a l’oci...?
En aquest moment, no. L’Associació treballa per
aconseguir-ho.
6 7
Les més belles
habitants
En la cura i l’educació de persones amb
dificultats mentals, creu que hi intervé de la
mateixa manera l’home i la dona?
Crec que en aquest moment encara és la dona la
que pren la responsabilitat, tot i que sempre hi ha Figues verdes, dalt, penjants,
alguna excepció.
prou madures per collir-vos,
En la cura i l’educació de persones amb
dificultats mentals, creu que hi intervé de la
mateixa manera l’home i la dona? no em mireu així, expectants.
Penso que no.
Sou, de totes, les més dolces,
Com veu el tema de l’ocupació de les persones
afectades per algun tipus de trastorn mental? les més belles habitants
Molt difícil. Però, actualment, s’està treballant en
aquest sentit. de tots, de tots els camps.
I, ja per acabar, quin diria que ha de ser el paper
de la societat en la lluita per a l’assoliment de la Sibil·la
igualtat d’oportunitats i la no-estigmatització de
les persones amb dificultats mentals?
El paper de la societat ha de ser el de millorar el
coneixement vers les malalties mentals, per poder
tractar les persones que les pateixen amb respecte
i dignitat, i evitar la por i la llàstima, que les fereixen
profundament.
 i ES
d’h m
d n
El passat dia 21 d’octubre alguns homes de Tàrrega
i de Lleida ciutat van sortir al carrer per posicionar-
se públicament contra violència masclista. Després
d’un acte ple de simbolisme, en què van fer una
roda d’homes i dones al voltant d’un llaç blanc
rodejat d’espelmes, i de la lectura d’un manifest
per una societat sense violència, van fundar els dos
primers grups d’Homes Igualitaris a les terres de
Lleida.
Es tracta de dos grups petits, dues petites llavors
que han de créixer i treballar conjuntament amb
els grups de dones per tal de generar un veritable
canvi social, un canvi que impliqui una nova forma
de relació entre dones i homes, més enllà del
masclisme actual.
Els grups d’Homes Igualitaris de Tàrrega i Lleida
busquen ser un espai perquè els homes puguem
fer la revolució interior que tenim pendent, per tal
de relacionar-nos amb l’entorn des dels nostres
sentiments, però també busquen fer visibles els
8 9
Cerverins: els homes hem de trencar el silenci
Per Daniel Gabarró. Mestre, psicopedagog i humanista.
homes en el camí de la igualtat: els homes hem de tolerància cap a ella. Ja sigui per por, per egoisme,
trencar el nostre silenci perquè, no ho ignorem, el per inconsciència o per una malentesa solidaritat
silenci ens fa còmplices. masculina, el cert és que molts de nosaltres no fem
el suficient per una societat igualitària. El cert és
Sovint els moviments feministes ens diuen que els que molts de nosaltres, senzillament, no fem res. La
homes masclistes i agressors no són la majoria, ni majoria, fins ara, ens hem limitat a contemplar des
molt menys. Però... i la resta? On som i què fem la de la distància aquest tema, tot sentint-nos lliures
resta dels homes? de culpa i pensant que n’hi havia prou de no ser
Els dos grups que han nascut a Tàrrega i a Lleida nosaltres els maltractadors actius. Però això no és
són un primer pas. Però ens urgeix fundar un grup suficient, perquè el silenci ens fa còmplices.
d’Homes Igualitaris a Cervera. Un grup que treballi Necessitem un grup d’Homes Igualitaris també a
per facilitar el canvi en els homes, un grup d’homes Cervera. Apropeu-vos a la seu del grup de Dones
