Elabora un document o edita una entrada en el bloc, fent una

reflexió personal i argumentada sobre les possibilitats i

limitacions de les TIC en la intervenció d’un professional de
l’educació social i sobre la digitalització dels agents socials o
educadors socials.

Com a introducció podem dir que la societat està experimentat un gran

canvi en relació a les tecnologies de la informació i la comunicació, és a dir,
les TIC.

Com hem estat comentat al llarg de l’assignatura, i com a breu resum, podem
dir, que en l’evolució de les NTIC’S ha sorgit el que anomenem la bretxa
social. Aquesta fa una diferenciació entre les persones que sí tenen accés a
les noves tecnologies i aquelles persones que no i, se’ls està anomenant
cibermarginats. En aquest sentit, una de les tasques dels educadors/es és
que aquesta bretxa no es faci més gran i poder arribar a eliminar-la perquè
no tinguem una forma més d’exclusió social.

Amb els anys, els professionals de l’educació social han anat introduint la
seva feina en el món de les noves tecnologies ja que, abans, només hi
treballaven els professionals com els Treballadors socials ja que, tenien una
feina més de despatx i, els educadors ho feien més al carrer. Un exemple
de l’evolució que ha experimentat la nostra professió és que s’ha fet un
llistat d’usuaris dels Serveis Socials per així, tenir un millor treballa en
xarxa. Encara que, baix el meu punt de vista, ens tindríem que acabar
d’introduir més en les TIC per així fer un millor treball en xarxa de tots els
serveis i recursos que podem o podríem oferir als usuaris.

Com hem comentat anteriorment, és important l’ús de les noves tecnologies

pels professionals de l’educació en molts de sentits. En un primer perquè
poden ajudar a eliminar la bretxa digital esmentada anteriorment. Una
vegada realitzat això o, millor dit, en la mesura del possible, ajudar als
usuaris a fer de les noves tecnologies una bona eina tant educativa com
recreativa. En el cas ja personal dels educadors, també seria important per
la seva formació permanent, ja que de cada vegada més les universitats,
centres de formació, postgraus,... estan creant la possibilitat de realitzar
els estudis de forma online i així tenir més possibilitats d’accés a un nombre
de gent més elevat. A més, els educadors amb les TIC tenen la possibilitat
de poder intercanviar idees, pensaments, reflexions, treballs, informació,
projectes, consultes, debats virtuals... amb altres professionals no tan sols
del mateix país sinó també d’arreu del món. Alguns dels recursos que podem
utilitzar són els correus electrònics, xats, fòrums o grups de discussió i les
diferents pàgines web d’organitzacions, institucions,...

Baix el meu punt de vista, les TIC han de ser un suport o una ajuda dins
l’educació no l’element pel qual ha de girar tot el treball. Com és diu en el
monogràfic, són un element més de suport dins l’aprenentatge, no estaiem
més ni millor informats sinó que, hem de ser més crítics en la recerca i
selecció de la informació i, a més, no impliquen la disposició i adquisició
automàtica de coneixements. A més de tot això, té algunes limitacions
(també considerat normal per la gran quantitat d’informació, recursos,
serveis, programes,... que tenim en el nostre abast) com el poc control que hi
ha en la informació d’Internet, que les fonts d’informació no són estàtiques
o estables i que, hem de contrastar les dades que ens proporcionen.

A part d’aquest punts negatius, les Noves tecnologies ens poden servir com
una bona eina per les ONGS, per les organitzacions i entitats a l’hora de
publicar els seus bolletins, informació, difusió i comercialització. En resum,
estar al dia amb elles a baix cost.

L’experiència de l’educador de monogràfic que ens parla de com els al·lots

del centre residencial on ell treballava arribaven puntuals cada tarda al
centre, es relacionaven més entre ells, aprenien a estalviar, a ajudar a
resoldre problemes als mateixos educadors,... tot gràcies a un ordinador que
va dur un dia un educador del mateix centre. Amb aquesta eina no tan sols
varen poder desenvolupar aquests elements sinó també millorar la seva
autoimatge i enfortir el seu aprenentatge escolar.

Baix el meu punt de vista, és una experiència perfecte per explicar la

importància que tenen les noves tecnologies no tan sols per a nosaltres com
a professionals o futurs professionals sinó també pels usuaris que veuen
com la seva vida es normalitza encara més ja que, de cada dia més, el
nombre de gent que té ordinadors a casa es va incrementant. I, a més,
tenen més interès per aprendre en tots els sentits, és a dir, ja siguin
reforçar les matemàtiques, com la llengua, aprendre coses noves amb
programes de 3 dimensions, retoc fotogràfic,... a part de que en el seu futur
els hi serà molt productiu.

En conclusió podem dir que les noves tecnologies de la informació i la

comunicació és i ha de seguir sent una bona eina per el professional de
l’educació social i per tot el que l’envolta i, aquest, ha de fer que aquest fet
augmenti a un públic cada vegada més ampli dins els nostres sectors com els
centres de menors, la presó, centres per a persones majors, immigració,...
encara que sempre amb una visió crítica i mirant les limitacions o
inconvenients que aquetes poden generar.