per ser el referent dels nens, els adolescents i els Progressistes, demaneu-los suport i poseu-lo en
nois joves de Cervera. Naturalment, un grup que marxa. També tindreu el suport del grup de Tàrrega
treballi conjuntament amb els grups de dones i Lleida. Homes cerverins: trenqueu el silenci!
de Cervera, però que faci visible que els homes
cerverins també volen trencar amb el silenci, que
no volen ser còmplices d’una societat masclista.
Informació a:
La desigualtat és possible perquè la majoria dels Homes Igualitaris AHIGE-Lleida
homes mantenim algun tipus de complicitat i certa http://homesigualitaris.wordpress.com/
TEN’ADONES?
Rosa Sensat, una mestra d’escola primària d’inicis del segle
XX que va fer de l’ensenyament una passió personal i un
compromís social. Crítica amb els mètodes d’aprenentatge
tradicionals, antiquats i autoritaris, se la considera la im-
pulsora a Catalunya de la pedagogia d’avantguarda cone-
guda com la Nova Escola.
Després del Sexenni Democràtic (1868–1874), un període
Escola a Catalunya
ROSA SENSAT i VILÀ en què havia existit una àmplia llibertat de càtedra a les
universitats, s’acaba el segle XIX amb la restauració de la
monarquia i amb l’establiment d’una rígida censura a favor
de la monarquia i l’església. La disconformitat, en part, del
professorat va fer que molts dimitissin dels seus càrrecs, i a
altres els van fer cessar. El sistema escolar va quedar pobre
i amb una qualitat pedagògica molt baixa, controlada per
l’església catòlica.
Rosa Sensat i Vilà va néixer al Masnou l’any 1873. Als 12
Mestra i impulsora de la Nova
anys se’n va anar a Barcelona a estudiar Magisteri. Als 15
anys ja era mestra superior. Als 23 es va treure el títol de
professora de Normals a l’Escuela Central del Magisterio
a Madrid.
Aquest període a Madrid la va influir i va marcar la trajec-
tòria de la seva carrera. Va tenir contacte amb l’actiu grup
de la Institución Libre de Enseñanza, institució que va in-
troduir a Espanya la Nova Escola. El 1902 es va casar i es
va instal·lar a Barcelona, on es continuà relacionant amb
educadors i educadores actius, convençuts de la reno-
vació cultural i escolar, basada en la formació integral de
l’individu en plena llibertat, que fomenta la curiositat cien-
tífica, l’antidogmatisme i l’actitud crítica.
10
A finals de l’any 1912, pensionada per la Junta de Ampliación
de Estudios, visità experiències escolars d’avantguarda a
Bèlgica, Suïssa i Alemanya. El 1914 inicià un dels seus som-
nis pedagògics: l’Escola Municipal del Bosc, a Montjuïc,
que va ser la primera escola pública a l’aire lliure i adscrita
a les idees de l’Escola Nova. Durant vint anys va ser res-
ponsable de la secció de nenes, en què va dur a terme
una magnífica tasca educativa, basada en senzilles “ca-
racterístiques generals”: respecte envers l’infant i els seus
interessos; vitalisme, entès com a vida prop de la natura;
importància de la higiene, l’educació física, l’aire i la llum,
el joc i el treball; estimació per la bellesa, i, finalment, re-
flexió pedagògica a través del bon sentit en la vida diària,
aplicant l’ensenyança experimental de les ciències, evitant
tecnicismes i valorant la persona en la seva integritat. Rosa
Sensat deia: “Perquè la dona ha de saber física i química.
Són coneixements de la cultura general que, a més de des-
envolupar el seu esperit d’observació, li proporcionen una
gran quantitat d’idees”.
El 1931, amb la II República i al voltant de las seixantena,
Rosa Sensat va acceptar de dirigir una segona nova escola
pública al Milà i Fontanals de Barcelona.
Després de la Guerra Civil, Rosa Sensat va ser titllada de
“roja y separatista” i, com molts ensenyants, s’hagué de
sotmetre als patiments morals d’una tèrbola depuració
políticoprofessional que li negà mesquinament la paga
de jubilació. Va morir a Barcelona als 88 anys, el primer
d’octubre del 1961.
El seu llegat va continuar el 1965, quan es va crear clandes-
tinament a Barcelona l’Escola de Mestres Rosa Sensat, ini-
cialment amb quinze mestres joves disposats a dignificar
una professió que demanava una àmplia i profunda pre-
paració. L’Escola de Mestres Rosa Sensat va esdevenir una
aportació històrica transcendent en el món de l’educació
i fins a la consolidació de la democràcia. Una de les apor-
tacions més importants que se li atorga és el seu estil de
formació permanent del mestre.
Al llarg de la seva vida, Rosa Sensat i Vilà deixà una llista
d’articles i publicacions, com Les ciències en la vida de la llar
(1923) o Curs normal d’ensenyament domèstic per a mestres-
ses (1921), entre molts d’altres. El seu nom forma part de la
col·lecció inicial de les obres de pedagogs i mestres més
rellevants de la història de l’educació a Europa.
Fonts consultades:
Informació bibliogràfica Biblioteca Rosa Sensat.
“Núm. 39: La mestra Rosa Sensat”, Associació de Mestres Rosa Sensat.
Marta MATA I GARRIGA,
“L’Escola de Mestres Rosa Sensat de Barcelona”,
dins Perspectives d’educació comparada, núm. 1, UNESCO, 1985.
11
 VIOLÈNCIA MASCLISTA I MITES DE L’AMOR ROMÀNTIC
per Roser Pericon
Segurament, si preguntéssim què vol dir la paraula amor,
ens trobaríem amb tantes definicions com persones
hi ha al món. Tot i així, malgrat la dificultat per acotar
el concepte, en les societats occidentals, les relacions
amoroses comparteixen una mirada comuna. En princi-
pi, el vincle que uneix les dues persones en una parella
s’anomena amor romàntic. Aquest, però, és, una vegada
més, una construcció social. I és que al llarg de la història
sacrifici. Però, hem de renunciar a aquelles coses impor-
tants per a nosaltres per amor? Quan hi ha renúncia, hi ha
insatisfacció per aquell que es priva de quelcom i supe-
rioritat pel que hi “surt guanyant”. El sacrifici fins i tot pot
portar a situacions d’aïllament social —trencar vincles
amb família o amics. Normalment, la renúncia acostuma
a ser de la dona, ja que està més ben acceptat que l’home
tingui una dimensió pública i que, per tant, no redueixi
A MITGES per Èrika Bondia Psicòloga
Us imagineu fent un suc amb dues mitges taronges? Molt
millor amb dues taronges senceres, no? Doncs per què
sembla que la gent s’entesta a passar-se la vida esperant
aquella suposada mitja taronja que és el complement
perfecte per a la nostra persona i personalitat? Que no
volem ser una taronja sencera per nosaltres mateixes?
Pensem-ho un moment: si només som una meitat, sem-
Només així podrem trobar-nos amb altres taronges rodo-
nes, senceres, plenes, completes. I només així la nostra
vida passarà de ser molt feliç amb nosaltres mateixes a
ser molt feliç amb nosaltres mateixes i amb una altra per-
sona que també és molt feliç amb ella mateixa. Que bé,
no?

Il·lustració de Laia Gasol

el concepte d’amor i el de les relacions amoroses s’han
anat transformant per motius diversos: religiosos, politi-
coeconòmics, tecnològics, per les relacions de producció,
per les condicions laborals, etc.
Actualment, la concepció d’amor romàntic en una parella
heterosexual —llargament reproduït en el cinema, la lite-
ratura, el teatre...— parteix de certs mites (creences) que
el fan durador al llarg de les generacions. Alguns exem-
ples dels mites més interioritzats poden ser:
· Parella ideal per a tota la vida: es parteix de la idea que
la vida són etapes i n’hi ha una en la qual acabes com-
plint amb el fet de trobar la teva parella ideal (mitja ta-
ronja), d’estabilitzar-te amb ella i de construir una família.
Els contes i pel·lícules s’acaben d’aquesta forma —és el
“foren feliços i menjaren anissos”. Però l’amor és quelcom
permanent? Pot ser que allò ideal en una etapa sigui ideal
també en una altra? Socialment, està mal vist no tenir pa-
rella, ja que formar una família ha de ser un projecte vital
de tota persona, especialment si ets dona.
· Renúncia com a prova d’amor: se sustenta en la premis-
sa que l’amor és un projecte comú, per tant hi ha d’haver
els seus projectes només a la parella.
· Exclusivitat: creença per la qual només pots estimar una
persona. La finalitat de l’amor romàntic és la creació d’una
família —base del patriarcat com a forma d’organització
social— i això fa que l’amor només es pugui donar en-
tre dues persones. Podem estar enamorats/des de més
d’una persona?
· Gelosia com a prova d’amor: és bo sentir gelosia?
“Si està gelós és perquè m’estima.” Aquest mite se sus-
tenta més en la concepció d’exclusivitat de la parella que
no pas en l’amor. El sentiment de possessió de l’altre és
tal que la gelosia n’és una conseqüència. Es veu l’altre
com una propietat.
Aquesta concepció de l’amor implica una relació desigual
en la parella, que promou vincles basats en la dependèn-
cia, ja que la persona es converteix en el centre de la vida
de l’altre. En base a aquest vincle, sovint es consent i se
suporta una relació violenta, perquè aquesta relació és
la que dóna sentit a la vida de la persona i perquè aquell
“príncep blau” o “princesa” dels contes no pot ser que no
sigui com ens l’havíem imaginat.
pre estarem depenent d’aquella altra meitat per poder
fer la nostra vida. És a dir, no serem persones autònomes
ni autosuficients, requisits bàsics, no per a la supervivèn-
cia, sinó per poder viure una vida plena i satisfactòria.
És clar que som socials per naturalesa; és clar que neces-
sitem dels altres per formar-nos com a persones. I és una
característica ben sana per al nostre desenvolupament,
però la creença de la mitja taronja és diferent, perquè
crea un buit crònic dins nosaltres, i això no és gens sa.
Quants cops heu escoltat o fins i tot pensat: “Quan arribi
la persona adequada jo canviaré, cuinaré coses més bo-
nes, aniré més al camp, faré més esport, em posaré més
guapa, etc.”. Com si l’altre tingués un gran poder que ens
permetrà convertir-nos en aquella persona que realment
volem ser. I resulta que aquest poder és dins nostre, i no-
més nosaltres podem fer aquests grans canvis. I sort que
és així, perquè això vol dir que el control de la nostra vida
és nostre i no queda en mans alienes.
Per tant, posem-nos a treballar des d’ara mateix per cons-
truir una gran taronja rodona, sencera, plena, completa.

12 13
 LA SEXUALITAT
EN LES DIFERENTS
ETAPES DE LA VIDA
DE LA DONA
Per Marga Farreny i Sara Ribera, CAP Cervera
Definició: La sexualitat és un conjunt de fenòmens
emocionals i de conducta, relacionats amb el sexe,
que marcaran de manera decisiva la persona en to-
tes les fases del seu desenvolupament.
En la sexualitat intervenen diferents aspectes:
· Biològics: hormones, diferències estructurals entre
home i dona…
· Psicològics: personalitat, orientació sexual, idees
sobre el que està bé o està malament….
· Socials: educació rebuda, influència dels amics,
religió….
· Culturals: les cultures llatines són més càlides i
sensuals; la cultura àrab és més repressiva….
La sexualitat és un terme dinàmic, que ha anat can-
viant a través de la història. Així, si durant la pre-
història la sexualitat era una mera satisfacció de
l’impuls sexual, en la cultura grega i llatina s’exaltava
l’erotisme. En canvi, en la cultura judeocristiana hi ha
una repressió de la sexualitat, i les dones són consi-
derades com a simples objectes sexuals, amb l’única
missió de procrear.
Però la sexualitat no és només un terme dinàmic en la
història de la humanitat i en els diferents pobles i cul-
14
tures, sinó que també ho és en la història personal de
cada individu. Així, podem afirmar que la sexualitat
va canviant també en les diferents etapes de la vida
de la dona.
Infància: No podem parlar pròpiament de sexualitat
durant la infància, però sí que sabem que els nadons
experimenten plaer a través de la boca. La succió del
pit de la mare, a més de ser una font d’aliment, pro-
dueix sensació de benestar, i no només a través del
mugró, sinó també del xumet.
Adolescència: En aquesta etapa hi ha una “explosió”
de les hormones, i en la dona s’esdevé un fet molt
important, que és l’aparició de la primera menstrua-
ció, que la capacita per ser mare. És una etapa en què
es busquen instintivament moltes experiències, en
què s’inicien les relacions sexuals i en què es defineix
l’orientació sexual. La dona viu la sexualitat com una
experiència més, i les primeres relacions poden mar-
car la seva sexualitat tant en positiu com en negatiu.
Edat adulta: La sexualitat es viu de manera més ma-
dura i les relacions solen ser més estables. Normal-
ment, les relacions sexuals no són tan freqüents, i en
això influeixen diversos factors, com són la responsa-
bilitat de la feina, de portar una casa, els fills, la vida en
parella i l’estrès i les preocupacions de la vida diària.
Durant l’embaràs, la vida sexual de la dona també can-
via i, si bé la freqüència de les relacions pot disminuir,
perquè no se’n té tantes ganes o per por de fer- mal al
nen o perjudicar l’embaràs —cosa totalment injustifi-
cada—, també es pot donar el cas contrari, en què, a
causa de l’alteració hormonal, hi hagi un augment de
la libido, sobretot en els primers mesos, ja que al final,
i a causa sobretot de l’augment del volum de la panxa
i del cansament, les relacions sexuals disminueixen.
Maduresa: Quan la dona arriba a la menopausa, hi
ha també un canvi hormonal important que sovint
dóna sequedat vaginal, amb la qual cosa les relacions
es tornen més molestes i, en conseqüència, l’activitat
sexual també disminueix. Tanmateix, hi ha moltes do-
nes que experimenten un augment de les ganes de
tenir relacions perquè se senten més tranquil·les i re-
laxades perquè saben que ja no es poden quedar em-
barassades i no s’han de preocupar de la possibilitat
d’un embaràs ni d’utilitzar cap mètode anticonceptiu.
Vellesa: L’envelliment del cos influeix fisiològicament
i físicament en la sexualitat durant aquesta etapa, en
què les relacions disminueixen progressivament i
l’afecte i la comunicació passen a ser els aspectes més
valorats.
15
 mé ,
a
c. p la ne st p l ó

% is
fu av co l om ri ul ni ls

ad . n di %
l r su c a e

ac ar ar do de de ra ci
% e la ls el ns di tu ns

rà a ine rla n

on et u r 52
s ps ,e er on de nci i d

s
a e

29 ar
w. n es que s h ito m c omu de
nd eg lt es es s tu ca
18 d a e d ja au es go

a ern i gi n
è d
i mit l’ l’ Se

(3 nt dio lle n u

)
10
20
s

a
mé tem na t c

I
or er
g
s at

a
un mé c

ww

Ets de A Directora
l’Associació? tocar compromesa

curiositats
En Àsi de En on san

“Talla amb els mals rotllos” és una campanya per

mé a l m alg id cio d .pa
s es at un ere na e ng

sensibilitzar la població jove contra la violència

de r ei d n de mo ea

sexista. Pretén proporcionar eines i recursos

se ela x s ’aq un s a rt. .or
l

formatius a la població jove per promoure

ta ci ex ue de mb
nt on e st li l

el respecte mutu entre els sexes i la resolució

a s es s ct a
c

pa se ta fi e pe

no violenta dels conflictes. Aquesta campanya

ïs xu n ns i na
s

és coordinada per l’Institut Català de

os al pe i es

les Dones, la Secretaria de Joventut

d’ s e nal to tan
Am nt it t

i el Departament d’Educació.
èr re za es

www.gencat.cat
ic p de
ww

a, er s.
w

Àf son
ri es
ca

17
i
g

16
De bon pair
RETORNO A HANSALA,
Chus Gutiérrez, 2008
El passat dia 8 d’octubre, en el context del cicle de
cinema “Nous catalans, nous cinemes”, es va projec-
tar a la Sala Francesc Buireu de Cervera la pel·lícula
Retorno a Hansala, de la directora granadina Chus
Gutiérrez.
Chus Gutiérrez, a més de directora de cinema, també
és actriu i guionista. Algunes de les seves pel·lícules
més conegudes són: Sexo oral (1994), Alma gitana
(1995), Hay motivo (1994) o Retorno a Hansala (2008),
la pel·lícula que ocupa aquesta secció.
Retorno a Hansala s’inspira en un fet real succeït a
principis d’aquesta dècada a les costes andaluses:
l’aparició d’onze cadàvers de joves marroquins que
volien travessar l’estret amb una pastera. Es va des-
cobrir per les seves robes que tots eren fills de la
petita aldea marroquina de Hansala (Atles Mitjà). La
pel·lícula pretén mostrar el succés a través dels ulls
dels dos personatges protagonistes: Leila, la germa-
18
na d’un dels cadàvers, i Martín, un empresari funerari
que aprofita per fer un bon negoci amb el trasllat del
germà de Leila.
Aquesta seria la trama principal, tot i que la rique-
sa de la pel·lícula es troba en la multitud de temes
que tracta al llarg del viatge que fan Leila i Martín: la
mort, la integració, les relacions entre les persones,
la dona al Marroc, la vida en una aldea sense llum
i sense aigua, l’amor, les dificultats econòmiques…
Retorno a Hansala: una pel·lícula de carretera, carre-
gada de sensacions, que esdevé una mena de docu-
mental de ficció més que recomanable i que ens farà
reflexionar sobre molts temes, mentre gaudim d’una
fotografia i d’una música excepcionals.
De mal pair
ADÉU AL PERMÍS D’UN MES
PER PATERNITAT
Tenir, cuidar i educar filles i fills és, i ha de ser, una
tasca que hem d’assumir el conjunt de la societat. Es-
perem creure que amb aquesta filosofia es va apro-
var la Llei d’ampliació de la durada del permís de
paternitat. Aquesta preveia ampliar els permís dels
pares de tretze dies a quatre setmanes ininterrom-
pudes a partir de l’1 de gener de 2011.
Un cop més, fent bandera de la crisi econòmica, el
govern espanyol torna a retallar les prestacions so-
cials i es fa enrere en aquesta reforma. El permís de
paternitat continuarà sent de dues setmanes. Lluny
estem d’altres països europeus —també patidors
d’una crisi econòmica global— com Islàndia (dotze
setmanes) o Suècia (deu setmanes). Si continuem
amb aquestes mesures, aviat caldrà pagar un impost
per tenir criatures; tot sigui en nom de la crisi econò-
mica!
19
 SOLUCIÓ DELS JEROGLÍFICS (PÀGINA 14)

Ets de l’Associació? Sí, hi milito

A tocar. L’Anoia
Directora compromesa. Pilar Miró

BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra

COGNOMS i NOM:
ADREÇA: POBLACIÓ:
NÚMERO DNI: DATA NAIXEMENT:
TELÈFON DE CONTACTE:
CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 20 €/any

En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació
(2074-0141-21-2097748906)

DATA: SIGNATURA:
FRATO

Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
20 21
lafiguera.r@gmail.com adones.progressistes@gmail.com

Edifici Renfe, s/n - 25200 Cervera

http://revistalafiguera.blogspot.com/